0
POMPEU FABRA I  LA NORMATIVITZACIÓ   <ul><li>Al llarg del segle XIX  es donen tres processos confluents que permeten expli...
1 <ul><li>Un procés econòmic, que és fruit de la revolució industrial. Apareix en aquest període la burgesia industrial ca...
2 <ul><li>Un procés polític, que es tradueix en la necessitat de disposar d’una estructura política que permeta desenvolup...
3 <ul><li>Un procés cultural, l’estabilització d’un sentiment de col·lectivitat diferenciada, basada en la idiosincràsia h...
SITUACIÓ LINGÜÍSTICA   AL LLARG DEL SEGLE XIX   1 diglòssia  en relació amb el castellà: a)  el català  representava la ll...
CAOS ORTOGRÀFIC I SINTÀCTIC <ul><li>provocat per una tensió de doble sentit:  </li></ul><ul><li>un corrent arcaïtzant fona...
TRES CONDICIONS PER CONSTRUIR UNA LLENGUA “REFERENCIAL”   <ul><li>primer, que fos formalment adequada i, doncs, unificada ...
Fabra,  el “seny ordenador de la llengua catalana”  <ul><li>Model de llengua que proposa: </li></ul><ul><li>no podia ser d...
TRES PILARS FONAMENTALS DEL MODEL LINGÜÍSTIC DE FABRA: <ul><li>  </li></ul><ul><li>Els dialectes. </li></ul><ul><li>El cat...
LLENGUA NACIONAL <ul><li>Fabra se sent protagonista de la reforma i legitimat per fer-la al més alt nivell.  </li></ul><ul...
OBRA DE P.FABRA <ul><li>les Normes ortogràfiques (1913)  </li></ul><ul><li>el  Diccionari ortogràfic  (1917)  </li></ul><u...
L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS <ul><li>Per poder implantar aquesta llengua referencial, calien uns mitjans de difusió i una...
Els objectius, la seu i l'àmbit d'actuació   de l’IEC <ul><li>fundat i ampliat per iniciativa d'Enric Prat de la Riba, seg...
Seccions DE L’IEC <ul><li>Secció Històrico-Arqueològica </li></ul><ul><li>Secció de Ciències Biològiques  </li></ul><ul><l...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Pompeu fabra

1,382

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,382
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Pompeu fabra"

