Your SlideShare is downloading. ×
0
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006

379

Published on

Repàs introductori de la història del poble valencià i del seu secular autogovern. Aquest és un material elabortat per Pau Tobar i adreçat a l'alumnat de Ciències Socials de 3r d'ESO dins el marc del …

Repàs introductori de la història del poble valencià i del seu secular autogovern. Aquest és un material elabortat per Pau Tobar i adreçat a l'alumnat de Ciències Socials de 3r d'ESO dins el marc del bloc temàtic de ll'Organització política de les societats.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
379
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Orígen i desenvolupament de l'autogovern valencià ● Un treball del professor Pau Tobar per a l'alumnat de 3r d'ESO, dins el bloc temàtic de l'organització política de les societats.
  • 2. Jaume I “El Conqueridor” ● ● Jaume I va ser rei de la Corona d'Aragó entre 1213 i 1276. Se'l coneix com el Conqueridor perquè va incorporar als seus regnes les Illes Balears i el País Valencià.
  • 3. Les conquestes de Jaume I
  • 4. La conquesta del Regne de València ● ● ● Va tindre el caràcter de Croada cristiana. Els musulmans van ser completament vençuts entre 1231 i 1245. El 9 d'octubre de 1238 Jaume I entrava a la ciutat de València.
  • 5. 9 d'octubre de 1238 El Llibre dels Feyts, crònica de la conquesta de Jaume I dictada pel rei en català antic, narra així la rendició de la ciutat de València: «enviam a dir al rey e raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era València, e que negun mal no·ls faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple; e els dixeren que·ls plaïa. E nos fom en la rambla, entre'l reyal e la torre, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endreçam-nos ves orient, e ploram de nostres uils, e besam la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta.»
  • 6. La repoblació d'un territori musulmà ● ● ● ● Jaume I va acordar amb els musulmans que si volien quedar-se serien respectats (a puntets al mapa de l'esquerra). Però per assegurar el control territorial necessitava implantar població cristiana. Els repobladors catalans van ser majoria a la costa mentre que els aragonesos ho serien a l'interior. Aquesta distribució explica que hui en dia al nostre territori les comarques valencianoparlants se situen a la costa i les castellanoparlants a l'interior (mapa de baix).
  • 7. La creació del Regne de València ● ● ● A Mallorca la noblesa catalana havia obtingut grans prebendes. La noblesa aragonesa també les esperava amb la conquesta de València. Per evitar enfortir a la noblesa el rei va fer de València un regne dins la Corona d'Aragó. Així li va donar unes lleis pròpies: Els Furs.
  • 8. Les Corts del Regne de València ● ● La principal institució del Regne eren les Corts on es reunien tres braços: els representants de les viles i ciutats; els del clero; i els de la noblesa. El rei havia de pactar amb els representants del Regne les decisions més importants.
  • 9. Símbols que perviuen ● Pere III el Cerimoniós, descendent de Jaume I i rei de la Corona d'Aragó al segle XIV, va inspirar dels nostres símbols actuals.
  • 10. “El nostre poble és lliure i no està subjugat com el de Castella” ● ● El 1329 ocorregué un episopi exemplar de les diferències entre la Corona d'Aragó i Castella. Francesc de Vinatea, jurat en cap, plantà cara als reis quan volien decidir en contra del Regne.
  • 11. La Unió Dinàstica ● ● La necessitat d'evitar noves guerres amb Castella provoca la concertació de matrimonis. Aquesta política de matrimonis culmina amb Ferran d'Aragó i Isabel de Castella: la Unió Dinàstica (1479).
  • 12. Un rei per diferents regnes ● ● A la mort de Ferran (1516) i Isabel (1504), el fill de Joana la Boja i Felip el Bell heretarà la Monarquia Hispànica. Es tracta de l'Emperador Carles V, nascut a Flandes, i primer rei de la Casa d'Àustria.
  • 13. L'absolutisme i el centralisme ● ● ● ● Al segle XVII comença el declivi d'un Imperi enorme havia de sostindre guerres a tot arreu. Com que a la Corona d'Aragó no podien imposar la seua voluntat, la tendència dels monarques era a identificar-se amb Castella. El 1624, el Comte-Duc d'Olivares va suggerir Felip III que imposara el model absolutista castellà a tota la Península. Eren els primers passos del centralisme.
