Lo Catalanisme (Valentí Almirall)

1,344 views

Published on

Lo Catalanisme. Motius que el Legitimen, Fonaments Científics i Solucions Pràctiques

Autor: Valentí Almirall

Data: 1886.

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,344
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Lo Catalanisme (Valentí Almirall)

  1. 1. I © ^ Hibrcría ^aubilí | LIBIIOS ANTKJUOS Bolcrs, 10BARCELUNA-2-(E8pana) ® ^ PURCHASED FOR THE UNIVERSITY OF TORONTO LZBRARY FROM THE CANADÀ COUNCIL SPECIAL GRANT FOR CATALAN LANGUAGE & I ITERATÜRE 68
  2. 2. *x>
  3. 3. Digitized by the Internet Archive in 2010 with funding from University of Toronto http://www.archive.org/details/locatalanismemotOOalmi
  4. 4. LO CATALANISME .^Iti-
  5. 5. Es propietat del autor, que se reserva Us drets de traducció. Queda ca fet lo dipòsit que mar- la lley. Imprenta La Renaixensa, Xuclà, 13, baixos.
  6. 6. LO CATALANISME MOTIUS QUE 'l LLEGITIMAN FONAMENTS CIEXTIFICHS Y SOLUCIONS PRACTICAS VALENTÍ ALMIRALL President dels Jochs Florals d' enguany. '^^^^ BARCELONA LLIBRERIA DE VERDAGUER Rambla LLIBRERIA DE LÓPEZ Rambla del Miij n." 5 1886 del Mltj n.° 20
  7. 7. DP ITTbr^^ .<^ '^f C 3 ,968
  8. 8. /L JOVENT DEL "CENT[[E CATALÀ" Entremitj del ensopiment que de la gent de la y ganas ofereixo, donchs, aquest llibre, que '1 té relació veig en intel•lectuals, vosaltres certs afany de saber tensió de ha apoderat nostra terra, en quant àb los interessos morals é Vos s' d' estudiar. no ab prengueu com obra de Catalanisme particularista, sinó ab la la pre- text del més mo- desta de que vos fassi lo meteix servey que fa programa als que cursan una assignatura. L* AlTOR. un
  9. 9. QUATRE PARAULAS AL LECTOR Avans de entrar en matèria, uos interessa dir quatre paaquest llibre, que té la seva historia, puig que la cosa mes insignificant no deixa de tenirla. A mitj Febrer poch més ó menys, va ocórrens lo pensament de celebrar la diada dels «Jochs Florals», que hem de presidir aquest any, ab la publicació d' un llibre sobre Catalanisme. Concebut lo pensament, vam resoldre realisarlo, sens amidar las dificultats. La primera ab que vam topar, fou del ordre material. Necessitavam paper, y com no n' hi havia de a propòsit en los magatzems, vam haver d' encarregarlo exprés. Aquesta petita dificultat nos va /er perdre quinze dias. A primers de Mars va rebre la imprenla los primers ori- raulas sobre com s' ha fet endemà vam corretjir las primeras probas. Haimpressor, que 1 dia 20 de Abril li entregariam lo final, à fi de poder ell terminar la confecció del llibre en temps útil; y efectivament, lo dia marcat, ha rebut las darreras fullas. Lo llibre queda fet y en disposició de ser donat à llum, mes /Jo contingut se resent tal vegada d' aquestas pressas? No podem dirho, puig al estampar aquesta advertència preliminar en lo primer full, qual impressió vam deixar pera r últim, no hem tingut quasi ni temps de rellegir lo llibre. De segur que s' hi notaran vuits; de segur que s' hi trovaràn repeticions. Nosaltres n' hem observat bastants dels primers y algunas de las darreras. Aqaeslas bi fan poch mal, puig ginals, y al viam convingut ab lo
  10. 10. que sòls dependeix de la benevolensa dels lectors lo dispenno tenen ja lemey, per lo qual hem de redu- sailas. Aquells hiruos à consignar que, si gunas ideas que no hem fet ara fós à fer, desenrotllariam al- més que indicar. molt per damunt lo nostre travall. se 'ns ha Al rellegir ocorregut una observació que no deixaran de ferse los que lo llegeixin. Lo caràcter català, dihem en éll, y en aquest fet — — basem una bona part dels rahonaments, es eminentment iinalisador y poch amich de generalisacion?, y nostre lliI bre està generalisant quasi constantment. los nostres rahonaments falsos, ó 1 nostre són, donchs, llibre es poch català. Realment, generalisem bastant: però notis, que hem probasantnos sempre en los fets, comprobals per la observació directa. No nos apartem, donchs, del criteri positivista que es 1' únich que escau al particularisme. Per altra part, no tenim cap inconvenient en confessar, que hem fet esforsos pera generalisar, no sòls à íi de acomodarnos al gust que se 'ns ha empeltat, sinó perquè lo particularisme te reunits ja prou elements pera poder fundarhi sa teoria. Las nostras generalisacions, ademés, son dolentasó bonàs. Si son dolenlas, confirman lo (jue dihem sobre '1 caràcter del nostre poble, del qual lo nostre llibre serà una demostració més si fossin bonàs, no voldrian dir sinó que, ó nosaltres som una excepció à la recurat fugir de idealismes y abstraccions , : gla general, que la confirmaria, ó que la matèria s' hi presta que fins los menys aptes trobem medi de condensar principis que se 'n tant, desprenen, fentlos servir de base à los un sistema. Hem posat al nostre llibre lo títol massa general de «Lo Catalanisme.» En lo subtítol precisem ja més lo pensament que hem procurat desenrotllar. Barcelona 22 de Abril de 1886.
  11. 11. PART PRIMERA MOTIUS DEL NOSTRE CATALANISME REGIONALISTA.
  12. 12. GAPITOL I. ESTAT ACTUAL DE LA NACIÓ ESPANYOLA L•o programa del catalanisme es lo meteix en totas las manifestacions de acjuest.— Exemples en los terrenos literari é histórích —Pobresa de la vida nacional d' avuy.— Ignorància é inmoraiitat.— Falta de solidés en las institucions —Vicis en qué la nació espanyola va al davant de totas las demés.— Estat dels partits y collas políticas.— Impotència mostrada per I' unitarisme.— Lo catalanisme regionalista ha de ser,ademés d'un sentiment, una convicció. Sobra de negacions y falta de ideas po- — sitivas. Lo programa -no pot ésser la del catalanisme en tolas més que un: rompre sas manifestacions las Iligaduras que tenen à nostra Regió agarrotada y subjecta, substituhintlas per los «uaus y dolsos llassos del afecte que la germanor fa uaixer. Aquest programa té aplicació al terreno politich social de Ja meteixa manera que als demés terrenos que s' han con- reubat fins ara. Quan, anys enrera, va iniciarse lo Renaixe- ment literari, vegada, à va tendirse compondre y publicar un pre tot seguit, sens haverne esment las lligaduras travall ab qué nos literari en català, va rom- tenia agarrotals y subjectes la literatura castellana, y, per lo sol fet de deixondar gua que dormia, va la possibilitat de la tal posar en pràctica lo programa. Lo primer que va oferir à las altras regions de la una llenPenínsula de substituhir aquellas lligaduras per los llassos germanor literària. havia passat avans en Lo meteix, exactament lo terreno hisfórich: lo lo meteix, meteix, exac-
  13. 13. PART PRIMERA. — CAP. lament meieix, devia succehir lo en que destorbs que dels mes sempre, acció lliure: han la lligadura, d' en altres camps tart ha anat entrant. Los cultivadors de s' deslligat medis més I. notis be, al acte meteix de germanas ofert à las regions extrényer lo lots ells bon afecte que han s' ó impedian dificultavan "Is la rompre lo desilj y 'Is ab greu re- las uneix, cansa dels explotadors de totas, que jamay han logral intro- duhir entre ellas Catalunya, a cada desunió deüniliva. la nova manifestació de son Renaixemeut, ha tras grans comarcas de Has de carinyo, ab lo Peniusula lo bras la nus fet y tot, naixement que s' ha aumentat lo nou "1 nus escorri. s" à cada nova manifestació del Re- la riquesa general en la matèria à aplicava. s" Ab ni ademés, que notis be, en demanantlos que hi afe- gissen la baga que ha de impedir que Y allargat à las alficat ja lo trencament de las lligaduras literarias, ni la prosa poesia castellanas hi han perdut res, y en cambi, lo la moviment artíslich nova està tal general espanyol que ha produhit literatura, vegada destinada à nova sava que introduhinllii lo teatre castellà ab que s" ha enriquit ab una de mèrit, y que en las d' altras regions, ja obras influir las rejoveneixi. lo nostre Soler Res ha perdut ne sostingui duranl molts anys un altre ab sas produccions exuberants d" imaginació y rublertas de vida, ja que probablement lo nostre gran dramútich may hauria pensat en dedicarse à si sols hagués tingut mitj oberlas, — que mé.<las tenen los que fora de Madrid la castellana. èQué hauria hagués trobat ab lo fet viuhen,— lo nostre Renaixement, que li la escena, milj oberlas tot lo las porlas Verdaguer oferia si de no se camp amplí- ssim pera exalar en un llenguatge abundós sos sentiments mistichs, y donar íormas arrodonidas à la metafòrica pressió de son amor que 1" ni 1" un ni à las tradicions pàtrias? altre s" Ben segar exes, haurian alsat damunt del nivell dels-
  14. 14. 3 ESTAT ACTUAL DE LA N^ClÓ que ab veu esmorluhida nos produhit ó produheix com un eco fan senlir 's que avuy se trova, de venir mósfera de convencionalisme que nostre teatre lo moviment, la lo que ha en castellà, essencialment la literatura cortesana. Ben segur es, que aquesta no possibilitat en 1 , la trovaria en la à refrescar T at- envolta, aprofitant del acció escènica que 1 caracteri- espontànea franquesa y la llibertat en concebir y expressar los sentiments é ideas, que forman la y apropiantse sa, la nota dominant aixís en «n los demés generós la poesia y descriptiva, lírica que literaris s' han conquistat com en lo nostre Renaixement carta de naturalesa. Ab lo trencament de la historia castellana, ferse la Uigaduras ab que 'ns amarrava general d" Espanya, qu' avans del nostre Renaixe- manca y coixa, que janiay hauria «lent era tan íil las ha sigut possible que comensés a re- nivell que li pertoca. Al referse, guanyat una riquesa que un dia ó Espanya no es sols ja de íjue al costat las la terra enorgullirnos d' lograt posarse general ha historia omplirà altre la del Cid y de grans figuras castellanas menys grans aragonesas y de dem la d' orgull. Guzmàn, sinó s' alsan las no demés regions. Avuy poalguna cosa mes que dels cops d' eslas pasa dels héroes llegendaris y del esprit de dominació y de •conquista dels capitans histórichs de fnenlres ells devian concentrar tots ia invasió agarena que amenassava à vivian més allunyats dels punts en que puig Castella, llurs esforsos Europa, la la lluyta ó vida, podian ocupar una bona part de la que en contenir los que era de mort seva activitat en empresas marítimas y colonisadoras, que van fer d" Aragó una gran potencia mediterrànea, precursora del poder sens exemple que van alcansar després las regions unidas las portas fins llavoras tancadas del Occeà. íil costat que de la la dirigia política castellana, que pe 'I al obrir Avuy sabem que caràcter del poble devia ser absorvent y dominadora, basanlse
