SlideShare a Scribd company logo
1 of 25
LA CONSTRUCCIÓLA CONSTRUCCIÓ
DEL VINCLEDEL VINCLE
FAMÍLIA-ESCOLAFAMÍLIA-ESCOLA
(taller)(taller)
JÚLIA MUÑOZ i CRIS MOLL
CURS 2011-12
La intencionalitat formadoraLa intencionalitat formadora
L’ESPAI ÀGORA: UN LLOC PER CREAR
I COL·LABORAR
 Per possibilitar l’intercanvi, la comunicació, el diàleg,
la cooperació i la sinergia entre diferents professionals de
l’educació.
 Per afavorir la qualitat i el reconeixement de la tasca
educativa dins la nostra comunitat.
 Per promoure un espai de reflexió on tothom tingui veu
i pugui participar de la construcció de noves propostes.
 I on s’inclogui la resta de comunitat educativa així
com els contextos socioculturals on ens trobam
immersos, perquè també són parts implicades en els
processos educatius que es desenvolupen a les nostres
escoles.
Lectura d’imatges i frases d’autorLectura d’imatges i frases d’autor
“La transformación de la educación es nuestro mejor
puente hacia un futuro mejor”.
Cambiar la educación para cambiar el mundo,
Claudio Naranjo
Cada imatge és diferent, cada relació és diferent
Transformació
Futur
Els canvis costen i fan respecte
Construcció
“En un mundo que parece encaminado en un millón de
direcciones a la vez, podemos y debemos elegir una dirección,
un foco, una intención. En ninguna otra época ha sido tan claro
que el futuro depende de nosotros”.
La creación de un mundo que funcione para todos,
Vaclav Havel En Sharif
Cada persona és un cúmul de peces
que fa que siguem qui som
Treure per tornar encaixar
Cada peça és diferent
Sempre, tot és millorable
• Família i escola hem de ballar el mateix ball.
• Quin gest podem fer com a docents per
trobar la mateixa freqüència, el mateix ritme?
• Després de la tempesta, ve la calma.
• Enamorament, passió. Després reflexió i
construcció.
• Hi ha moltes coses per compartir quan
trobem la connexió.
• Mateixa sintonia, freqüència...
• No hi ha intromissió, es respecta el ritme.
• O ballen els dos o no balla ningú. Un anima
l’altre.
• Allò que els fa estar dempeus és la força cap
al fillet, l’amor incondicional per ell (l’imant o
la gravetat del joc).
• Hi ha un context que els conté (l’escoleta).
• L’escola ha d’obrir -se a la família, al barri...
FEM ANALOGIES...?
•Tot a un mateix nivell (jo/jerarquia).
•Si hi falta una peça, no es desmonta, però està inacabat. Estructurat.
•Hi ha un ordre. Totes les peces tenen la seva funció, però no n’hi ha cap d’igual.
•Ens ha cridat l’atenció a nivell estètic (color i material).
•Si queda dins el continent de llenya, no permet peces noves. Però si surt, en permet
moltes més.
• Permet combinacions i posar-se al lloc de l’altre.
La classificació de les preguntes clau
Una ullada a la bibliografia:
és un referent que tenim a mà.
ACCIÓ INICI D’UN CAMÍ
CAMÍ
VALORACIÓ
CAPACITAT D’ESCOLTA
OBRIR-NOS
EMPATIA
IL· LUSIÓ
COMPRENSIÓ
CONNECTAR
COOPERACIÓ
COMUNICACIÓ
VALOR
ESPERANÇA
MOTIVACIÓ
RESPECTE
Sentiment de ser escoltada
CONVENCIMENT, TRANQUIL·LITAT
RETROBADA D’IL·LUSIONS COMPARTIDES
Continuam fent camí…
COMPARTIR PER FER CAMÍ
COMPARTIR: DIR I ESCOLTAR
COMPARTIR: DIR I ESCOLTAR
INTERCANVI ENRIQUIDOR
EMPENTA
Una paraula per tancar
Un pont per obrir
“Parece que alguien nos ha adjudicado a los maestros las
cuestiones del SABER, y a los padres, las más tiernas y
familiares cuestiones del QUERER.
Y esta división nos ha situado en dos zonas un tanto
alejadas y rivales..., con lo cual, a veces la relación se
puede volver un poco ‘punzante’, y sobre todo ajena a los
más cercanos implicados en ella, es decir, los niños.
Quizás fuera más sencillo reconocer que los padres
también saben, y que los maestros también quieren, pero
qué riesgo, ¿eh?, y ¿qué miedo!...Quizás lo mejor sería
hacer cosas juntos...”
M. Carmen Díez
Una frase d’autor per situar-nos
1-2-n: cerquem respostes a les preguntes
clau.
Entre tots construim el marc teòric.
Lectura individual d’un
article i extreure’n les
idees principals
Compartir-les amb el
company que ha llegit
el mateix article i
pactar les idees claus
A partir de la lectura
treballada i a partir de
la reflexió en petit
grup donem resposta
a les preguntes claus
COMUNICACIÓ- RESPOSTES- PETIT GRUP
i
DEBAT GRAN GRUP
ELS CONTEXTOS DE RELACIÓ A
L’ESCOLA
Fotografia de l’EBM
Céspedes
de Sant Adrià del Besós
“El término contexto hace referencia,
en cambio, al conjunto de relaciones
que se establecen en el centro (los
