Your SlideShare is downloading. ×

Administratius i Auxiliars Locals - Tema18

1,590

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,590
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • Transcript

    • 1. Règim local L’administració local. Concepte. Principis constitucionals. Entitats que comprèn. El règimlocal espanyol. El règim local català. L’organització comarcal de Catalunya. Bloc 3. Tema 18
    • 2. L’administració local1. L’Administració local: evolució històrica.2. Concepte d’administració local.3. L’administració local a la constitució.4. Les entitats locals.5. El règim local espanyol.6. El règim local català.7. L’organització local de Catalunya.
    • 3. 1.L’Administració local: evolució històrica.
    • 4. 1.L’Administració local: evolució històrica.Els municipis han estat habitualmentdescentralitzacions de l’estat unitari.
    • 5. 1.L’Administració local: evolució històrica.Els municipis han estat habitualmentdescentralitzacions de l’estat unitari.1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.
    • 6. 1.L’Administració local: evolució històrica.Els municipis han estat habitualmentdescentralitzacions de l’estat unitari.1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.1877. Elecció censitària dels consellers municipals.
    • 7. 1.L’Administració local: evolució històrica.Els municipis han estat habitualmentdescentralitzacions de l’estat unitari.1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.1877. Elecció censitària dels consellers municipals.1924. Estatut municipal.
    • 8. 1.L’Administració local: evolució històrica.Els municipis han estat habitualmentdescentralitzacions de l’estat unitari.1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.1877. Elecció censitària dels consellers municipals.1924. Estatut municipal.1925. Estatut provincial: administració local + òrganperifèric.
    • 9. 1.L’Administració local: evolució històrica.Els municipis han estat habitualmentdescentralitzacions de l’estat unitari.1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.1877. Elecció censitària dels consellers municipals.1924. Estatut municipal.1925. Estatut provincial: administració local + òrganperifèric.1935. Llei municipal.
    • 10. 1.L’Administració local: evolució històrica.Els municipis han estat habitualmentdescentralitzacions de l’estat unitari.1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.1877. Elecció censitària dels consellers municipals.1924. Estatut municipal.1925. Estatut provincial: administració local + òrganperifèric.1935. Llei municipal.1955. Llei de règim local.
    • 11. 2.Concepted’administració local.
    • 12. 2.Concepted’administració local.L’admistració local és part de l’administraciópública i es troba integrada per ens políticsmenors de caràcter territorial.
    • 13. 2.Concepted’administració local.L’admistració local és part de l’administraciópública i es troba integrada per ens políticsmenors de caràcter territorial.Municipis / províncies i illes / comarques
    • 14. 2.Concepted’administració local.L’admistració local és part de l’administraciópública i es troba integrada per ens políticsmenors de caràcter territorial.Municipis / províncies i illes / comarquesAutonomia per a la gestió dels propisinteressos.
    • 15. 3.L’administració local a la Constitució.
    • 16. 3.L’administració local a la Constitució. Estat de les autonomies.
    • 17. 3.L’administració local a la Constitució. Estat de les autonomies. CE. Títol VIII. Capítol II.
    • 18. 3.L’administració local a la Constitució. Estat de les autonomies. CE. Títol VIII. Capítol II. Principis constitucionals:
    • 19. 3.L’administració local a la Constitució. Estat de les autonomies. CE. Títol VIII. Capítol II. Principis constitucionals: Ens territorials i la seva autonomia.
    • 20. 3.L’administració local a la Constitució. Estat de les autonomies. CE. Títol VIII. Capítol II. Principis constitucionals: Ens territorials i la seva autonomia. Solidaritat de nacionalitats i regions.
    • 21. 3.L’administració local a la Constitució. Estat de les autonomies. CE. Títol VIII. Capítol II. Principis constitucionals: Ens territorials i la seva autonomia. Solidaritat de nacionalitats i regions. Igualtat econòmica i social.