  15. 15. PART PRIMERA.— CAP. 14 no mes que en la imposició y temperament debia ser menys brillant però molt lliure, no en sòlida, basantse en la forsa, sinó molt a de la plenitut la virilitat, no ha arrival encara pera- la marxa no I" sols tant é inteleclual ho necessita per se si la nostra Regió, Renaixement "I exten- s' meteixos los los altres terrenos? lo lo La patrimoni nacional de molt atrassat que lo tot que, relaciona, ensemps de la se produhirian han caracterisat en Tan endarrerits estem avuy en efecte de Península. terreno politich-social, que de y es ben segur que tindrà vigor suficient primera consecuencia seria aumentar ideas, ni edat tQui, donchs, duptarà de que fenòmens que ilo y, la sinó de toías las de al mútua la de sas forsas! Deixem que alcansi influhir directament en la gués nàixer fa això y molt més, ja lot nostre Renaixement histórich de- més de>pólica que pot produhir la unitat unió expontànea que la Avuy sabem conveniència. conquista, se desenrolllav» la que conduLida per uns pobles aragonesa, política la I. que ab la "s irova. vida moral causa ó efecte, ó causa y nostra decrepitut, aqueixa pobresa de vida es lo més eloqüent signe del estat trisl d que havem arrivat. Però per més que tots lo coneguem y no tinguem ni esma^ hem de comensar la nostra pera negarlo, per son examen tasca, y à la exhibició los primers capítols de las uostras miserias d' aquest llibre. tenim destinats Avans exposar d" lo- nostre programa y de entrar en sa defensa, bo es que tan- tejem la terra es presentar que hem de lo Irepiljar. Un dels nostres objectes particularisme regionalista com un remey » y pera poder judicar de d' un remey, lo que primer interessa es conèixer la nostra situació actual, cions del malalt y "Is Serem, no obstant, sintomas y efectes de tant curts la bondat las condi- la malaltia. com sabrem, en aquesta.- primera part. La situació desesperada à que ha arrival
  16. 16. ! ESTAT ACTL'AL DF LA NACIÓ la de fora formem Dació de que ni viure, que ne toquem fan ellas se no part, las ignora ningú de dintre la Los que tenim d" ella. la fatalitat d" haverhi de conseqüencias à cada moment, puig sentir dolorosament en vida. Los que desde lluny tots los actes se 'n riuhen ó 'ns tenen llàstima. exlranger. Ningú'ns pren en que sobran los la He pogut comprobarho al lo pitjor del cas es serio, ly motius pera no péndrenshi! Tot lo nostre porta, ja fa anys ó sigles, segell lo ignorància y de la inmoralitat. Lo primer dato que estudiar un pays, al de enteran de las nostras cosas, ó s' cions fonamentíils, y es saber quinas la vritat es que à son "s de la busca sevas institu- las Espanya ni institucions Àvuy vivim per casualitat en monarquia, però ^.qui es capas de dirnos com viurem demà? La calaverada d" un de tants generals com tenim, va assentar la restauració damunt de fonaments tan poch estables com lo pronunciament triunfant d" uns quants batallons, de mafonamentals nera que com 1 s" hi troban. regnat de don Alfons va ser tan casualitari, casualitarias havian sigut havian anomenat república, es la regència que viu tal vegada no més que perquè tothom, aixis amichs com los enemichs, convenen en que no pot viure. actual, los quasidictaduras que se las com casuaUlaria Si qualsevol matí ns ve cambi radical en lo nent, ningú tindrà la puji la mosca al la noticia que deuria ser de que ha hagut un més perma- hi la institució menor sorpresa. Tot es qüestió de que nas de mitja dotzena de generals... ó de sargentos. descontents per qualsevol motiu, ó de que una dotzena de banquers ó taruguistas de guants blanchs vul- guin fer una bona jugada à 1" alsa ó à la baixa. son los fonaments de las que deurian ;Tan sólits ser institucions fona- mentals del Estat espanyol iCom pot ningú pendre en serio ^hir, per exemple, que la política un gobern restringia lotas las 's fa, si que aqui ne
  17. 17. PART PRIMERA.- CAP. ,5 dihem I. y avuy un altre gobern, ab la meteixa ab idénlicas lleys y ab igual organisació del llibertats, Constitució, pays, las deixa exercitar, encara que sigui sols interinament, confondres ab la llicencia? ^Pot ningú pendre en fins à quasi de par- serio lo nostre sistema representatiu ab pretensions lamentari, partit si que ara que ocupa '1 acoslan eleccions sabem ja que lo s' poder obtindrà igual majoria que 'I que y mani- ahir r ocupava, disposant del meteix cós electoral fassejant idénticas llisfas? La nació espanyola sols en duas cosas va avuy de las de Europa, y aquestas duas cosas son: Estat y 'Is oficials generals de son exèrcit. al davant deute del lo Lo primer puja en absolut més que '1 de naiion« tan ricas Alemania, y poderosas com los Estats-Units d' Amèrica, Austria-Hungria è Itàlia, inaguantable. rossímil, y relativament es exorbitant, invemanca al deute del Estat li Poch eepanyol pera importar los dos tersos del de tanya, y i la Gran Bretanya es al la Gran Bre- menys cinquanta vegadas més rica que nosaltres Aixís y tol, cada dia 'ns empenyem més y més, y à cada nous pressupostos puja mes alta la I xifra, ja astronòmica, del capital y dels interessos. Lo meteix succeheix ab los oficials generals. En absolut ne tenim més que Fransa é Inglaterra, doblem los de Itàlia y quasi 'Is de Alemania, y relativament estem tant per endavant de r Àustria, que es la nació que més se 'ns acosta, que si aquesta tants, nosaltres fonts té disset generals per cada milió de habi- ne tenim trenta sis, genuïnament madrilenyas. Y, cepcions, recordan à d' ells, I quins generals! la capitania de durant la la segons datos fetas algunas trets de pocas ex- Algunas frases cèlebres que se nostra ciutat los retratan. Un mar re- guerra carlista, volia enviar per forsos à Lleyda, y las mostras de ciència à n' aquesta altura son tant abundants, que n' hi hauria pera omplir un llibre.
  18. 18. ESTAT ACTUAL DE LA NACIÓ Del que privilegi Irist davant de le la '7 nació espanyola d' anar al tolas en punt à deute públich y à oficials generals, desprèn que 'Is dos grans càncers de son cos gangre- S3 'n nat siguin misèria del tresor y la •de la nostra historia '1 La militarisme. síntessis contemporànea pot reduhirse à pronun- ciaments, quals únichs efectes han devorar sigut poch lo capital que 'ns quedava. Ja quasi res tenim. Uns pronuncia- ments van empassarse ab pocas bocadas bens de los des- la amortisació eclesiàstica; uns altres van engolir los de la beneficència; uns altres van rosegar los de propis, y entre van fer de manera que lo millor que teniam, com las anomenada universal, passessin à mans d' extraogers que las explotan. Nos quedan alguns boscos, y ja estem tots minas d' cavilant bem com nos ne desfarem, encara que ab d' arruïnar la agricultura, [lunars, sechs y erms, mans altras no que n' arri <|ue las i ílors. Ab tot y això, darrer pronunciament. alguns més. Ben clar nos ho diuhen sovint abortan. Es inevitable que un dia ó algun à nàixer ab prou vida pera ensorrar 'us fora difícil trobar tota la nació, demés íirriva à alguna altra matèria, en una bona p ^rt del nostre Continent. guanyar en la manifesta no sols en ciutats y vilas h fet lo altre tot lo destorbi. 1 No no tot poms de hagi ja hem de veure encara N' los si s' aca- grans trossos de terra, que posats en serian verdaders cregui pas que 's la tallada y de convertir en payssalges que, davant de d' aquestas, en efecte, va inmoralitat pública y privada que se la capital, sinó en la major part de d' importància. però Cap la al d' ella Madrid fa veure que viu de que realment sosté son luxo y satisfà sos capritxos, elevats à necessitats, no son pas los sous que espolítica, curan fan ab lo los pressupostos, sinó los chanchullos tot lo que ha de ser lona, per exemple, lo resolt y traficas que se en sas oficinas. A Barce- chanchullo y la trafica d' expedients
  19. 19. — CAP. PART PRIMERA. l8 oficials no pot pas I. lanla importància lenir com però en cambi, en mollas ocasions se treu de dels americans que arriban ab fortuna que han la més que de la nostra vida, y sempre confia que 's Bolsa, ab lo que que te la debilitat d' làlicli, tant ó fa a la 's Madiid: à la explotaciófet en me- gran indústria, que dihem es més en joch lo ploma desvergonyidament 's Iíí• descubert al al atansarshi ab algun diner, que no pas en Se los barcos del port ó en los telers de las fabricas. que això la explotació dels descui- fa 's per arreu; que tot 'ns dirà dats no es cosa exclusivament nostra, y que tolas las Bolsas mon son més ó menys un joch no ja d' elzar, sinó de del ventatja, en lo qual uns quants completament à pas. Farem, van sobre segur, y Is demés No ho negarem foscas y desorientats. las notar que tota aqueixa trafica no si, fa s quasi en lloch en tan gran escala com entre nosaltres. Aquí, major part pretén per tals medis no Aquí, de quirshi en pochs mesos ó pocas horas. la bacanal bursàtil, en que hi va pendre part tothom; munió de somiat d' darrer» aquella Societats mentida, quals capitals de farsa no may ni d Londres, no més que un camí de 'n la sols viurehi, sinó enri- queda res, s' han absolutament res ferro arruïnat y alguns milers de duros En punt a inmoralilat, per desgaque 's mouhen y agitan en la nació en projectes impossibles. cia, quasi ningú dels podria tirar la dregar al piimera pedra inmoral, que passan per las y s'evaporan, de com à la mans la si algun dia la manera que la 'Is que poden Provincià, dels Municipis y fins de moltas Societats particulars. mesos; de tractés d' ape- dels funcionaris del Estat se fonen meteixa abastar los funcionaris de richs, sens haver 's adúltera deia Biblia. Los diners Los ministres se retiran may guanyat més que '1 sou de sis ó vuyt meteixa manera que molts regidors ó diputats se fincan després de desempenyar durant igual temporada un càrrech que deuria ser gratuil y honorifich, essent la
  20. 20. ESTAT ACTUAL DE LA NACIÓ que piljor del cas, la sentiment que uns y altres inspiran à "1 generalitat, no es IQ de lo la indignació repulsiva, sine lo de la enveja mal dissimulada. cap ahont se vulgui en Giris la vista més poca cosa se veurà que inmoralitat nostre pays, y lo é ignorància. En la inmoralitat é ignorància generals se basan los que explotaa la nació en grau escala desde més que eleccions estan, que Is ministres troban alts llochs "Is del Estat. Las falsejadas, proslituhidas. gracias à fins en los més arrecooats districtes un número de gent prou inmoral pera ajudarlos en llur des- Los empleats prevarican, y quasi no poden cosa, puig si algun volgués mantenirse pur, los tructora tasca. altra fer particulars ab qui ha de vendres ó perdre De tal tractar lo lloch V obligarian à optar entre que ocupa. resum V situació del país n' es lo estat dels partits y collas polílicas. Tots estan formats no més que per los que volen viure à coslas de la generalitat de la nació, y cap d' ells te arrel fonda en lo pays. més que anarsen Lo qui vol formarne un de Madrid y arbolar bandera. Al punt li surtiràn uns quants desesperats a cada poble que li serviran de Comitès, y tot seguit se trobarà en situació d'en- nou, no te trar en joch cridar més y de comensar à fer equilibris. Lo gefe que sa[> que Is demés, es lo qne n treu més profit. fort Al repartirse bona com part, en lo boti, forma pot estar ben segur d" endursen una de diputat y de senador, aixís d" actas de credencials d' estanquer ó mosso del correu. La organisació dels eloqüent mostra de un à sol d" ells s" la partits y avergonyeix de tenir un gefe, quals ordre» despóticas son acatadas per tots ab portan cap al políticas actuals e* collas degeneració à que havem arrivat. Ni pressupost, y s dona de que creguin que tal I trist d'homens que volen passar per una pila que fins disfrutan de posició social, se espectacle de que seriós é il•lustrats y converteixin volun-