afectos, las conexiones entre los
niños, entre los niños y los adultos,
entre la escuela y el exterior).”
Battista Quinto Borghi
LES ENTREVISTES
Conclusions del contextConclusions del context
d’entrevistesd’entrevistes
 Organitzar l’espai de manera acollidora i tranquil·la.
 Eliminar obstacles que posin barreres, pensar en la disposició
del mobiliari i de les cadires.
 Recollir els fulls de dades prèviament, inclús millor si les hem
pogudes llegir, per poder prestar atenció al que se’ns explica i
poder mantenir la mirada atenta.
 Donar a entendre els objectius que es pretenen amb
l’entrevista, perquè puguin decantar la idea de què pugués ser
un espai on sentir-se jutjats.
 Cuidar l’actitud i les paraules que utilitzam.
 Col·locar-nos en un pla proper i d’igualtat.
 Començar amb un agraïment per la confiança que ens
dipositen.
 Revisar els models d’entrevista que utilitzarem. Que sigui prou
oberta perquè permeti que expressin el que per a ells és
important.
 Revisar també que els ítems s’ajustin al que ens interessa
realment conèixer de cadascun dels seus fills/es i el moment
evolutiu en què es troben.
LES REUNIONSLES REUNIONS
D’AULAD’AULA
Conclusions del context deConclusions del context de
reunions d’aulareunions d’aula
 Tenir cura per crear un ambient relaxat, distès i
espontani.
 Proposar dinàmiques que possibilitin crear identitat de
grup a partir del coneixement mutu.
 Utilitzar un suport amb imatges on puguin veure el
dia a dia del seu infant a l’aula, com es relacionen…
 La part més teòrica i normativa pot donar-se per
escrit, en canvi potser interessa utilitzar aquest
context per fer reflexions i anàlisis de produccions de
manera compartida.
 Pensar una data encertada per als objectius que ens
proposem des de l’escola i, a la vegada, per a les
necessitats de les famílies.
 Canals de comunicació: des de l’ambient, el verbal i
l’auditiu.
ENTRADES I SORTIDES
Fotografia de l’EI. Es Poriol
de Ciutadella de Menorca
Conclusions del contextConclusions del context
d’entradad’entrada
Haurien de ser dues mestres a l’aula,
sobretot durant el primer trimestre.
Si l’organització de centre ho permet i es
troba adient, deixar un marge més ampli
perquè les famílies puguin introduir-se uns
moments en la vida d’aula.
Pensar on es situa la mestra per estar
disponible als infants i a la família alhora.
Disposar l’aula amb materials i propostes
atractives perquè els infants puguin introduir-
se a l’activitat de manera autònoma i la
mestra pugui dedicar un temps a l’acollida
també de les famílies.
Conclusions del context deConclusions del context de
sortidasortida
Possibilitat d’obrir la porta a les famílies
mitja hora abans perquè puguin entrar a
l’escola. Es deixaria al seu abast
bibliografia sobre temes educatius i
documentació de projectes i experiències
d’aula.
La sortida tothom al mateix temps
afavoreix l’ordre i una situació clara. La
mestra és prou flexible per recollir
interrogants de les famílies i donar-li
resposta en aquell mateix moment o
pactar-ne un altre si cal.
REPRESENTACIONS
INFORMATIVES
Fotografia de l’EBM Els Daus
de Cardedéu
L’ORDRE DE RELACIONS AL’ORDRE DE RELACIONS A
L’ESCOLAL’ESCOLA (de Mercè Traveset i Vilaginés)(de Mercè Traveset i Vilaginés)
1.Com a tutors i mestres hem de tenir clar
que els nostres alumnes sempre seran
lleials a la seva família.
2.Això vol dir veure a l´alumne com un
element d´un sistema familiar, amb una
valors regles i referents.
3.L´ escola és un altre sistema que té els
seus propis valors i regles i no sempre
coincideixen amb els de la família.
4.El mestre ha de mirar a la família de l
´alumne respectant les seves
característiques, siguin quines siguin.
5. La familia té el primer lloc en l´educació dels
fills.
6. L´ escola està en segon lloc, els pares li donen
la confiança per educar el seu fill.
7. El tutors i mestres mai poden ocupar el lloc
dels pares, el seu lloc és al costat dels pares
per complementar i continuar la seva tasca.
8. L´alumne pot sentir una gran confusió i
inseguretat quan entre l´escola i la família no
hi ha un pont, llavors cadascú li diu una cosa
diferent, això té greus repercusions en l
´aprenentatge
9. L´objectiu d´ aquesta relació família-
escola és establir un pont entre dos
sistemes diferents, amb objectius comuns,
des del respecte i la confiança mútua,
assumint el lloc que ens toca, les nostres
funcions i límits.

