Ppt Sobre Lobra
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Ppt Sobre Lobra

on

  • 4,266 views

 

Statistics

Views

Total Views
4,266
Views on SlideShare
4,014
Embed Views
252

Actions

Likes
0
Downloads
51
Comments
2

13 Embeds 252

http://valldelletres.blogspot.com 67
http://solitud11.blogspot.com 60
http://literaturacatalanajoseramon.blogspot.com 49
http://www.slideshare.net 36
http://trossetsderecords.blogspot.com 14
http://valldelletres.blogspot.com.es 10
http://nurequena.blogspot.com 4
http://nurequena.blogspot.com.es 4
http://literaturacatalanajoseramon.blogspot.com.es 3
http://www.solitud11.blogspot.com 2
http://www.blogger.com 1
http://trossetsderecords.blogspot.fr 1
http://trossetsderecords.blogspot.com.es 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • mersi!
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • noob
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Ppt Sobre Lobra Ppt Sobre Lobra Presentation Transcript

  • TEMA
    • El tema principal de Ramona, adéu és l’ AMOR .
      • La recerca de l’amor guia la vida de les protagonistes. ( Pàg. 142; pàg. 68-69 )
      • Citacions –de Curial e Güelfa i de Pilar Prim .
    • Però la recerca no dóna els fruits esperats: per això l’obra també és una novel·la sobre el FRACÀS , tant personal com col·lectiu.
  • ARGUMENT
    • Mundeta Jover (àvia)
    • Es casa i explica la seva vida:
      • Avortament
      • Relació amb un estudiant –Víctor Amat-
      • Naixement de la seva filla
      • Mort del marit
    • Mundeta Ventura (mare)
      • Té dificultats per moure’s en societat
      • “ Festeig” amb Ignasi Costa
      • Vicissituds per buscar el seu marit durant la guerra civil
    • Mundeta Claret (filla)
      • Relació amb Jordi Soteres
      • Decisions que pren sobre la pròpia vida
  • CRÒNICA EN TRES TEMPS
      • El relat transcendeix la pròpia història personal de les protagonistes.
      • Des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX.
      • Crònica de la història col·lectiva des de la perspectiva de les 3 dones.
  • LITERATURITZACIÓ D’ESDEVENIMENTS HISTÒRICS
    • Ens permet veure que hi ha fets històrics que afecten la col·lectivitat, però també l’individu:
      • Mundeta Claret destaca la importància que té per a ella la Caputxinada (pàg. 67)
      • C omparació amor/revolució (p àg. 143-144 )
  • PERSONATGES Contrapunt: referències que en fan la Mundeta Ventura (pàg. 197) i la Mundeta Claret (pàg. 185), per qui la M. Jover és un model. Per compensar la frustració matrimonial, inicia una aventura amorosa amb un estudiant – Víctor Amat - que tampoc respondrà a les seves expectatives (pàg. 232) . Es debat entre la recerca de l’Amor Ideal (novel·les romàntiques llegides d’amagat) i els remordiments i els dubtes que la turmenten a causa de la formació religiosa i moral que ha rebut. Es compara amb Madame Bovary, la dama permanentment insatisfeta a causa del desequilibri entre les seves aspiracions i la realitat. Casada amb en Francisco Ventura, home ensopit i desapassionat. Dona frustrada: no hi ha correspondència entre les seves il·lusions i els somnis que té i la seva vida quotidiana.
    • E l personatge és caracteritzat per les seves pròpies reflexions:
      • Sobre el marit i el casament
      • Sobre el viatge de noces
      • El rebuig de Gràcia
      • La mediocritat de la seva vida
    • També anota els canvis externs:
      • De segle
      • De mitjans de transport
      • De pis, etc.
    Nascuda l’últim quart del segle XIX Dona d’una forta personalitat . La seva història pren forma de diari personal: Mundeta Jover (àvia) – Francisco Ventura