  21. 21. PART PRIMERA. — CAP. I. tariament en soldats, y abdiquin del crileri propi, encarre- gant nous Papàs de Madrid que pensin per als ells. «[Pobre del pays, diu un cèlebre autor exlranger, en lo qual <ració y la ilus- riquesas no donan independència als que las las disfrutan!» ;Pobre del nostre, afegim nosaltres, en que estan (ois los feservan Y la afiliats à llora. Desde s veu que dintre de un ni sol raig qual organisació actual la d esperansa de mi- cayguda del absolutisme, que la extrem de la cada bugada, com se 'ns havia portat hem intentat hem probat, y à havem perdut un llensol. Ma- abjecció y de la decadència, Tot ho y una formas constitucionals. <:ent lo politica ni tan sols se independència de judici! lo piijor del cas es, del nostre pays no íil una fracció sol dir, lament estavam en los últims temps del regnat de donya Isabel de Borbon, quant absolutisme, íle la y la monarquia havia tornat quasi malament estiguérem en revolució, aixis durant regnat de don la interinitat, Amadeo de Saboya. Va que no va deixar cap los rastre, y que per com quan venir la la guanyar res. Res nos queda d" d' unificació moment probem un nou organisació? La impotència del unitarisme; afany nova ja pera ensajar dintre del unitarisme. ^^o es ja, donchs, hora de que sistema ni la que va substituhirla, nos interinitat ni la restauració d miljas fer lo curt república, seva impotència va poder ser tirada à terra sens cap estrèpit, però van al primers temps ha tingut la malehida sombra que pera nosaltres desde lo fatal "I en que va nàixer, foran argument de prou forsa en pró del nostre Regionalisme, expressió fora nou en una gran part de nos relativament grans y la d' Península, felissos, un sistema que no puig que va fer- quan, confederats ab demés regions aragonesas, no s' havia encara fet íib Castella mes tal argument, purament negatiu, : sols pera apoyar un sentiment negatiu també, la las unió serviria no pera ba-
  22. 22. ESTAT ACTUAL DE LA NACIO una convicció positiva, que sarlii unilarisme absorvenl del Estat al grupo dominant resultat (jue fins ara aumentar una negació més à de la nostre entendre es i» al ns reduliissim à ser catalanislas per odi precís produhir. Si en tal com I" ba constiluliil lo nació, no conseguiriam altre la perlurbació en que vivim, afegint la y una que son las cent la proba més forta nostra poslració actual. No tampoch exlendre "ns bastaria catalanisme, conver- lo lo moviment puguin demés regions de la Península, si aquest sentiment hagués de nàixer també en la forma negativa de en regionalisme lintlo péndrehi part odià que la s de que en fi laa Es precis organisació aclual. si per fonament "s logra que la particularisme cienlífich. Sols serem forts lo que tenen amarradas nyolas, estem en lo lerreno ferra de pel progrés y la mera resumirem en hem 1 à totas las la fins ara, pretendre afluixar regions espa- ciència, y travallén) hem emprés Eo la pri- dividit en varias parts. motius del nostre catalanisme regiona- los sentiment, y en las successivas tractarem de basaria la teoria partícularista, presentantla baix distints aspectes y aplicant sas conseqüencias tents, al millora generals. Per tals motius present llibre y com es precís qual sols se catalanisme regionalista tingui "1 convicció arrelada de que, las lligaduras lista més: lo que, ademés del sentiment que "ns ha mogui tinguem lo fer produheixi una convicció positiva, conseguirà lo dia à en general, y Lo nostre pays al es de la avuy negacions. Lo cansament, al régimen de las nacions exis- nostra, en particular. lo teatre d' la fatiga, 1" una infernal orgia de excepticisme nos ins- piran sols ideas negalivas. Fins en religió, prescindint dels fanàtichs, no trobarem més que incrèduls ó indiferents que negau. Pregunteu nó; però si "Is à molts demaneu també ab un nó com una si si son católichs, y vos diran que son protestants, vos respondràs casa. Cambieu lo tema de la pre-
  23. 23. PART PRIMERA. ^CAP I. gaiila; tracteu d' inquirir quinas ideas professan en política, y vos trobareu ab que una bona part no son monàrquichs ni Avuy se mostran en general contraris tanopoch republicans. de la que monarquia, perquè es la forma actual de gobern: demà hagués república, se "n mostrarian contraris ab igual hi La qüestió es negar sempre. Se nega en forsa. nega en no troba jecte positiu religió; se se nega en ciència. Qualsevol idea ó politica; altre aculliment pro- que un chor de nega- cions. ^,Qué volen, donchs, los que no son católichs, però tam- poch protestants, ni juheus, ni res que tingui forma positiva; los que son antimonarquichs, però sense ser republicans; ios que negan V espiritualisme en ciencias y en sens ser raaterialistas volen res: ni cansats y aburrits de estan arts, però professar cap sistema intermedi? tot No que son inca- lo passcs fins de probar. Los que vejetan pobrement en los poblets, no tenen pena pera sortir de los ni glòria, llur estat que viuhen en ni miserable las ciutats mes fan lo grans, explotan la poblets, y uns y altres travallan pera sostenir fantasmagòrica de trat encara à la capital. Espanya. Som un sols apariencias historia desde '1 misèria dels la opulència Lo verdader progrés no ha enpoble caduch, plé de vicis íilimentats per la ignorància, però los tan lleuger esfors ignorància y de rutina; d" brillants. comeusament de ab pocas forsas pera dar- Lo desenrotllo edat la fatal de la moderna nos ha conduhit a una caducitat prematura, seus haver passat per lo periodo de la virilitat. Som com aquells individuos infe- que corcats de cos y d' esprit, à vint anys repapiejan y à trenta moren de vells. Aixís s' explica T indiferentisme lissos, iMussulma, la que son avuy inmoralitat aterradora, los caràcters gullosa nació espanyola.» la ignorància supina, més marcats de la «hidalga y or-
  24. 24. CAPÍTOL II. LO CARÀCTER CASTELLA — Diferencias entre las regions de la Península. Contenen varias rassas ó pobles, que s poden condensar en dos grupos Lo caràcter castellà es un dels més marcats.— Contraposició ab 1' anglo-saxó.— Encarnació del tipo en don Quiiote.— Gran epopeya castellana.— Situació pobre de Castella al enpéndrela.— Resum del descubrime it, conquista v assimi* lació de Amèrica.— Postració en que va quedar lo poble castellà.— Desequilibri entre 'Is elements de son caràcter.— Predomini del idealisme generalisador y del esprit d' absorció y de imposició. Decahiment y degeneració actual. — Un ficaciódel idioma.— Autoritarisme y oligarquia fills del caràcter castellà.— No es interessat, sinó pródich.— Auxiliars de la oligarquia dominant.- Dificultats que trovarà lo catalanisme — — regionalista. Suposem que però que no à la te hi ha un extranger iluslral y esparvillat, cap noció de geografia polilica. fitant un d' lurarse en mesos, aqueixos «vialjes circulars» que donan dret à delas visita las principals poblacions, empleanlhi dos ó Ires provincias bascas y las duas Castellas, do- nant una escapada a Galicia y Asturias avans Madrid, y després, fent fms à Càdiz y Màlaga, se surt d' las Suposem que estació de Irún pren lo carai de ferro espanyol, y apro- volta 'n torna per Alacant y Espanya per Cerbère, havent poblacions catalanas. que ha per la De las d' arribar à regions andalusas pas.sat Valencià, y alguns dias en retorn a sa terra, pregunteuli durant son vialje, y es ben segur que vos respondrà que ha estat en tres ó quatre nacions distintas. Provist cureu convénsel de que en son passeig no ha instant d' una meteixa nació, y no lograreu pas sortit ni ferli un sol creureho.
  25. 25. PART PRIMERA. 24 home 1" Si es una mica no una llengua y parlar, — CAP. vos dirà que ha seolit filólech, distints dialectes, la sola una Península de la las rassas gent que de la parla, de las de- que forma per ella es gran espècie mediterrànea. Vos la ademés, que Gos prescindint de dirà, sinó varias llen- com bo guas, alguna lan diversa de las altras més de II. que parlan la llengua basca, inde- pendent de totes las indo-europeus ha sentit varias llenguas greco-romànicas , varietats y las grupos del* perfectament caracterisadas y sens mes relació entre ella* que r ayre de familia y que distingeixen en alguna Is efectes de la comunitat d' origen vos farà observar que à totas las llatinas, y aqueixas llenguas hi ha notat alguna particula- d' que suposa una influencia extranya que no ritat las altras, puig que sens dupie filólech, te algunas més brancas haurà cridat s la nota en atenció lo deixar los moros en las region* element semitich que van castellanas y andalusas. li Si "1 home, ademés de ser nostre nocions d' antropologia, etnografia y de- similars de la ciència, vos afegirà que no llengua, sinó moltas altras condicions físicas y morals sols la li han demostrat que en los payssos recorreguts hi viuhen distints pobles. Si avuy que estan en predicament, es aficionat à la* observacions folklóricas, vos sostindrà ni ni Isjochs bascos 'Is cants ni la se semblan gens à ni peu y à cavall, que mica als castellans, poesia dels andalusos, voluptuoses fins quan son devots, y empapats sempre del placivol allanguiment à que convida "Is comú ab sos, ni tinta las ab de la la exuberància de las dels gallegos, que caracterisa à las plaljas, riberas 1 viatjer naturalesa, res tenen de qual suau melancolía es tan distotas las del poble andalús, y raonlanyas recorts y misleriosas Si la enérgicas manifestacions populars dels aragone- d' com Andalusia son en aspecte, llegenda» diferents de las de Galicia. que suposem, ha volgut enterarse deia situació y condicions generals dels payssos recorreguts, haurà sapigut que en algun d' ells, com la provincià de Barcelona, la
  26. 26. LO CARÀCTER C^iTELLA població es tan espessa com lómelre quadrat conté cent com allras, puig d Inglaterra, vuit provincias de Albacete, las caJa ki- f|iie menlres que en habitants, Càceres, Cuenca, Guadalajara y Soria, la despoblació està al nivell de Rússia, puig que no passan de quinze los habitants per kilómetre. Haurà que mentres vist, sament las regions de terreno menys las pobladas, que son preci- fèrtil, se veulien emplear en la que Is cultura, Jas menys pobladas, moltas de las terra, indústria los brassos han de deixar de conreuharla ó manera rudimentària, puig que no donan 1' abast pera nostre viatjer s' ferli "Is conreuhan la al la agri- quals tenen bona d" una brassos de que disposaii produhir tot lo que podria. ha enterat del estat juridich, profondament sorprès obligadas à sobran de Si lo haurà quedat veure que algunas regions, que te- nen cossos de lleys completament sistemàtichs, basats en los grans principis de la llibertat civil, los conservan en la raeteixa situació en que grans institucions d' aplicació cadas, com vida; aixis si per" ellas com namental de "s trobavan dos sigles endarrera, ab actual petrificadas y hagués deturat s" altras regions varian llur dret, perit d" autoritarisme com si que I" jamay à fos momili- moviment de la cada punt lo mes folo prou absorvent l'es., Tot això y molt més diria en apoyo de sa opinió V exlranger que s trobés en r estat que suposem, yab perfecta llógica vos sostindria son parer, de que lo que ha vist sinó inspira. vàrias nacions. Si a la en son vialje no es una nació, fi, en presencia de las cei.t y una Constitucions que s'han ensajat, y dels mil y un decrets, lleys, ordres, circulars y tota la demés disposicions ab parL espanyola de la las que s' obliga à Península, hagués de convencers, de que real y efectivament los payssos que ha recorregut forman una sola nació, políticament unificada, es ben segur que s" explicaria V estat de decahiment y retràs que hauria als que per forsa han notat per tot arreu, y compadeixeria
