Reflexions sobre la documentació i la tasca educativa.

1. 1
REFLEXIONS
SOBRE LA
DOCUMENTACIÓ
I LA TASCA
EDUCATIVA
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
(FPCEE). Universitat Ramón Llull.
Prof.ª Maria Rosario Rahola Estrada

2. 2
Cobo Bautista, Carlota
1 de Desembre de 2015
1er Grau d’Educació Infantil
Grup 1J matí
ÍNDEX
Introducció ..................................................................................................... 3
Què implica el procés de documentar .......................................................... 5
Per què la documentació ajuda a millorar la tasca educativa ....................... 9
Selecció d’històries
 La fantasia .......................................................................................... 11
 Una ombra, un peu o jo ...................................................................... 11
 Una fulla ............................................................................................. 12
 Un repte ............................................................................................. 12
Conclusió ....................................................................................................... 15
Font de documentació ................................................................................... 17

3. 3
INTRODUCCIÓ
El següent treball té com objectiu reflexionar sobre la figura dels mestres, com a
professionals i com a persones, en l’àmbit escolar i posar l’atenció de l’estudiant,
com a futur mestre, en l’escola als infants.
L’activitat constarà de dues parts:
1. Lectura del llibre, Xarxa Territorial d’Educació Infantil a Catalunya (2009).
Documentar, una mirada nova. Barcelona: Rosa Sensat.
2. Anàlisi del contingut:
a. Exposar que implica el procés de documentar.
b. Justificar perquè la documentació ajuda a millorar la tasca educativa,
tant raons extretes del llibre com raons pròpies.
c. Seleccionar quatre de les trenta històries, trenta mirades del llibre i
relacionar el que es veu en les imatges amb les observacions fetes
pels mestres. Les imatges il·lustren prou bé el que diuen les
observacions dels mestres?

4. 4
QUÈ IMPLICA EL
PROCÉS DE
DOCUMENTAR
Documentar implica un procés de recollida d’informació donat pels gestos, imatges,
mirades, actituds i paraules que observem en els nens, que juntament amb totes
aquelles persones que els envolten, pares, mestres, companys i amics, ens ajuden a
poder entendre la seva forma d’actuar i de respondre davant els estímuls que els
envolten. Tot això passa en un grup, no de forma aïllada.
Documentar és una eina més per fer possible i creïble la pedagogia que necessita
que es faci en equip, la pedagogia del debat, la curiositat i la incertesa. La
pedagogia que confia en els infants i el seu propi potencial, la pedagogia que
treballa perquè cada infant pugui ser lliure i que per això no l’abandona sinó que es
situa al seu costat, l’acompanya en aquesta aventura de descobrir el món, de voler-
lo conèixer, d’interpretar-lo o de canviar-lo per contribuir activament a la seva
emancipació personal.
Documentar implica observar i fer visibles els processos, el desenvolupament de
cada infant. Mitjançant l’observació aprenem dels infants; aprenem quins són els
seus interessos, els recorreguts que segueixen per construir els seus coneixements.
Sempre hi hagut mestres pedagogs que han estudiat amb tècniques diferents els
comportaments dels infants. Després de molts anys de treball, els mestres de la
Xarxa Territorial d’Educació Infantil de Catalunya són conscients de dues qüestions
bàsiques: la primera que s’ha après molt, i la segona que queda molt per aprendre.
En un dels grups de treball es va dir, documentar “demanda una decisió col·lectiva,
no és possible documentar tot sol, perquè sobre allò documentat cal un diàleg, cal
que l’altre pugui comprendre, cal estar disposats a despullar-se i acceptar la crítica;
per això, en la documentació hi veiem una disposició ètica del treball del mestre, o
dels mestres”.
Fa molts anys que en algunes escoles es documenta sobre el que deien els infants
d’un tema i es recollia per escrit. Documentar no es un fet nou, es una qüestió
fonamental de l’escola activa, que valora, respecta i confia en la capacitat d’
aprenentatge de l’infant.
A continuació citaré alguna de les vivències i coneixements de mestres sobre el
tema de documentar:
 Mariano Dolci (pàg. 14-15): “Sense documentació, no es consolida cap
procés pedagògic. Serveix per la reflexió i la construcció pedagògiques. Si es

