4. Biografia
Aristòtil neix a Estagira, ciutat macedònica, el 384
aC. El seu pare era el metge personal del rei de
Macedònia.
Amb només 17 anys ingressa a l'Acadèmia platònica i
aprèn el platonisme del Plató més autocrític i
revisionista.
A la mort de Plató marxa d'Atenes i viatja a Assos i
Lesbos on fundà escoles de filosofia inspirades en
l'Acadèmia.
5. El 342 a.C. és nomenat preceptor del
fill del rei Filip de Macedònia, el futur
emperador Alexandre Magne.
Novament a Atenes, amb 50 anys, fundà
el Liceu l'any 335 a.C., escola de
filosofia i d'investigació natural.
A la m o r t d ' A lexa n d re M ag n e
abandonarà Atenes i es refugiarà a
Calcis, on morirà el 322 a.C.
6. Obra
L'obra aristotèlica que conservam és ingent, extensa
i variada, tot i que bona part de les seves obres
originals s'han perdut.
La majo r part d 'obre s co nser vade s són le s
anomenades obres exotèriques, destinades a les
seves classes. Tenen doncs un caràcter eminentment
didàctic i científic.
Andrònic de Rodes, aristotèlic del segle I d.C., va
classificar-la amb un criteri temàtic en el conegut
com a Corpus Aristotelicum.
8. Obres
Ètica i
política
Ètica a
Nicòmac
Ètica a Eudem
Òrganon
Categories
Física
Analítics
Sobre el cel
Tòpics
Sobre la generació i
corrupció
Refutacions
sofístiques
Estètica
Retòrica
Poètica
Meteorològic
Sobre l'ànima
Política
Gran Moral
Naturalesa
Parva naturalia
Metafísica
14 llibres
agrupats amb el
nom comú de
Metafísica
Història dels animals
Les parts dels animals
El moviment dels animals
La generació dels animals
9. IDEES
Crítica a Plató
Món
intel.ligible
la
RAÓ
eternes
immutables
perfectes
necessàries
Realitat
DUAL
Món sensible
els
SENTITS
finites
canviants
imperfectes
contingents
COSES
10. Teoria Hilemòrfica
Els éssers existents particulars que podem
entendre
i
percebre
i n d i v i d u al i t z ad a
i
de
forma
d if ere n c i ad a
són
substàncies.
Tota substància és un compost de matèria i
forma.La matèria és física, perceptible pels
sentits. La forma és una abstracció mental
que fem a partir de les coses particulars.
La matèria i la forma no es poden separar.
11. +
Matèria
Suport físic de
la substància
Forma
Allò que captam
mentalment
SUBSTÀNCIA
Tota cosa, objecte,
ésser individual
és substància
12. Les coses particulars són les úniques entitats
existents, els éssers concrets. Són substància
primera.
La forma o idea universal, allò que diríem el
concepte és el que Aristòtil anomena substància
segona.
La substància segona, la forma universal,
només "existeix" conceptualment, i a partir de
la substància primera. És l'essència.
A la substáncia segona, s'hi arriba per un procés
intel.lectual d'abstracció a partir de la forma
particular de la substància primera.
14. substància 1ª
substància 2ª
Individual, concreta,
Universal
particular
Gènere, espècie
Agent
Substància
ontològica
ENTENIMENT
Pacient
Substància
lògica
intel.ligible
forma
+
matèria
sensible
El meu moix
Moix
15. Acte i
potència
POTÈNCIA
CANVI
és el pas de
ACTE
Potència i acte són les dues formes
de l'ésser.
Tot el que és, és el que és en acte i
també és en potència allò que pot
arribar a ser.
16. Tot CANVI és
ACCIDENTAL
Si no altera la forma de la
substància, és a dir, si
aquella substància no deixa
de ser el que és
Són ACCIDENTS els canvis
de posició, lloc, qualitat,
quantitat, temps, relació,
acció...
o bé
SUBSTANCIAL
Si altera essencialment la
substància, és a dir, si
aquella cosa deixa de ser el
que era
Són SUBSTANCIALS
únicament la generació o
naixement i la destrucció o
mort
17. Les quatre causes
Causa formal
+
Causa material
+
Causa eficient
o agent
Tot canvi es produeix sobre
una substáncia concreta, fan
falta per tant una matèria i
una forma que suportin el
canvi
Tot canvi necessita un agent.
Cap substància altera el seu
estat si no hi actua una força o
agent sob ella
+
Causa final
Tot canvi té, segons Aristòtil,
una finalitat, una direcció o
sentit.
19. Epistemologia
El món és intel.ligible i l'ànima racional humana
és intel.ligent.
El coneixement és possible gràcies a l'enteniment,
que és una facultat de l'ànima humana.
El procés del coneixement comença amb la
sensació. Els sentits són receptacles que em
permeten rebre la forma sensible de les substàncies
a partir de la matèria.