  27. 27. — CAP. PART PRIMERA 2f, 11. de viure dins d' un sistema que no pot deixar de pesar damunt d" una grau part d" ells com una iusoportable tirania. La discordancia, ó millor encara, ralesa y la organisació del Estat (e sent la causa principal de oposició entre la natu- sigut y segueix sens dup- que han arrivat postració à la que forman las varias regions la lia nació espanyola. la Las diferencias que hauria observat lo viatjer extrauger que suposem, indican, en efecte, que en la part espanyola de la Península hi viu no un poble, sinó varis pobles. Pera confirmar la no tenim que indicació, fer més que examinar los més marcats. Per poch que aprofondira en tal examen, ne sortirem completament convensuis de que dintre de la Espanya actual, las rassas diversas que van pocaràcters dels grupos blaria no s' aumeutar sinó que, al contrari, lo desent- han fós encara, rotllo histórich las ha portadas no sols à mantenir sinó Agafarem no més que que ha rem pera tres classificar, '1 poble català, y cap altra de las No entra- moltas que po- puig que 'ns sortiriam del nostre propòsit, que 'm basta demostrar, que entre nosaltres y 'Is noshi ha prou diferencias pera ser considerats "1 dominadors com dos tudi pobles distints. antropológich, altre, ni dels No farem tampoch un verdader es- elnogiafich ni etnológich de Y un y del individuos de que objecte no requereix sinó cias, xa que forma la lograt imposarsens, ó sigui la castellana. à estudiar la basca, ni driam à duas que més directament nos las interessan: la nostra, ó sigui la fins llurs diferencias características. la 's forman. puig demostració ab indicacions dels efectes que han produhit en històrica del nostre pays. Es, nostre lo d" aquellas diferenla mar- ademés, innegable, que per més que à Espanya puguin trobarse moltas varietats, grupos y subgrupos, los més marcats per llurs caràcters, més que distints, diversos y fins oposats, son los dos de que anem à ocuparnos. Los demés s' aproximan à 1" un ó à 1" altre
  28. 28. LO Caràcter castellà lleis dos, de lo qué dors actuals de classificarse en que mirats en globo "n resulla part espanyola la de en nort-orienlal, de la la los la centralmeridio- gent castellana, y pirenaica ó la que formem part nosaltres. La agrupació central meridional le per centre las duas Castellas y à totas las regions que van per las arnias castellanas: la pon dels antichs agrupació nort -oriental se com- Estats que formaren la Confederació arago- Tols aquestos Estats y regions, tenen la tre fins golf de Cantàbria. al los que parlan llengua mes punts de contacte ab caràcter català que ab Lo poble los dels temperament y lo habitants del centre y del Península. es castellà un dels més marcats que hi ha en- actuals pobladors d" Europa, ahont tant "Is extén deventshi afegir tots los que ocupan las ves- nesa-calalana, miljoru de s' reconquistadas dels moros ser sants de part d' ensà dels Pirineus, fins distinta, pobla- Península, poden la duas grans agrupacions: nal, personificada 27 s" han barrejat confós las antiguas rassas, varietats y grupos. Per certas condicions, no lindriam cap reparo en col-locarlo en un dels y fins extrems de la escala, qual altre saxona. Si aquesta es la extrem ocupés la gent anglo- mes completa representació del po- sitivisme basat en lo sentit pràctich individualista, aquell es la lo més inconstant Don Quijote y John Bull no s' han pogut compendre ni 's compendràn jamay. Sempre 's compadeixeràn r un à 1" altre. A John Bull no li cap al magí qne Don genuina expressió del idealisme, apoyat en afany d' abstraccions. Quijote sospiri encara per lo recobro res li serviria, puig de barcos y que 1' "1 altre que li de Gibraltar, que de sobran à dotzenas los ports buyts orfens de comers. Després de tants anys com fa posseheix, no pot encara compendre pera recobrarlo; però positivista 1" com afany que sent es, tot arron- sant las espatllas y sonrihent de compassió, va aumenlant cada dia sas fortificacions inexpugnables, é hi sosté constantment
  29. 29. PART PRIMERA —Cap. 28 II. una guarnició que es quasi un exèrcit, disposada à lotas horas al toch de alarma. A Don Quijole no li entra at à acudir que John Bull cervell autonomia, com fa sigui anys ha 1' capàs de donar ha deixada Irlanda à pendre al la^ Canadà, Cap de Bona Esperansa y à la majoria de 1" element europeu, y 1 comlas colonias en que hi abunda padeix desde "1 fons de la seva ànima. Quan, fa pochs dias, à la ha Austràlia, al que llegit, tot aquell garbuji dels carrers de Londres, ab de vidres y desaparició de joyas y de socialisme, no ha donat lloch à cap mida tota aquella trencadissa rellotjes al crit extraordinària ni pretext pera fusellarne nom center^ars, en algunas dotzenas ó del ordre y dels grans principis ultratjats, r ha pres verdaderament per boig rematat. Si à Madrid ha- gués succehit la ceniéssima part de lo de de Ingla- la capital Don Quijote, armat de totas armasy ab veu tan pavorosa com la que feu en la Venia quan la cregué convertida en nou Campo de Agramante, no sols hauria proclamat terra, 1' estat de morts y en sili fins las disculidas Carolinas y omplert de carrers y plassas ferits à cel y terra, pretenent que , las sinó que hauria amenassat demés nacions seguissin lo seu exemple y fessin grans escarments en prevenció de lo que podria tal vegada ocorre. Pera evitar perills ideals expulsar als julieus y moreschs, subjectantse mal real de del comers consumar la despoblació del pays y y de las industrias, y lo que ha cent vegadas, està va tot satisfet al fet la ruina no una sinó disposat à repetirho cent y cent vegadas més. Don Quijote no s' excarmenta may, y fins quan se veu macat pels blaus de las bastonadas rebudas en decaygut y fensa d' una donzella encantada, no espera sinó que torni à semblarli que pera alsarse la meteixa ó una altra demana quart y com pugui y anar tot tintinejanl à aj'ida, cercar qui lorni à amidarli la esquena. Puig que no n" lii ha cap duple: un dels grans mèrits de
  30. 30. LO CARÀCTER CASTELL* la 29 celebrada concepció de Cervantes es haver encarnat en «on genuinament liéroe lo tipo nerós, amich de Es desinteressat, ge- castellà. bonàs fornaas y mirall de cortesia. Es ja dèbil de cos, però més encara d' inteliigencia, y no obstant las se sent ab prou pera sortir à combatre contra alé visible é invisible ha S' una fet creu bonament destinat lley de móns Is y se no la la cavalleria, imposaria à qualsevol que à vulgui admetre de bon grat. Te un arreplech de llochs comuns, y persuadit de que en ells s' enclou tota la erudició científica, los usa à totas horas y 's veu capàs de discutir ab qui 1 contradigui, arrelantli aquesta ilusió Jogra sempre sinó convèncer, fer callar à discurs sobre armas y llelras y tots ocasió presenta dirigeix "s son molt més semblants las de Corts meteixa als de solidés y falla la à facilitat ab que demés que quan prestan s que avuy fan que sembla lo los que als la Sancho Pansa. Lo p«imara la à escoltarlo, delicias las Tenen vista. de la meteixa eruberancia de paraulas. Quatre llochs comuns, disfressats ab amples ropatjes de colors llampants, fan 1" ofici d" arguments, y allà arrivin hi arrivarà la llansa ó la espasa, no conservi ja quasi forsa ni ahont aquestos no ab tot pera manejarlas. y que Dou 1 bras Quijote es lo lipo delgeneralisador sens base d" observacions propias ni recullidas per ï estudi. Creu que fórmula simple é indiscutible. pretén resoldre lo de imposar la genuinament mes intrincat solució als demés. s' al admira que posseheix d' problema, y tracta tot seguit ^Por donarse un tipo mes entengui que pretenguem rebaixarlo, «inó molt ningú ha pot reduhirse à una divagació ben vestida castellà? Al dir això, no al tot Ab una contrari. Per aquella regla de que las qualitats admirar tant castellà, com oiedalla. Per las nostra part à n' ell cada qual li mancan, bonàs condicions del caràcter nosaltres los catalans, la que no que som 'ns dòl la revers de la confessar, que las
  31. 31. PART PRIMERA.— CAP. apreciem ea lo mes enmotllaü II. que valen, y que "ns encantan laut nies, (juanE gran creació literària que 1 con- lo lipo à la densa. tQue mes que rival 1 quijolisme podia donar llocli à la sens- epopeya castellana, que no ha sigut encara cantada per cap dels 'poetas de causa, tal decadència de que va ser principal la vegada perquè dessangrament que va imposar lo pays venia à ploure sobre mullat? ^Quin poble sinó un al tant idealista y divagador en generaliaació la com de lo castellà, hauria trobat en aptitut d' empendre lo descubriment, s' conquista, població y assimilació de las Américas, ni ria atrevit à tal empresa en Som amichs de hau- s' en que las circunslancias "s tro- lo y puig la passió no ns treu coneixement, no tenim cap inconvenient en consignar que, al nostre entendre, la epopeya castellana pot posarse al costat al menys de bava? las la justicia, més grandiosas que que coneixem. Gran y de al costat de las las grandesas, es epopeya de la las voltant dels al res deturava aquells la superioritat la fins fins al cor de 1" Egipte. Mes als pobles; ni aquestos queViSadmiranen extenentse à un costat, y per Plena de grandesas, però 1' tari degué sostenir espasmódica que Ujyta que va donar lloch à fets, ni altres la historia, ble castellà. Los grechs y "Is conduhits- passeig triunfal la Índia, que mes cristiana contra la forsa comunicava lo murallas xiuas per las de miserias, fou la lluyta Europa hadas. grega prop de d' esclaus un amo, acaba ab mes eusà de altre fins també aixams de milions llurs plaijas per soD pas 1" heroichs los murs de Troya, y després de passar maravellosas Uuytas en que un grapat d' homens lliu- combats de las ciutats gregas, comensa per unificacions assiàlicas; epopeya que üns à hisloria^ la invasions de las extensas baluart inexpugnable contra las per trovau en 's que presentan menys miserias "1 las Koràiv creu- de menos trascendencia sobrepujan al culminant del po- creuhats van mautecir, es veritat >•
  32. 32. LO CARÀCTER CASTELLA de lo ceulre y de la cultura en Europa; però lo la eivilisació món. génit castellà va doblar de cop y volta llur imperi eu lo No hi ha cap allre fel humà que pugui compararseli en con- seqüencias. Y epopeya americana va la fent lo Quijote trucar ó cosa que porta de Castella, la realisarla com jamay. Quan la per mes que altra aquesta, cregui, era una terra pobre y despoblada. La pintura 's fan d' ella los pochs viatjers de la època, quals escrits Desde ï any liG3 se conservan, es Iristissima. baró de Bohèmia, Lleó de Rosmital va visitar trals d' terial en que 's de son llibre se 'n guesa per lo cen- d5 Itàlia, y la inferiotat ma- trobava Castella respecte dels altres esmen- payssos. Lo viatjant, anant cap fins à Segòvia, desprèn liGI, lo al las regions Espanya, Fransa, Inglaterra, Portugal é totas las pííginas tats gent castellana desdonat Colombo va lo Portugal, va internarse à desde ahont va dirigirse ala frontera portu- camí de Salamanca, y de retorn, va passar per Mérida, Madrid y Guaidalajara, y va retornar à Fransa perla via de Saragossa. milj Per arreu no va veure tot mes que terras ermas, plenas de salvias y romanís, ab escassissims bos- cos y arbredas, y no va trobar mes que misèria, fins de que en molts punts, com dels animals trista com Senat la la pera ferlii que acabem fa foch y courehi lo menjar d' al extrem notar, «empleavan los fems apuntar es la relació >> (1). que fa à Tan son embaixada veneciana de Vincenzo Quirini, en que «en la aqueixos regnes y provincias de Castella podia haberhi unas trenta duas ciutats y cent cinqual se fa const.ir tots quanta poblacions tancadas (murate), entre grans y petitas, y uns dos mil pobles oberts (vilkgi) y encara que 1 pays : (i) Itineris a Leone de Rosmital, nobiü Bohemo, annis i4ò5-'467 per Germaniam, Angliam, Franciam, Hispaniam, Poriugaliam adque Italiam confecti.— Bibliothek des literarischen Verein, tomo vii.
