Once upon atime there was a king and a
queen, who were very sorry that they had no
children…
Però finalment van tenir una nena, una nena molt
bonica. Li van posar de nom Inès.
Era tanta la seva alegria que el rei i la reina van
organitzar una gran festa per al bateig.
3.
Van convidar-hi totes
les persones del regne,
i especialment les
fades, que van ser-ne
les padrines...
4.
Cada fada vadonar un do a la princesa:
Jo et concedeixo el
do de saber escoltar
molt bé.
Jo et dóno el do de
ser prudent i
discreta.
5.
El do queet dono jo és el de
saber estar sempre al teu lloc.
I amb el do que et
concedeixo , sabràs donar
consells quan fan falta.
6.
De sobte, unafada dolenta que feia temps que
ningú veia, va entrar al palau... Estava molt
enfadada perquè ningú l’havia convidat a la
festa.
Va anar directament al bressol de
la princesa Inès i li va llençar un
malefici.
“Quan facis 15 anys, et
punxaràs amb una agulla i
moriràs!!!!”
7.
Però l’última deles fades bones encara no havia
donat el seu do i va dir:
Majestats, la vostra filla
es punxarà amb una
agulla però no morirà.
Dormirà profundament
fins que un príncep la
despertarà.
8.
El rei vafer destruir totes les agulles però tot i això,
la princesa Inès es va punxar.
Molt tristos, el rei i la reina
van portar la princesa al seu
llit.
9.
El rei estavatant trist que va fer cridar la fada bona.
Quan va arribar i va veure tanta tristor, va dir:
Majestat, perquè la
princesa Inès no estigui
sola en el somni, tots
dormiran i no es
despertaran fins que ella
es desperti.
10.
Va dormir centanys fins que un príncep, anomenat
Joan Manel, la va despertar.
I amb la princesa Inès, es van despertar tots els
habitants del regne.
11.
Al cap d’unsdies, el príncep Joan Manel i la princesa
Inès es van casar.
12.
I així éscom s’acaba
el conte de la “Inès
dorment”...
13.
El que noexplica el conte és que la princesa Inès va
tenir dues princeses encantadores i que va arribar a
ser una gran mestra. Tampoc explica que va anar
repartint i compartint els seus dons amb les
persones que tenia al voltant.