• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Origen llengua llatina
 

Origen llengua llatina

on

  • 2,452 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,452
Views on SlideShare
831
Embed Views
1,621

Actions

Likes
0
Downloads
8
Comments
0

17 Embeds 1,621

http://www.insbaixcamp.cat 699
http://classicsalaromana.blogspot.com.es 497
http://agora.educat1x1.cat 275
http://classicsalaromana.blogspot.com 108
http://www.blogger.com 16
http://classicsalaromana.blogspot.mx 9
http://classicsalaromana.blogspot.com.ar 4
http://classicsalaromana.blogspot.it 3
http://feeds.feedburner.com 2
http://classicsalaromana.blogspot.com.br 1
https://www.google.es 1
http://classicsalaromana.blogspot.ru 1
http://classicsalaromana.blogspot.gr 1
http://www.classicsalaromana.blogspot.com.es 1
https://accounts.google.com 1
http://www.classicsalaromana.blogspot.com 1
http://classicsalaromana.blogspot.co.uk 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Origen llengua llatina Origen llengua llatina Presentation Transcript

    • LLENGUA LLATINA L’INDOEUROPEU
    • Origen i expansió del llatí Tercer mil·lenni abans de Crist: inici de l’edat del bronze Un conglomerat de tribus de la Sibèria, inicien una fase de dispersió. S’estableixen entre les costes atlàntiques d’Europa i la península Indostànica. Aquest poble ha rebut el nom d’indoeuropeu, un poble que devia parlar la mateixa llengua.
    • La diàspora
    • Franz Bopp A principis del segle XIX, el lingüista alemany Franz Bopp, aplicant el mètode comparativista, va demostrar la relació directa entre les llengües objecte d’estudi.
    • Franz Bopp L’any 1813 el lingüista Franz Bopp va publicar una obra on relacionava els sistemes verbals del grec, del llatí, del persa, del germànic i del sànscrit (antiga llengua parlada a l’Índia). Amb aquesta obra Bopp va iniciar la Lingüística Indoeuropea. Mètode comparativista: evidencia les correspondències morfològiques, sintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües europees i un bon grapat de llengües asiàtiques Existència d’una llengua comuna que havia estat l’origen de totes elles.
    • Mètode comparatiu
    • Indoeuropeu És molt probable, doncs, que els primers habitants d’Europa parlessin tots una mateixa llengua, l’anomenat indoeuropeu Llengua reconstruïda hipotèticament, que parlaven, segons que se suposa, els habitants de les regions intermèdies entre l’Europa central i les estepes siberianes Fa uns 5000 anys aproximadament: la manca total i absoluta de testimonis escrits ens fa molt difícil poder donar una data més o menys exacta.
    • La diàsporaDues etapes en la història de les tribus indoeuropees – Com a poble en comú (origen fins a l’edat del bronze) – Com a poble desmembrat (edat del bronze fins a l’edat del ferro). Aquesta segona etapa es coneix amb el nom de diàspora Causa de la divisió de l’indoeuropeu en les diverses llengües de la família indoeuropea. – en contacte amb les llengües autòctones (substrat), les va anar substituint, – experimentava canvis i modificacions per influència de les llengües veïnes (adstrat) – o de llengües introduïdes en el mateix territori posteriorment (superstrat).
    • grup lingüístic llengües antigues àmbit geogràfic (s VII aC) llengües modernes INDOIRÀNIC vèdic nord de lHindustan hindi, bengalí, singalès… sànscrit avèstic altiplans de lIran persa, afganès, kurd persa antic mede escita ANATÒLIC hittita Anatòlia lidi palaic luvi ARMENI traci costes del Bòsfor i sud del Càucas Armeni frigi armeni TOKHARI tokhari A i B Turquestan xinès GREC grec micènic Grècia i illes de la mar Egea grec jònic àtic aqueu dòric IL.LIRI il.liri Costes de la mar Adriàtica albanès vènet messapi ITÀLIC llatí centre i sud dItàlia llengües romàniques osc umbre BÀLTIC bàltic antic mar Bàltica lituà, letó, prussià ESLAU antic eslau Europa Oriental rus, ucraïnès, bielorús txec, eslovac, polonès búlgar, serbocroat, eslovè macedònic GERMÀNIC protogermànic nord i centre dEuropa islandès, noruec, suec antic nòrdic danès, alemany, anglès islandès neerlandès CÈLTIC gaèlic Europa Occidental i illes irlandès, escocès, galès, Britàniques bretó britànic