    • 22. 3.L’administració local a la Constitució. Estat de les autonomies. CE. Títol VIII. Capítol II. Principis constitucionals: Ens territorials i la seva autonomia. Solidaritat de nacionalitats i regions. Igualtat econòmica i social. Caràcter democràtic.
    • 23. 3.L’administració local a la Constitució. Estat de les autonomies. CE. Títol VIII. Capítol II. Principis constitucionals: Ens territorials i la seva autonomia. Solidaritat de nacionalitats i regions. Igualtat econòmica i social. Caràcter democràtic. Progressiva descentralització i traspàs de competències.
    • 24. 3.L’administració local a la Constitució. Estat de les autonomies. CE. Títol VIII. Capítol II. Principis constitucionals: Ens territorials i la seva autonomia. Solidaritat de nacionalitats i regions. Igualtat econòmica i social. Caràcter democràtic. Progressiva descentralització i traspàs de competències. Principi de progressivitat.
    • 25. 3.L’administració local a la Constitució. Estat de les autonomies. CE. Títol VIII. Capítol II. Principis constitucionals: Ens territorials i la seva autonomia. Solidaritat de nacionalitats i regions. Igualtat econòmica i social. Caràcter democràtic. Progressiva descentralització i traspàs de competències. Principi de progressivitat. Principi de suficiència financera.
    • 26. 3.L’administració local a la Constitució.
    • 27. 3.L’administració local a la Constitució. Article 140:
    • 28. 3.L’administració local a la Constitució. Article 140: La Constitució garanteix l’autonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitat jurídica plena. El govern i l’administració municipal correspon als respectius ajuntaments, integrats pels batlles i els regidors. Els regidors seran elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei. Els batlles seran elegits pels regidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en què sigui procedent el règim de consell obert.
    • 29. 3.L’administració local a la Constitució.
    • 30. 3.L’administració local a la Constitució. Article 141:
    • 31. 3.L’administració local a la Constitució. Article 141: 1. La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l’Estat. Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica.
    • 32. 3.L’administració local a la Constitució. Article 141: 1. La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l’Estat. Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica. 2. El govern i l’administració autònoma de les províncies seran encomanats a diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu.
    • 33. 3.L’administració local a la Constitució. Article 141: 1. La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l’Estat. Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica. 2. El govern i l’administració autònoma de les províncies seran encomanats a diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu. 3. Es podran crear agrupacions de municipis diferents de la província.
    • 34. 3.L’administració local a la Constitució. Article 141: 1. La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l’Estat. Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica. 2. El govern i l’administració autònoma de les províncies seran encomanats a diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu. 3. Es podran crear agrupacions de municipis diferents de la província. 4. En els arxipèlags, les illes tindran, a més, administració pròpia en forma de cabildos o consells.
    • 35. 3.L’administració local a la Constitució.
    • 36. 3.L’administració local a la Constitució. Article 142:
    • 37. 3.L’administració local a la Constitució. Article 142: Les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l’exercici de les funcions que la llei atribueix a les corporacions respectives, i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de la participació en els de l’Estat i en els de les comunitats autònomes.
    • 38. 4.Les entitats locals
    • 39. 4.Les entitats localsEntitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL):
    • 40. 4.Les entitats localsEntitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL): El municipi.
    • 41. 4.Les entitats localsEntitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL): El municipi. La província.
    • 42. 4.Les entitats localsEntitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL): El municipi. La província. L’illa als arxipèlags balear i canari.
    • 43. 4.Les entitats localsEntitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL): El municipi. La província. L’illa als arxipèlags balear i canari.Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL):
    • 44. 4.Les entitats localsEntitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL): El municipi. La província. L’illa als arxipèlags balear i canari.Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL): Entitats d’àmbit inferior al municipi.
    • 45. 4.Les entitats localsEntitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL): El municipi. La província. L’illa als arxipèlags balear i canari.Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL): Entitats d’àmbit inferior al municipi. Les comarques.
    • 46. 4.Les entitats localsEntitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL): El municipi. La província. L’illa als arxipèlags balear i canari.Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL): Entitats d’àmbit inferior al municipi. Les comarques. Les àrees metropolitanes.
