1. Literatura de postguerra<br />1936-1945: un període de conflictes bèl·lics devastadors.<br />La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la II Guerra Mundial (1939-1945), deixen el Continente europeu destruït, amb pèrdues humanes i de materials impressionant. Els dos conflictes s’expliquen pel debat ideològic, polític i social. L’any 1917 triomfa la Revolució Russa i la classe proletària accedeix al poder. Alhora, a Alemanya i Itàlia guanyen posicions i acaben amb postures del feixisme i nazisme. Totes aquestes opcions proposen un canvi radical en la concepció de l’home i de l’organització social. Articulen els rebuts del sistema democràtic liberal i la introducció del poder totalitari. Enmig d’aquest panorama l’escriptor difícilment es pot mantenir indiferent. Dins dels avantguardistes trobem l’escriptor futurista Marinetti. Molts escriptors decideixen lluitar amb el bàndol ol més identificat amb els seus punts de vista ideològics.<br />La intervenció nord-americana a favor de les democràcies europees permet, després de 5 anys de lluita de vèncer els exèrcits de Hitler i Mussolini. Moren cinquanta milions de persones, ciutats senceres es converteixen en desferres i l’home a descobert la capacitat de fabricar i utilitzar bombes.<br />La postguerra catalana<br />L’any 1939 acaba la Guerra Civil Espanyola, amb el triomf del bàndol del general Franco. Aquesta victòria comporta la fi del sistema democràtic i la repressió de tota persona que manifesti una actitud contrària al règim establert. Els escriptors s’havien vist obligats a refugiar-se en l’exili, d’altres decidies en mantenir una actitud resistent ja sigui a través del silenci o de les activitats clandestines il·legals. <br />El 1939-1946, Franco mandés Espanya allunyada de la II Guerra Mundial, són els anys de la repressió més dura, milers de condemnats a mor, les presons plenes a vessar i la prohibicions d’utilitzar la llengua catalana.<br />Quan acaba la guerra amb la derrota de Hitler i Mussolini (1945), hi ha un bloqueig internacional contra la dictadura de Franco. Aleshores, la cultura catalana comença a sortir a la llum pública i intenta connectar novament amb la societat. La literatura que es desenvolupa en l’exili i les publicacions clandestines, prenen importància en l’activitat literària.<br />Durant els anys cinquanta, el règim franquista aconsegueix un reconeixement exterior. La cultura catalana guanya espais per al seu desenvolupament i la literatura pública desplaça la clandestina i redueix el paper de la de l’exili.<br />Mentrestant, alguns escriptors reconeguts que vénen de l’exili com Carles Riba i Joan Oliver, tornen a escriure, a publicar, i de fet, integrar-se novament a una dinàmica cultural, amb mirada cap al passat, però que lluita per obrir-se a l’actualitat artística mundial i present històric.<br />La postguerra europea<br />La conseqüència més important del conflicte és la pèrdua del protagonisme europeu a favor dels EEUU i de la URSS. Aquests dos grans països es converteixen en veritables potències que colonitzen gran part dels territoris europeus.<br />Alemanya, pel tractat de Postdam (juliol 1945), estableix la divisió del país en diverses zones d’ocupació que, a la llarga, es converteixen en la Repúblia Federal i la República Democràtica, relacionades amb el món capitalista i comunista. Desemboca en la Guerra Freda (1947-1956).<br />El sistema capitalista, tot i millorar socialment, continua intensificant-se les diferències de classes. La sensació d’absurd i la desconfiança en la capacitat d’evolució i progrés de la condició humana, segueix creixent. De fet, les innovacions de la ciència han estat utilitzades per matar i destruir.