Entrevista a Vicenç Relats i Ramon Vilageliu

1. Entrevista 15
Entrevista a Ramon Vilageliu i Vicenç Relats, editors de la revista ‘Vallesos’
“Tant de bo ajudem a desfer la frontera
entre els dos Vallesos”
El filòleg Ramon Vilageliu (1965) i el
periodista Vicenç Relats (1964) aca-
ben de fer realitat una il·lusió que
covaven feia temps: publicar
‘Vallesos’, una revista llibre sobre
patrimoni del nostre Vallès i l’altre. A
aquest tàndem de lliçanencs, com-
panys d'altres projectes periodístics i
amics de sempre, no els falta l’em-
penta ni l’experiència per engegar un
projecte editorial així. ‘Vallesos’
comença amb 132 pàgines a color i
més de 50 col·laboradors i sortirà dos
cops l’any.
Una revista de patrimoni en paper el 2011: una Ramon Vilageliu també és president i fundador de l’as-
bogeria? sociació cultural El Ganxo. Vicenç Relats ha rebut diver-
sos reconeixements, com el premi de periodisme
Ramon: Potser sí, però una bogeria pensada. Amb
d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental (2009).
el Vicenç ho teníem al cap de fa anys i ara, per
raons diverses, hem vist que era el moment: si no
ho fem ara ja no ho farem. Ens fa molta il·lusió i ens ga, i que nosaltres fem l’esforç d’explicar en po-
hi hem tirat de cap. ques pàgines.
Ramon: La revista té tres grans parts. La primera
Com definiu ‘Vallesos’? està dedicada a personatges que ells mateixos són
Ramon: És una revista de qualitat que parla de patrimoni. Entrevistem, per exemple, el Ramon
patrimoni i gent, de la riquesa del que ha nascut i Parellada de la Fonda Europa i parlem de Ramon
neix d’aquesta plana vallesana. Folch i Camarasa, que s’està a Palau Solità i Plega-
mans i és l’hereu dels Folch i Torres. El bloc central
Vicenç: I en paper, perquè, encara que siguem a
tracta un tema a fons: en aquest primer número,
l’era digital i també tinguem una web (), és el for-
les danses vives pròpies del Vallès, i la part final són
mat ideal per explicar patrimoni a la gent a qui
diverses seccions: arqueologia, arquitectura, histò-
volem arribar. Tot queda aplegat i permet la lectura
ria, flora…
reposada. És una revista de col·lecció, que no es
passa, que vol anar sent consultada. Vicenç: Volem parlar del que existeix i ha existit,
però no amb to naftalínic, sinó amb projecció.
Per això en dieu “revista llibre”.
El nom ‘Vallesos’ és una declaració de principis.
Ramon: Exacte. Intentem que sigui un producte
molt cuidat en tots els sentits, i l’aspecte “objecte” Ramon: Sí, i ens marca en positiu! I té de bo que no
de la revista també ens interessa. Fins i tot la textu- s’ha de justificar i que descriu molt bé el que hi
ra del paper, que és ecològicament garantit, hem haurà en aquesta revista. Dient “Vallesos” plante-
volgut que informi del contingut. Sembla fràgil gem un repte a qui el vulgui escoltar. I en el subtí-
però és potent: durarà. tol ho acabem de deixar clar: “Gent, terra i patri-
moni”!
Què hi llegirem? Vicenç: El nom de la revista ha cridat molt l’atenció.
Vicenç: Coses que no trobem enlloc més, explica- Ha caigut bé! “Quin nom més ben trobat”, ens
des de forma molt divulgativa i planera. Temes que han dit, perquè evoca el Vallès, que és un i són dos,
solen estar tractats de manera més erudita i feixu- i que són molts més. És un Vallès plural.