  1. 1. POMPEU FABRA I LA NORMATIVITZACIÓ <ul><li>Al llarg del segle XIX es donen tres processos confluents que permeten explicar el procés de fixació ortogràfica i gramatical del català inicià P. Fabra: </li></ul>
  2. 2. 1 <ul><li>Un procés econòmic, que és fruit de la revolució industrial. Apareix en aquest període la burgesia industrial catalana i es produeixen grans canvis socials. </li></ul>
  3. 3. 2 <ul><li>Un procés polític, que es tradueix en la necessitat de disposar d’una estructura política que permeta desenvolupar i estabilitzar l’economia emergent. Aquesta estructura es tradueix en la creació de la Mancomunitat. </li></ul>
  4. 4. 3 <ul><li>Un procés cultural, l’estabilització d’un sentiment de col·lectivitat diferenciada, basada en la idiosincràsia històrica i en signes d’identitat vertebradors, entre els quals cal destacar el paper de la llengua. </li></ul>
  5. 5. SITUACIÓ LINGÜÍSTICA AL LLARG DEL SEGLE XIX 1 diglòssia en relació amb el castellà: a) el català representava la llengua de la família, de l’ús privat i dels Jocs Florals b) el castellà, en canvi, la llengua formal i d’ús públic 2 crisi d’autoritat lingüística entre els escriptors: a) fragmentació i diversificació de la llengua b) una llengua fortament interferida pel castellà tant en sintaxi com en lèxic
  6. 6. CAOS ORTOGRÀFIC I SINTÀCTIC <ul><li>provocat per una tensió de doble sentit: </li></ul><ul><li>un corrent arcaïtzant fonamentat en el moviment que es va anomenar la Renaixença i </li></ul><ul><li>un corrent contrari dialectalitzant, defensat pels escriptors modernistes. </li></ul>
  7. 7. TRES CONDICIONS PER CONSTRUIR UNA LLENGUA “REFERENCIAL” <ul><li>primer, que fos formalment adequada i, doncs, unificada </li></ul><ul><li>segon, que per la seva funcionalitat adquirira prestigi social </li></ul><ul><li>i tercer, que permetés identificar socialment la burgesia il·lustrada emergent </li></ul>
  8. 8. Fabra, el “seny ordenador de la llengua catalana” <ul><li>Model de llengua que proposa: </li></ul><ul><li>no podia ser dialectalitzant; però, en canvi, havia de representar les opcions dialectals , per tal com es concebia com un conjunt de varietats </li></ul><ul><li>havia de tenir en compte la llengua medieval , pel prestigi del model de llengua d’aquest període </li></ul><ul><li>no podia prescindir de les solucions adoptades per altres llengües de cultura , sobretot les llengües romàniques </li></ul><ul><li>s’havia de configurar “científicament” emprant el mètode comparatiu </li></ul><ul><li>havia de comptar amb mecanismes de difusió , en complicitat amb els escriptors , i emprant les infraestructures escolars i culturals existents </li></ul><ul><li>s’havia de sentir com una llengua de prestigi i havia d’arribar a ser la llengua de la burgesia il·lustrada. </li></ul>
  9. 9. TRES PILARS FONAMENTALS DEL MODEL LINGÜÍSTIC DE FABRA: <ul><li> </li></ul><ul><li>Els dialectes. </li></ul><ul><li>El català medieval. </li></ul><ul><li>Les llengües de cultura veïnes. </li></ul>
  10. 10. LLENGUA NACIONAL <ul><li>Fabra se sent protagonista de la reforma i legitimat per fer-la al més alt nivell. </li></ul><ul><li>Aquesta legitimació el duu a usar els termes llengua nacional i nacionalització per referir-se al procés de fixació i de consolidació supradialectal de la llengua. </li></ul><ul><li>L’estratègia de Fabra per reeixir en el seu propòsit s’ajusta als dos pols que configuren qualsevol nacionalisme </li></ul><ul><li>a) la màxima cohesió interna (tots els dialectes s’havien de reconèixer en la llengua comuna) i </li></ul><ul><li>b) la màxima diferenciació externa (s’havia de depurar la llengua catalana de tots els trets no genuïns). </li></ul>
  11. 11. OBRA DE P.FABRA <ul><li>les Normes ortogràfiques (1913) </li></ul><ul><li>el Diccionari ortogràfic (1917) </li></ul><ul><li>la Gramàtica (1918) </li></ul><ul><li>El Diccionari general de la llengua catalana es publica el 1932 </li></ul>
  12. 12. L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS <ul><li>Per poder implantar aquesta llengua referencial, calien uns mitjans de difusió i una plataforma legitimadora. </li></ul><ul><li>Aquesta plataforma fou l’Institut d’Estudis Catalans. </li></ul>
  13. 13. Els objectius, la seu i l'àmbit d'actuació de l’IEC <ul><li>fundat i ampliat per iniciativa d'Enric Prat de la Riba, segons els acords de la Diputació de Barcelona del 18 de juny de 1907 i del 14 de febrer de 1911, </li></ul><ul><li>és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte l'alta recerca científica i principalment la de tots els elements de la cultura catalana. </li></ul>
  14. 14. Seccions DE L’IEC <ul><li>Secció Històrico-Arqueològica </li></ul><ul><li>Secció de Ciències Biològiques </li></ul><ul><li>Secció de Ciències i Tecnologia </li></ul><ul><li>Secció Filològica </li></ul><ul><li>Secció de Filosofia i Ciències Socials </li></ul><ul><li>La Secció Filològica </li></ul><ul><li>1. acompleix la funció d'acadèmia de la llengua catalana que l'Institut té encomanada. </li></ul><ul><li>2. Aquesta funció comporta l'estudi científic de la llengua, l'establiment de la normativa lingüística i el seguiment del procés d'aplicació d'aquesta normativa en l'àmbit que li és propi: les terres de llengua i cultura catalanes. </li></ul>
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×