<br />Aquest estat d’opinió, el reflecteixen els escriptors. Sobretot a França, amb l’existencialisme, que tendeix a posar en evidència la manca de sentit de la vida humana, el seu caràcter gratuït i absurd: l’home es troba condemnat a viure en la desesperació. Jean-Paul Sartre i Albert Camus, no dubten a descriure el món de l’absurd, però alhora deriven envers una valoració de la solidaritat humana, com a única sortida possible a la infelicitat vital. Samuel Beckett defensa un comprimís amb els homes i les seves circumstàncies. Aquesta tendència té el seu reflex en la literatura catalana dels anys seixanta. També destaquen Thomas Mann, que reflexiona sobre la tragèdia alemanya durant el nazisme i el futur del seu país, Alberto Moravia i Cesare Pavese, que donen un retrat de la duresa de la vida durant el conflicte i la postguerra.<br />El cinema Itàlia, vol expressar una visió directa, real i senzilla de la gent del poble en els moments més difícils de la història real i l’actualitat de la reconstrucció del país.<br />-97091586995EL TEMPS PERDUTL’adolescència, joventut i la maduresa.00EL TEMPS PERDUTL’adolescència, joventut i la maduresa.<br />420624083185004178308699500<br />2729865112395Joventut i maduresa:Acabada la Guerra Civil ha d’exiliar-se refugiada a França, París, Bordeus i finalment a Ginebra fins al seu retorn a Catalunya. Després de 20 anys torna a agafar la ploma mantenint l’estructura del triangle, situa als personatges masculins-femenins en situacions límit, enfrontant-los si cal, al suïcidi.00Joventut i maduresa:Acabada la Guerra Civil ha d’exiliar-se refugiada a França, París, Bordeus i finalment a Ginebra fins al seu retorn a Catalunya. Després de 20 anys torna a agafar la ploma mantenint l’estructura del triangle, situa als personatges masculins-femenins en situacions límit, enfrontant-los si cal, al suïcidi.-1061085112396L’Adolescència:Mitjançant un narrador omniscient Mercè, centrava la seva narració sobre una adolescent que es deia Aloma.00L’Adolescència:Mitjançant un narrador omniscient Mercè, centrava la seva narració sobre una adolescent que es deia Aloma.<br />6468745100965006883400100965006546215293370L’Adolescència:Mitjançant el triangle Amorós ens planteja les relacions home-dona com a irreconciliables. D’altra banda les seves heroïnes tenen una visió falsa de la realitat. Finalment es a Aloma on comença l’elaboració de símbols que al llarg de la seva obra es van envellint i allunyant del món actual.00L’Adolescència:Mitjançant el triangle Amorós ens planteja les relacions home-dona com a irreconciliables. D’altra banda les seves heroïnes tenen una visió falsa de la realitat. Finalment es a Aloma on comença l’elaboració de símbols que al llarg de la seva obra es van envellint i allunyant del món actual.<br />52959017145000<br />-9848851270L’Adolescència:Mentre Aloma clàssica és una dona feliç i realitzada amb el seu matrimoni i fills, la seva protagonista esdevé una persona marginada. A partir d’aquesta Aloma òrfena, solitària… comencem a veure les característiques i la temàtica de la seva novel·la.00L’Adolescència:Mentre Aloma clàssica és una dona feliç i realitzada amb el seu matrimoni i fills, la seva protagonista esdevé una persona marginada. A partir d’aquesta Aloma òrfena, solitària… comencem a veure les característiques i la temàtica de la seva novel·la.<br />451104019240500<br />315849021589Joventut i maduresa:A partir d’aquí ja no és l’autor omniscient qui narra l’ acció, sinó que cedeix la paraula als personatges i elimina així la distancia amb el lector.00Joventut i maduresa:A partir d’aquí ja no és l’autor omniscient qui narra l’ acció, sinó que cedeix la paraula als personatges i elimina així la distancia amb el lector.<br />46418536195PRIMERES NOVEL·LES00PRIMERES NOVEL·LES<br />50107851905004404360-635001597025-5080002250440-508000464185-444500<br />4838065256540Durant aquest període Mercè Rodoreda està molt vinculada a l’anomena’t Grup de Sabadell.00Durant aquest període Mercè Rodoreda està molt vinculada a l’anomena’t Grup de Sabadell.192976512700Lectora incansable coneix ben aviat la literatura catalana i les noves tendències literàries del SXX. Les seves primeres narracions van ser escrites als anys trenta i publicades a col·laboracions de diverses revistes.00Lectora incansable coneix ben aviat la literatura catalana i les noves tendències literàries del SXX. Les seves primeres narracions van ser escrites als anys trenta i publicades a col·laboracions de diverses revistes.