SlideShare a Scribd company logo
1 of 13
“L’educació no té a veure amb el 
control. Sí que hi tenia relació 
quan l’educació en massa va 
arribar al conjunt de la població, 
ara fa uns 150 anys. Però ara té a 
veure amb l’empoderament”. 
Richard Gerver
Notes d’Eduard Vallory per al 
petxa-kutxa a les Jornades 
Menorca Edu21 
27 d’agost de 2004
David Olson, Psychological Theory and 
Educational Reform (CUP, 2003) 
• Què sabem avui a través de la 
ciència cognitiva? 
• Quines assumpcions tenia l’escola 
tradicional?
1. El què la gent aprèn depèn d’allò 
que ja sap. 
vs. Allò què els infants aprenen depèn 
del que l’escola estableixi.
2. La gent aprèn perquè li agrada i 
està intrínsecament interessada en 
aprendre. 
vs. Els infants adquireixen 
coneixement perquè necessiten els 
crèdits.
3. L’aprenentatge està inspirat per la 
cerca de sentit, de creixement i de 
comprensió. 
vs. Els que els infants aprenen depèn 
dels llibres, capítols i pàgines dels 
quals són responsables.
4. El creixement de la ment és 
espontani i continu. 
vs. El creixement de la ment és una 
qüestió d’obligació i deure.
Reflexió sobre la clau de l’escoltisme: 
• Capacitat de despertar l’interès 
dels infants, encenent la seva 
motivació intrínseca per aprendre, 
proporcionant-los habilitats, 
confiança, i oportunitats per 
prendre les seves decisions, 
esdevenint part del seu propi 
procés educatiu.
Resultats educatius de l’escoltisme: 
Empoderar els joves, proveïnt-los 
d’un entorn segur on puguin prendre 
responsabilitats, iniciativa i riscos. 
Fer-los desenvolupar habilitats com 
autoconfiança, autonomia, coratge, 
capacitat de superar el fracàs, o 
lideratge: “funcions executives”
És cert que l’escoltisme se centra 
principalment en desenvolupar les 
“funcions executives”, “trets de la 
personalitat”, o “non-cognitive skills”, 
mentre que l’escola té un encàrrec 
concret d’adquisició de coneixements. 
Però l’objectiu d’empoderament dels 
fillets i filletes és comú!
Joseph Farrell, Ontario Institute for 
Studies in Education 
• “La genialitat de l’aproximació 
educativa de l’escoltisme és que 
no busca “ensenyar” (teach), sinó 
que està dissenyat per a 
possibilitar l’aprenentatge, que és 
el que ha de fer tota planificació 
educativa que vulgui tenir èxit”.
Centres que milloren: 
Treball conjunt dels mestres per a 
l’empoderament dels infants, en 
contra tant del cinisme com de la por 
a la “fiscalització” 
Filmació de classes i visionat amb els 
altres mestres per a la millora
Joseph Farrell, expresident Comparative 
and International Education Society 
“Com a educadors, el nostre objectiu 
final és l’aprenentatge i la seva 
millora. L’escola que fins avui hem 
conegut és tan sols un sistema que 
hem construït socialment perseguint 
aquest objectiu”. 
Fixem-nos en l’objectiu.

More Related Content

Similar to Eduard Vallory. Petxa-kutxa.

El cos té les seves raons meritxell bonàs i iolanda vives
El cos té les seves raons   meritxell bonàs i iolanda vivesEl cos té les seves raons   meritxell bonàs i iolanda vives
El cos té les seves raons meritxell bonàs i iolanda vives
La Careta Teatre Col·lectiu
 
Artículo 4
Artículo 4Artículo 4
Artículo 4
lamian
 
Treball aprofundiment
Treball aprofundimentTreball aprofundiment
Treball aprofundiment
Laia Cardús
 
Dossier infantil curs2013-14_claret_barcelona
Dossier infantil curs2013-14_claret_barcelonaDossier infantil curs2013-14_claret_barcelona
Dossier infantil curs2013-14_claret_barcelona
Escola Claret
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
fatima537654
 