5. 5
fa bé, esdevé una veritable “mina” d’elements que, fins i tot després dels
anys, segueixen sent una font d’informació productiva.
La documentació representa un informe, o almenys un primer pas cap a un
informe, perquè sovint tots estem d’acord amb el principis sagrats de la
pedagogia, però a l’hora de discutir davant d’una diapositiva o una sèrie de
fotos, les opinions poden ser molt diferents, i com més debat es generi
millor.”
 Mara Davoli (pàg. 15): “Per documentar cal observar i observar vol dir abans
de tot conèixer. Però no es tracta d’un coneixement abstracte; es tracta d’una
emoció del coneixement que conté tota la nostre subjectivitat, expectatives,
les nostres hipòtesis i les nostres teories de referència, en al qual nosaltres
també hi som continguts.
Aquesta manera de treballar amb els nens ens ha d’ajudar a construir amb el
infant una manera de pensar que els ajudi a aprendre a aprendre: no es
tracta de posar l’accent en les nocions, sinó en els processos d’aprenentatge.
Perquè els nostres infants viuen en un món en el qual els canvis de la
societat, la cultura i la tecnologia són cada cop més ràpids. Per això, cal tenir
una ment flexible que ens ajudi a aprendre a aprendre coses noves.”
 David Altimir (pàg. 15-16): “Creure en una imatge d’infant capaç, potent,
protagonista dels seus aprenentatges demana crear contextos on siguin
possible els espais d’observació, per comprendre com els infants
construeixen aquest coneixement. Els elements que es recullen de
l’observació es llegeixen i s’ordenen per facilitar-ne una lectura: s’interpreten.
D’aquest exercici neix una documentació que, tant en el moment de fer-se
com en el de llegir-se, haurà enviat una imatge d’infant que demana i
reivindica amb força ser escoltada per ser més ben compresa.
Documentació és tot recull d’imatges, anècdotes, dibuixos, paraules, idees i
produccions d’infants i d’adults, sortits de la vida de l’escola, que s’organitzen
per poder donar un missatge a un lector.
Documentar és una oportunitat per poder donar visibilitat a la imatge d’infant,
d’adult i d’educació, que es construeix en una realitat determinada.”
 Meritxell Bonàs (pàg. 16-17): “La documentació és una eina imprescindible
per seguir l’afany dels infants per conèixer i entendre. Fa visible la seva
activitat i permet reflexionar-hi, millorar la feina de cada dia, ordenar el
pensament.
La documentació fa visible la trama de relacions casuals que es produeixen,
potser en un instant fugaç, potser al llarg d’un curs, dins de l’escola. Alhora,
permet mostrar-ho a fora, establir un diàleg amb les famílies i aprofundir el
sentit de comunitat.”
 Malaguzzi (pàg. 17-18): “Les mestres són com exploradors que utilitzen
brúixoles i mapes. I com els exploradors saben on és la meta.
Saben quines són les metes, però saben que les metes canvien cada any,
perquè el terreny, el clima, les estacions i els infant són diferents.

6. 6
- Les destinacions, els objectius són importants i no els hem de perdre
de vista, però més important és saber com i perquè volen assolir
aquells objectius.
- És important per a infants i adults torna sobre els propis passos, els
seus processos de coneixement a través d’una actitud que és
possible, gràcies a l’observació, la documentació i la interpretació.
- Conclusió: Sembla necessari indicar que els infants, tot i que
naturalment estan dotats per a l’art de fer amics i actuar com mestres
entre ells, no refinen aquest art gràcies a suggeriments caiguts del cel
o manuals.
- Agafen i interpreten models dels mestres adults: més com més
sàpiguen aquest estar, treballar, discutir, pensar, cercar junts.”
En quan al sentit de la documentació seleccionada, aquest llibre parteix del
convenciment que els infants són competents i se´ls hi ofereix el necessari perquè
puguin desplegar les seves competències i convertir-les en destreses i habilitats.
Tot seguit comentaré dues converses: la primera és entre dues noies i la segona s’hi
afegeix una noia més. En totes dues la documentació és el tema protagonista.
 Conversa entre Marta Ordoñez i Eva Jansa (pàg. 145-148): Només es
documenten els processos positius, però si hi ha alguna cosa amb què no
te’n surts, no la documentes. Totes dues pensen que és el que més s’hauria
de documentar. La documentació hauria de servir per mostrar processos i
reflexionar.
La documentació no deixa de ser un procés d’avaluació i autoavaluació, en
format bonic i constant. Però en canvi la majoria d’històries, de
processos...etc. que es documenten serveixen per fer evidents coses que ja
coneixem, com per exemple les competències dels nens i nenes. La
documentació com autocrítica, com a eina REAL per avaluar i per avaluar-se.
La finalitat de la documentació és reflexionar sobre el que s’ha escrit i
compartir la pròpia interpretació amb altres punts de vista.
La documentació és un recull d’informació, és mostrar un procés, és
observar, interpretar... entenent com a procés una acció d’avançar. Hi ha
moltes menes de documentació, i s’ha de tenir present a qui va dirigida
perquè també condiciona. Documentar implica canvis i relacions.
 Conversa entre Marta Ordoñez, Eva Jansa i Clara Salido (pàg. 148-152):
Documentar els ha fet anar molt més enllà del que esperaven i adonar-se de
com arriba a ser de profunda la documentació per fer-les veure que
condiciona tot el que passa amb i entorn dels infants.
Al principi per a elles documentar era mostrar de manera maca, estètica,
acurada alguna cosa. Un dia en una de les primeres trobades de la xarxa, es
va dir que per aprendre a documentar calia despullar-se. Està clar que
documentar és alguna cosa personal, quan documentes estàs donant alguna
cosa de tu molt íntima, de la teva forma de veure les coses, ja sigui en forma

