3. Hi havia una vegada una nena que es deia Marta, tenia un hàmster i un amic que era un príncep.
4. Un dia van anar a jugar al bosc i, de sobte, el
príncep es va perdre. La Marta i el seu hàmster
van anar corrents a casa per avisar al seu pare,
que era cavaller, tots van agafar el cavall i van
sortir a trobar-lo.
5.
6. Quan estava perdut pel bosc, el
príncep va veure un gat que volia
ser el seu amic, però va aparèixer
un drac dolent que passejava per
allà. Aleshores va agafar el príncep
i se’l va emportar a la seva cova.
7. Després de buscar per tot el bosc, la Marta va veure el gat que estava tremolant de la
por que tenia .
- Hola, li va dir el hàmster.
- El hàmster té superpoders! Pot parlar amb altres animals! - va dir la Marta
emocionada .
El hàmster li va dir al gat :
- Per què tens por ?
- Perquè he vist un drac enorme que s’ha endut a un príncep molt lluny d’aquí .
8. La Marta, com que entenia el que deien els animals, va escoltar el missatge. El seu
pare, el cavaller, li va dir :
- Pregunta-li si sap on s’ha emportat al teu amic.
La Marta li va preguntar i el gat li va explicar que estava en un poble anomenat
Montblanc, un poble a prop d’aquí.
10. Quan van arribar es van
trobar amb una princesa molt
bonica . Li van explicar el que
els passava i ella es va
comprometre a ajudar-los,
però abans havia d’anar a
parlar amb el seu pare, el rei.
La princesa sabia on era la
cova del drac. Cada any
alguna nena havia d’anar a la
cova. Els hi va explicar que
aquesta era la tradició.
11. El rei li va explicar a la seva filla que l’única forma de salvar a aquest
príncep era anar a parlar amb un follet que vivia molt lluny del poble .
- Agafa uns quants cavalls perquè el camí és llarg! – va dir el rei.
12. Després d’una setmana van trobar el bosc on vivia el follet. Li van explicar que volien
rescatar el seu amic de la cova del drac . El follet s’ho va pensar detingudament i al final
va dir que era molt perillós, però com que estaven tant decidits, ell també aniria per
ajudar-los.
El follet els va explicar que
el drac dormia unes
quantes hores i que havien
d’aprofitar quan estigués
dormint per entrar a la
cova i salvar al seu amic .
13. El cavaller va entrar sense fer soroll, va veure que el
drac encara dormia, va agafar el príncep i va sortir
corrents de la cova cames ajudeu-me.
14. Quan estaven fora es va despertar el drac i al no veure al príncep va sortir i els va
perseguir molt enfadat, treia foc pels queixals.
Tots estaven molt espantats, però la Marta va recordar que podia parlar amb els animals
i li va dir:
- Drac, per què t’has endut el meu amic?
El drac li va contestar:
- Perquè tinc molta gana i no em donen menjar.
- Mira farem un pacte. Nosaltres et donarem menjar si
tu a canvi lluites contra els lladres i els dolents que
venen per aquests pobles.
- D’acord, ho faré.
15. I així ho van fer, la
gent del poble li
portava menjar al
drac.
16. El cavaller, la Marta, la princesa, el príncep
i el hàmster van estar molt contents per
haver resolt el problema del drac.
17. Finalment, el van anomenar “EL DRAC
VALENT”. Tots els pobles li portaven
menjar a la seva cova perquè ja no hi
havia ni lladres ni dolents en aquella
comarca.