More Related Content

What's hot

Presentación unidad didáctica la familia 3 años 06
Presentación unidad didáctica la familia 3 años 06Presentación unidad didáctica la familia 3 años 06
Presentación unidad didáctica la familia 3 años 06
angel vilaplana
 
LOMCE...Què representa?
LOMCE...Què representa?LOMCE...Què representa?
LOMCE...Què representa?
meritxelltdl
 
Practica docent competencial
Practica docent competencialPractica docent competencial
Practica docent competencial
Nuria Alart
 
Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...
Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...
Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...
a8061142
 
La pràctica docent competencial
La pràctica docent competencialLa pràctica docent competencial
La pràctica docent competencial
Nuria Alart
 
Reunió maig2012 13
Reunió maig2012 13Reunió maig2012 13
Reunió maig2012 13
pbatall1
 

What's hot (20)

El treball per ambients
El treball per ambientsEl treball per ambients
El treball per ambients
 
Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12
 
Presentación unidad didáctica la familia 3 años 06
Presentación unidad didáctica la familia 3 años 06Presentación unidad didáctica la familia 3 años 06
Presentación unidad didáctica la familia 3 años 06
 
Tdah
TdahTdah
Tdah
 
Projecte AXIOMA. Proposta metodològica.
Projecte AXIOMA. Proposta metodològica.Projecte AXIOMA. Proposta metodològica.
Projecte AXIOMA. Proposta metodològica.
 