    • 47. 4.Les entitats localsEntitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL): El municipi. La província. L’illa als arxipèlags balear i canari.Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL): Entitats d’àmbit inferior al municipi. Les comarques. Les àrees metropolitanes. Les mancomunitats de municipals.
    • 48. 4.Les entitats localsEntitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL): El municipi. La província. L’illa als arxipèlags balear i canari.Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL): Entitats d’àmbit inferior al municipi. Les comarques. Les àrees metropolitanes. Les mancomunitats de municipals.Distinció entre ens territorials i no territorials.
    • 49. 4.Les entitats locals
    • 50. 4.Les entitats localsDistinció entre ens territorials i noterritorials.
    • 51. 4.Les entitats localsDistinció entre ens territorials i noterritorials.Conceptes de cadascuna de les entitatslocals.
    • 52. 4.Les entitats localsDistinció entre ens territorials i noterritorials.Conceptes de cadascuna de les entitatslocals.Capacitat jurídica de les entitats locals (art. 5LRBRL).
    • 53. 5.El règim local espanyol
    • 54. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
    • 55. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
    • 56. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Principals aportacions.
    • 57. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Principals aportacions. Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en:
    • 58. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Principals aportacions. Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en: Reglament de béns de les entitats locals.
    • 59. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Principals aportacions. Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en: Reglament de béns de les entitats locals. Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.
    • 60. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Principals aportacions. Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en: Reglament de béns de les entitats locals. Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals. Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
    • 61. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Principals aportacions. Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en: Reglament de béns de les entitats locals. Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals. Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986).
    • 62. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Principals aportacions. Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en: Reglament de béns de les entitats locals. Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals. Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986). Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG) i les seves modificacions.
    • 63. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Principals aportacions. Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en: Reglament de béns de les entitats locals. Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals. Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986). Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG) i les seves modificacions. Règim del sòl: Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny.
    • 64. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Principals aportacions. Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en: Reglament de béns de les entitats locals. Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals. Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986). Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG) i les seves modificacions. Règim del sòl: Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny. Ordenació urbanística: Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’aprovació del TR de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.
    • 65. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Principals aportacions. Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en: Reglament de béns de les entitats locals. Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals. Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986). Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG) i les seves modificacions. Règim del sòl: Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny. Ordenació urbanística: Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’aprovació del TR de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. En matèria de funcionaris locals: EBEP i altres.
    • 66. 5.El règim local espanyol CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Principals aportacions. Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en: Reglament de béns de les entitats locals. Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals. Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986). Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG) i les seves modificacions. Règim del sòl: Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny. Ordenació urbanística: Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’aprovació del TR de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. En matèria de funcionaris locals: EBEP i altres. Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic i procediment administratiu comú.
    • 67. 6.El règim local català
    • 68. 6.El règim local catalàConcepció àmplia del títol competencial de la CE
    • 69. 6.El règim local catalàConcepció àmplia del títol competencial de la CE Competència compartida.
    • 70. 6.El règim local catalàConcepció àmplia del títol competencial de la CE Competència compartida. Jurisprudència del TC.
    • 71. 6.El règim local catalàConcepció àmplia del títol competencial de la CE Competència compartida. Jurisprudència del TC. Concepte d’autonomia local.
    • 72. 6.El règim local catalàConcepció àmplia del títol competencial de la CE Competència compartida. Jurisprudència del TC. Concepte d’autonomia local.Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen elsarticles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.
    • 73. 6.El règim local catalàConcepció àmplia del títol competencial de la CE Competència compartida. Jurisprudència del TC. Concepte d’autonomia local.Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen elsarticles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleisdeterminin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquestas’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
    • 74. 6.El règim local catalàConcepció àmplia del títol competencial de la CE Competència compartida. Jurisprudència del TC. Concepte d’autonomia local.Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen elsarticles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleisdeterminin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquestas’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.Títol II Capítol IV “El Govern Local”.