  33. 33. PART PRIMERA. 32 com que sigui moll gran, eslà — CAP. II. moll poch poblal, no pol con- mes de doscenls cinquanta mil fochs ó cedirse que contingui faQiilias». La relació de la embaixada veneciana quant à continuació de lo transcrit, mà de que coneix lo pays. «Tols mestre y mos- aquestos pobles, pintura del caràcter castellà que es de tra lo molt es lan verídica, en en pocas ratllas una fa diu. senyor, y donas son tan bruts de cos com plens de contra 1 son per naturalesa inclinats à alsarse homens com Tenen ingeni aixís gelosia. natural, però no aplican à doctrina ni l' «studi de cap mena. Viulien Iristamenl tancats à casa perquè pobresa, y lot lo que poden estalviar en un any ho llensan en un dia pera aparèixer mes grans de entre ells hi ba molta lo que son.» La (li veritat de las relacions qu' acabem de transcriure ve més dignes de reforsada per testimonis posteriors, tant en quant escribian quan Castella havia ja arrival fe, cim de al y era la mestressa de mitj mon. Un altre embaixador venecià, Federico Badoero, va llegir à sou Senat una la glòria relació que confirma completament de son antecessor. la «Aquesta proincia, diu parlant de Castella, es molt àrida. Devegadas passa un any qne no y endureix fins al — «No crech, tingui menys punt de que lii plou, y no la rella afegeix^ que hi hagi una lo no permet soportar grans fatigas.» als castellans, bresa, las monlanyas la forlalesas, puig I. terra asseca s' altra provincià que y si s' esterilitat xElls, diu Veneti al cap de preteneu que de atrevís à entrarhi Relazieni deg'i Ambasciatori que de no calorós del clima, que — pochs pàrrafos referintse (') la enfonza dos dits.» industrias y oficis, ja sigui per supèrbia voler exercir las arts, ja à causa de men si al la terra la po- son llurs un exercit Senato. Sèrie i." petit, volú-
  34. 34. LO CARÀCTER CASTELLA fàcilüient fam.» se "1 destruhiria, y gran, fos si 33 malària lo la (1) Eq tal situació, puig pecan de molt exagerats va comensar Castella la tots indicis los confirmau que no que acav^m los judicis seva gran empresa. d' extractar, Mes era si tal la situació del pays, lo caràcter dels seus habitants estava en lo mes tra brillant de sos periodos. La lluyta de vuyt sigles con- moros havia endurit 'is los cossos La tendència castellana estava tats. que en ja y retrempat las volunimposada à tots los reconquista havian sigut los auxiliars directes de la que se Castella, havent aquesta absorvit los diferents Estats son afany havian anat formant, enmotllanllos à concentració. La guerra contra perit del poble en favor d' una d" unitat infidels havia exaltat Is que tan be religió s" I" y es- avenia ab son temperament y caràcter, al meteix temps que la llicenciosa vida de campanya, si per uii costat 1' havia empoper altre brit, li havia desperlat 1' afany de riquesas, que no sabia adquirir per medi del travall, puig que en tants sigles íle trastorns n' set d' or, haia quasi perdut 1' La agre. religió acabar de decidirlo à las difícils sentia ab vigor sobrat. La empresas pera iglesia, al dirse la genero humà, y no devia tardar à fer aplicació del La tendència generalisadora fer la repartició del cava de dret à Roma; lot arreu la ahont a anar, mon. La direcció portava Los uns guanyavan ànimas pera 'I (I) Relazione delle persone, governo e II, letta la nota anterior. - espiritual to- Per això per Castella. capitans y missioners. catolicisme stati di ioSenato da Federico Badoero nel i557 lecció citada en li exemple. prompte y lleugera castellana temporal à hi no uniíicació religiosa del religiós; los altres conquista van terras y vassalls pera la corona, po la quals se las catòlica, deixava dupte de que aspirava a ment va y en extrany però molt explicable maridatje, van Cario V. En la e que era de Filip- met«ixa col-
  35. 35. PART PRIMERA. — CAP. 34 lo punt central, Y bils Papa del catolicisme polilich que somiava. lo va comeusar naus al II. la epopeya castellana Ileusautse Occeà desconegut. Sols una gent com na de llaoras podia compendre sols ella podia darli al gran visionari genovès, y decidits pera seguirlo companys prou durant més de seixanta dias per una mar, quals perills preuian à dè- tres la castella- cada moment proporcions Tots los que havian intentat empresa, als 1" misteriosos més pavorosas. pochs dias de navegar havian reculat aterrats y milj morts de feresa. La primer vialje de Colombo, miris com se vulgui, es lo fet mes lieróich que s trovaen la historia. una verdadera febra va apode- Realisat lo descubriment, rarse del poble, que havia comprés al gran Sens almirall. amidar sas atendre à sa debilitat interior, sens que forsas, molts anys després, y quan disposava ja de milj mon, no li permetian tenir fora de la Península més que vint mil ho- mens pera defensar possessions tan extensas, (1) va decidir conquistar, convertir y assimilarse tot aquell nou sols havia entreist. Al segon vialje, totas del pays no haurian a tanta acompanyar à expedició 1« s' designadas, y que ab pogut contenir Colombo. En llurs Is món que embarcacions gent com volia xabechs ó carabelas de van encabir centenars de personas més de la las à llur sortida del port, los ulls de mils y mils quedarse à acompanyavan à pesar seu devian Y los las terra, los miradas envejosas. viatjes , descubriments y conquistas van multipli- carse luego ab activitat vertiginosa. Al cap de pochs anys ja s" havia pres possessió del continent americà, y mentres los Pinzon, Ojeda, Nifio, Niecuesa y molts altres ci i En vint mil honcens evalua fora de la Península, lo totas las forsas que tenia ambaixador Badoero en ment, y affgeix que sols ab grans penas meytat. s' la que anavan avanEspanya relació citada anterior- haurian pogut aumentar de la
  36. 36. LO CARÀCTER CASTELLA saut cami cada dia à Iravers de cebibles, Ponce de y privacions incoD- perills León lograva encara 35 distingirse entre tots, conquistant Puerto Rico y descubrint la Florida, y Vasoo NuTíez de Balboa, ab un grapat no més dels companys que volgueren seguirlo, atravessava las raontanyas del istme de Panamà, à despit del clima morlifero y del terror que inspiravan las desconegudas tribus guerreras que hi vivian y , era primer europeu que desde son cim veya 1 PaciGcb, que com tal vegada amagava altres móns ayguas del las tan importants que estavan encara descubrintse, y sentava las bases del sistema que havia d' emplearse eu llur conquista. lo Mes donar cada una de totas aquestas figuras, un poema, lloch à dels verdaders van ser héroes de alguns centenars d' homens las quals podria luego eclipsadas per las empresa. Cortés llensantse ab la a la conquista un imperi po- d" derosament organisat, que semblava que tregués de la terra exercits pera oposarse al invasor, y tenint prou pit pera cre- mar las naus, meteix eu lo aixis tallantse sens altres elements que proporcionarli, y ([ae à avinguts, "is 1" retirada mes Estat ; Pizarro fent lo fort de més de ser tal té que tot lo mon completament nou endevinar lo , ab obrant per intuhició del génit, vao sistema únich que pot aplicarse à las de payssos misteriosos, y avuy meteix encara, es la primera potencia colonial y sap ferse los pobles mitj civilisats, "s operant eu auxilis à cenlas ó mils los la demés va que no episodis Irovan en cap altra. Aquells soldats aventurers, un Amèrica pochs estavan sempre ma! altura, La epopeya castellana ileguas de distancia, la que uns quants particulars podiaa van col-locarse à empetitirse. tota Perú, y dominant no ho dèu sinó à si conquistas Inglaterra respectar de tots I" ús dels recursos diplomàtichs y medis estratégichs y tàctichs que va inventar Hernàn Cortés en la conquista de Méjich, leniaul Los punts escullils per ells com Y ;quín cop d" ull assieuto de las prime-
  37. 37. PART PRlMtRA. — CAP. H. 36 avuy acaparan ras colonias, son. encara los que còrners tol lo America. Las primeras barracas construhidas per Cortés d" portaren de nom de Vera lo es Lima, y ciutat son Cruz, y Vera Cruz La metròpoli de 31éjicli. es lo gran port America del Sud en la lo Pacificli emplassament de Lima y 1 obra de Pizarro. En tota bi vessa la vida. D' una de las la plans de los fins la gran epopeya castellana expedicions parcials al interior del Perú, realisada per Gonzalo Pizarro, se "n separa un capità obscur, de de las soletats consiruliit per sos las alluras dels y acompanyat sols é lo desconegut emprèn riu, à bordo meteixos soldats al mitj Francisco Orellana, y llensantse un mal bergantí d' d" Andes, segueix corrent, la algunas dotzenas d' homens, sens temor ni à las tribus de un à guerreras de que té indicis, Araazonas, y per entre milj de rocas, y de salvaljes enemichs, a punt à cada moment de veures lo riu las arrossegat per las corrents cap a la arriva ab ruina, la geni famolenca y despullada à la embocadura, y "s Irova novegant en r Allànlicb. Havia atravessat lot lo continent americà, desde 1" un al altre bavia tingut qui com íés. lY aquest fet, <?pissodí de que tan brillants jamay de la tallons per lo darrera d" que avans ni imi- cent y cent d" altres, es sols un petit fels s" entelan ab barbaritats y concupicencias sens per més que Is exèrcits conquistadors sin tals, gran epopeya casttllana! la Veritat es mar, en condicions precedís, ni ha tingut després qui "1 ells límit; d" un com rastre d" Atila; veritat es lirse civilisacions dels soldats, lo de que Amèrica no passes- categoria de companyías ó número mollas vegadas veritat es, lot lo mes de ba- deixavan quasi sempre "Is innumerables aixams que aquella devastació general va engo- com de .Mèjich y del Perú, que las gada mereixian respecte : contrast es condició precisa de tots los fels tocant als de qué "ns tal ve- però precís es reconeixe que ocupem, fins quan humans, y per la tal lo negror es mes
  38. 38. LO CARÀCTER CAf.TELLA profunda, no deixa de aparèixer algun raig brillant que arriva Lo protagonista de aquellas conquistas, Hernàn Cortés, elevant à la india Donya Marina sinó à la categoria de muller llegítima, à la de amiga respectada; donant à enlluhernar. desde son altíssim lloch V exemple de barrejar la sanch europea ab la americana, y honrant al fruit de lal unió al nivell del respecte otorgal à dencia pera tot, la la mare, fou un precedent de tracen- mes lart y demés nacions colonisa- futura assimilació: precedent que, no han imitat gayre Pocas d' ellas poden tampoch presentar una figura sovint las doras. y venerable com tan simpàtica lo del fensor infatigable dels indigenas, qual fins al Casas, lo de- pare las amor intens va cegarlo que per afavorir punt de no deixarli veure, als seu* protegits, sacrificava un" altra rassa. No tenim espay que hem tocat per ni es vulgui empéndrela, nostre objecte detallar los lo Deixem de bon incidència. la de cantar tasca la grat al fets que exuberant epopeya que ns proposem, nos basta haver del poble castellà. Al lectors envers unas empresas que sincridat la atenció dels fi tetisan las 1" apogéo de la rassa abstraccions de totas de r esprit religiós ab las la totas las conciencias pera pera Castella, més idealista y apassionada per de Europa. Lo maridalje extrany la la pobles del : món empresa americana L" idealisme castellà conquista posarse més, moll més encara afany de conquistar y tots los no va reduhirse en descubriraent y à 1" sed d' or; Roma al va pro- va voiguer unificar aquells extensos continents, y assimilarse aquellas rassas innumerables. Va imposarlos no costums, los usos, y va subjectarlo3 sols la religió, fins las à las sevas sinó preocupacions y lleys y als la "Is llengua, las prejudicis; seus goberns, ab 1<> pretensió de tenirlos sempre fidels y sumisos à pesar de la distancia. Pera conseguirho, va haver de dessangrarse, y portant al nou món la vida ja escassa de que gosava en lo
