1. Entrevista 11
Entrevista a Ricard Alcojor, apicultor
“Ens hem de tornar a comprometre
amb el que tenim a la vora”
Ricard Alcojor Bernardo (Minas de
Santa Quiteria, Toledo, 1961) fa tren-
ta anys que es dedica a les abelles. Té
150 ruscos i produeix mel de la marca
Mel d’Antany. Es va formar com a
especialista en explotacions ramade-
res a la Torre Marimon de Caldes,
d’on és responsable de granges. Des
del grup Llavors Orientals és un dels
impulsors de les fires Lliga’t a la Terra
i la Fira del Tomàquet. Viu a Santa
Eulàlia amb la seva família.
D’on et ve, l’interès per les abelles?
L’avi matern era apicultor, però no sé si em ve d’ell,
perquè quasi no me’n recordo. La meva mare m’ex-
plica que es quedava hores observant les abelles,
allà assegut, mirant com entraven i sortien, per fer- Ricard Alcojor a casa seva, amb caixes d’abelles al fons a
se la seva idea de com funcionaven. l’esquerra.
Tu també ho fas? No ho hauria dit mai.
Sí, perquè sempre t’ensenyen. És fascinant. Amb Per sort són nombroses. Sempre hi havia hagut
les abelles sempre aprens alguna cosa nova. abelles salvatges, però ara no hi són per malalties
noves que portem els homes. Per exemple la var-
Ah sí? roasi, que va arribar de l’Àsia fa 25 anys. Abans
Sí. Un dia surt un eixam enorme com una barba matava les abelles, però ara se n’estan començant
tota negra i veus que es parteix en dos, perquè l’ei- a defensar.
xam tenia dues reines, i sense barallar-se cadascu-
na se’n va amb les seves obreres. La gent quan veu Si que són espavilades.
un eixam té por que les abelles piquin, i és quan Evolucionen! Però ara ha vingut una vespa d’Àsia
menys poden picar: estan juntes, engelosides amb que se les menja... És que les abelles són un bioin-
la seva reina i en un lloc de pas cap a casa seva. dicador, com les papallones, i tenen molts proble-
mes perquè l’entorn està molt degradat. Fa dos
Quina mena d’insecte és l’abella? anys ja hi va haver als Estats Units una síndrome
L’abella és l’insecte pol·linitzador per excel·lència. que les feia desaparèixer.
Fa aquesta feina des de fa cent milions d’anys, en
simbiosi amb la flor: “Tu em dónes nèctar i jo et Per què?
pol·linitzo”. Elles han vingut en aquest món a No se sap. Jo crec que és multifactorial. Per exem-
pol·linitzar les flors, no a fer mel! Les abelles fan el ple, les abelles es guien per ones, i n’estem vol-
75% de la pol·linització silvestre del planeta! tats… Hi ha moltes coses que trenquen l’equilibri,
com els abellerols, que n’hi ha molts i si se’t men-
Ja cal que no quedem sense! gen la reina que s’està fecundant… et quedes
Seria una hecatombe. Amb quatre anys sense abe- sense rusc!
lles s’ha acabat la humanitat! A Europa, de les abe-
Malament.
lles en depenen dues-centes mil espècies entre ani-
mals i plantes. Des de fa un any estic intentant fer el mateix que

2. Entrevista 12
Què fa que una abella sigui reina?
Les mateixes obreres ho determinen. Quan es mor
una reina en generen una altra. De qualsevol ou
d’abella femella fecundat o d’una larva de menys
de 24 hores elles sempre poden transformar-lo en
una reina. Imagina’t que jo sense voler aixafo la
reina. Doncs en fan 25 o 30 per assegurar-se’n…
Increïble.
Les mateixes obreres creen la seva mare! La prime-
ra reina que neix mata les altres, perquè la natura
sap que només n’hi ha d’haver una per rusc. Si nei-
xen dues reines alhora, es barallen i una mor. La
que queda s’ha de fecundar en els propers quinze
dies. Fa uns vols de fecundació i els mascles la
fecunden i ella ja queda proveïda d’esperma per
tota la vida.
Per tota la vida?
Sí, amb un cop de ser fecundada en té prou: guar-
da el semen dins del seu cos, en una mena de dipò-
sit. Pon uns 1.500 ous al dia. Si l’ou és fecundat pel
amb les llavors però amb les abelles: recuperar les semen serà femella i si no, mascle.
més antigues. Nosaltres els donem els hexàgons de
les cel·les de la bresca ja fets perquè els estirin. De què depèn que l’ou es fecundi?
Doncs la mida d’aquest hexàgon fa cent anys un
belga va determinar que seria més gran que la Li determinen les obreres. Li fan cel·les petites per-
mida que feien naturalment les abelles, perquè així què faci femelles i de grans perquè faci mascles. O
produirien més. sigui que és una qüestió de la mida de la cel·la, i la
decideixen les obreres
I?
Deies que la reina fa 1.500 ous al dia?
Ara ens hem adonat que aquestes abelles són més
febles a l’averroasi. Les abelles de la mida petita Depèn. Si a fora hi ha moltes flors, la reina no para
són més fortes. Neixen amb 20 dies, mentre que les de pondre ous. Si a fora no hi ha nèctar, afluixa. Les
abelles de la mida gran neixen amb 21 dies, i amb obreres marquen el ritme de la caixa. Un any de
un sol dia de diferència aquest paràsit les afecta sequera no hi haurà mel. Quan arriba el juny deixa
més. d’haver-hi flors i aigua, doncs aturen la posta. Amb
les primeres pluges d’agost, tornen a arrencar.
Quin és el cicle de la mel?
D’abelles mascles n’hi ha pocs.