    • 75. 6.El règim local catalàConcepció àmplia del títol competencial de la CE Competència compartida. Jurisprudència del TC. Concepte d’autonomia local.Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen elsarticles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleisdeterminin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquestas’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.Títol II Capítol IV “El Govern Local”.Art. 83 EAC:
    • 76. 6.El règim local catalàConcepció àmplia del títol competencial de la CE Competència compartida. Jurisprudència del TC. Concepte d’autonomia local.Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen elsarticles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleisdeterminin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquestas’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.Títol II Capítol IV “El Govern Local”.Art. 83 EAC: “1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.
    • 77. 6.El règim local catalàConcepció àmplia del títol competencial de la CE Competència compartida. Jurisprudència del TC. Concepte d’autonomia local.Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen elsarticles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleisdeterminin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquestas’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.Títol II Capítol IV “El Govern Local”.Art. 83 EAC: “1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. 2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.
    • 78. 6.El règim local catalàConcepció àmplia del títol competencial de la CE Competència compartida. Jurisprudència del TC. Concepte d’autonomia local.Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen elsarticles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleisdeterminin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquestas’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.Títol II Capítol IV “El Govern Local”.Art. 83 EAC: “1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. 2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis.”
    • 79. 6.El règim local català
    • 80. 6.El règim local catalàEl desplegament de l’EAC demana noves lleis,però de moment:
    • 81. 6.El règim local catalàEl desplegament de l’EAC demana noves lleis,però de moment:Text Refós de la Llei Municipal i de RègimLocal de Catalunya (Decret legislatiu 2/2003de 28 d’abril).
    • 82. 6.El règim local catalàEl desplegament de l’EAC demana noves lleis,però de moment:Text Refós de la Llei Municipal i de RègimLocal de Catalunya (Decret legislatiu 2/2003de 28 d’abril).Text refós de la Llei d’Organització Comarcalde Catalunya (Decret legislatiu 4/2003, de 4de novembre).
    • 83. 6.El règim local català
    • 84. 6.El règim local catalàOrganització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC)
    • 85. 6.El règim local catalàOrganització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC) “Els municipis i les comarques són els ens locals en què sorganitza territorialment la Generalitat de Catalunya.”
    • 86. 6.El règim local catalàOrganització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC) “Els municipis i les comarques són els ens locals en què sorganitza territorialment la Generalitat de Catalunya.” “Tenen també la condició dens locals de Catalunya la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis.”
    • 87. 6.El règim local catalàOrganització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC) “Els municipis i les comarques són els ens locals en què sorganitza territorialment la Generalitat de Catalunya.” “Tenen també la condició dens locals de Catalunya la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis.” “El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial i gaudeixen dautonomia per a la gestió dels interessos respectius.”
    • 88. 6.El règim local catalàOrganització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC) “Els municipis i les comarques són els ens locals en què sorganitza territorialment la Generalitat de Catalunya.” “Tenen també la condició dens locals de Catalunya la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis.” “El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial i gaudeixen dautonomia per a la gestió dels interessos respectius.”Registre d’ens locals (art. 4 LMRLC)
    • 89. 6.El règim local catalàOrganització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC) “Els municipis i les comarques són els ens locals en què sorganitza territorialment la Generalitat de Catalunya.” “Tenen també la condició dens locals de Catalunya la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis.” “El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial i gaudeixen dautonomia per a la gestió dels interessos respectius.”Registre d’ens locals (art. 4 LMRLC)Llengua (art. 5 LMRLC)
    • 90. 6.El règim local catalàOrganització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC) “Els municipis i les comarques són els ens locals en què sorganitza territorialment la Generalitat de Catalunya.” “Tenen també la condició dens locals de Catalunya la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis.” “El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial i gaudeixen dautonomia per a la gestió dels interessos respectius.”Registre d’ens locals (art. 4 LMRLC)Llengua (art. 5 LMRLC)Legislació sobre règim local (art. 6 LMRLC)
    • 91. 6.El règim local catalàOrganització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC) “Els municipis i les comarques són els ens locals en què sorganitza territorialment la Generalitat de Catalunya.” “Tenen també la condició dens locals de Catalunya la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis.” “El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial i gaudeixen dautonomia per a la gestió dels interessos respectius.”Registre d’ens locals (art. 4 LMRLC)Llengua (art. 5 LMRLC)Legislació sobre règim local (art. 6 LMRLC)Principis dactuació administrativa i control de legalitat (art. 7 LMRLC)
    • 92. 6.El règim local català
    • 93. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents:
    • 94. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització.