Decroly
DecrolyDecroly
Decroly
 
Filosofia de la nostra escola
Filosofia de la nostra escolaFilosofia de la nostra escola
Filosofia de la nostra escola
 
ELS AMBIENTS A Educació Infantil i Cicle Inicial
ELS AMBIENTS A Educació Infantil i Cicle InicialELS AMBIENTS A Educació Infantil i Cicle Inicial
ELS AMBIENTS A Educació Infantil i Cicle Inicial
 
Reunió
ReunióReunió
Reunió
 
Noves Cultures Professionals
Noves Cultures ProfessionalsNoves Cultures Professionals
Noves Cultures Professionals
 
Educació lliure
Educació lliureEducació lliure
Educació lliure
 
LOMCE...Què representa?
LOMCE...Què representa?LOMCE...Què representa?
LOMCE...Què representa?
 
Power comunicacio aps
Power comunicacio apsPower comunicacio aps
Power comunicacio aps
 
Practica docent competencial
Practica docent competencialPractica docent competencial
Practica docent competencial
 
M'endevines?
M'endevines?M'endevines?
M'endevines?
 
Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...
Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...
Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...
 
Dossier 1 r trim.complet
Dossier 1 r trim.completDossier 1 r trim.complet
Dossier 1 r trim.complet
 
La pràctica docent competencial
La pràctica docent competencialLa pràctica docent competencial
La pràctica docent competencial
 
Treballar i aprendre en aules heterogènies... un
Treballar i aprendre en aules heterogènies... unTreballar i aprendre en aules heterogènies... un
Treballar i aprendre en aules heterogènies... un
 
Reunió maig2012 13
Reunió maig2012 13Reunió maig2012 13
Reunió maig2012 13
 

Similar to Construcció vincle família-escola2

REUNIÓ FAMÍLIES
REUNIÓ FAMÍLIESREUNIÓ FAMÍLIES
REUNIÓ FAMÍLIES
classedep3a
 
Seqüència Didàctica: Les Families
Seqüència Didàctica: Les FamiliesSeqüència Didàctica: Les Families
Seqüència Didàctica: Les Families
David Arcos Dorado
 
Canvia el xip 2014 2015
Canvia el xip 2014 2015Canvia el xip 2014 2015
Canvia el xip 2014 2015
canviaelxip
 
El cos té les seves raons meritxell bonàs i iolanda vives
El cos té les seves raons   meritxell bonàs i iolanda vivesEl cos té les seves raons   meritxell bonàs i iolanda vives
El cos té les seves raons meritxell bonàs i iolanda vives
La Careta Teatre Col·lectiu
 
Com documentar a l'escola?
Com documentar a l'escola?Com documentar a l'escola?
Com documentar a l'escola?
MRURIS
 
Concurs de projectes de millora
Concurs de projectes de milloraConcurs de projectes de millora
Concurs de projectes de millora
Erika
 
Jornades qualitat i escola
Jornades qualitat i escolaJornades qualitat i escola
Jornades qualitat i escola
Nuria Lopez Roca
 
PROJECTE D´OBSERVACIÓ
PROJECTE D´OBSERVACIÓPROJECTE D´OBSERVACIÓ
PROJECTE D´OBSERVACIÓ
magefra
 

Similar to Construcció vincle família-escola2 (20)

REUNIÓ FAMÍLIES
REUNIÓ FAMÍLIESREUNIÓ FAMÍLIES
REUNIÓ FAMÍLIES
 
Treball Per Projectes
Treball Per ProjectesTreball Per Projectes
Treball Per Projectes
 
REUNIÓ DE MARES I PARES DE SEGON.pptx
REUNIÓ DE MARES I PARES DE SEGON.pptxREUNIÓ DE MARES I PARES DE SEGON.pptx
REUNIÓ DE MARES I PARES DE SEGON.pptx
 
Seqüència Didàctica: Les Families
Seqüència Didàctica: Les FamiliesSeqüència Didàctica: Les Families
Seqüència Didàctica: Les Families
 
Canvia el xip 2014 2015
Canvia el xip 2014 2015Canvia el xip 2014 2015
Canvia el xip 2014 2015
 
El cos té les seves raons meritxell bonàs i iolanda vives
El cos té les seves raons   meritxell bonàs i iolanda vivesEl cos té les seves raons   meritxell bonàs i iolanda vives
El cos té les seves raons meritxell bonàs i iolanda vives
 
Com documentar a l'escola?
Com documentar a l'escola?Com documentar a l'escola?
Com documentar a l'escola?
 
