Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

20170530 Pelegrinatge a Chatillon

166 views

Published on

Coordinadores de voluntariat a Chatillon

Published in: Spiritual
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

20170530 Pelegrinatge a Chatillon

  1. 1. Comunicació – Lucia Montobbio Campa – lmontobbio@fillescaritatfundacio.org c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona Aquest any es celebren els 400 anys del carisma que va llegar sant Vicenç, els coordinadors de voluntariat han aprofitat l’ocasió per fer un pelegrinatge a Chatillon. PELEGRINATGE A CHATILLON Aquest mes, des de la coordinació de voluntariat de Filles Caritat Fundació Social s’ha proposat una ruta a Chatillon. Hi han participat 16 persones, entre ells referents coordinadors de voluntariat dels diversos àmbits, i conselleres. El grup ha tingut la sort d’escoltar el que diu sant Vicenç en aquest any on es celebren els 400 anys del carisma que va llegar. El viatge ha enfortit l’amistat entre els participants, gràcies a la convivència, les passejades nocturnes, el gaudir de la natura, de l’art, i de la gent de França. “Volem que la joia i l’alegria regnin entre nosaltres, de manera que sigui un pelegrinatge que marqui un nou camí en el voluntariat, anem a Chatillon perquè és on podem dir que neix el voluntariat amb l’acompanyament i crida que sant Vicenç fa per tenir cura de les persones que patien la pesta”, comenta Sor Maria Arrese, coordinadora de voluntariat, abans de posar-se en ruta. Els participants han reflexionat sobre el lema de l’any del Carisma Vicencià “Vaig ser foraster i em vàreu acollir”, analitzant l’entorn i reflexionant en possibles projectes a favor del més pobres. S’han conegut llocs com Chatillon, en concret s’ha visitat l’església de Sant Andrés on san Vicenç va ser capellà, la casa on va viure san Vicenç –avui hi resideix una comunitat de filles de la caritat- i l’hospital de Chatillon on san Vicenç va lliurar el segon reglament. “Sor Teresa, filla de la caritat de Chatillon, ens ha fet viure de forma profunda el carisma de sant Vicenç de Paül, la riquesa de la seva exposició, tots els detalls i records... ha estat emocionant poder passar pels llocs on sant Vicenç va viure i va sentir la necessitat d’organitzar la caritat”, explica Sor Maria. Arrese El grup també ha visitat l’abadia de Cluny per gaudir de l’art i cultura de l’edat mitjana, i Taizé on han pogut participar de la pregària de la creu, i també han pogut conèixer i compartir la comunitat de les filles de la caritat que viu allà. Aquests moments han fiançat les relacions com a voluntaris i voluntàries vicencianes, com a companys de feina. “La convivència a la residencia d’Ars, les passejades nocturnes, els moments a l’autocar, han donat peu a relacionar-nos d’una manera més distesa, poder conèixer de cadascun de nosaltres aspectes que en el dia a dia no hi ha oportunitat , temps o espai. Això crea grup, vincles que considerem importants”, reflexiona Sor Maria Arrese
  2. 2. Comunicació – Lucia Montobbio Campa – lmontobbio@fillescaritatfundacio.org c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona Arxiu fotogràfic: Església de Sant Andrés Casa de sant Vicenç de Chatillon. Sor Teresa, de la comunitat de Chatillon explica el reglament de la caritat. Compartim la pregària de la creu a Taizé. Passejades nocturnes en les que ens hem pogut conèixer millor.
  3. 3. Comunicació – Lucia Montobbio Campa – lmontobbio@fillescaritatfundacio.org c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona Diari de viatge, per Gemma Piqué, participant a la ruta de Chatillon. Dimecres 17 de maig El grup és de 16 persones, representem els àmbits d’ inclusió, vellesa i infància. Sortim tal com estava previst, a les 7 l’autocar surt de Barcelona en direcció a Ars. Lamentem no poder compartir el viatge amb la resta de companys. L’arribada a Narbona va ser un “dispérsense”, dues hores que es varen fer diferents rutes per dinar, unes comprant al mercat, altres una amanida en un bar, altres els entrepans o les carmanyoles que portàvem de casa, aprofitem el dia