    • 95. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera.
    • 96. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera. La de programació o de planificació.
    • 97. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera. La de programació o de planificació. Lexpropiatòria.
    • 98. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera. La de programació o de planificació. Lexpropiatòria. La dinvestigació, datermenament i de recuperació dofici de llurs béns.
    • 99. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera. La de programació o de planificació. Lexpropiatòria. La dinvestigació, datermenament i de recuperació dofici de llurs béns. La dexecució forçosa i la sancionadora.
    • 100. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera. La de programació o de planificació. Lexpropiatòria. La dinvestigació, datermenament i de recuperació dofici de llurs béns. La dexecució forçosa i la sancionadora. La de revisió dofici de llurs actes i acords.
    • 101. 6.El règim local català
    • 102. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents:
    • 103. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització.
    • 104. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera.
    • 105. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera. La de programació o de planificació.
    • 106. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera. La de programació o de planificació. Lexpropiatòria.
    • 107. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera. La de programació o de planificació. Lexpropiatòria. La dinvestigació, datermenament i de recuperació dofici de llurs béns.
    • 108. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera. La de programació o de planificació. Lexpropiatòria. La dinvestigació, datermenament i de recuperació dofici de llurs béns. La dexecució forçosa i la sancionadora.
    • 109. 6.El règim local catalàCom a administracions públiques corresponen als ens localsterritorials de Catalunya, en làmbit de llurs competències i en elstermes establerts per la legislació de règim local, les potestatssegüents: La reglamentària i la dautoorganització. La tributària i la financera. La de programació o de planificació. Lexpropiatòria. La dinvestigació, datermenament i de recuperació dofici de llurs béns. La dexecució forçosa i la sancionadora. La de revisió dofici de llurs actes i acords.
    • 110. 6.El règim local català
    • 111. 6.El règim local catalàCompetències dels ens locals:
    • 112. 6.El règim local catalàCompetències dels ens locals: Les que les lleis determinen. Aquestes competències sexerceixen en règim dautonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres administracions públiques, en els termes establerts per les lleis.
    • 113. 6.El règim local catalàCompetències dels ens locals: Les que les lleis determinen. Aquestes competències sexerceixen en règim dautonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres administracions públiques, en els termes establerts per les lleis. La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los la gestió ordinària dels serveis propis de lAdministració de la Generalitat.
    • 114. 6.El règim local catalàCompetències dels ens locals: Les que les lleis determinen. Aquestes competències sexerceixen en règim dautonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres administracions públiques, en els termes establerts per les lleis. La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los la gestió ordinària dels serveis propis de lAdministració de la Generalitat. Els ens locals supramunicipals poden delegar competències en els ens dàmbit territorial inferior.
    • 115. 6.El règim local catalàCompetències dels ens locals: Les que les lleis determinen. Aquestes competències sexerceixen en règim dautonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres administracions públiques, en els termes establerts per les lleis. La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los la gestió ordinària dels serveis propis de lAdministració de la Generalitat. Els ens locals supramunicipals poden delegar competències en els ens dàmbit territorial inferior. Les competències municipals poden ésser exercides per les comarques i per les entitats metropolitanes.