Elements didàctics afavoridors de la competència matemàtica
Elements didàctics afavoridors de la competència matemàticaElements didàctics afavoridors de la competència matemàtica
Elements didàctics afavoridors de la competència matemàtica
 
Acta 9/2/11
Acta 9/2/11Acta 9/2/11
Acta 9/2/11
 
Concurs de projectes de millora
Concurs de projectes de milloraConcurs de projectes de millora
Concurs de projectes de millora
 
Qui és el líder?
Qui és el líder?Qui és el líder?
Qui és el líder?
 
Ser y tener
Ser y tenerSer y tener
Ser y tener
 
REUNIÓ 1r INICI CURS 23-24.pptx
REUNIÓ 1r  INICI CURS  23-24.pptxREUNIÓ 1r  INICI CURS  23-24.pptx
REUNIÓ 1r INICI CURS 23-24.pptx
 
Documentar, una mirada nova
Documentar, una mirada novaDocumentar, una mirada nova
Documentar, una mirada nova
 
El nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses Païses
El nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses PaïsesEl nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses Païses
El nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses Païses
 
Presentacio 1 trimestre
Presentacio 1 trimestrePresentacio 1 trimestre
Presentacio 1 trimestre
 
Projecte Educatiu 2009 10
Projecte Educatiu  2009 10Projecte Educatiu  2009 10
Projecte Educatiu 2009 10
 
Parla amb mi
Parla amb miParla amb mi
Parla amb mi
 
Jornades qualitat i escola
Jornades qualitat i escolaJornades qualitat i escola
Jornades qualitat i escola
 