La producció és de primavera i estiu. A l’hivern les
abelles hivernen. Per sortir a fora necessiten com a Molt pocs. És curiós perquè cada femella i cada
mínim 12 graus. Ara al febrer la reina pon ous: té reina tenen la seva olor, i entre eixams no es barre-
una feinada de por! La meva feina és vigilar que hi gen. Els mascles, en canvi, tenen via lliure! Com
hagi espai per la posta. Es distribueix en pisos: a que només els volen per si hi ha un accident…
baix, la cria, i a dalt, la mel, que la fan les obreres.
Parla’ns de la mel.
De què viu la reina? Perquè s’entengui primer parlaré del sucre blanc,
De gelea real. Des del primer dia, que és un ou, fins que és a tot arreu i no ens aporta res a part de calo-
que es mor no menja res més. Per això qui menja ries. El sucre blanc és sacarosa. Per transformar-la el
gelea real també envelleix més. Té molts antioxi- cos ha de fer fructosa o glucosa. Ho fa l’estómac
dants. gastant vitamina B i calç. És una bestiesa, perquè
per obtenir una caloria has d’invertir-hi molt.
Les reines “envelleixen”?
Mentre que amb la mel…
Sí, poden viure cinc anys! Una obrera no: viu sei-
xanta dies, perquè només menja gelea real els tres El nèctar és sacarosa, com el sucre blanc, i l’abella
primers dies de vida, que és una larva, i després ja amb la seva saliva transforma la sacarosa en fruc-
passa a viure de nèctar i pol·len. tosa i glucosa i altres sucres. Ella ja t’ho dóna fet, la

3. Entrevista 13
mel va de dret al fetge, no cal que treballi l’estó- Una d’aquestes bones idees és el Lliga’t a la Terra,
mac. I a part és un producte que si no s’escalfa més una fira que es va fer a Santa Eulàlia el juny passat.
de 45 graus té propietats terapèutiques. Es tracta
La idea de fons és que ens tornem a comprometre
de menjar-ne!
amb les coses que tenim a la vora, perquè són les
Les abelles no solen caure simpàtiques. que podem cuidar i de les quals som responsables.
També és dir: “Recorda’t que naixem i vivim gràcies
La gent es pensa que les abelles són agressives però a uns aliments”. No ens menjarem pas les teles i els
no. A més, el verí de les abelles és un preventiu de mòbils! La fira va ser posar als ulls de la gent pro-
l’artrosi. El verí és un medicament. Hi ha gent que ductes locals que no coneixem: patates, bledes,
té dolor que m’ha demanat abelles vives per picar- tomàquets…
se ell mateix o el metge. Com una acupuntura però
amb verí. Tot el que produeix l’abella que és molt Va ser èxit.
beneficiós!
Perquè el món està canviant. La gent està cansada
Caram. d’un discurs de “progrés” que no ens ha dut
enlloc. En aquesta fira i la del Tomàquet intentem
De fet les abelles estan protegides. Si algú té un recuperar varietats antigues perquè tenen gust,
rusc a casa seva hauria d’avisar l’associació d’api- olor… entre un tomàquet d’aquests i els que
cultors perquè li vagin a treure. De vespes no, eh? només tenen la forma del tomàquet, no hi ha punt
A mi de Sant Josep a Sant Jordi, que és l’època dels de comparació. I no és que haguem de tornar enre-
eixams, em truquen molt. re, és que si volem tenir futur, és aquest!
Sí que feu coses, els apicultors. Disfrutar menjant i cultivant!
D’entrada fem un bon aliment per a la gent, medi- La Fira Tomàquet va ser dir “comprome’t i partici-
cinal i agradable al gust, i a més pol·linitzem el pa” i aquest 2011 hem lligat les dues fires: farem el
territori! Com que ja no hi ha eixams salvatges, la Lliga’t a la Terra el 9 d’abril perquè hi pugui haver
pol·linització està en mans dels apicultors. A el planter de les tomaqueres i així la gent les pugui
Catalunya hi ha dèficits de pol·linització. No arri- posar a la terra i per la Fira del Tomàquet puguem
bem a tot arreu! comparar els tomàquets que tinguem a l’hort. Hem
lligat planteristes, productors, verdulaires… El cicle
Fa la impressió que vius d’acord amb el que
es tanca si la gent conrea.
penses.
Procuro ser coherent amb les meves contradic- Els ho poseu fàcil...
cions! Em sembla bàsic. Massa sovint claudiquem L’esforç més gran l’ha fet el Pep Salsetes, l’ànima
del que pensem! Per mi la satisfacció màxima és de la Fira del Tomàquet. I per sort a Santa Eulàlia
que una bona idea es pugui compartir, millorar-la hi ha sensibilitat per l’agricultura ecològica i la sos-
entre tots i portar-la a la pràctica. tenibilitat, i de fet s’està convertint en un poble
referent en aquest sentit.
El perill és que només sigui una moda.
Nosaltres el que diem és: es pot fer de pagès, hi ha
una sortida per gent jove, hi ha qui està disposat a
comprar productes locals. I que s’entengui que
quan compres no només hi ha una transacció
econòmica, sinó valors afegits. També és tornar a la
venda directa, que és tornar enrere però en el bon
sentit: lluny de l’economia especulativa.
És economia productiva!
Real! I és que, com diu la meva mare, estem can-
sats d’estar “rodejats de coses mortes” i necessi-
tem vida! Ens estem allunyant de les coses que ens
fan viure, que estan lligades a la vida, i cada cop
construïm més mons ficticis, inerts. Jo el que dic és:
més coses petites, més a poc a poc i més buscar el
que dóna sentit a la vida.
Carme Badia i Puig