  • PERSONATGES Primer amor acabat tràgicament: el seu amant Ignasi Costa se suïcida. Abocada a una vida ben diferent de la imaginada: grisa, plena de claudicacions, sobretot després del matrimoni amb Joan Claret , home inflexible, distant i impenetrable, que accepta amb resignació. Aquesta docilitat s’explica perquè comparteixen un secret: ella no era verge quan es va casar. Es veu a si mateixa com una enamorada de pel·lícula, dona fatal i enigmàtica (Greta Garbo, pàg. 195-196) (àvia: llibres romàntics). Fet que inicia la novel·la (bombardeig) és per a ella un dels pocs episodis de solitud i també de llibertat de què disposa, un dels pocs instants en què té veu pròpia. Per això sempre que el recorda revifa.
    • 1. Pel que els altres en diuen. Tothom opina sobre ella:
      • Mare (pàg. 218)
      • En Joan (pàg. 37)
      • Ella interioritza aquestes opinions i la seva pròpia descripció té poques virtuts, per això no vol tenir una nena quan es queda embarassada (pàg. 38)
    • 2. Pel seu capteniment en moments històrics molt importants:
      • Viu els esdeveniments de manera molt superficial; contrast entre la seva percepció i la dels que l’envolten. (pàg. 62; pàg. 106)
      • La recerca del marit per les runes del bombardeig del Colisèum marcaran un canvi (pàg. 58; pàg. 239)
    Dona bleda, poruga i submisa. Primer dependent de la mare (a qui admira però no entén) i després del marit. Personatge construït a partir de dos procediments:
    • Mundeta Ventura (mare) – Joan Claret
            • (Ignasi Costa)
    • Personalitat complexa i contradictòria:
    • En aparença, és la més lliure de les tres dones i la menys sotmesa als condicionaments socials i morals.
    • En realitat, també és una dona que depèn d’un home, i que viu presonera d’una relació que la fa infeliç (pàg. 69), en la qual no pren mai la iniciativa (pàg. 93-94).
    • És una persona tímida, insegura , amb un concepte d’ella mateixa no gaire positiu. Aquest aspecte es portarà al límit en l’episodi en què exerceix la prostitució (pàg. 163-167). A partir d’aquest moment, la Mundeta inicia un canvi (pàg. 169; 170)
    • Pels elements que l’envolten i que podrien ser comuns als membres de la seva generació:
      • Manera de vestir, pòsters, cançons, etc. i per la manera de relacionar-se.
    • 2. Per les contradiccions entre allò que pensa, fa i sent amb el que ella creu que ha de pensar, fer o sentir (pàg. 92; pàg. 99)
      • Aquestes contradiccions acompanyen també la relació amb en Jordi, l’Anna i l’àvia, personatges a qui admira però que també rebutja (pàg. 97)
    Personatge amb anàlisi psicològica més aprofundida: dona universitària, compromesa, enamorada, filla, néta, germana, amiga, etc. Pertany a la mateixa generació que l’autora. Personatge caracteritzat a través de 2 procediments: Mundeta Claret (filla) – Jordi Soteras
    • Són sominadores.
    • Són dones que se senten molt soles.
    • L’objectiu de la seva vida és la recerca del veritable amor.
    • Tenen espais de felicitat clandestina.
    • Són conscients de les limitacions derivades del fet de ser dones (pàg. 218), però es rebel·len, amb major o menor mesura, contra una educació patriarcal que els ha reservat un paper passiu.
    • ÀVIA i MARE: la relació amb els seus marits no les satisfà, però totes dues han trobat l’amor fugaç en Víctor Amat i Ignasi Costa, i el s recorden durant tota la vida.
    • FILLA: té una visió de l’amor semblant a la de la mare i l’àvia, però amb més contradiccions. És una privilegiada, si la comparem amb elles. És l’única que pot emprendre un camí propi, anar a la universitat, i cercar la seva felicitat personal.
    Punts en comú de les 3 dones:
