3. L’ESPAI ÀGORA: UN LLOC PER CREAR
I COL·LABORAR
Per possibilitar l’intercanvi, la comunicació, el diàleg,
la cooperació i la sinergia entre diferents professionals de
l’educació.
Per afavorir la qualitat i el reconeixement de la tasca
educativa dins la nostra comunitat.
Per promoure un espai de reflexió on tothom tingui veu
i pugui participar de la construcció de noves propostes.
I on s’inclogui la resta de comunitat educativa així
com els contextos socioculturals on ens trobam
immersos, perquè també són parts implicades en els
processos educatius que es desenvolupen a les nostres
escoles.
4. Lectura d’imatges i frases d’autorLectura d’imatges i frases d’autor
“La transformación de la educación es nuestro mejor
puente hacia un futuro mejor”.
Cambiar la educación para cambiar el mundo,
Claudio Naranjo
Cada imatge és diferent, cada relació és diferent
Transformació
Futur
Els canvis costen i fan respecte
Construcció
5. “En un mundo que parece encaminado en un millón de
direcciones a la vez, podemos y debemos elegir una dirección,
un foco, una intención. En ninguna otra época ha sido tan claro
que el futuro depende de nosotros”.
La creación de un mundo que funcione para todos,
Vaclav Havel En Sharif
Cada persona és un cúmul de peces
que fa que siguem qui som
Treure per tornar encaixar
Cada peça és diferent
Sempre, tot és millorable
6. • Família i escola hem de ballar el mateix ball.
• Quin gest podem fer com a docents per
trobar la mateixa freqüència, el mateix ritme?
• Després de la tempesta, ve la calma.
• Enamorament, passió. Després reflexió i
construcció.
• Hi ha moltes coses per compartir quan
trobem la connexió.
• Mateixa sintonia, freqüència...
• No hi ha intromissió, es respecta el ritme.
• O ballen els dos o no balla ningú. Un anima
l’altre.
• Allò que els fa estar dempeus és la força cap
al fillet, l’amor incondicional per ell (l’imant o
la gravetat del joc).
• Hi ha un context que els conté (l’escoleta).
• L’escola ha d’obrir -se a la família, al barri...
FEM ANALOGIES...?
7. •Tot a un mateix nivell (jo/jerarquia).
•Si hi falta una peça, no es desmonta, però està inacabat. Estructurat.
•Hi ha un ordre. Totes les peces tenen la seva funció, però no n’hi ha cap d’igual.
•Ens ha cridat l’atenció a nivell estètic (color i material).
•Si queda dins el continent de llenya, no permet peces noves. Però si surt, en permet
moltes més.
• Permet combinacions i posar-se al lloc de l’altre.
9. Una ullada a la bibliografia:
és un referent que tenim a mà.
10. ACCIÓ INICI D’UN CAMÍ
CAMÍ
VALORACIÓ
CAPACITAT D’ESCOLTA
OBRIR-NOS
EMPATIA
IL· LUSIÓ
COMPRENSIÓ
CONNECTAR
COOPERACIÓ
COMUNICACIÓ
VALOR
ESPERANÇA
MOTIVACIÓ
RESPECTE
Sentiment de ser escoltada
CONVENCIMENT, TRANQUIL·LITAT
RETROBADA D’IL·LUSIONS COMPARTIDES
Continuam fent camí…
COMPARTIR PER FER CAMÍ
COMPARTIR: DIR I ESCOLTAR
COMPARTIR: DIR I ESCOLTAR
INTERCANVI ENRIQUIDOR
EMPENTA
Una paraula per tancar
12. “Parece que alguien nos ha adjudicado a los maestros las
cuestiones del SABER, y a los padres, las más tiernas y
familiares cuestiones del QUERER.
Y esta división nos ha situado en dos zonas un tanto
alejadas y rivales..., con lo cual, a veces la relación se
puede volver un poco ‘punzante’, y sobre todo ajena a los
más cercanos implicados en ella, es decir, los niños.
Quizás fuera más sencillo reconocer que los padres
también saben, y que los maestros también quieren, pero
qué riesgo, ¿eh?, y ¿qué miedo!...Quizás lo mejor sería
hacer cosas juntos...”
M. Carmen Díez
Una frase d’autor per situar-nos
13. 1-2-n: cerquem respostes a les preguntes
clau.
Entre tots construim el marc teòric.