Projecte de l'escola arc iris. web
Projecte de l'escola arc iris. webProjecte de l'escola arc iris. web
Projecte de l'escola arc iris. web
BlocsArciris
 
Gracia i Panisello LA MOTIVACIÓ -presentació
Gracia i Panisello LA MOTIVACIÓ -presentacióGracia i Panisello LA MOTIVACIÓ -presentació
Gracia i Panisello LA MOTIVACIÓ -presentació
Carme Bové
 
La pràctica docent competencial
La pràctica docent competencialLa pràctica docent competencial
La pràctica docent competencial
Nuria Alart
 

Similar to Eduard Vallory. Petxa-kutxa. (20)

El cos té les seves raons meritxell bonàs i iolanda vives
El cos té les seves raons   meritxell bonàs i iolanda vivesEl cos té les seves raons   meritxell bonàs i iolanda vives
El cos té les seves raons meritxell bonàs i iolanda vives
 
TREBALL PER PROJECTES
TREBALL PER PROJECTESTREBALL PER PROJECTES
TREBALL PER PROJECTES
 
10 IDEES CLAUS GUIA EDUCACIÓ INFANTIL.pptx
10 IDEES CLAUS GUIA EDUCACIÓ INFANTIL.pptx10 IDEES CLAUS GUIA EDUCACIÓ INFANTIL.pptx
10 IDEES CLAUS GUIA EDUCACIÓ INFANTIL.pptx
 
Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12
 
Expo ensenyament CCOO Cataluña
Expo ensenyament CCOO CataluñaExpo ensenyament CCOO Cataluña
Expo ensenyament CCOO Cataluña
 
Artículo 4
Artículo 4Artículo 4
Artículo 4
 
El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdf
El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdfEl procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdf
El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdf
 
Treball aprofundiment
Treball aprofundimentTreball aprofundiment
Treball aprofundiment
 
Dossier infantil curs2013-14_claret_barcelona
Dossier infantil curs2013-14_claret_barcelonaDossier infantil curs2013-14_claret_barcelona
Dossier infantil curs2013-14_claret_barcelona
 
Pràctica - Disseny d'un projecte socio-educatiu.pdf
Pràctica - Disseny d'un projecte socio-educatiu.pdfPràctica - Disseny d'un projecte socio-educatiu.pdf
Pràctica - Disseny d'un projecte socio-educatiu.pdf
 
Treball curs altes capacitats
Treball curs altes capacitatsTreball curs altes capacitats
Treball curs altes capacitats
 
Noves Cultures Professionals
Noves Cultures ProfessionalsNoves Cultures Professionals
Noves Cultures Professionals
 
Pràctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdf
Pràctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdfPràctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdf
Pràctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdf
 
Situacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgeSituacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatge
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
 
Projecte de l'escola arc iris. web
Projecte de l'escola arc iris. webProjecte de l'escola arc iris. web
Projecte de l'escola arc iris. web
 
Requisits dels discent en el procés d'aprenentatge. Cerdan, Torres i Tuset
Requisits dels discent en el procés d'aprenentatge. Cerdan, Torres i TusetRequisits dels discent en el procés d'aprenentatge. Cerdan, Torres i Tuset
Requisits dels discent en el procés d'aprenentatge. Cerdan, Torres i Tuset
 
Gracia i Panisello LA MOTIVACIÓ -presentació
Gracia i Panisello LA MOTIVACIÓ -presentacióGracia i Panisello LA MOTIVACIÓ -presentació
Gracia i Panisello LA MOTIVACIÓ -presentació
 
La pràctica docent competencial
La pràctica docent competencialLa pràctica docent competencial
La pràctica docent competencial
 
Acompanyament emocional
Acompanyament emocionalAcompanyament emocional
Acompanyament emocional
 

More from MenorcaEdu21 (9)

Miquel oliver menorca edu21
Miquel oliver menorca edu21Miquel oliver menorca edu21
Miquel oliver menorca edu21
 
(R) proposta docent oliver
(R) proposta docent oliver(R) proposta docent oliver
(R) proposta docent oliver
 
Disseny entorns aprenentatge
Disseny entorns aprenentatgeDisseny entorns aprenentatge
Disseny entorns aprenentatge
 
