Power Renaixement

3,610 views
3,446 views

Published on

1 Comment
1 Like
Statistics
Notes
  • Recomano la lectura de la novel.la 'Els Colors del Cel'. Una passejada per la Florència del Renaixement, narrada en primera persona per un testimoni de l'època, molt proper a Miquel Àngel. Les relacions de l'artista amb Leonardo da Vinci, tota l'evolució dels treballs a la volta de la Capella Sixtina, i, en definitiva, tot el que van compartir i com es van formar els dos grans genis. Una trama molt apassionant i misteriosa amb l'art de fons, que es desenvolupa als escenaris més emblemàtics d'una època cabdal de la història d'Occident.

    http://www.bubok.es/libros/218770/ELS-COLORS-DEL-CEL
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total views
3,610
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
42
Actions
Shares
0
Downloads
62
Comments
1
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Power Renaixement

  1. 1. RENAIXEMENT
  2. 2. El renaixement fou un fenomen fonamentalment italià, originat a Florència el segle XV, que es va difondre per tot Europa un segle més tard, afavorit per una sèrie de canvis importants en l'ordre polític, social i econòmic.
  3. 3. Aquest moviment d'idees polítiques, culturals i lingüístiques de gran complexitat, va originar-se en l'Humanisme, el qual va instaurar les bases del pensament renaixentista en situar l'ésser humà com a centre i mesura de totes les coses, i l'art de l'antiguitat, com a model a imitar. Aquesta concepció ja s'havia anat forjant des del segle XIV amb el redescobriment de la literatura i de l'art del món antic per part de poetes, filòsofs i humanistes.
  4. 4. El Renaixement no fou un moviment de paganització, sinó de renovació cultural, que va adoptar de nou els principis de l'antiguitat clàssica tot afirmant els valors de l'individu, però sense renunciar a la tradició religiosa i a la seva temàtica. El teocentrisme medieval abstracte en el qual Déu era el centre i l'única realitat, i les altres coses tan sols un mer reflex d'aquesta realitat transcendent, va veure's substituït per una afirmació dels valors del món en la qual l'home es va convertir en la mesura de totes les coses.
  5. 5. Així doncs, aquesta substitució va fer necessari un llenguatge nou més apropiat per expressar aquesta realitat concreta i tridimensional. Un llenguatge nou que va tornar a adoptar les formes arquitectòniques antigues com l'ordre clàssic en les columnes, l'ús de motius formals plàstics o pictòrics antics i l'apropiació de temes mitològics, històrics i elements simbòlics com l'arc de triomf.
  6. 6. L'actitud antropocèntrica del Renaixement va convertir el cos humà en paradigma de la perfecció i la còpia exacta de la realitat en l'objectiu primordial de les representacions artístiques, afavorides pel descobriment de les lleis de la perspectiva lineal que van permetre als artistes renaixentistes representar l'espai en tres dimensions.
  7. 7. La racionalització de l'espai i de la bellesa foren també conquestes del Renaixement, que va trobar el seu propi llenguatge en l'expressió de la mesura, les proporcions i el moviment.
  8. 8. EL QUATTROCENTO La ciutat de Florència es va convertir, durant el segle XV, en el focus artístic més important d'Itàlia, vinculada al govern de la família dels Mèdici. Per primera vegada, des de l'època clàssica, es van construir edificis amb un nou concepte espacial, adequat a les necessitats de l'ésser humà i a les activitats d'una societat nova.
  9. 9. EL CINQUECENTO A començaments del segle XVI, la capitalitat artística italiana va passar a Roma, que es va convertir en el centre polític, religiós i cultural. Entorn de la cort pontifícia es van agrupar artistes procedents de tot Itàlia per conferir a Roma la seva antiga esplendor, d'acord amb els ideals de grandesa del papat humanista.
  10. 10. L'ESCOLA VENECIANA La pintura de Giorgione, caracteritzada per l'habilitat constructiva i el joc de llums, va instaurar les bases de la gran escola veneciana. Es tracta de l'anomenada pintura tonal, que va consistir bàsicament a pintar només amb els colors i la perspectiva atmosfèrica, sense recórrer al dibuix.
  11. 11. Els grans mestres de la pintura veneciana del segle XVI van descobrir tota una sèrie de possibilitats que més tard explotarien els artistes del barroc. El culte al color, la importància dels temes secundaris, l'anècdota, el detall, l'exaltació de la riquesa i la contemplació poètica del paisatge són trets característics d'aquesta escola.
