Mare, que falta molt per Nadal? - No gaire. Quan hagis obert totes les finestres del calendari d’advent, serà Nadal.

Mare, que falta molt per Nadal? - No gaire. Quan hagis obert totes les finestres del calendari d’advent, serà Nadal.

La mare i la petitona posen quatre espelmes vermelles en una corona d’advent. Cada diumenge n’encendran una, fins que arribi Nadal.

Quina nadala més bonica! De qui és? - De l’àvia Angelina i diu que aquest any no podrà venir al dinar de Nadal. Penjarem la nadala a la finestra.

Quina nadala més bonica! De qui és? - De l’àvia Angelina i diu que aquest any no podrà venir al dinar de Nadal. Penjarem la nadala a la finestra.

L’endemà, el pare i la mare i els veïns de l’escala guarneixen un arbre del jardí. La Petitona s’ho mira des de la finestra. - Serà l’arbre més bonic del barri!

A dalt de tot hi posarem una estrella. Vols fer-ho tu? – li diu el pare. - Sí, sí. - Que bonica! Brilla com l’estel de la cançó que em va ensenyar l’àvia.

A dalt de tot hi posarem una estrella. Vols fer-ho tu? – li diu el pare. - Sí, sí. - Que bonica! Brilla com l’estel de la cançó que em va ensenyar l’àvia.

Cada dia és més a prop de Nadal. - Petitona, fem el pessebre? –proposa la mare. Ella emocionada posa les figures.

A la Petitona li agradaria quedar-se a viure en un lloc així, amb les casetes de suro, els caminets de sorra i els arbres de farigola.

Podria ser la pastoreta de la mel i ajudaria els Reis a portar els regals.

- Demà ja és Nadal! – diu la Petitona, quan obre la penúltima finestra del calendari de l’advent.

A la nit quan arriba el Pare Noel, té una sorpresa: - Ui! Qui hi ha aquí adormit?

L’endemà després del dinar de Nadal, la Petitona s’enfila a la taula i diu un vers que s’ha après de memòria.