    • 116. 6.El règim local catalàCompetències dels ens locals: Les que les lleis determinen. Aquestes competències sexerceixen en règim dautonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres administracions públiques, en els termes establerts per les lleis. La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los la gestió ordinària dels serveis propis de lAdministració de la Generalitat. Els ens locals supramunicipals poden delegar competències en els ens dàmbit territorial inferior. Les competències municipals poden ésser exercides per les comarques i per les entitats metropolitanes. Latribució de competències als ens locals sha de fer dacord amb la naturalesa i les característiques daquests ens i les necessitats deficàcia o deconomia a satisfer, dacord amb el principi de subsidiarietat.
    • 117. 7.L’organització comarcal de Catalunya
    • 118. 7.L’organització comarcal de Catalunya Art. 84 LMRLC: “La comarca es constitueix com una entitat local formada per lagrupació de municipis contigus, que té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins”.
    • 119. 7.L’organització comarcal de Catalunya Art. 84 LMRLC: “La comarca es constitueix com una entitat local formada per lagrupació de municipis contigus, que té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins”. Art. 85 LMRLC: “ Correspon a la comarca realitzar activitats i prestar serveis públics dinterès supramunicipal. Li correspon també assegurar lestabliment i ladequada prestació dels serveis municipals en el territori de la comarca i lexercici de les competències municipals, en els termes establerts per la Llei de lorganització comarcal de Catalunya i per la legislació de règim local”.
    • 120. 7.L’organització comarcal de Catalunya
    • 121. 7.L’organització comarcal de Catalunya Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya.
    • 122. 7.L’organització comarcal de Catalunya Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya. Criteris de divisió comarcal.
    • 123. 7.L’organització comarcal de Catalunya Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya. Criteris de divisió comarcal. Cap municipi pot estar sense comarca.
    • 124. 7.L’organització comarcal de Catalunya Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya. Criteris de divisió comarcal. Cap municipi pot estar sense comarca. Cap municipi pot formar part de més d’una comarca.
    • 125. 7.L’organització comarcal de Catalunya Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya. Criteris de divisió comarcal. Cap municipi pot estar sense comarca. Cap municipi pot formar part de més d’una comarca. “Entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus”.
    • 126. 7.L’organització comarcal de Catalunya Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya. Criteris de divisió comarcal. Cap municipi pot estar sense comarca. Cap municipi pot formar part de més d’una comarca. “Entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus”. Territori i organització: comarca i consell comarcal.
    • 127. 7.L’organització comarcal de Catalunya
    • 128. 7.L’organització comarcal de Catalunya Creació de noves comarques (art. 8 LOCC):
    • 129. 7.L’organització comarcal de Catalunya Creació de noves comarques (art. 8 LOCC): Límits.
    • 130. 7.L’organització comarcal de Catalunya Creació de noves comarques (art. 8 LOCC): Límits. Modificació de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6 LOCC):
    • 131. 7.L’organització comarcal de Catalunya Creació de noves comarques (art. 8 LOCC): Límits. Modificació de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6 LOCC): Per llei. Excepcions.
    • 132. 7.L’organització comarcal de Catalunya Creació de noves comarques (art. 8 LOCC): Límits. Modificació de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6 LOCC): Per llei. Excepcions. Iniciativa i tramitació.
    • 133. 7.L’organització comarcal de Catalunya Creació de noves comarques (art. 8 LOCC): Límits. Modificació de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6 LOCC): Per llei. Excepcions. Iniciativa i tramitació. Canvi de comarca (art. 7 LOCC), canvi de denomiació (art. 9 LOCC) i canvi de capitalitat (art. 10 LOCC).
    • 134. 7.L’organització comarcal de Catalunya Creació de noves comarques (art. 8 LOCC): Límits. Modificació de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6 LOCC): Per llei. Excepcions. Iniciativa i tramitació. Canvi de comarca (art. 7 LOCC), canvi de denomiació (art. 9 LOCC) i canvi de capitalitat (art. 10 LOCC). El Conselh Generau de la Val d’Aran.
    • 135. Règim local L’administració local. Concepte. Principis constitucionals. Entitats que comprèn. El règimlocal espanyol. El règim local català. L’organització comarcal de Catalunya. Bloc 3. Tema 18

    ×