  39. 39. PART PRIMERA ^S — CAP II. Qióu vell, lo poble castellà va quedar tan ancinich y debilitat que uo ha pogut encara restaurar sasforsas. La gran epopeya americana te per final la trista decadència de Castella. Va meteix que à aquellas matronas, «ucceliirli lo d' engendrar y criar hermosura y y mes de las gracias Quan las forsas. fills se veu à la fills juvenlut, sinó també una aquestas mares d' prematurament decaygudas, rodejada y fillas ulls que ab llur alegre d' sentiment general lo a copia y dèbils y , una munió de la en que s sa prole, Si algú pretén à fer bon paper en menysprearia per temps: pot dir ab presas dels temps altra fins y d" la gent situació las iradicions carn, la de qualsevol altre voleu, y tingueume si , la venereu la debilitat y mes explendent de la pobresa las em- caduca y postrada, à vida de que 'm vaig despendre Si estich nn continent. Una vintena de nacions parlan meva llengua la encara meva moderns. banda dels mars anima més •allí la fatal veu entera que usava en sos bons la pei'O respecteu de vida en que nr ha deixat r lo troba, pot ben be alsar lo cap y mostrar ab orgull més numerosa; molt més, que poble del món. « Compadeixeume, llàstima, fills acull ab veneració y respecte, iguals sentiments té dret à exigir dels pobles civilisats castellana. la la salut bellugadissa y en lo brillejar dels moslran ben clar que arrivaran món, que perden no sols hi , y per íransmétrels. tenen las costums y usos, y guardan que de mi van rebre. Son carn de la , llurs Vejeulas venas circula avuy en la la forsa sang que jo vaig de quietas, volubles y bulliciosas, no desmentint gen: però ideixeulas acabar de la juventut, iu- fer sada! Per ara ab tota «n lo nou món llur aixis llur ori- y arrivar à la edat repobellugadissa, han logral ja establir institucions nova?, sosleninllas y arrelantlasà copia de perlurbacions y sacrificis de tota mena. ^Quí sab que "1 pervenir las lo reserva? Cent indicis diuhen que han de cumplir una missió trasceudental en la historia: la d" armo-
  40. 40. LO CARÀCTER CASTELLA 3o r individualisme saxó ab ï autoritarisme iiisar llati, unint la democràcia en un admirable consorci en que 's y condensi una nova època de civilisació y de cultura.» Mes si r esprit generalisador, idealista del poble castellà llibertat va ferlo la béroe 1" d" aqueixa epopeya, V estat de postració en que va quedar es lo que llogicament devia venir à continuació. En los temperaments de tal naturalesa, si la acció e« enèrgica, Los reacció es enervadora en grau relatiu. la nòmens de la vida moral y, per consegüent, los fe- sentiments la lley fisica de y passions, estan en molts cassos subjectes à de la pèndula. Lo qui es capas de tenir grans plahers, no pot escaparse de sentir grans dolors riure, no costa gayre li al ; que plorar; los caràcters es propens à mès enters son que més se deixan abatre pels desenganys. Los los assombrosos del periodo vulsius, fets brillant castellà eran nerviosos, con- quasi espasmódichs: abatimeut de 1' la reacció no podia deixar de ser abrumador y de trislissimas couseqiien- das. Quan <lividuo los elements que forman com d' es sempre fatal. Si sobre imaginació preferència 1 sentir als à lo real, espècie. lo caràcter aixis d" un in- desequilibri prové reflexió, la ràcter castellans, los perimenta lo un poble estan desequilibrats, de 1' la decadència del predomini de la afany de lo abstracte ab com es lo cas en lo temperament y caefectes de la decadència no sols los ex- poble ó individuo que que estan ab ells units s" bi troba, sinó que "Is fa per relacions de qualsevol Lo caràcter imaginatiu ab passió per lo abstracte es eminentment generalisador, y la generalisació fa nàixer fatalment lo desilj d" absorció y 1" afany de predomini. Lo qui generalisa, donaàtotas las solucions que imagina de veritats absolutas, tat s' afigura fer En això s y quan un favor se creu en possessió als altres si la de condició la veri- tracta d" imposàrsela. distingeix del caràcter oposat, ó sigui d" aquell en
  41. 41. PART PRIMERA. 40 que la lo — CAP. It. prové del predomini de lo desequilibri imaginació, del afany de sobre la reíle.vió y posiliu ab preferència à ideal y abstracte. Aquestos caràcters, com veurem al ana- lisar lo català, mentaa sos lo real arrivar à la decadència, ai L' excepticisme relacionals. dintre de casa la , seva, y enlremilj consumen. Per desgracia de Que no 'ns n" han hagut de equivoquem tancar de sas parets vejetan y las regioi>s desequilibrats per excessiva tendència y de son decahimenl estan ells indiferència los fa s espanyolas, lo ca- grupo predominant pertanyia à del ràcter sols ells experi- sens ferlos sentir als que ab efectes, classe del» la idealisme abstracte, al patir totas. lo caràcter al classificar castellà, nos ho diu en totas y en cada una de llurs pàginas sa historia passada y ns ho confirma sa situació actual. raóvils meleixos exemple, s' Hem vist ja los seva gran epopeya, y per los explican tots sos demés fels. Ya empendre, per que van produhir la reconquista de la la península contra "Is morori ocupavan, y en son afany d' absorció y de predomini, no sols venera als enemichs, sinó que subjugava als auxiliars. que la IIaian nascut distints Estats, pera la à tret independència que de sa influencia, 1" que lenian un després del provincias de son nyirse à ser los meteixos regne. degueren aja- altre, Una Confederació d' altres Estats havia pres part en la reconquista per compte propi, y havia adquirit prou poder pera no lemer las de Castella, mes sota ni això la va salvar de caure al r afany absorvenl castellà. La constància, suplir à la forsa, y de sirena de Is llur vehi, proposava baix de conservar la peu la a mirar à com altra armas cap y à la la fi astúcia va Estats aragonesos, atrets per los cants van acceptar joyosos la unió qu« se los una igualtat perfecta y à condició autonomia y vida pròpia: però tan bon punt lo quedà consumada 1' litols que van estar Castella, y tols los d" unió, ja 1' una de las parts va comensar inferior y obligada à la dependència.
  42. 42. 1 LO CARÀCTER CASTELLA De lots los iucideDls tella pera couliuuar que la 's 4 preseotavau va pendie peu Cas- seva obra. Si aquells Estats se moslra- van quiets y tranquils, paulaliuament, de pas en pas, anavan avausant pel camí de la absorció. Si la irritació los portava desesperats à mermar no justa revolta, aquesta com dominar douava pretext pera li Lo caràcter à càslich. desmentit jamay. Quan se va creure ha s" la llurs atribucions lo món: quan la trista realitat fort, castellà volgué va convensel de sa impotència pera portar à terme tan irrealisable empresa, no va pas abdicar de sas pretensions: va limitarse à reduhirlas, y tots sos esforsos van concentrarse en dominar à Espanya. Mentres hi hagué reys absoluts, 1" absolutisme era I" instru- ment de unificació: després de la cayguda parlamentarisme ha servit pera prosseguir Avuy la d" aquells, lo fals la tasca. gent castellana, considerada tant en son conjunt ó formant poble, com individualment, està completament decayguda y degenerada, mes no ha perdut cap de sas condicions características. Los vicis que ha adquirit son los propis de sou temperament, que no compensa cap virtuts que enlluhernavan en grandesa. Es tan idealista amor d" aquellas período de sa com sempre; conserva à lo abstracte, y sa passió mini es tan marcada -lo com en per la virilitat lo y meteix absorció y lo predo- sos millors temps. La diferencia se nota sols en la qualitat de las aspiracions ydels medis que emplea pera conseguirlas. Sos ideals son tan raquitichs com sa imaginació alroGada; sas abstraccions no passau de paradoxas; los medis son bastos y de baixa Uey. Inepta pera tota positiva, vegeta en la misèria moral y material, y empresa aquella rassa, una de las la Europa mes simpàticas de à pesar del desequilibri à ocupar un dels darrers Uochs en de sas lo las que poblan facultats, mon ha baixat civilisat. Es in- descriptible la impresió que la situació d" aquell poble causa al que visita las vilas secundarias, los poblets y las masías
  43. 43. ! PART PRIMERA. 42 de Castella. La gent que Las douas, per mas, de la la finura las varietats més son digna parella llurs fesoniias y de la regularitat la pell, abundància de sedositat y II. habita es físicament interessant. 'Is de — CAP perfectas de la rassa blanca. Los d' aquestas donas, y moviments j tal ells ellas y las for- acusan una las cabelleras, homens donan a un llen- expressió, y parlan guatge tan cuit y fins elegant, que en poquissimas comarcas de las primeras nacions se troba res ques' Li sembli. Aqueixa raeteixa gent, no obstant, que coneix son tan pocas viu tan atrassada; sevas casas las ; necessitats las que quasi may , son tan pobres y pot assignar Uoch en la passan de cabanyas ó de caus sota terra, desmarxadas, que difícilment se nuras peladas castellanas, populosas, hem li Sempre que hem hagut de recorre civilisació actual. sentit al separarnos de una impresió profonda de Aquells pobres homens y donas, y 'ns que las pla- las ciutats y vilas tristesa, dignament 'ns rebiau parlanvan en un llenguatge tan pur y delicat que molts cortesans envejarian, no podian oferirnos raulas de cortesia, un got d' aygua , i perquè fins més que bonàs pa- perquè no Ni una cadira, T aygua la sembla que d' aquellas localitats, per las quals tenian; ni en moltíssimas falta hi hagi passat una mala ventada destructora Ja que havem esmentat de fer notar de lo lo llenguatge, que en sas condicions que havem sador y absorvent en lo la confirmació altra llengua parla. la Allí ahont No te quasi dia- ha introduhil s' ab molt insignificants modificacions se sent llengua de Castella. Prop de vint nacions duas Américas, y en cap d' ellas una varietat que pugui pretendre n' Cap un esprit tan generali- castellana poble que lectes de localitats ni de classes. tampoch no podem deixar hi trova la dit del caràcter castellà. europea demostra com lo castellà, s" ha nascut cap en las s' lo la la parlan en las ha arrivat nom de grans vilas de à caracterisar dialecte, la com Occeanía,
  44. 44. LO CARÀCTER CASTELLA que domina ni en los punts de las coslas é islas africanas en encara Espanya. Ni mar, ni la la emancipació dels pobles que van conquistarse cients pera independència, la introduhir diferencias prop fa ja seva autoritat é influhencia a que queda no arribava aixis com no hi ha com Lo ignorant pagès rencia si be, com com lo d' los la la frase in- Y deia llengua geclasses de moltas altras llenguas. un racó de Castella parla doctor de Salamanca ó es natural, idioma. y de ser un argots ó calós de dialectes, socials, tan caracterisats l' pondres pera Espanya». té dialectes territorials, dintre tarapocb neral a un sigle extendre temps en que, segons d' aquells flada en ús, «lo sol en d' món altra part del 1' d' han sigut motius suGessencials La Acadèmia de Madrid pot encara alabarse resto de distancia de centas y centas lleguas '1 à potentat de poca difela Cort, y emplea moltas menys paraulas, las pronuncia y agrupa en frases d' una manera anàloga. Entre 'I castellà parlat pel poble y '1 literari, no hi ha quasi més distinció tura. de que '1 major adorno y pulidés que requereix la escripLa llengua castellana es evidentment la mes unificada las Lo que avuy se parlan en las nacions civilisadas. caràcter castellà està retratat en sa unificació y generalitat sinó la llengua no sols per també per sa forma externa. La ortografia y fonètica son de lasmessimplificadas, mentres que la abundància de sinònims y la multiplicitat de giros li permeten presenlarse adornada y pomposa. Cap llengua de se presta tant al f/isn-e/c'o,— paraula intraducti- las llatinas ble, — com doctors, la universitats, modo castellana. en la verdadera llengua d' aquells las quals aulas, més que ciència, apremian lo elegant de dir las cosas, y als quals han vingnl à subs- tituhir los parlistas, ha Es que «arrossegaran bayetas» pels claustres de en quins llarchs discursos ó escrits hi tanta riquesa de paraulas, giros y frases pobresa d' ideas ben trobadas com y conceptes. La passió per la forma se mos-