A partir d'aquesta forma sensible obtenim la forma
mental en un procés d'abstracció.
25. Lògica
A partir de l'abstracció mental de la forma
de
les
substàncies
cream els
i
els
seus
accidents
CONCEPTES
"moix" "pelut" "negre"
Quan relacionam els conceptes entre sí fem
afirmacions o negacions sobre la realitat que
anomenam
JUDICIS
"el moix és pelut"
"el moix no és negre"
28. Principis lògics
Principis ontològics
Principi
d'IDENTITAT
A és igual a A
Tota substància existent és
idèntica a ella mateixa
Principi de
NO CONTRADICCIÓ
A o no A
No puc acceptar dues
afirmacions contradictòries
relatives a una mateixa
entitat
Principi del
TERÇ EXCLÒS
A és igual a B o
no ho és
Dues substàncies són
iguals o no ho són.
No hi ha una tercera
possibilitat.
31. Quan relacionam
CONCEPTES
"moix" "negre" "pelut"
fem
JUDICIS
"El meu moix és negre"
"Tots els moixos negres són
peluts"
Quan relacionam
JUDICIS
fem
ARGUMENTS
El meu moix és negre
Tots els moixos
negres són peluts
Per tant, el meu moix
és pelut.
32. SIL.LOGISME
La forma més elemental d'argument és el
sil.logisme, inferència deductiva en la que
a partir de dos o més judicis donats,
(premisses), obtenim un nou judici
(conclusió) que es deriva
lògicament dels anteriors de forma que si
aquests són vertaders, la conclusió també
ho és.
33. A
partir
dels
possibles
MODES
d ' u n i vers al i tat/p ar t i c u lar i tat
(les
relacions
de
n eg ac i ó /
i
afirmació) i les possibles FIGURES (combinacions
possibles
segons
la
posició
del
ter me
Aristòtil descriu i delimita les possibles
mig),
formes
vàlides de sil.logisme a partir dels tres principis
elem e ntals
i
le s
relacio ns
de
co ntrar ietat,
contradicció, subalternança i subcontrarietat.
La
lòg i ca
que da
co nfigu rada
així
co m
un
instrument DEMOSTRATIU de la veritat. No com una
disciplina o forma de coneixement en sí mateixa.
34. Ètica
Lètica aristotèlica és tan ajustada al sentit comú com la
seva teoria de la realitat i la seva física.
Té un sentit teleològic o finalista. Tota conducta o acció
humana s'orienta a un fi i aquest no és altre que la felicitat.
La nostra naturalesa és racional i per tant la nostra
conducta i aquesta recerca de la felicitat s'orienta
racionalment.
La forma correcta de fer-ho és a través de la virtut. L'home
virtuós serà aquell que sap actuar de forma dequada en
cada circumstància.
De la seva contemplació i coneixement depèn la virtut d'una
ànima racional intel.ligent.
36. VIRTUTS
Ètiques
són virtuts morals i
s'aprenen amb el
COSTUM O
HÀBIT
Dianoètiques
són virtuts intel.lectuals
i s'aprenen amb
l'EDUCACIÓ I
ENSENYAMENT
37. La virtut (areté)
s'aprèn a través
de la práctica i
l'hàbit (ethos)
que ens atorga
la prudència
que ens permet
orientar els
actes
racionalment
per a
aconseguir la
felicitat
ARETÉ
Virtut
ETHOS
Praxis
Hàbit
Costum
PHRONESIS Prudència
Felicitat
38. Política
L'home és un "animal polític" i un animal amb logos.
Racionalitat i sociabilitat són els trets distintius de la
naturalesa humana.
Així, l'home viu col.lectivament per la seva pròpia
naturalesa i a més ha de regular racionalment aquesta
convivència.
La
polis
es
doncs
consubstancial
a
la
naturalesa
humana i la felicitat només es pot trobar políticament.
L'estat és una entitat natural necessària i prèvia a
l'individu.
39. Quina és la finalitat
del govern de la
POLIS ?
La
FELICITAT
i la
BONA VIDA
dels governats
Un govern que no cumpleixi
aquesta finalitat no és un bon
govern
40. Aristòtil compila i compara
constitucions de més de cent
polis diferents per cercar el
millor de cada forma de
govern.
Lluny de cercar un ESTAT
IDEAL, cerca un model
d'estat real i factible basat
en els ja existents
41. Formes justes
governa
en benefici
República
Una majoria
De tots
Monarquia
Un
De tots
Aristocracia
Una minoria
De tots
Formes no justes
Tirania
Un
Propi
Oligarquia
Una minoria
Propi
Democràcia
Tots
De ningú
42. La
classe mitja
ha de garantir la
POLITEIA o REPÚBLICA
que es una forma JUSTA de govern
i evitar el govern dels
rics
o dels
pobres
que degeneren fàcilment en
tirania
oligarquia
o
democràcia