  • ESPAIS Barcelona: ciutat grisa i decadent, desordenada, anàrquica, que viu d’esquena al mar. Ciutat que ofega. Mundeta Claret Barcelona: ciutat en crisi, convulsionada pels esdeveniments polítics i per la guerra Mundeta Ventura Barcelona: escenari i personatge. Predomini de l’Eixample, espai burgès per excel·lència (descripció de la classe burgesa). Espais d’amor clandestins: situats fora d’aquest àmbit: M.J.: la Barceloneta i el parc de la Ciutadella M. V.: barri de la Ribera, la Rambla, i la carretera de l’Arrabassada. A més: Valldoreix, personificació de la hipocresia. M. C.: part alta ( meublé ) Barcelona de finals del s. XIX i principis del XX. Ciutat en expansió: enderrocament de les muralles i naixement de l’Eixample. Mundeta Jover
  • TEMPS
    • Referències al temps històric:
      • presenta t per al·lusions, més que per informacions directes, ja que els esdeveniments afecten la vida dels personatges
    • Retrospeccions (història de la Mundeta Ventura) i anticipacions (pàg. 159)
    Mundeta Claret
    • Lluites estudiantils dels últims anys de la dictadura franquista:
    • Constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants
    • Assemblees universitàries de finals dels seixanta.
    • Passat recent: guerra i postguerra (pàg. 60)
    Mundeta Ventura
    • Proclamació de la República el 1931
    • Fets d’octubre de 1934 –proclamació de l’Estat Català-.
    • Guerra Civil espanyola.
    • 17 de març de 1938: bombardejos a la ciutat de Barcelona
    Teló de fons. Només inquieten la Mundeta Jover en el moment que li puguin fer perdre l’estatus.
    • 8 de novembre de 1893: atemptat anarquista al Liceu -- Francisco Ventura salva la Mundeta Jover
    • Pèrdua de Cuba i de les Filipines
    • Setmana Tràgica
    • Primera Guerra Mundial
  • ESTRUCTURA
    • Complexa:
    • No hi ha la tradicional divisió en capítols.
    • Estructura externa : seguit de seqüències en què van alternant-se les històries de les 3 dones.
    Lletra cursiva Recerca marit 3. Episodi inicial
    • Seqüències separades per espais en blanc:
      • Fragment del dietari de Mundeta Jover del 6-12-1894
      • Finals de la dècada dels seixanta. Es presenta M. Claret.
      • Descripció de M. Ventura, el 14-04-1931
    • Fragments intercalats referits a totes 3.
    Història de les 3 dones 2 . S eqüències Lletra cursiva Recerca marit 17-03-1938 1 . I nici
    • Estructura interna:
    • Hi ha seqüències en què les 3 històries es barregen. La història de l’una completa la de les altres.
    • Tot format per elements relacionats entre si, on el nom de la protagonista dóna unitat al conjunt de l’obra .
  • NARRADOR Introdueix sovint les veus dels personatges i el discurs directe es barreja amb l’indirecte (pàg.126). Altres vegades, el narrador s’adreça al personatge (pàg. 196) Sobretot explica fets de la M. Ventura i de la M. Claret. Resta de l’obra: 3a persona omniscient Mundeta Jover Diari personal: 37 dies de la seva vida, al llarg de 25 anys Escrit en cursiva Inici i final de l’obra Mundeta Ventura Monòleg interior (reprodueix el pensament)
  • SIMBOLOGIA La M. Jover es veu una papallona, i el seu marit també la identifica així. Mundeta: per ella simbolitzen la llibertat, la sensibilitat pàg. 108), per Francisco simbolitzen l’immobilisme (les guarda en capsetes). Francico Ventura les col·lecciona Papallones Frustració amorosa Joan Claret el regala a la Mundeta Ventura la 1a vegada que van a passejar junts Cactus Víctor Amat: personificació de l’amor pur per la Mundeta (= amorets) Rebedor de Mundeta Jover Dos amorets de marbre blanc i cabells rinxolats
  • LLEGUA I ESTIL
    • Formes col·loquials i populars, sobretot en el lèxic.
    • Ús de modismes, locucions i refranys.
    • Predomini de l’oració coordinada i repetició de mots.
    • Castellanismes lèxics usats per la burgesia de l’època: taula camilla , visites de cumpl id o , miento, cubanus, Ensanche , ..
    • Anglicismes: parties, my dear ,..
    • Gal·licismes: chérie, monde, partenaire, touché ,..