7. 7
d’opinió, o en forma d’entendre. Documentar és mostrar, entès mostrar com
a manera de compartir, d’ensenyar a l’equip, a la companya... Documentar
també és fer visible, deixar constància d’allò, escriure-ho. Un dels objectius
de la documentació és provocar reflexió.
No documentes per guardar sinó per compartir... perquè hi hagi una
discussió, un retorn... i amb això créixer. Algunes documentacions poden
sorgir i d’altres les pots “preparar”. Preparar referint-se a documentar un
aspecte en concret.
El gran objectiu de la documentació és visualitzar de què són capaços els
infants des de ben petits, per tal de començar a fer un canvi de concepte
d’infant i educació socialment. Serveix per investigar fins a on és capaç
d’arribar l’ésser humà i com l’afecte l’ambient...
La documentació compartida crea discussió i provoca reflexió, element bàsic per al
creixement professional i personal de què els mestres i les mestres no poden
prescindir.
La reflexió compartida ens ajuda a observar més atentament, a tenir els ulls més
oberts, a copsar fets, situacions que abans se’ns escapaven, a fer noves propostes.
Ens ajuda a donar visibilitat a les capacitats dels infants, als diferents processos
d’aprenentatge... i també a canviar actituds, a fer visibles els propis errors, a
entendre millor els infants... i, en definitiva, a construir coneixement. Observem,
documentem, fem hipòtesis, interpreten i intentem modificar allò que ens adonem
que podem millorar. La feina feta ajuda a créixer, a ser millors professionals. La
documentació és un eix de formació.

8. 8
PER QUÈ LA
DOCUMENTACIÓ
AJUDA A MILLORAR
LA TASCA EDUCATIVA
La documentació serveix per recollir informació dels infants, ajudar-te a conèixer i
entendre el seu entorn i a ells mateixos.
Hi ha escoles en les quals es porta molts anys documentant, recollint per escrit el
que deien els infants sobre un temàtica, i aquestes opinions s’han arxivat i guardat
com un petit tresor. Gràcies a aquesta documentació podem veure l’evolució
d’aquest centres i dels infants que l’integren, com canvien i milloren les coses.
Documentar és una manera de treballar compartida amb diferents nivells educatius.
És necessari que es faci en equip, ja que treballar d’aquesta manera i tenir tants
punts de vista diferents, porta a la reflexió i al debat, que és la millor manera
d’avançar.
És basa en una pedagogia que confia en l’infant i el seu potencial, la pedagogia que
treballa perquè cada infant pugui ser lliure.
Serveix com a informe, on es detalla l’estat actual o els resultats obtinguts d’un
estudi. T’ajuda a construir amb els infants una manera de pensar que els ajudi a
aprendre a aprendre, és a dir, que tinguin els infants la capacitat d’autoregular
l’aprenentatge, de manera que puguin triar l’estratègia més adient per assolir unes
habilitats, dominar les tècniques d’estudi que tinguin relació amb les qualitats
personals, ser capaç de reconèixer els errors i solucionar-los, controlar l’emoció i la
relació amb els altres en el marc d’aula, fomentar la reflexió sobre el que s’està fent i
aplicar l’esperit crític.
T’ajuda a comprendre com els infants construeixen el seu coneixement. La
documentació dona visibilitat a la imatge d’infant, d’adult i d’educació, que es
construeix en una realitat determinada, ajuda a ordenar el pensament i et porta a un
procés de recerca permanent.
Amb tots aquests aspectes podríem concloure que la documentació ens ajuda a
millorar la tasca educativa, ja que la seva finalitat és entendre la cultura infantil: la
seva forma de pensar, fer, preguntar, teoritzar i desitjar.