Lectura individual d’un
article i extreure’n les
idees principals
Compartir-les amb el
company que ha llegit
el mateix article i
pactar les idees claus
A partir de la lectura
treballada i a partir de
la reflexió en petit
grup donem resposta
a les preguntes claus
COMUNICACIÓ- RESPOSTES- PETIT GRUP
i
DEBAT GRAN GRUP
14. ELS CONTEXTOS DE RELACIÓ A
L’ESCOLA
Fotografia de l’EBM
Céspedes
de Sant Adrià del Besós
15. “El término contexto hace referencia,
en cambio, al conjunto de relaciones
que se establecen en el centro (los
afectos, las conexiones entre los
niños, entre los niños y los adultos,
entre la escuela y el exterior).”
Battista Quinto Borghi
17. Conclusions del contextConclusions del context
d’entrevistesd’entrevistes
Organitzar l’espai de manera acollidora i tranquil·la.
Eliminar obstacles que posin barreres, pensar en la disposició
del mobiliari i de les cadires.
Recollir els fulls de dades prèviament, inclús millor si les hem
pogudes llegir, per poder prestar atenció al que se’ns explica i
poder mantenir la mirada atenta.
Donar a entendre els objectius que es pretenen amb
l’entrevista, perquè puguin decantar la idea de què pugués ser
un espai on sentir-se jutjats.
Cuidar l’actitud i les paraules que utilitzam.
Col·locar-nos en un pla proper i d’igualtat.
Començar amb un agraïment per la confiança que ens
dipositen.
Revisar els models d’entrevista que utilitzarem. Que sigui prou
oberta perquè permeti que expressin el que per a ells és
important.
Revisar també que els ítems s’ajustin al que ens interessa
realment conèixer de cadascun dels seus fills/es i el moment
evolutiu en què es troben.
19. Conclusions del context deConclusions del context de
reunions d’aulareunions d’aula
Tenir cura per crear un ambient relaxat, distès i
espontani.
Proposar dinàmiques que possibilitin crear identitat de
grup a partir del coneixement mutu.
Utilitzar un suport amb imatges on puguin veure el
dia a dia del seu infant a l’aula, com es relacionen…
La part més teòrica i normativa pot donar-se per
escrit, en canvi potser interessa utilitzar aquest
context per fer reflexions i anàlisis de produccions de
manera compartida.
Pensar una data encertada per als objectius que ens
proposem des de l’escola i, a la vegada, per a les
necessitats de les famílies.
Canals de comunicació: des de l’ambient, el verbal i
l’auditiu.
21. Conclusions del contextConclusions del context
d’entradad’entrada
Haurien de ser dues mestres a l’aula,
sobretot durant el primer trimestre.
Si l’organització de centre ho permet i es
troba adient, deixar un marge més ampli
perquè les famílies puguin introduir-se uns
moments en la vida d’aula.
Pensar on es situa la mestra per estar
disponible als infants i a la família alhora.
Disposar l’aula amb materials i propostes
atractives perquè els infants puguin introduir-
se a l’activitat de manera autònoma i la
mestra pugui dedicar un temps a l’acollida
també de les famílies.
22. Conclusions del context deConclusions del context de
sortidasortida
Possibilitat d’obrir la porta a les famílies
mitja hora abans perquè puguin entrar a
l’escola. Es deixaria al seu abast
bibliografia sobre temes educatius i
documentació de projectes i experiències
d’aula.
La sortida tothom al mateix temps
afavoreix l’ordre i una situació clara. La
mestra és prou flexible per recollir
interrogants de les famílies i donar-li
resposta en aquell mateix moment o
pactar-ne un altre si cal.
24. L’ORDRE DE RELACIONS AL’ORDRE DE RELACIONS A
L’ESCOLAL’ESCOLA (de Mercè Traveset i Vilaginés)(de Mercè Traveset i Vilaginés)
1.Com a tutors i mestres hem de tenir clar
que els nostres alumnes sempre seran
lleials a la seva família.
2.Això vol dir veure a l´alumne com un
element d´un sistema familiar, amb una
valors regles i referents.
3.L´ escola és un altre sistema que té els
seus propis valors i regles i no sempre
coincideixen amb els de la família.
4.El mestre ha de mirar a la família de l
´alumne respectant les seves
característiques, siguin quines siguin.
25. 5. La familia té el primer lloc en l´educació dels
fills.
6. L´ escola està en segon lloc, els pares li donen
la confiança per educar el seu fill.
7. El tutors i mestres mai poden ocupar el lloc
dels pares, el seu lloc és al costat dels pares
per complementar i continuar la seva tasca.
8. L´alumne pot sentir una gran confusió i
inseguretat quan entre l´escola i la família no
hi ha un pont, llavors cadascú li diu una cosa
diferent, això té greus repercusions en l
´aprenentatge
9. L´objectiu d´ aquesta relació família-
escola és establir un pont entre dos
sistemes diferents, amb objectius comuns,
des del respecte i la confiança mútua,
assumint el lloc que ens toca, les nostres
funcions i límits.