2. Entrevista 16
mença als peus de Sant Llorenç del Munt i la Serra
de l’Obac i que s’acaba al Montseny, i que ha de-
senvolupat una mateixa agricultura, una industria-
lització més forta en uns llocs que en d’altres però
que val la pena mirar-se-la en conjunt. També te-
nim un parlar semblant!
I segur que més coses.
Vicenç: Sí, per exemple els balls de gitanes, el tema
central del primer número de la revista. La meva
mare, que és filla de Ripollet, l’altre Vallès, sempre
me n’havia parlat. I no vaig entendre què eren fins
que no va reaparèixer la colla de gitanes a Lliçà.
Quan diem “descobrir l’ànima” del Vallès és en
aquest sentit.
Descobrir-lo des de la Vall del Tenes!
Vicenç: Que hàgim nascut aquí ha sigut molt ben
vist, perquè hem sortit desfent l’empat impossible
entre Sabadell i Terrassa, per exemple. La Vall del
Els dos promotors de ‘Vallesos’ també escriuen a ‘El 9 Tenes és un lloc que no es veu amb malfiança. No
Nou’ i a la revista ‘Ronçana’ tenim cap apriorisme per ningú, i això ens fa més
bé que mal.
La revista és el primer fruit de l’editorial que
heu creat, Gent i Terra. Fer comarca és fer país.
Ramon: Sí, ens hem associat per constituir aquesta Ramon: Sí, és una revista per fer país, que fa país,
empresa, amb un paraigua molt obert però la seva perquè no podem fer altra cosa! Formem part d’a-
activitat principal és l’editora, i comencem amb quest país i ens l’estimem. Hem parlat molt de ser
‘Vallesos’. cosmopolites, de llevar-nos aquí i esmorzar a Lon-
Vicenç: Però la revista, més que pensar-la com a dres, d’anar a veure un menhir qui sap on i oblidar-
negoci, entenem que és un buit, que és un pro- nos que a Mollet n’hi ha un.
ducte periodístic que pot tenir sentit, que hi ha
gent interessada en patrimoni, en els “homenots” El localisme no sempre s’entén bé.
i “donotes” de casa nostra. I la millor manera de Ramon: Diuen que si vols fer una cosa universal,
vetllar per la continuïtat i l’autofinançament d’una fes-la tan local com calgui. Doncs ens sembla que
publicació tan singular és creant una empresa. els Vallesos són un límit interessant per aquest “tan
local com calgui”.
A qui interessarà ‘Vallesos’?
Vicenç: Podríem haver començat per fer una revis-
Ramon: Els dos Vallesos és molta gent i molt a la ta del Vallès Oriental: sí, ens n’hauríem sortit! I ens
prop de Barcelona. Per trobar el nostre públic hem ho diuen: “Els dos Vallesos? Però si estem molt
de gratar una mica, trobar l’escletxa, però existeix. girats!”. Doncs sí, és un repte mirar si ho superem.
És gent que més que estar a la rerebotiga metro- Perquè parlant de paisatge, de patrimoni, de natu-
politana vol retrobar un sentit més profund al ra, és absurd que no ho puguem fer. L’Empordà l’a-
Vallès. Per això diem “descobriràs Vallesos amb nomenem així sense distingir si és l’Alt o el Baix, i el
nosaltres”, referint-nos a un Vallès que queda Penedès igual.
tapat, empolsinat per l’activitat industrial i la mobi-
litat dels vallesans. En canvi nosaltres distingim.
Vicenç: Ens fa la impressió que el Vallès, potser per- Vicenç: Per això n’hem volgut dir ‘Vallesos’, i tant
què s’ha concebut com a perifèria de Barcelona, no de bo contribuïm a desfer ni que sigui mentalment
té una identitat gaire forta. Col·lectivament ens aquesta frontera.
falta trobar-nos. La gent és molt de Sabadell, de Ramon: Jo convidaria qualsevol persona d’aquí que
Terrassa, de Granollers, però les ciutats es miren poc vagi a Sabadell per la carretera de Polinyà. Arribarà
a si mateixes, i alhora tothom se sent molt de Vallès. a un revolt que dirà: “Ostres, on sóc, a l’alt Àneu o
al Vallès?”, perquè sembla que estiguem perduts
Què ens uneix, als dos Vallesos?
enmig de la muntanya. Doncs és la ruta que va de
Vicenç: Hi ha molts elements comuns, sobretot una Lliçà de Vall a Sabadell. Quan parlem de mobilitat i
història i una geografia. Tenim una plana que co- fem grans infraestructures no ens adonem que

3. Entrevista 17
coneix més el territori aquell avi que anava de
Sentmenat al mercat de Granollers per no sé quin
camí que nosaltres. Aquest trajecte el tenim per-
dut, oblidat, però existeix!
Parlem de vosaltres dos. ‘Vallesos’ no és la pri-
mera revista que feu junts.
Ramon: N’hem fet unes quantes! La primera va ser
els anys 1983-1984 i es deia ‘A mig Tenes’. Teníem
17 anys i érem massa joves per fer aquest pas que
hem fet ara, crear una empresa editorial. Què vam
fer? Anar a trobar l’ajuntament perquè ens la fi-
nancés.
Vicenç: A Lliçà d’Amunt no teníem el ‘Ronçana’, i
vam pensar que havíem de tenir la nostra revista
local. I va ser una publicació estranya, perquè va
acabar fent de butlletí municipal però es venia als
quioscos.
Ramon: Era mensual, va sortir un any i mig. Els
números que van sortir eren molt dignes: hi havia
molta informació, una entrevista, els articles del
Jaume Farriol…
Quina revista va venir després? Vicenç Relats i Ramon Vilageliu han creat l’editorial Gent
i Terra, editora de ‘Vallesos’.
Ramon: Al cap tres o quatre anys, quan vam acabar
la carrera, amb dos periodistes més ens vam acollir professió ens va oferir altres camins i ho vam dei-
a un pla d’autoocupació. Vam presentar un projec- xar. Però últimament hem fet una altra revista
te de revista comarcal gratuïta, aquestes que han junts, ‘Quaderns d’acció social i ciutadania’, per als
triomfat tant ara. Es deia ‘El Calaix’ i el nostre professionals dels serveis socials, que malaurada-
model era ‘La Fura’, de Vilafranca del Penedès. ment acaba de morir víctima de les retallades de la
Vicenç: Només van sortir sis números, perquè la Generalitat.
Ramon: O sigui que ‘Vallesos’ és la quarta revista
que fem plegats!
Per què dèieu al principi que ara és el mo-
ment?
Ramon: Perquè si no ho tirem endavant en aques-
ta maduresa productiva i vital en què ens trobem
segurament ja no ho farem mai! Tenim quaranta
anys i escaig, tres fills cada un, i ganes de treballar
fent una cosa que ens toca el cor.
Vicenç: S’han unit la gana i les ganes de menjar!
Amb el Ramon congeniem i ens ve de gust treba-
llar junts. El nostre projecte professional passa per
aquí i per desenvolupar més productes. Ha arribat
que tots dos tenim una trajectòria al darrere: el
Ramon té molta experiència editant revistes profes-
sionals, jo he treballat 20 anys al diari ‘Avui’ i en
altres mitjans de comunicació…
I és hora de tenir un projecte propi!
Vicenç: Sí, i més que mai és hora d’espavilar-te si et
vols guanyar la vida. No pots pensar que ningú et
solucionarà res.
Les danses pròpies del Vallès són el tema central del pri-
mer número de ‘Vallesos’. Carme Badia i Puig