  • 14. L'expulsió dels moriscos ● El 1609 es produí un canvi demogràfic molt important: l'expulsió dels moriscos. ● La població d'origen musulmà encara representava un 30% del total dels valencians. ● Representà una pèrdua enorme a nivell econòmic i social.
  • 15. La Guerra de Successió (1705-1714) ● ● A la mort de Carles II va esclatar un conflicte europeu per l'herència del tron. Dos candidats Felip de Borbó i Carles d'Àustria. La Corona d'Aragó va jurar fidelitat a Carles d'Àustria i Castella a Felip de Borbó.
  • 16. Maulets i Botiflers ● ● ● L'austriacisme era identificat com una defensa dels Furs contra el centralisme borbònic. Al Regne de València va coincidir amb la revolució social dels humils, els austriacistes maulets, contra els rics, els borbònics botiflers. El General Basset va ser el líder maulet.
  • 17. L'ocupació militar i el Decret de Nova Planta ● ● ● Entre 1707 i 1709 culmina l'ocupació borbònica del Regne. Catalunya i les Illes Balears resistirien fins 1714 i 1715. Felip V ordenà l'abolició dels furs i institucions valencianes “por justo derecho de conquista”.
  • 18. Una llarga nit ● ● ● Des del Decret de Nova Planta els valencians perden l'autogovern i són considerats província. El valencià passa de ser única llengua oficial a estar prohibit en l'àmbit públic. Comença la substitució lingüística: la castellanització.
  • 19. La Renaixença ● ● Malgrat tot, el valencià s'havia mantingut com a llengua majoritària, tot i que només a nivell oral. A finals del segle XIX, intel·lectuals valencians, van començar a recuperar la llengua escrita i la història pròpia.
  • 20. Els primers valencianistes ● ● La Renaixença dóna fruïts i a principis del segle XX comença una lenta recuperació de la consciència de poble. Es creen els primers partits valencianistes, es convoquen els primers aplecs al Puig.
  • 21. L'esperança republicana (1931-39) ● ● ● a Durant la 2 República, amb la democràcia, el valencianisme avança molt. Es creen les normes que unificaven els criteris ortogràfics. Es reclama un Estatut d'Autonomia.
  • 22. La Guerra Civil (1936-39) ● ● El colp d'Estat fracassat contra la 2a República per part d'un grup de generals antidemocràtics liderats per Franco (amb l'ajuda de Hitler i Mussolini), va originar la Guerra Civil. El País Valencià es va mantindre en la zona republicana i els partits valencianistes van formar milícies antifeixistes.
  • 23. La dictadura de Franco (1939-1975) ● ● La dictadura franquista va implantar un règim profundament centralista on l'ús públic del valencià estava prohibit. La possibilitat de normalitzar l'idioma quedà parada i s'accelerà la castellanització dels valencians.
  • 24. La modernització del nacionalisme valencià ● ● ● Joan Fuster, amb les seues obres “El País Valenciano”, “Qüestió de noms”, i “Nosaltres els Valencians”, és el pare del nacionalisme valencià. Les escriu l'any 1962, malgrat la censura del règim Les paraules de Fuster faran que molts joves antifranquistes es convertisquen en defensors de la llengua i l'autogovern valencià.
  • 25. La mort de Franco i la Constitució ● ● Amb la mort de Franco en 1975 s'inicia la transició a la democràcia, tot una esperança per als pobles de l'Estat. La Constitució de 1978 admetia el dret de les nacionalitats i regions a constituir autonomies. Espanya seria un estat descentralitzat.
  • 26. Volem l'Estatut! ● ● Però previament a l'aprovació de la Constitució el poble ja es manifestava en favor de l'autogovern. El 9 d'octubre de 1977, 600000 persones es manifestaren per l'Estatut a València.
  • 27. La batalla de València ● Malgrat la mort de Franco les reivindicacions nacionals dels valencians trobaren l'oposició de l'extrema dreta i la repressió d'una policia que encara no s'havia reciclat a la democràcia.
  • 28. L'Estatut de Benicàssim (1981) ● ● ● Els conflictes sobre la bandera i el nom de la comunitat autònoma dificultaren el procés. Finalment l'esquerra valenciana majoritàriament acceptà la franja blava a la senyera, mentre que la dreta acceptà el nom de País Valencià. El projecte s'envià al Congrès dels Diputats, a Madrid per tal que fos aprovat.
  • 29. La Comunitat Valenciana ● ● ● ● El 1982, Madrid aprova l'autonomia però amb el nom de Comunitat Valenciana. Tot i que l'actual autogovern no és gens comparable al de l'època foral, la Comunitat Valenciana compta amb els tres poders: Generalitat, Corts i TSJCV. L'Estatut de 1982 també ha fet cooficial el valencià dins del territori valencià. La reforma de l'Estatut el 2006 declara a la Comunitat Valenciana nacionalitat històrica.

×