PROJECTE D´OBSERVACIÓ
PROJECTE D´OBSERVACIÓPROJECTE D´OBSERVACIÓ
PROJECTE D´OBSERVACIÓ
 

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

Construcció vincle família-escola2

  • 1. LA CONSTRUCCIÓLA CONSTRUCCIÓ DEL VINCLEDEL VINCLE FAMÍLIA-ESCOLAFAMÍLIA-ESCOLA (taller)(taller) JÚLIA MUÑOZ i CRIS MOLL CURS 2011-12
  • 2. La intencionalitat formadoraLa intencionalitat formadora
  • 3. L’ESPAI ÀGORA: UN LLOC PER CREAR I COL·LABORAR  Per possibilitar l’intercanvi, la comunicació, el diàleg, la cooperació i la sinergia entre diferents professionals de l’educació.  Per afavorir la qualitat i el reconeixement de la tasca educativa dins la nostra comunitat.  Per promoure un espai de reflexió on tothom tingui veu i pugui participar de la construcció de noves propostes.  I on s’inclogui la resta de comunitat educativa així com els contextos socioculturals on ens trobam immersos, perquè també són parts implicades en els processos educatius que es desenvolupen a les nostres escoles.
  • 4. Lectura d’imatges i frases d’autorLectura d’imatges i frases d’autor “La transformación de la educación es nuestro mejor puente hacia un futuro mejor”. Cambiar la educación para cambiar el mundo, Claudio Naranjo Cada imatge és diferent, cada relació és diferent Transformació Futur Els canvis costen i fan respecte Construcció
  • 5. “En un mundo que parece encaminado en un millón de direcciones a la vez, podemos y debemos elegir una dirección, un foco, una intención. En ninguna otra época ha sido tan claro que el futuro depende de nosotros”. La creación de un mundo que funcione para todos, Vaclav Havel En Sharif Cada persona és un cúmul de peces que fa que siguem qui som Treure per tornar encaixar Cada peça és diferent Sempre, tot és millorable
  • 6. • Família i escola hem de ballar el mateix ball. • Quin gest podem fer com a docents per trobar la mateixa freqüència, el mateix ritme? • Després de la tempesta, ve la calma. • Enamorament, passió. Després reflexió i construcció. • Hi ha moltes coses per compartir quan trobem la connexió. • Mateixa sintonia, freqüència... • No hi ha intromissió, es respecta el ritme. • O ballen els dos o no balla ningú. Un anima l’altre. • Allò que els fa estar dempeus és la força cap al fillet, l’amor incondicional per ell (l’imant o la gravetat del joc). • Hi ha un context que els conté (l’escoleta). • L’escola ha d’obrir -se a la família, al barri... FEM ANALOGIES...?
  • 7. •Tot a un mateix nivell (jo/jerarquia). •Si hi falta una peça, no es desmonta, però està inacabat. Estructurat. •Hi ha un ordre. Totes les peces tenen la seva funció, però no n’hi ha cap d’igual. •Ens ha cridat l’atenció a nivell estètic (color i material). •Si queda dins el continent de llenya, no permet peces noves. Però si surt, en permet moltes més. • Permet combinacions i posar-se al lloc de l’altre.
  • 8. La classificació de les preguntes clau
  • 9. Una ullada a la bibliografia: és un referent que tenim a mà.
  • 10. ACCIÓ INICI D’UN CAMÍ CAMÍ VALORACIÓ CAPACITAT D’ESCOLTA OBRIR-NOS EMPATIA IL· LUSIÓ COMPRENSIÓ CONNECTAR COOPERACIÓ COMUNICACIÓ VALOR ESPERANÇA MOTIVACIÓ RESPECTE Sentiment de ser escoltada CONVENCIMENT, TRANQUIL·LITAT RETROBADA D’IL·LUSIONS COMPARTIDES Continuam fent camí… COMPARTIR PER FER CAMÍ COMPARTIR: DIR I ESCOLTAR COMPARTIR: DIR I ESCOLTAR INTERCANVI ENRIQUIDOR EMPENTA Una paraula per tancar
  • 11. Un pont per obrir
  • 12. “Parece que alguien nos ha adjudicado a los maestros las cuestiones del SABER, y a los padres, las más tiernas y familiares cuestiones del QUERER. Y esta división nos ha situado en dos zonas un tanto alejadas y rivales..., con lo cual, a veces la relación se puede volver un poco ‘punzante’, y sobre todo ajena a los más cercanos implicados en ella, es decir, los niños. Quizás fuera más sencillo reconocer que los padres también saben, y que los maestros también quieren, pero qué riesgo, ¿eh?, y ¿qué miedo!...Quizás lo mejor sería hacer cosas juntos...” M. Carmen Díez Una frase d’autor per situar-nos
  • 13. 1-2-n: cerquem respostes a les preguntes clau. Entre tots construim el marc teòric. Lectura individual d’un article i extreure’n les idees principals Compartir-les amb el company que ha llegit el mateix article i pactar les idees claus A partir de la lectura treballada i a partir de la reflexió en petit grup donem resposta a les preguntes claus COMUNICACIÓ- RESPOSTES- PETIT GRUP i DEBAT GRAN GRUP