Petxa kutxa menorca
Petxa kutxa menorcaPetxa kutxa menorca
Petxa kutxa menorca
 
Quisellder 140823192406-phpapp02
Quisellder 140823192406-phpapp02Quisellder 140823192406-phpapp02
Quisellder 140823192406-phpapp02
 
Jornades estiu 2014 menorca edu21
Jornades estiu 2014 menorca edu21Jornades estiu 2014 menorca edu21
Jornades estiu 2014 menorca edu21
 
Pacte per l’educació versió 5 octubre 2014
Pacte per l’educació versió 5 octubre 2014Pacte per l’educació versió 5 octubre 2014
Pacte per l’educació versió 5 octubre 2014
 
Lideratge per a l'aprenentatge. Joan Badia #AgostMe21
Lideratge per a l'aprenentatge. Joan Badia #AgostMe21Lideratge per a l'aprenentatge. Joan Badia #AgostMe21
Lideratge per a l'aprenentatge. Joan Badia #AgostMe21
 
Presentació del Document del Pacte
Presentació del Document del PactePresentació del Document del Pacte
Presentació del Document del Pacte
 

Eduard Vallory. Petxa-kutxa.

  • 1. “L’educació no té a veure amb el control. Sí que hi tenia relació quan l’educació en massa va arribar al conjunt de la població, ara fa uns 150 anys. Però ara té a veure amb l’empoderament”. Richard Gerver
  • 2. Notes d’Eduard Vallory per al petxa-kutxa a les Jornades Menorca Edu21 27 d’agost de 2004
  • 3. David Olson, Psychological Theory and Educational Reform (CUP, 2003) • Què sabem avui a través de la ciència cognitiva? • Quines assumpcions tenia l’escola tradicional?
  • 4. 1. El què la gent aprèn depèn d’allò que ja sap. vs. Allò què els infants aprenen depèn del que l’escola estableixi.
  • 5. 2. La gent aprèn perquè li agrada i està intrínsecament interessada en aprendre. vs. Els infants adquireixen coneixement perquè necessiten els crèdits.
  • 6. 3. L’aprenentatge està inspirat per la cerca de sentit, de creixement i de comprensió. vs. Els que els infants aprenen depèn dels llibres, capítols i pàgines dels quals són responsables.
  • 7. 4. El creixement de la ment és espontani i continu. vs. El creixement de la ment és una qüestió d’obligació i deure.
  • 8. Reflexió sobre la clau de l’escoltisme: • Capacitat de despertar l’interès dels infants, encenent la seva motivació intrínseca per aprendre, proporcionant-los habilitats, confiança, i oportunitats per prendre les seves decisions, esdevenint part del seu propi procés educatiu.
  • 9. Resultats educatius de l’escoltisme: Empoderar els joves, proveïnt-los d’un entorn segur on puguin prendre responsabilitats, iniciativa i riscos. Fer-los desenvolupar habilitats com autoconfiança, autonomia, coratge, capacitat de superar el fracàs, o lideratge: “funcions executives”
  • 10. És cert que l’escoltisme se centra principalment en desenvolupar les “funcions executives”, “trets de la personalitat”, o “non-cognitive skills”, mentre que l’escola té un encàrrec concret d’adquisició de coneixements. Però l’objectiu d’empoderament dels fillets i filletes és comú!
  • 11. Joseph Farrell, Ontario Institute for Studies in Education • “La genialitat de l’aproximació educativa de l’escoltisme és que no busca “ensenyar” (teach), sinó que està dissenyat per a possibilitar l’aprenentatge, que és el que ha de fer tota planificació educativa que vulgui tenir èxit”.
  • 12. Centres que milloren: Treball conjunt dels mestres per a l’empoderament dels infants, en contra tant del cinisme com de la por a la “fiscalització” Filmació de classes i visionat amb els altres mestres per a la millora
  • 13. Joseph Farrell, expresident Comparative and International Education Society “Com a educadors, el nostre objectiu final és l’aprenentatge i la seva millora. L’escola que fins avui hem conegut és tan sols un sistema que hem construït socialment perseguint aquest objectiu”. Fixem-nos en l’objectiu.