solejat i clar que invita a caminar i contemplar una part petita d’aquesta ciutat. A l’hora prevista estem acomodats a l’autocar per fer una mica de migdiada i reprenem camí cap a Ars sur Formanz. Fem una petita parada on surt la caixa de les pastes que tant amablement ens havia fet i preparat sor Teresa de Fundació Busquets, les degustem i assaborim. Tornem a l’autocar i, ara sí, ja no parem fins arribar al destí previst. Veiem la pel·lícula de san Vicenç que ens ajuda a situar-nos. Baixem de l’autocar i seguint la senyal que ens indica la ubicació de la Maison de la Providence, la casa que ens acollirà les tres nits que hi passarem, caminem carrer amunt acompanyats de la remor que les rodes de les maletes produeixen al fregar amb l’empedrat. Arribem a la casa, ja ens esperen, ens acullen amablement, ens reparteixen les claus de les habitacions, ens situem i baixem a sopar. Alguns van passejar de nit per Ars, altres van marxar a descansar. Demà comença el pelegrinatge.
  4. 4. Comunicació – Lucia Montobbio Campa – lmontobbio@fillescaritatfundacio.org c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona Dijous 18 de maig 2017 A les 8 esmorzem, i ens posem a punt per marxar cap a Chatillon. Allà ens esperen sor Teresa i Michelle que ens faran de guia, ens rebem càlidament a la cruïlla on es troba la casa de san Vicenç, ara casa de les filles de la caritat. Després visitem l’església de sant Andrés. Compartim l’eucaristia amb els ancians de la residència municipal, la Núria acompanya alguna de les cançons amb la guitarra. Preguem, cantem, resem l’avemaria. De camí cap a l’església de St. Andrés, la Michelle ens mostra el tros que queda de muralla i ens explica una part de la història de Chatillon. Quan arribem, ens espera la sor Teresa amb el vídeo preparat a través del qual fem un recorregut per la vida de sant Vicens, que ens serveix per ampliar la pel·lícula vam veure a l’autocar. Visita lliure pel poble, retornem a Ars i temps lliure per visitar-lo. El Fernando, del Centre Heura, en el viatge ens havia explicat qui era el cura d’Ars. El seu verdader nom és Joan Baptista Maria Vianney, nascut a les proximitats de Lyon, el 8 de maig de 1786. Als 17 anys sent el gran desig d’arribar harmoniosament a ser capellà. Vencent alguns obstacles que li posà el seu pare, arriba al seminari, deixant els treballs del camp que havia fet fins aquells moments. Continua els estudis a Vierrières i a Lyon, els seus superiors reconeixen la seva admirable conducta, però li manquen els coneixements del llatí, no treu profit dels estudis i l’acomiaden del seminari. Intenta entrar en els germans de les Escoles Cristianes, sense èxit, però troba el pare Balley, que havia dirigit els seus primers estudis i es disposa a seguir-lo preparant i aconsegueix ordenar-se
  5. 5. Comunicació – Lucia Montobbio Campa – lmontobbio@fillescaritatfundacio.org c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona als 29 anys, pel bisbe de Grenoble, monsenyor Simón. El 9 de febrer de 1818, arriba a Ars d’on no tornarà a sortir. Tota la seva vida, la dedica a la pregària, atendrà i ajudarà a la gent, a la catequesi i a la confessió, on dedicava la major part d’hores al dia. Mor el 4 d’agost de1849. És patró dels capellans. El seu cos s’ha mantingut incorrupte. Donem una volta pel poble, visitem la casa del Cura d’Ars, intacta, ens impressionen les habitacions, la caixa on havia estat enterrat, l’església molt carregada, tot. Seguim caminant per la carretera del poble, que és el carrer principal, trobem la cervesa i la crêpe que buscàvem, encarreguem brioixos, però el que no hem aconseguim és trobar formatge. Arribem a escoltar completes a l’església on un grup de monges benedictines canten harmoniosament. Volem arribar al castell, tenim curiositat, el sol es va ponent i els núvols ja van tapant la claror, el passeig és bonic, llàstima que el rellotge corre i hem d’arribar per sopar. Després de sopar, que per cert avui l’hem compartit amb trentena preadolescents que omplien el menjador, feien goig!!, anem a la capella on seguim reflexionant en el llegat que ens