  45. 45. PART PRIMERA. — CiP. 44 punl tra intol lerant en lo castellà nunciar ab Lo qui no sàpiga profills de Castella, ó no al llenguatje. l' II. accent pur dels que logri, al escriurel, donarli los giros "s tenen per castissos esperar consideració ni tan sols miseriy genuhins, no pot còrdia. Encara que sos discursos é escrits continguin grans pensaments, no logranin fer camí. Lo castellà es tan apa- ssionat per las formas d'expressió, que fins à un filosoph ó à un matemàtich lo judica més que pel fondo, pel ropalge ab que vesteix sas ideas. De que forman lotas las condicions no castellà de resultar sols n" havia la base dei caràcter autoritarisme, sinó 1" quo dintre d" aquest havia de predominar una oligarquia, y aixis ha suicehit en periodos de tols los la historia. dificadas en los es una de temps moderns per las manifestacions encarnats en las costums. de Fins quan lo& las lleys, mo- esprit d" imitació, que elements oligàrquichs han quasi desaparegut de 1' decadència, han quedat la Un poble que sent I" afany de ma- nar y predominar no pot viure sens gefesque "I conduheixin. Los temperaments generalisadors se subjectan de bon grata! que consideran representant de una abstracció que hagi fet com tota la historia castellana se homens que sobressurlen del nivell de la catalana, que com veurem en son entre ells fortuna. Reparis reconcentra en comú, alguns à diferencia lloch, se Irova ràcters com lo condensada en algunas institucions. Los cacastellà quals cremar insens. terreno. necessitan Los mes venerats tenen motiu, Madrid es la tenir ídols Avuy meteix no ciutat 1" santa, altar à la davant dels mancan en cap Madrid per tal n" hi ; Meca de la gent cas- tellana. Judican malament interessat y egoista. fangat en tots los lo caràcter castellà los que "I tenen per Fins en miij de sa decadència; fias en- vicis com avuy desinteressat. Estudiant lo se troba, temperament es generós y castellà eu 1' indi-
  46. 46. LO CARÀCTER CASTELLA viduo, veuriam que Aixís en tendència à la sada al que més '1 io després. se sembla es ií com en individuos los 45 dadlvós, lo los generalisació y à la abstracció es la pobles la més opo- egoisme. Quan un que per naturalesa es particulari- sador y positivista degenera, cau en los vicis de la avarícia y de la enveja. Quan degenera lo generalisador idealista, cau per lo cantó oposat, y D" aquí prové que 's la cayguda y degenerada, torna pródicb, insolent y capritxós. se presenti encara tan <jue la tractan de portas enfora. s' surten encantats 'n agradable als Per això los forasters y es- trangers que arri van à Madrid, quatre dias y completament de- gent castellana, troban bé hi al cap de han passat una sols hi si curta temporada. La companyia del pródích, pel que no li íii flo ve, té molts més atractius que pensa en demà, passa tílegria Ni '1 ab los que '1 1' ssupost de d' explotar en gran fa pera darse I à va la ni la pobresa y en la tota la nació Si desde Madrid, son, aqueixa agabella y no tenintne ni pera escala lo igno- la oligarquia política- chanchullo y lo pre- comensar, ha la trafica, no ho gust del avaro que contempla embadalit los tresors que de res pulsada per domina ni interessats. nació, la li Lo qui no avuy alegrement, compartint poble castellà que vejeta en donchs egoistas avaro. rodejan. rància lluny dels grans centres, financiera que avuy la del li serveixen, sinó que ho accep'a im- Jamay 1' afany d' atresorar arriva castellà, com lo lleó que ha adoptat la necessitat. absorvirla. Lo tipo per símbol, no cassa per ganas de cassar, sinó obligat per la gana. Lo pensar en més traficant la trafica. Quan passa moltas horas del dia sens la necessitat T aprela, allarga la «rpa y agafa lo que trova à tret pera saiisferla. Un cop satisfeta no hi pensa fins que torna à sentiria, y en V entreraitj se presenta voras lo com V home més expléndit y veureu al teatre desinteressat. Lla- saborejant los cants de la Patli y de
  47. 47. PART PRIMERA.— CAP. 46 II en Gayarre, ó ponderant las escenas de 1' Echegaray y de r Ayala, ó 'I trovareu en lo cercle polilich, discutint ab calor y vehemència los grans problemas socials, lluhiut en an y altre cas sa facundía y Is quatre llocbs comuns y paradoxas que forman tirat lot son bagatje cientifich, ó "1 contemplareu es- en una butaca de casa seva... ó de alguna amiga, ó ea una otomana del casino, mitj endormiscat y fumant ab vo1' aromàtich habano, com regraciant à la luptuosa indolència món y naturalesa d' haverlo fet nàixer en la millor terra del membre important de destinat à ser predestinada a gosar de tolas las la oligarquia que dolsuras de la 's creu vida. Aqueixa oligarquia tan prodiga y lleugera com insolent y la que mana absolutament en lo pays, y pesa capritxosa es lo meteix sobre de las demés comú de 1 regions. Te 1' la gent castellana que sobre propi de son temperamenl; però degenerada fins de y de la inmoralilat no ignorància, la li quedan elements pera combinar abstraccions que brillanló enllubernadora. per qué si, y no 's pren la afany de generalisació y absorcia 's Mana y disposa per ni la al extrem forsas ni presentin ab la rahó del molèstia de pensar, puig que li basta fer traduhir malament del francès tot allò que necessita pera conservar fins à las lo predomini, desde las Dos poderosos auxiliars te la oligarquia portar endavant sa tasca destructora. regions, tan degeneraJas com L' dominant pera ensopiment de las castellanas, las amor pro- y temperament absorvent y generalisador aquestas. Allí ahont hi ha un castellà no hi manca pi col•lectiu inspira à Constitucions ylleys,. obras de text de las escolas. que I' "1 un representant de las aspiracions del grupo, que, inconcien- y propaga. Per insignificant que sigui la posició que ocupi, no deixa de presenlarse com d' una rassa tement y tot, sosté superior, y forma una malla, tan petita xarxa ab que te com se vulgui, pres à tot lo pays la oligarquia que "1 de la domi-
  48. 48. ! LO CARÀCTER CASTELLA na. Fins las criadas mes ignorants, que 47 expalrian per pura s' Repareu misèria, son un instrument de castelianisació. que serveixen en repugnan usar las nostras casas. lo català, si es a las Per anys que hi passin, que arrivan à apendrel, obligan à parlarlos en la seva llengua. Es que Qns las y nos cria- del temperament y caràcter castellans, y en llur modesta esfera contribuhei- das participan del amor propi col•lectiu xen al predomini del grupo à que pertanyen. Molt, moltíssim ha de costar trarestar influhencia la del precipici. fins fill nostre al regionalisme con- qual predomini 'ns ha portat à ran Lo caràcter generalisador é idealista castellà, decaygut, presenta punts brillants que '1 fan simpàlich temperament particularista y mentres que y agradable positiu de las regions supeditadas, en sa degeneració 's pre"1 , repulsiu y poch tentador. Si la lluyla sorda en que viuhen las distintas regions deia part espanyola de la penín- senta sula arrivés à esclatar, fora la lluyta del pródich ab y à nosaltres nos tocaria iNo es donchs poch posaria lo catalanisme, social ni si lo paper gayre 1' avaro, d' aquest. difícil la entrés de empresa que 's pro- plé en lo terreno polílich
  49. 49. — capítol III. LO CARÀCTER CATALÀ Motius que'ns ob'igíii í ser justos é imoarcials— Fals catalanisme dels que troban tot lo nostre inmiliorable —L' interès nos aconsella no viure de il•lusions.— Manifestacions contradicterias del caràcter català.— Aquest es lo oposat del castellà.— Causa determinant de la nostra decadència. Lo poble català era genuhinament mediterrànich.-No va pendre part activa en lo descubriment y conquista d' Amèrica. Sa supeditació à Castella y pèrdua de sa personalitat —Lo positivisme particnlarisador es la base de son caràcter.— Desequilibri entre sas facultats. Incapacitat pera la política castellana.— Menysprea del refinament de las formis. —Preferència que dona à las institucions per damunt delshomens. Catalunya es la terra de la mitianía. -Època de complet decahiment. Era nova que portà lo periodo constitucional Lo moviment que produhí, posà en descubert los nostres defectes propis y 'is empeltats. Enumeració d' alguns d" aquestos. Exageracions perjudicials. Desequilibri entre la vida material y la moral c intel-lectuil -Energia de la primera y ensopiment de las altras. Indiferentisme é ignorància. Lo nostre estat actual motiva y llegítiraa las aspiracions del catala- — — — — — — — — — — nisme. Tots aquells que al parlar de las cosas de nostra la terra no consenten sinó Ilahors y grandesas, poden girar full y no llegir lo present capítol. Eu ell nos proposem ser tan justos é imparcials tellà, com hem procurat serho y no amagarem cop liistoria del al pintar lo dels defectes nostre poble, ni deixarem ració de sas bonàs qualitats, per trista la pintura. Tractantse de nosaltres buhirse d passió al formular lo que caràcter cas- 'ns de pintar ensenya la la degene- que hagi de resultar meteixos, no podrà atri- que diguem, y la serenitat que mostrem de lo nostre, serà prova y penyora de lo judici que no ns ha mancat al judicar lo dels altres. Al fer lo re-
  50. 50. PART PRIMERA. 5o grupo Irato del — CAP. de castellà, al costat lli. hem uo las tiotas foscas deixat de posarhi los tochs de colors brillants que "ns ha dat posarnos davant del mirall pera copiar lo natural: al tra imatge, no deixarem pas ab costat ó barrejats ressurti ab més los emplear d' que vius, encara al pintura nos la entonació obscura de molts quadros de la nos- la negrenchs los tons la es- cola flamenca. Precisament en lo sentiment catalanista lo decahiment avuy un poble exemplar; Si fóssim y col•lectivament la civilisació lel-lectual y la si lo moral, in- nostre desenrotllo 1 que requereix la nostra envejable món, lluny de poder renegar de posició en lo é influencias portat. estiguéssim individual si que portan V estandart de dels al nivell cultura; y material fos cions, lleys apoya y Ilegitima s' que una munió de causas nos ha al la? institu- que estem subjectes, deuriam à benehirlas y procurar ab totas las nostras forsas conservarlas y auarlas perfeccionant encara. Com que per molt que nos pesi distem molt de ser un poble exemplar; com que nostre nivell moral, intel•lectual y material no es ni lo que deuria, y s la nostra, de més baix que trova molt pobles qual posició en lo tenim no sols lo món es molt 1 de molts altres menys favorable que dret sinó fins b deber de renegar imposicions que han contribuhit Iss iüíluencias é lo de tros decaure, y han impedit que seguíssim en la via de fernos à progré* en que haviam lograt ficarnos en altras épocas. Un dels vicis que més indica que ns trovem es tre inmillorable. la decadència y retràs en la petulant pretensió de trovar tot lo nos- Molts n' hi ha encara,— ab mero ha disminuhit bastant,— que no catalanistas à caJa punt si es lo primer pays del superior à lo que 's fa una vanitat estúpida no 's fessin constar, mon, y tot à fora. Los lo que tot que que aqui tal y que 1 nú- creurian catalans ni "s Catalunya produhei.^ diuheu, demostran una ignorància deplorable. Pera ells,