    • Llengües no indoeuropees Les úniques llengües no indoeuropees que existeixen a Europa són el finès, l’estonià, l’hongarès, el turc, el georgià i l’èuscar.
    • Famílies indoeuropees
    • Les famílies Cap a l’any 1000 a. C. els pobles indoeuropeus ja s’havien disgregat totalment
    • Itàlia al segle V aC El llatí és el dialecte d’un determinat poble europeu que va colonitzar la península itàlica en el període que va de l’any 1200 a 1000 a C. Apareix al centre d’Itàlia: el Laci que dóna nom al poble i a la llengua. Les restes més antigues del llatí són testimonis epigràfics (la fíbula del Prenest): segle VI aC. Al Laci coexisteixen diversos dialectes llatins, fins que el de la ciutat hegemònica, Roma, s’imposa sobre tots els altres. En aquest moment – segle V aC- la península itàlica constituïa un veritable mosaic lingüístic – llengües indoeuropees (itàliques, gregues, il·líries) – altres que no ho eren (etrusc, lígur, púnic):
    • Llengües itàliques el llatí es parlava al Laci (centre de la península) l’osc es parlava al nord l’umbre es parlava al sud el celta es parlava a les planes continentals del nord el messapi (una llengua del grup il·liri) es parlava a la costa adriàtica (actual Croàcia) el vènet es parlava al golf de Venècia el grec es parlava a la Magna Grècia (conglomerat de colònies gregues fundades a les costes de la meitat oriental de Sicília i sud d’Itàlia) l’etrusc al nord-occident d’Itàlia i a les costes de Còrsega el lígur al golf de Gènova el púnic a Sardenya i la part occidental de Sicília
    • Expansió de la llengua llatina El llatí es va anar expandint a mesura que s’estenia el poder de Roma: Entre els segles V i III aC va fer desaparèixer pràcticament les altres llengües itàliques: – els exèrcits romans van vèncer primer els etruscos, després els altres pobles itàlics i els celtes i, finalment, l’any 272 aC van conquerir Tàrent, la darrera de les colònies de la Magna Grècia que va caure sota poder romà. La victòria sobre Cartago, al segle III aC, obrí a Roma les portes de la Mediterrània occidental: – van caure sota el seu poder Hispània, el sud de la Gàl·lia i el nord d’Àfrica. – En el període comprès entre els segles III i I, els romans es van anar fent amos de la Mediterrània oriental: ocuparen els Balcans, Grècia, l’Àsia Menor, Síria i Egipte. Ja al segle II dC, l’Imperi romà s’annexionà la resta de la Gàl·lia, la Gran Bretanya, la part occidental de la Germània i els territoris de l’Europa central al sud del Danubi fins a Dàcia, actual Romania: Llatí: llengua oficial de l’imperi més gran que havia conegut l’antiguitat. En els territoris colonitzats es van continuar parlant les llengües autòctones: els romans no hi van imposar estrictament la seva llengua: de mica en mica, el llatí es va imposant entre els seus habitants.
    • Evolució de la llengua llatina El llatí es va desenvolupant al llarg de més de dotze segles, des del primer testimoni escrit, que data del segle VI aC, fins a l’aparició de les llengües derivades del llatí - les llengües romàniques- al segle VIII dC. Etapes del llatí – Llatí arcaic (del segle VI al segle III aC): etapa de formació; no ens n’han arribat textos literaris, només textos epigràfics, amb fortes influències etrusques i gregues. És anomenat també llatí preliterari. – Llatí preclàssic (del segle III a mitjan segle I aC): etapa de creació de la llengua literària i de consolidació de la llengua llatina. Augmenta la influència de la cultura grega. – Llatí clàssic (de mitjan segle I aC a l’any 14 dC) etapa de plena maduresa de la literatura i de la llengua llatina, que esdevé llengua de cultura de tot un imperi. – Llatí postclàssic (de l’any 14 al segle II dC): etapa que marca una primera decadència, però encara amb textos literaris dintre de la gran tradició romana. – Llatí tardà (del segle II al segle VII): etapa de progressiva desintegració del llatí, que el portarà a desaparèixer com a llengua parlada, en benefici de les llengües romàniques. – Llatí medieval (del segle VII al segle XIV): etapa en què el llatí no es parla i esdevé només una llengua escrita. – Llatí humanístic (a partir del Renaixement). És el llatí escrit i parlat pels humanistes, que intenten recuperar la puresa del llatí clàssic, deixant de banda el llatí medieval.