  • 14. ELS CONTEXTOS DE RELACIÓ A L’ESCOLA Fotografia de l’EBM Céspedes de Sant Adrià del Besós
  • 15. “El término contexto hace referencia, en cambio, al conjunto de relaciones que se establecen en el centro (los afectos, las conexiones entre los niños, entre los niños y los adultos, entre la escuela y el exterior).” Battista Quinto Borghi
  • 17. Conclusions del contextConclusions del context d’entrevistesd’entrevistes  Organitzar l’espai de manera acollidora i tranquil·la.  Eliminar obstacles que posin barreres, pensar en la disposició del mobiliari i de les cadires.  Recollir els fulls de dades prèviament, inclús millor si les hem pogudes llegir, per poder prestar atenció al que se’ns explica i poder mantenir la mirada atenta.  Donar a entendre els objectius que es pretenen amb l’entrevista, perquè puguin decantar la idea de què pugués ser un espai on sentir-se jutjats.  Cuidar l’actitud i les paraules que utilitzam.  Col·locar-nos en un pla proper i d’igualtat.  Començar amb un agraïment per la confiança que ens dipositen.  Revisar els models d’entrevista que utilitzarem. Que sigui prou oberta perquè permeti que expressin el que per a ells és important.  Revisar també que els ítems s’ajustin al que ens interessa realment conèixer de cadascun dels seus fills/es i el moment evolutiu en què es troben.
  • 19. Conclusions del context deConclusions del context de reunions d’aulareunions d’aula  Tenir cura per crear un ambient relaxat, distès i espontani.  Proposar dinàmiques que possibilitin crear identitat de grup a partir del coneixement mutu.  Utilitzar un suport amb imatges on puguin veure el dia a dia del seu infant a l’aula, com es relacionen…  La part més teòrica i normativa pot donar-se per escrit, en canvi potser interessa utilitzar aquest context per fer reflexions i anàlisis de produccions de manera compartida.  Pensar una data encertada per als objectius que ens proposem des de l’escola i, a la vegada, per a les necessitats de les famílies.  Canals de comunicació: des de l’ambient, el verbal i l’auditiu.
  • 20. ENTRADES I SORTIDES Fotografia de l’EI. Es Poriol de Ciutadella de Menorca
  • 21. Conclusions del contextConclusions del context d’entradad’entrada Haurien de ser dues mestres a l’aula, sobretot durant el primer trimestre. Si l’organització de centre ho permet i es troba adient, deixar un marge més ampli perquè les famílies puguin introduir-se uns moments en la vida d’aula. Pensar on es situa la mestra per estar disponible als infants i a la família alhora. Disposar l’aula amb materials i propostes atractives perquè els infants puguin introduir- se a l’activitat de manera autònoma i la mestra pugui dedicar un temps a l’acollida també de les famílies.
  • 22. Conclusions del context deConclusions del context de sortidasortida Possibilitat d’obrir la porta a les famílies mitja hora abans perquè puguin entrar a l’escola. Es deixaria al seu abast bibliografia sobre temes educatius i documentació de projectes i experiències d’aula. La sortida tothom al mateix temps afavoreix l’ordre i una situació clara. La mestra és prou flexible per recollir interrogants de les famílies i donar-li resposta en aquell mateix moment o pactar-ne un altre si cal.
  • 24. L’ORDRE DE RELACIONS AL’ORDRE DE RELACIONS A L’ESCOLAL’ESCOLA (de Mercè Traveset i Vilaginés)(de Mercè Traveset i Vilaginés) 1.Com a tutors i mestres hem de tenir clar que els nostres alumnes sempre seran lleials a la seva família. 2.Això vol dir veure a l´alumne com un element d´un sistema familiar, amb una valors regles i referents. 3.L´ escola és un altre sistema que té els seus propis valors i regles i no sempre coincideixen amb els de la família. 4.El mestre ha de mirar a la família de l ´alumne respectant les seves característiques, siguin quines siguin.
  • 25. 5. La familia té el primer lloc en l´educació dels fills. 6. L´ escola està en segon lloc, els pares li donen la confiança per educar el seu fill. 7. El tutors i mestres mai poden ocupar el lloc dels pares, el seu lloc és al costat dels pares per complementar i continuar la seva tasca. 8. L´alumne pot sentir una gran confusió i inseguretat quan entre l´escola i la família no hi ha un pont, llavors cadascú li diu una cosa diferent, això té greus repercusions en l ´aprenentatge 9. L´objectiu d´ aquesta relació família- escola és establir un pont entre dos sistemes diferents, amb objectius comuns, des del respecte i la confiança mútua, assumint el lloc que ens toca, les nostres funcions i límits.