-927735167640Nascuda al barri de Sant Gervasi de Barcelona el 1908. La seva infantesa segons ens explica és solitària i és filla única d’una família de petita ...burgesia.00Nascuda al barri de Sant Gervasi de Barcelona el 1908. La seva infantesa segons ens explica és solitària i és filla única d’una família de petita ...burgesia.<br />2463165177165Aquesta culmina el 1937 quan guanya el premi Creixells amb Aloma, a partir d’aquí la seva obra desenvolupa un procés. 00Aquesta culmina el 1937 quan guanya el premi Creixells amb Aloma, a partir d’aquí la seva obra desenvolupa un procés. <br />-4229101270La influència d’ aquest Grup es deixa sentir sobretot en les obres següents: Un dia en la vida d’un home (1934) i Crim (1936).00La influència d’ aquest Grup es deixa sentir sobretot en les obres següents: Un dia en la vida d’un home (1934) i Crim (1936).<br />MERCE RODOREDA<br />La vellesa i la mort<br />Es un recull de contes on s’inclou, la meva Cristina i altres contes, que provoca un trencament de la seva narrativa anterior, ara el que l’interessa no es la problemàtica d’una dona marginada en un context històric i social determinat. <br />Sino que té un propi interès per la persona humana com a esser existencial enfrontat a la natura. Una natura que no es configura com l’entorn biològic de l’home, en un àmbit que evoluciona juntament amb les persones.<br />Cas com ara de el contes de “La gallina”, el “ el riu i la barca”, “La salamandra” en que apareixen personatges que es converteixen en animals. Relació amb el escriptor F.Kafka, en aquest cas es dolorós i en el de Rodoreda es natural.<br />La transformació superar una simple realitat, llenguatge elaborat. Relacionat entre si per un univers de ficció inconcret. Pèrdua dels seus personatges masculins, per la presa del protagonisme dels femenins com a heroïnes. Que comença incorporant a Mirall trencat, narra la vida de Teresa Goday, família de la burgesia catalana fins la Guerra Civil, juntament altres obres tenen moltes coincidències, obra que te un final tràgic, cosa que el diferencia es el punt de vista del narrador. Utilitza el monòleg interior i l’estil indirecte lliure.<br />Cap al simbolisme total<br />Recull de narracions que es constitueix per noves temptatives. Viatges i flors, Quanta quanta guerra, no buscar la realitat. Vegem l'ús d'aquests elements literaris en la narrativa de Mercè Rodoreda, una de les nostres majors escriptores contemporànies que ha creat un corpus literari de gran qualitat estilística i simbòlica. És fàcil recordar, per exemple, una novel·la de l'autora . La plaça del Diamant (1962) per l'animal que hi apareix sovint, el colom. A grans trets, podem observar que l'obra de Mercè Rodoreda presenta una minuciosa preocupació per la utilització d'imatges i de símbols conceptuals, com a conseqüència d'una recerca constant de la perfecció formal i lingüística, com ha subratllat Pere Gimferrer en el seu Dietari 1979-80. Les narracions més realistes de l'autora (com són La Plaça del Diamant, Aloma de 1938-69 o Del que hom no pot fugir de 1934) ja presenten una preocupació per l'exteriorització de conflictes interns; és així com la paraula, l'expressió íntima, és per als personatges un procés de catarsi amb el qual troben solució momentània per al seu univers angoixat. Vegem alguns exemples de les mateixes novel·les. Mercè Rodoreda coneixia ben bé, segons ens manifesten alguns referents emprats, la rondallística catalana. Pensem, per exemple, en quot;
les Encantadesquot;
descrites en Del que hom no pot fugir: dones màgiques presents a la misteriosa muntanya de la narració i només vistes, segons sembla, per persones amb problemes psíquics; gran nombre de les nostres rondalles presenten personatges semblants, segons veiem en l'estudi de Joan Prat sobre els nostres costums populars La mitologia i la seva interpretació. Malgrat tot, els principals referents de Rodoreda vindran del seu imaginari personal, del conjunt d'expressions del seu estil literari evolucionades a partir dels coneixements culturals adquirits al llarg de la seva vida. <br />