  51. 51. LO CARÀCTER CATALÀ Barceloua es tan grau com Madrid, dongui poch més de 5 que à pesar de I esta- la meytat de població, y lo número de uaixemeats, defuncions y matrimonis conürmi dística li la estadística: y la comparacions, jamay pensan en al establir Marsella, Burdeus, Milàn ó qualsevol altra cions semblants à y Londres. Pera viure sinó que nostra, sinó la Is tals, la ciutat enfilan més gran que que arts, la nostra riquesa de poblacions que > de qualse- la inmensament es tenen moltas més fonts com los nostres monuments, y las nostras demés manifestacions de cultura poden sufrir ab la comparació ab los més celebrats de per tot arreu. falsos catalanistas no logran més que posar en ridí- rajan, aixís y las veutatja Los la Paris aranzelària artificial dona productes millors y més ben acavats que vol altra nació; pera ells de condi- fins à nostra gran indústria, que no pot una atmosfera formantli s' tals Quan van cul à Catalunya y al catalanisme. Madrid ó a à exemple, y troban que la Plassa Major no es més gran que la Real de Barcelona y molt menys monumental, Paris, per y tenen la barra de comparar la nostra Rambla, avergonyeixen Hem que Porta del Sol ab lo que la diuhen plassa de Catalunya, ó Boulevard dels 1 Italians n ab verdader patriota que los al mes encara ne queda molt per desgracia. Aqueixa petulant vanitat es la que ompleix las nostras botigas d" aquells létols en que "s llegeix «primera ó única d" Espanya», y la que sempre que s tracta escolta. dit 1 vici va disminuhint, de ostentar riquesa nos converíeix en veritables guapos de Andalusia. Tan arrelat està encara 1 vici, que s' han vist sus- cripcions en las que qualsevol fabricant ó mercader de se- gona y tercera fila, després de sostenir en son interior una tremenda lluyta entre son temperament, naturalment interessat, hi ha à y la la vanitat ombra, ha cregut obligat hi lo empeltada de treure al sol ha posat quantitats superiors prímpcep de Gales al més que no à la iniciar la que se llista
  52. 52. PART PRIMtRA.— CAP. 52 oberla pera socorre alguns d' lo fals catalanisme pot lo y que tot guapo, devian deixar vuits los teatres d" òpera, quan y barallar.se pera omplirlos, quan fa bulacas à deu duros una notabilitat que se 'n va à entrada es à pujar las la misèria de Londres, ab la meteix dia que fcyan tant ells, lo vegada desatendre sagrats compromisos del negoci. Sols tal la III. sis rals, posta recorrent y explotant las ciutats secundarias d" ropa, que havia mirat ab menyspreu quan Eu- las corts se la disputaven. No ram tot lo culls. més nostre es inmillorable, ni que han alcansat à la altura Y alt estem quasi en cap major part payssos dels ha de reconeixeho y de proclamarho que tenim à honra dirnos catalanistas. Lo re- això, ningú que "Is que 'ns trovem; la debilitat de la tràs en la la degeneració del nostre nostra vida intel•lectual y caràcter; moral son la llegilimació del nostre catalanisme. Si no esléssim retrassats, degenerats y dèbils, no tindriam cap necessitat de proposar- nos emplear medis extraordinaris y quasi extrems pera avansar, regenerarnos y enfortirnos. Lo catalanisme regionalista no s satisfà ab un senzill cambi de gobern ni d" insti- tucions, sinó que aspira à molt més. Lo sentiment catalanista nos diu, que la las que siguin lo regeixin, organisació actual del Estat espanyol, siguin la forma de son gobern y no permetrà jamay à las institucions las regions, que en general, y à Catalunya, en particular, recobrar lo Uoch à que '1 deber las crida en lo concert dels pobles avansats, y aspira à deslruhir aquella organisació, fonaments no sols suplintla per un' distints, sinó oposats altra als que basi en "s que avuy la sos- tenen. Per lo dit se som, nos hi juslicia, sinó veurà, donchs, que també 1" tal com imparcialitat y de à presentarnos convida no sols V esperit d" interès Uegilim de la nostra causa. Si lo unitarisme intolerant y absorvent que "ns ha dominat y nos
  53. 53. LO CARÀCTER CATALÀ domina, nos ha portal a una situació insostenible, es evident (jue som llógiclis los d'apretarlo, nos ha extrem de fins al Un que en 1" de sa historia, mes d" d' fer perdre moll 1 cop à distingia empresa de recobrarlo. dificil la de Catalunya hagués estal actual que molllo, 1 caràcter que 'ns d" estudiar sens conèixer sos antecedents ni las vicissituls lo lipo català, comensés que volem rompre fet s' hi veuria à recullir fets, de segur De sopte contradictoris. perdut miij puig que se se trovaria al punt que presentarian dels n" hi ab una barreja tal avens y de retràs; de costums suaus y Gns afeminadas, y instints de feresa y de barbarisme, que no sabria pas com conjuminarho. Pera trobar rar la montanya, las guerras de las civils, forsas d' tal compa- hauria de incapassas de subjectarse a la regularitat organisadas, y disposadas sempre a barbaritats propias de tribus jovent no contrast no ahont surten las patuleyas que sostenen salvatjes, ab las cometre ciutats, qual ocupa quasi més que del reGnament dels s' vicis Lo contrast nascut de tan incoherent barreja, podria observarlo de la moures de meteixa manera sens sortir de ciutat, la montanya. Veuria que esta reunit pera la vista sentir tot que sens que un grupo sovint, una pessa de música ó gosar de d un quadro en un aparador, s adona de que un lladregof vol apoderarse d" un rellolje, y al punt se transfor- ma, y al crit esgarrifós de imatéulo! vol ferse injustícia, per sa peu y bastouadas deixa quasi mort... no al lladregot, vegadas, sinó a qualsevol indefens ab qui Si s" la justícia, ó la pròpia mà, y a cops de puny, punladas de acostés a molts dels que més elegants 1 moltas ha etiuivocat. se presentan ab pretensions de formar lo jovent daurat, sentiria iue d" aquellas bocas ne surten no paraulas melosas, sinó renechs y frad" un carreter mal criat. Las causas d" aquest ses dignas contrast, d' afjueixa barrí'ja que no hem fet mes que indicar, apareixeran claras més avall en aquest metcix capitol.
  54. 54. PART PRIMERA —CAP. 54 Lo III. caràcter català es lo revers de la medalla En castellà. los bons temps, aquest era «xaltavan per una abstracció idealista: condicions las la finura, las aixís defecte, que dava à elegància, la cuidadós de la Ells se buscavam no veya be detalls, eran brusquetat no era un gran la era lo pecar poch ó molt pel cantó com que abrassava un detalls dels objectes: la 'Is vast camp, nostra veya be los mes en contra abrassava un camp donchs, pogueren lot lo capital importància, magnificència; pel català, poch apariencias, com ho oposat. La mirada d" aquell, ni nosaltres ventaljas positivas. Pel castellà, apasionat de las for- sempre A genera- eram eminentment analisadors. lisador, y nosaltres mas, del f;enulii lo tipo del reduhit. Ells, epopeyas que van assombrar realisar las mon, tenint en cambi caigudas de no menys ressò conseqüencias, mentres que nosaltres deguérem reduhir- nos à molt menys brillants, fets sólits. Lo fins que cambi molt més però en génit castellà no va desenrotllarse món '1 fora de son se va aixamplar: centre al punt en gran escala esperit català va trovarse I' meteix en que va tenir lloch un •aconteixement de tanta trascendencia. Per lo evidentment que proba la contraposició entre los caràcters y condicions dels dos pobles que estudihem, digne de ser observat, que castellà, fou lo 'I meteix determinant de la fet que va enlairar es al nostra decadència. Nosaltres teniam qualitats de vàlua mentres lo món estava enclòs en los voltants del Mediterrani, y per això los Estats de la Con- federació ratlla io aragonesa catalana entre 'Is pobles del mar dominava be, y com era de fonamentar lo igual de las nostras s' havian col•locat en primera grech-llatí La nostra mirada de que principalment se tractava la política pera poder competir ab s' en los interessos comercials, las ciutats lliures mercantils que havian anat formant per nostre caràcter analisador y positivista tot al arreu, lo se trobava de ple
  55. 55. LO CARÀCTER CaTALA dintre de son element 55 propi. Mentres lo món unificació de peuinsula la presas mercantils de la la cpoca atreyan poch sa atenció, puig que no feyan pera son caràcter. Mes lo món mediterrànicli; los descubrimeuts fets à «er va ser medi- La reconquista y la ocupavan, en tant que las em- Castella no va sobressortir. terrànich, va deixar de 1" altra part del un costal, y per I" altre los que voltant i" Àfrica vau obrir un nou cami cap à las Indias, van deixar lo mar Occea per 1" grecli-llatí reduhit à las d" un mar en la interior. nova via que davant de distintas de las eran molt modestas proporcions relativament Las qualitats que srequerian pera entrar la que en humanitat havia obert, s' darrers temos medi- los terranichs servian pera dar la preeminència als pobles. S" en- devinava que però las la món podia '1 empresa era dificil doblarse ó mes que doblarse, y aventurada. Era novas terras estavan separadas de dificil, las vellas perquè per un Occeà ple encara de misteris y de terrors: era aventurada perquè se tractava de lo desconegut. visme analitich d' da que distingia visió, lo y que be 's De res servia, un poble com tols detalls en los la fé lo positi- mira- un camp reduhit de necesitava eran temperaments idealistas, generalisadors y disposats, per tant, en alas de donchs, lo nostre, ni la nostra alentada per la à llensarse à lo esperansa Havia incert arri val la època de Castella, que tenia condicions de caràcter y 's trola primera poten- bava en circunstancias adequadas pera ser Quan ella va comensar la seva epopeya, vam comensar à baixar de la altura à que haviam cia occeànica. nosal- tres lograt arrivar à copia de Iravalls y de constància. No cal que "ns empenyem, portats per aquell catalanisme mal entès de que hem parlat avans, en regirar arxius y pergamins pera demostrar la nostra intervenció en lo descubriment y conquista de las Amèricas. L' estudi del n caràcter y qualitats nos diuhen ben clar que hi istre vam pendre
  56. 56. PART PRIMERA. — CAP que figurar segur que compadeixiam y per un pobre boig que sobre la vinguda de Colombo tals recorts, tant la duya cap fins de Gènova, ó no Los autors de després pena com una disputa de carrer ó baixell ciutat després viatje. nou món, pensavan que al haverse d" cosa no valia la arrivada d" un la volian carregar la s ruhina. à la minuciosos dielaris nostra la positivistas é incrèduls uDa expedició fet à De hi arrisquessin. Is primer haber desembarcat de son d' s' tractavam de visiona- explica lo silenci dels nostres s' no hr Is fins los exaltats ris, Aixis sòls activament, sinó que no podiam compendre confederats castellans nostres "Is No pari con se desprèn de la historia. Ud poca deviam III. conciencia alenlant una empresa que creyan una bojeria. No oposa s" pedició de garit y "1 à lo que dihem Colombo hi anessin lo fet de que a la alguns catalans, segona ex- com en Mar- frare Boil, sinó que, al contrari, aquest fet Los dos las nostras apreciacions. embarcarse, no anavan ja à lo citats y "Is confirma demés que va» desconegut, sinó que sabian perfectament ahont anavan, y ï objecte que "Is portava hi no era pas corre aventuras, sinó explotar càrrechs lucratius que Is havia conferit corona. Aixis lo caballer y la 1 frare esmentats com alguns altres catalans que van acompanyar genovès en son segon número vialje, erau gent cortesana, indica ben be lo poch eco que vat à Catalunya. En las y empresa havia '1 número dels havia determinat, va resultar doble al expedicionaris que moment d' embar- carse, posant en perill lo resultat per lo molt carregats van sortir los barcos. tro- regions castellanas, en cambi, havia despertat entusiasme, y s" la al llur curt Y si qne això va ocorre en la segona ex- lo més pedició, durant lo Uarch periodo de las conquislas difícils hi veyem aparèixer ni un sol català en primera fila. Sols Amèricas van formar definitivament part del tart, quan mon conegut, van anar à comerciarhi y à explotaries. las

×