3. Pompeu Fabra i
Poch (Vila de
Gràcia, 20 de
febrer de 1868 –
Prada de
Conflent, 25 de
desembrede 1948) va
ser un enginyer i
filòleg català que es
destacà com a
establidor de la
normativa moderna
de la llengua
catalana.
4. Fabra inicià estudis d'enginyeria industrial, que progressivament alternà amb una
forta inclinació autodidàctica per la filologia. El 1891, l'editorial de "L'Avenç" li
publicà la gramàtica Ensayo de gramática de catalán moderno, on, per primera
vegada amb metodologia científica, es descriu la llengua parlada amb una acurada
transcripció fonètica.
Fabra emprengué la segona campanya lingüística de la revista L'Avenç3], campanyes
que foren els primers intents científics de sistematització de la llengua, intents que
provocaren arborades polèmiques i constituïren l'esbós de la futura normativització.
5. El 1902 guanyà per oposició la càtedra de química de l'Escola
d'enginyers de Bilbao
El 1906 va participar en el I Congres Internacional de la Llengua
Catalana amb la comunicacióQüestions d'ortografia catalana. El seu
prestigi intel·lectual en va sortir enormement reforçat, fins al punt
que Prat de la Riba el cridà per dirigir un projecte
de normativització lingüística del català. Aleshores retornà
a Catalunya, fou nomenat fundador de la Secció Filològica de l'IEC i
ocupà una càtedra dels Estudis Universitaris Catalans. El 1912 edità
una Gramática de la lengua catalana, encara en castellà; un any
després donava a conèixer les Normes ortogràfiques (1913), les quals,
al costat de fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari
d'opinió. Un dels punts bàsics de l'ortografia defensada per Fabra va
ser el respecte envers la pronúncia dels dialectes i l'etimologia dels
mots. El Diccionari ortogràfic (1917) completà les Normes del 1913.
6. A partir del 1918, amb la publicació de
la Gramàtica Catalana, adoptada com a
oficial, s'inicia una etapa que culmina
el 1931. amb la publicació del Diccionari
general de la llengua catalana. Del mateix
any és el Curs mitjà de gramàtica
catalana, pensat especialment per a l'escola i
reeditat, el 1968, amb el títol d'Introducció a
la gramàtica catalana. Les Converses
filològiques (1924) sorgiren de l'anhel fabrià
de divulgar les seves reflexions lingüístiques.
Són articles relativament breus que
plantegen i resolen dubtes idiomàtics molt
freqüents.
7. Dèiem que el Congrés de la Llengua
Catalana tingué lloc l'any 1906 i que
l'Institut d'Estudis Catalans fou fundat per
Prat de la Riba l'any 1907. La intervenció de
Fabra en el Congrés, que fou molt
remarcada, li donà accés a la secció filològica
de l'Institut
8. Las siglas IEC poden referirse
a:
La Comisió Electrotécnica
Internacional.
L’ Institut d'Estudis
Catalans (Institut d’ EstudiS
Catalans).
Iniciativa Estudiantil
Canaria, grup claustral d’ la
Universidad d’ la Laguna (Web
Oficial de IEC).
Conector IEC, un conjunt d’
conectors d’ corrent eléctrica.
Informació, Educació I
Comunicació: Una estrategia
Per a informar a la població
sobre aspectes d’ la salud.
