2. Un dia el senyor Veritat va anar a buscar treball i un senyor que es va trobar pel camí que
es deia Falsedat va tindre la mateixa idea i li va demanar al senyor Veritat si podia muntar
amb ell amb un sol cavall i el senyor Veritat va accedir.
Mentre cavalcava conversaven del tipus de treball que cadascú buscava, Veritat va dir que
volia ser secretari, així podria estar sempre net. Falsedat, per altra part volia ser Cuiner,
perquè d'aquella forma sempre tindria molt per a menjar.

3. Havien passat ja un parell d'hores quan varen veure a un home que portava un mort al
cementiri. El senyor Veritat va ajudar a l'home a enterrar el mort. El senyor Veritat va
preguntar-li si havia resat pel mort. L' home va dir-li que no sabia resar i que tampoc tenia
diners per pagar un monjo que resàs per ell. El senyor Veritat li va donar tots els sous que tenia
perquè el mort visqués en pau.

4. El senyor Falsedat es va enfadar molt amb el senyor Veritat perquè ja no tenien diners
per comprar menjar així que van decidir anar a pescar al riu. Varen trobar uns peixos
que es varen quedar atrapats quan la corrent del riu va baixar. El senyor Veritat va
sentir pena pels peixos i va deixar anar els que ell havia pescat, per això, el senyor
Falsedat es va enfadar encara més.

5. Quan varen passar per un espès bosc, escoltaren un soroll terrible. En Veritat va anar
a veure que passava i en Falsedat mort de por estava darrere el seu amic. Eren set
àguiles en un niu sense la mare. Les àguiles estaven mortes de gana així que Veritat
va sacrificar el seu cavall per donar-li menjar. La resta de la carn la va ficar al voltant
de l'arbre perquè la mamà àguila trobes el camí a casa.

6. Falsedat va odiar al seu company per matar el cavall. Ara per culpa d'això estaven obligats
a caminar. Van baixar de les muntanyes i van entrar a la ciutat. Es van presentar davant el
rei i li van demanar treball, un com secretari i l'altre com cuiner. I quina alegria van sentir
quan el rei els hi va donar el treball que volien...
Però quan Falsedat va veure que el seu company es seia a la taula amb el rei i que sempre
estava molt ben vestit mentre que ell sempre estava brut i menjava a la cuina, es va posar
furiós i va decidir que havia de fer alguna cosa per fer mal al seu amic.

7. Un bon dia el rei i la reina varen sortir a navegar, quan de sobte a la reina li va caure l'anell a la mar. En
Falsedat va escoltar que la reina va perdre l'anell i li va dir al rei que el seu secretari Veritat tenia poders
màgics i que podria trobar l'anell.
El rei va enviar a Veritat a cercar l'anell i li va dir que si no el trobava, el faria penjar quan sortís el Sol.

8. Veritat estava a la sorra plorant perquè si no recuperava l'anell de la reina el penjarien al dia
següent. De sobte va sortir un peix i li va dir: - Per què plores?
Veritat li va dir: -Ploro perquè si no trob l'anell de la reina em penjaran.
El peix li va donar l'anell a Veritat perquè Veritat li havia salvat la vida.

9. Un altre dia Falsedat va anar fins el rei i li va dir “Senyor meu, te'n recordes del que et vaig dir?”
“Per suposat”, va dir el rei,”i crec que em vares dir la veritat, han trobat l'anell”. Bé, va dir
Falsedat, “el meu amic em va dir anit que ell és un gran mag i que està disposat a que el facis
penjar davant tot el món". El rei, va manar cridar a Veritat i li va dir:''Sé el que li has dit al teu amic
el cuiner. Demà et faré penjar davant tot el món.

10. Aquella nit Veritat no va dormir. Al voltant de la mitja nit,un esperit se li va aparèixer de
sobte i li va preguntar perquè estava trist. Veritat li va contar el seu problema i l'esperit li
va dir: no ploris mes. Demà jo em vestiré amb les teves robes. Deixa'ls que em pengin

11. Al dia següent, l'esperit es va posar la roba de Veritat i es va dirigir a la forca per ser ser penjat.
Molta gent va anar a veure l'espectacle, i quan es va acabar, tornaren a les seves cases.
Quanta va ser la sorpresa del rei i de la cort quan van tornar al palau i es van trobar a Veritat
assegut a la taula, ben viu. Aquesta nit l'esperit es va aparèixer davant Veritat i li va dir:”Jo soc
l'esperit del mort pel que tu vas donar diners per comprar plegaries, perquè jo pogués
descansar en pau”. Després va desaparèixer.

12. Al dia següent Falsedat, el cuiner, li va dir al Rei que si deixava casar a Veritat amb la seva filla
tindria tres fills en una nit. El Rei li va dir a Veritat : et donaré la meva filla en matrimoni, però si
aquesta nit no té tres fills, faré que demà al matí t'enterren viu. Veritat es va casar amb la
princesa, però per la nit estava molt preocupat. Per la finestra va entrar un àguila i li va preguntar
perquè estava preocupat, Veritat li va contar la història, l'àguila li va dir que no es preocupara i
se'n va anar volant. Tres àguiles van entrar a l'habitació de Veritat i cadascuna portava un nen.
Veritat va despertar a la princesa i li va dir que eren els seus fills i els tenien que cuidar molt bé.

13. El rei es va despertar pel renou dels nens plorant. Quan va saber les notícies, va anar a veure
que passava i quan va veure els tres nens es va posar molt feliç. Com el rei no tenia fills va
decidir donar-li la seua corona i el seu tro a Veritat.
Amb aquesta història arribam a la conclusió que els que ajuden als altres quan tenen problemes,
seran ajudats quan estiguin en dificultats.

14. Conte original de Filipines explicat per
Nancy Bullo Palulay
el dia 2 d'abril amb motiu del
Dia Internacional del Llibre Infantil i
Juvenil
Jornades Culturals Sant Jordi 2012
Aquesta versió l'han elaborat
els alumnes de 6è del
CEIP CAN CANTÓ d'Eivissa