Entrevista al professor de llengua i literatura alemanyes Bernd Springer, resident a la Garriga.

1. gar • 27 de març - 2 d’abril de 2009 | 13
garriguencs
“Penses diferent segons en quina llengua pensis”
Què és una llengua?
És mirall i instrument de pensa-
ment, i penses diferent segons en
quina llengua pensis. Jo en el meu
dialecte, el renà (en diem “dialecte”
però és una llengua), puc pensar
coses que en alemany estàndard
© carme badia
no puc pensar. Una vegada havia
de dir a un amic que estava profun-
dament decebut i no sabia com dir-
l’hi sense trencar l’amistat. En ale-
many no em sortia; en renà em va
sortir de seguida. I com sempre que
penso en el meu dialecte, somreia.
La teva llengua et fa somriure?
Comença per la melodia: les llen- Entrevista a Bernd Springer,
gües tenen un aspecte estètic professor de llengua i literatura alemanyes
molt important. Després de la cai-
guda del Mur de Berlín venien a Bernd Springer (Düsseldorf, Alemanya, 1962) no “fa de” profes-
l’oest gent de Saxònia, i jo m’havia sor, sinó que, com diu ell, “és” professor. Va estudiar Filolo-
d’aguantar el riure perquè el seu gia alemanya, Història i Pedagogia a la seva ciutat i a París, i
dialecte a molts alemanys ens fa es va doctorar com a germanista. Fa 15 anys que ensenya llen-
gràcia. El meu dialecte també me’n
gua, literatura i cultura alemanyes i comunicació intercul-
fa, perquè pot sonar molt vulgar i
alhora molt graciós quan el parla tural a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat
gent que no és de classe baixa. És a ESADE i al Goethe-Institut. Es mou còmodament en set llen-
més alegre que l’alemany. gües: renà, alemany, anglès, francès, llatí, castellà i català.
Acaba d’editar un llibre sobre tolerància religiosa vista a
Com està l’alemany? través de la literatura que es publicarà a Alemanya. Instal·lat
Morint-se! Aquí l’Institut d’Estudis
a la Garriga des del 2002, està casat amb una catalana i és pare
Catalans crea una paraula en cata-
là per a cada cosa que s’inventa. I de dues nenes.
tu tens la llibertat de fer servir, per
exemple, “correu electrònic” o “e-
mail”. En alemany no. Un biòleg o carrer. I per ser més “moderns” es inconscient que per mi és l’última
un físic ja no són capaços de par- fa com a Alemanya: ensenyament a conseqüència del Tercer Reich.
lar de la seva matèria en alemany. partir dels 3 anys de matèries bàsi-
A més, han de publicar en anglès, ques en anglès. L’anglès és impres- Ja no fas classes particulars.
i les revistes angloamericanes de- cindible, però primer és la llengua Quan sóc a casa vull estar per les
cideixen qui publica i quins temes materna! filles. I com que estic traumatitzat
interessen. Imperialisme científic! perquè la gran, de 4 anys, encara
Per què? no parla alemany, primer m’haig
I control del coneixement. És la que t’ensenya a afinar els pen- de dedicar a ella! Com que sap que
A través de la llengua! A Düsseldorf saments, a tenir arrels lingüístiques entenc el català, per què ha de fer
hem fet molts cops un experiment i culturals, a entendre els propis l’esforç de parlar-me en alemany?
amb professors d’alemany de tot sentiments... El que sortirà d’aques-
Europa. Han de representar un cas. ta educació en anglès és una men- Ensenyar és el teu ofici.
Els estrangers fan el paper fàcil: una talitat totalment superficial i uni- Estic molt content de poder fer el
persona rep un mal servei en un forme. És el món que volem? que m’agrada. Luter va introduir
hotel i es queixa. Als alemanys els la paraula Beruf, que vol dir ‘ofici,
toca el paper difícil, l’amo de l’ho- Ja ara molta gent no domina la professió’ i deriva de Berufung, ‘vo-
tel, i tot i això són els que guanyen, seva llengua materna. cació’. Tu no fas de sabater, ho ets
perquè tenen l’avantatge de nego- És fatal i passa arreu. Quan estu- perquè déu t’ha donat aquest do!
ciar en la seva llengua. Apliquem- diava Germanística el meu repte
ho a l’anglès com a lingua franca al Segons aquesta tradició cadascú té
era dominar tots els registres, ser un do; l’ha de trobar. I quan el tro-
món: en els negocis, la diplomàcia capaç de parlar amb un ministre i
i el món acadèmic sempre guanyen bis, explota’l, perquè és el camí cap
amb una dona de fer la neteja. Ara a la felicitat. Al segle XX ens hem
ells. Nosaltres perdem. veig que en el futur no podràs ex-
inventat el “Job”, dit així també en
plicar ni les coses més quotidianes
I no deixem d’estudiar anglès. al teu fill en alemany. Hi ha el cas alemany, però és una altra cosa. És
Aquí s’aposta per l’anglès com a extrem de “Handy”: s’han inventat allò que deia Marx: durant el treball
segona llengua perquè hi ha un una paraula que no és anglès però estàs fora de tu i fora del treball es-
gran complex d’inferioritat i es sona anglès per dir “mòbil” en ale- tàs amb tu.
pensa que el castellà ja s’aprèn al many! En el fons tenim un autoodi CARME BADIA