9. 9
SELECCIÓ
D’HISTÒRIES
LA FANTASIA
En les imatges he pogut observar cares somrients, alegria i diversió. Els nens
experimentant amb les petxines i els cargols de mar, apropant-se-les a les orelles
per intentar escolar alguna cosa i a la boca per si tenen gust salat. Dona la sensació
per les imatges i l’expressió de les seves cares que escolen quelcom a través dels
cargols, podria ser el mar.
A continuació he llegit el text que acompanya a les fotografies i explica que els dos
nens són: la Bruna i el Pau, infants de l’era tecnològica. Dominen el mòbil, els DVD,
el comandament de la televisió, i entren i surten de l’ordinador. Explica que com fa
milers d’anys, unes cistelles de cargols de mar desvetllen la seva fantasia, el joc de
sentir el mar, la descoberta de saber si cada cargol fa el mateix so i si s’escola a
través d’ells el mar. En aquestes edats els infants tenen una capacitat extraordinària
de construir idees, en què la realitat i la imaginació es creuen formant un món
fantàstic. (pàg. 88-91)
Podem concloure que aquesta història està perfectament documentada, ja que
sense llegir el text he pogut interpretar les imatges i crear la mateixa història o idea
que diu el text.
UNA OMBRA, UN PEU O JO
En les imatges de la següent història he pogut observar com un nen amb pocs
mesos de vida està a sobre d’un llit, en el qual és veu la seva ombra. La projecció
d’aquesta ombra podria ser deguda a un raig de sol que entra per la finestra, o
simplement que la llum de la habitació està encesa. El nen experimenta i juga amb
l’ombra. Inicialment la mira, dóna la sensació que s’està una bona estona observant-
la, tot seguit intenta tocar-la, agafar-la, de manera que al doblegar al seu cos per
tocar la seva pròpia ombra es troba amb el seu peu. Experimenta amb ell, el toca i
se’l posa a la boca, fins i tot dóna la sensació que l’olora.
El text que acompanya a les imatges d’aquesta història explica que el nen de pocs
mesos, en concret de 7 mesos, es diu Rafael, està sol, assegut en un espai ampli i

10. 10
confortable. Té una panera amb objectes a prop per poder jugar i uns coixins per
reposar, però el que capta el seu interès és l’imprevist.
El sol que entra per la porta projecta una taca fosca just al seu davant i s’hi
interessa, la vol tocar o agafar i s’hi acosta. En la seva acció, en doblegar el tors
descobreix un peu, l’agafa, se’l posa a la boca, també el vol explorar per poder-lo
conèixer. (pàg. 76-79)
Per tant, podríem dir que aquesta aventura del petit Rafael de 7 mesos d’edat és un
clar exemple del que és una bona documentació, ja que les imatges reflecteixen
clarament el que vol explicar l’autor.
UNA FULLA
En les fotografies d’aquesta història puc veure com una nena d’uns 5 anys, està
asseguda en una taula tota folrada amb paper de diari. Està fent un dibuix. A un
costat podem veure una fulla d’un arbre enganxada en un full blanc, i al costat, la
nena està intentant copiar-la en un altre full. Comença fent la silueta de la fulla amb
una cera, després agafa les aquarel·les per pintar-les. En les imatges veiem com a
la mà té un pinzell i al costat els diferents colors de les aquarel·les i un pot amb
aigua on poder mullar el pinzell perquè quedi net i no es barregin els colors. Més
endavant observem a les fotografies que surten més nens fent la mateixa activitat
que la nena. Finalment es veu un mural amb totes les fulles dibuixades i pintades
pels nens.
Les observacions dels mestres ens diuen que el dibuix natural demana fidelitat al
model i interioritzar la realitat externa a partir d’una recreació personal. Comporta un
cert domini del traç i dels estris, treball de la forma, distribució i apropiació de l’espai,
esforç per observar, reproduir, recrear conceptualment i de manera expressiva, així
com tots els àmbits propis de la manipulació i el domini dels estris i dels aspectes
gràfics i plàstics. També tracten el color, un altre aspecte fonamental en la
experimentació, l’elaboració del color i el descobriment de les barreges fins trobar
els tons més similars als del model...
En la última imatge expliquen que és l’exposició final dels treballs que posa de
manifest la diversitat de visions existents en el grup i la recreació personal que ha fet
cada infant del que ha observat. (pàg. 132-135)
Finalment, podem dir que aquesta història està ben documentada ja explica tot els
aspectes que es treballen fent l’activitat. En aquest cas al observar les imatges jo he
fet un descripció del que veia, és a dir, de l’activitat en sí, en canvi el text que les
acompanya parla més sobre els aspectes que és treballen fent aquesta activitat que
sobre l’activitat en si.
UN REPTE