deixa sant Vicenç. Divendres 19 de maig 2017 Esmorzem amb companyia del jovent, fem la pregaria del matí, avui al voltant de la importància que sant Vicenç donava a l’organització i als petits detalls il·luminats. Llegim també uns versets de l’evangeli de Lluc. Sortim cap a Chatillon, amb companyia de sor Teresa visitem la Capella de l’Hospital. Ens situa en el moment històric de França en l’època de sant Vicenç, i ens explica que el 8 de desembre de 1617, sant Vicenç va entregar el Segon Reglament. L’Església de St. Andrés és la primera capella que es va construir cap els 1272, d’aquesta primera construcció tant sols queda la torre circular anomenada “Torre del rellotge” que es veu tant , des de dins com des de fora de l’església. En 1431, un cop es va acabar la muralla, els habitants de Chatillon desitgen ampliar l’església, i van iniciar ampliacions, modificacions, restauracions... es va donar per finalitzada el 1615, d’estil gòtic construïda amb totxos saboians com les cases del poble i amb pedres blanques procedents del riu Saona. Les columnes suporten una única nau que comprèn els contraforts de tretze capelles, aquestes representen els diferents gremis que donen testimoni de la vitalitat de la ciutat i els seus habitants en aquella època. Els vitralls daten del 1894, on queden registrades les diferents bases dels principis fonamentals de la Caritat segons sans Vicenç.
  6. 6. Comunicació – Lucia Montobbio Campa – lmontobbio@fillescaritatfundacio.org c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona Sor Teresa ens fa l’obsequi d’un record del pelegrinatge dels 400 anys, ens regala un mocador amb el logro dels 400 anys estampat. Després visitem casa de sant Vicenç, actualment habitada per una comunitat de les Filles de la Caritat. A l’entrada de la casa hi ha un mapamundi on estan senyalats els llocs on hi ha presència de la Companyia. Sor Teresa ens passa un vídeo per a què ens situem en el segle XVII on es barrejava la grandesa, la pobresa i la misèria, i ens mostra les característiques històriques, humanes, socials i missioneres de sant Vicenç. Després pugem per una escala de fusta del segle XVI, molt ben conservada, i entrem en una sala i contemplem un quadre de Teofilo Midy, que representa el missatge que san Vicenç va voler deixar escrit a les bases de com havia de ser i com s’havia d’organitzar la caritat. Aquest quadre va ser regalat per Napoleón III a la ciutat de Chatillon. Arribem fins l’habitació del sant. Abans de sortir, comprem alguns records de la nostra estada per portar als companys que han quedat als diferents llocs. Dinem al mateix lloc del dia anterior, molt més suau, però igual de bo. Després de temps lliure pugem a l’autocar camí de Cluny. Donem una visita ràpida per l’Abadia i després d’un temps lliure marxem cap a Taizé. Passejant per els caminets de Taizé, les germanes es troben amb filles de la caritat de la comunitat. Ens conviden anar a casa seva, on viu una comunitat de que porten la infermeria del lloc. La comunitat, molt acollidora, ens troba cadires per a tots, ens obsequien amb begudes i dolços, i fem una presentació de qui és i què fa cadascú. Sopem el picnic i assistim a la celebració de la creu. Compartim la pregària amb un grup nombrós de joves. Entrem en situació, ens sentim integrats en el conjunt, el silenci, les pregàries en forma de contemplació.
  7. 7. Comunicació – Lucia Montobbio Campa – lmontobbio@fillescaritatfundacio.org c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona Dissabte 20 de maig del 2017 Esmorzem, preguem i agafem camí cap a casa. S’ha pres una decisió sàvia, com tenim tot el que hem portat “per si passàvem gana”, i hem comprat barres de pa a Ars abans de sortir, ens fem uns entrepans deliciosos a una àrea de servei. Resulta un dinar suculent. Per distreure’s i passar l’estona, també fem una partida de futbolin. De tornada, a l’autocar, s’evidencia que s’ha aconseguit l’objectiu de reforçar les relacions, el coneixement dels projectes, conèixer algunes de les dificultats que hi ha... estem contents d’haver aconseguit els objectius plantejats.

×