    • Els registres del llatí sermo urbanus: el llatí de ciutat sermo rusticus: el llatí del camp sermo peregrinus: el llatí de les províncies, com l’anterior, era considerat de poca categoria o poc respectuós amb les normes D’altra banda tenim l’oposició, molt més decisiva, entre: sermo nobilis: el llatí oficial, culte, literari, sotmès a les normes acadèmiques rígides, és el llatí culte i literari; el parlaven les classes elevades de la societat romana i s’hi escriuen les grans obres de la literatura llatina. sermo vulgaris: el llatí quotidià, col·loquial i familiar, caracteritzat per l’ús espontani i dinàmic de la llengua, per les innovacions i perquè no segueix gaire estrictament les normes acadèmiques; el llatí vulgar. El parlaven les classes populars de la societat romana, i justament a partir d’aquest llatí parlat pels soldats i funcionaris colonitzadors a cada racó de l’Imperi naixerien les diverses llengües romàniques.
    • La fragmentació lingüística de l’Imperi romà Segona meitat del segle II dC: l’Imperi arribà a la seva màxima expansió. – Les poblacions romanitzades van deixant en un segon pla la llengua pròpia i el llatí esdevé la llengua pròpia, sobretot a la part occidental de l’Imperi: el conjunt de terres conegut com la Romània. El llatí que parlaven els colonitzadors era el llatí vulgar. – El procés de la romanització comportava una colonització de tipus rural (sense escoles) o urbà (amb escoles), això va provocar que, lentament, en cadascuna de les províncies s’anés diferenciant la manera de parlar llatí. Aquest procés de dialectalització està format per: – un substrat: les llengües autòctones de cada regió – un adstrat: les llengües veïnes – el superstrat: les llengües introduïdes pels invasors posteriors i es va veure afavorit per la pèrdua gradual del poder de Roma. Amb la fi de l’Imperi romà, l’any 476, desapareix la principal força de cohesió del llatí. Les invasions germàniques liquiden l’Imperi, suprimeixen la seva administració, separen pobles, creen fronteres i pertot arreu la llengua va rebent tota mena d’influències disgregadores. A finals del segle VIII o principis del IX, el llatí ja apareix fragmentat en nombrosos dialectes: rusticae romanae lingua, que s’aniran transformant en les llengües romàniques. Són els nous idiomes parlats a la Romània des del segle X, continuació del llatí dels antics romans.
    • Llengües romàniques grups llengües dialectes/variants iberoromànic castellà bable, lleonès, aragonès castellà galaicoportuguès gallec portuguès occitanoromànic català català oriental català occidental occità nord-occità (llemosí) provençal gascó (aranès) gal.loromànic francès uns quinze dialectes retoromànic rètic romanx friülès italoromànic sard italià dialectes septentrionals dialectes toscans (florentí) dialectes meridionals dàlmata (extingit) balcanoromànic romanès quatre dialectes
    • Persistència de la llengua i de la cultura llatines La desintegració de l’Imperi romà d’occident no va comportar la liquidació paral·lela de la cultura llatina L’aparició de les llengües romàniques no va implicar la desaparició del llatí – Modalitats que coneixem com a llatí medieval i llatí humanístic – Vehicle de cultura. El cristianisme intervé decisivament en la pervivència del llatí: – en els monestirs, els monjos, conscients de l’enorme valor cultural de les grans obres de la literatura clàssica, tant llatines com gregues, es dediquen a copiar-les. Al llarg de l’edat mitjana es van recopilar i conservar els documents fonamentals del món grecollatí Són revisats, llegits i traduïts pels humanistes europeus i generen, als segles XIII i XIV, el Renaixement. Des d’aquest moment i fins als nostres dies, gairebé cap aspecte de l’anomenada civilització occidental europea s’escapa de la influència de la cultura clàssica, entesa com una magnífica combinació de civilitzacions: el llegat cultural de Grècia, assimilat, pres com a propi i transmès, amb unes quantes aportacions pròpies, per la cultura llatina