11. 11
En les imatges es pot veure com un nen d’uns 3 anys està fent equilibri sobre un
tronc d’un arbre talat. Esta al mig d'una parc, en un sorral. En la segona fotografia
observem que el nen s’ajup, es posa a quatre grapes per poder agafar un cotxet
petit de joguina que es troba al centre d’aquest tronc. Tot seguit l’agafa i es torna a
posar de peu, però se li cau, i no se li cau al tronc, sinó al terra, a la sorra, aquí ja es
complica la cosa per poder-lo agafar, ja que el cotxe es troba més baix dels seus
peus. Intenta agafar-lo, ajupint-se. Abans d’estirar el braç s’ho mira i quan ho veu
clar amb una mà s’agafa al tronc i l’altre l’estira fins arribar al cotxe. El toca, però no
el pot agafar, ja que a l’última imatge veiem com el nen està dret i el cotxe segueix al
terra, entre la sorra.
El text diu que contràriament al que alguns volen fer creure, als infants els agrada
tenir la possibilitat de poder plantejar-se reptes, posar en joc les seves habilitats, les
noves adquisicions o aprenentatges.
L’Arnau té 14 mesos, camina segur, tot i que encara en desplaçar-se fa tentines. Les
imatges recullen una acció en què no sabem si l’Arnau s’agafa a un petit cotxe per
estar agafat a algun lloc, per poder pujar amb seguretat al tronc que hi ha al pati de
l’escola o perquè portar el cotxe a la mà és una mena de casualitat o una manera
més difícil d’enfilar-se.
El que en realitat recullen les imatges és un infant que es planteja reptes, que
persisteix en la seva acció i, al seu ritme, es mostra capaç de superar les dificultats
que se li presenten. (pàg. 56-59)
Podríem afirmar que aquest gran repte de l’Arnau ha estat perfectament documentat
ja que les imatges il·lustren perfectament el que els mestres volien explicar i
transmetre.

12. 12
CONCLUSIÓ
Aquest treball, juntament amb la lectura del llibre: Documentar, una mirada nova, de
la Xarxa Territorial d’Educació Infantil a Catalunya m’ha servit per adonar-me de la
importància que té documentar, ja que la seva finalitat és entendre la cultura infantil:
la seva forma de pensar, fer, preguntar, teoritzar i desitjar.
És importantíssim per la tasca educativa la documentació, perquè t’ajuda a construir
amb els infants una manera de pensar que els ajudi a aprendre a aprendre, és a dir,
que tinguin els infants la capacitat d’autoregular l’aprenentatge.
Finalment, m’ha agradat molt l’última activitat, ja que jo la he realitzat de la següent
manera:
 He escollit quatres històries a l’atzar.
 He mirat i observat les fotografies.
 He escrit el que jo veia i intuïa en elles.
 He llegit les observacions fetes pels mestres.
 He comparat el que he escrit jo sobre les imatges i el que havien escrit ells.
M’ha sorprès molt el resultat, ja que el que jo veia i m’inspiraven les fotografies era el
mateix que volien transmetre els mestres, en cap moment pensava que les imatges
poguessin transmetre tant bé les diferents situacions i històries que s’expliquen en el
llibre.

13. 13
FONT DE
DOCUMENTACIÓ
Xarxa Territorial d’Educació Infantil a Catalunya. (2009). Documentar, una mirada
nova. Barcelona: Rosa Sensat.