  12. 12. EL MANIERISME El saqueig de Roma i la crisi econòmica de 1530 van produir una diàspora dels artistes renaixentistes i van plantejar una crisi de valors en el si de l'art italià. L'art clàssic era incapaç d'expressar la nova situació, i els artistes van començar a buscar noves formes d'expressió artística. La idea de superació del llenguatge renaixentista es va obrir camí i, per mitjà de transgressions i fantasies, va néixer el manierisme, que es va mantenir vigent fins el 1570.
  13. 13. En l'àmbit de les corts europees, el manierisme va desenvolupar una estètica imaginativa, elegant i virtuosa, inspirada en els grans mestres clàssics. Els trets més característics són l'allargament de les proporcions, l'ús arbitrari de la llum i el color, les dificultats tècniques i la presència de recursos artificiosos com l'escorç o la figura serpentina. En definitiva, es tractava d'un art antinatural i artificial, amb un missatge intel·lectual i de difícil compresió, en que la naturalesa va deixar de ser el model a imitar.
  14. 14. EL RENAIXEMENT A LA RESTA D'EUROPA A partir del 1500, la difusió de les noves formulacions pictòriques renaixentistes es va produir amb una gran rapidesa, gràcies a la circulació dels gravats i dels viatges dels artistes a Itàlia.
  15. 15. ARQUITECTURA ● Quattrocento ● Cinquecento ● Herrerià ● Manierisme
  16. 16. Arquitectura QUATTROCENTO CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: ● Neix un nou concepte espacial basat en la claredat, el predomini de l'horitzontalitat i la línia recta, i la disposició ordenada de les parts. ● Es fan servir elements constructius i decoratius clàssics interpretats amb llibertat. OBRES REPRESENTATIVES: ● Façana de Santa Maria Novella (Florència), de León Battista Alberti (1404-1472) ● Església de San Lorenzo (Florència) de Filippo Brunelleschi (1377-1446)
  17. 17. Arquitectura Santa Maria la Novella, Alberti
  18. 18. Arquitectura Església de Sant Lorenzo, Brunelleschi
  19. 19. Arquitectura Cúpula Santa María de las Flores, Brunelleschi
  20. 20. Arquitectura CINQUECENTO CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: ● Estil sever i equilibrat que rebutja el decorativisme del Quattrocento. ● És el classicisme renaixentista, monumental i solemne, perfectament equilibrat. OBRES REPRESENTATIVES: ● Templet de San Pietro in Montorio (Roma), de Donato Bramante (1444-1514) ● Basílica de Sant Pere de Roma
  21. 21. Arquitectura Cúpula de Sant Pere del Vaticà, Miquel Àngel
  22. 22. Arquitectura Escala de la biblioteca Laurenziana a Florència, Miquel Àngel
  23. 23. Arquitectura San Pietro in Montorio, 1502, Bramante
  24. 24. Arquitectura HERRERIÀ CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: ● Estil arquitectònic espanyol que segueix les pautes del Cinquecento romà. OBRES REPRESENTATIVES: ● Monestir d'El Escorial, de Juan Herrera (1530-1593)
  25. 25. Arquitectura Monestir d'El Escorial, Juan Herrera (1530-1593)
  26. 26. Arquitectura MANIERISME CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: ● Espais complexos allunyats de la claredat renaixentista, amb un ús arbitrari dels elements clàssics. OBRES REPRESENTATIVES: ● Palau del Te, a Màntua, de Giulio Romano (1499-1546)
  27. 27. Arquitectura Villa Rotonda, Palladio. 1550
  28. 28. Arquitectura Façana del Gesú a Roma, Giacomo della Porta. 1571
  29. 29. ESCULTURA ● Quattrocento ● Cinquecento ● Manierisme
  30. 30. Escultura QUATTROCENTO CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: ● Ús de materials clàssics com el marbre i el bronze. Recuperació de tipologies com el relleu, el bust, el sarcòfag monumental o l'estàtua eqüestre. ● Estudi de les proporcions, l'anatomia i els cànons de bellesa. ● Domina encara el gust per les formes corbes i allargades del Gòtic internacional, així com el gust pel detall.
  31. 31. Escultura QUATTROCENTO OBRES REPRESENTATIVES: ● David, Donatello (1386-1466) ● Portes del Paradís, Baptisteri de Florència, obra de Lorenzo Ghiberti (1378-1455) ● Condottiero Gattamelata, Donatello ● Tomba de Carlo Marsuppini, Florència, obra de Desiderio da Setignano (1430-1464)
  32. 32. Escultura David Donatello (1386-1466)
  33. 33. Escultura Condottiero Gattamelata, Donatello
  34. 34. Escultura Portes del Paradís Baptisteri de Florència Lorenzo Ghiberti (1378-1455)
  35. 35. Escultura Portes del Paradís Baptisteri de Florència Lorenzo Ghiberti (1378-1455)
  36. 36. Escultura Portes del Paradís (Detall)
  37. 37. Escultura CINQUECENTO CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: ● Preferència per l'escultura exempta en detriment del relleu. ● El classicisme es tradueix en un equilibri rigirós entre realitat i monumentalitat, entre massa i moviment. OBRES REPRESENTATIVES: ● Pietat, Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564)
  38. 38. Escultura Pietat, Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564)
  39. 39. Escultura David, Miquel Àngel
  40. 40. Escultura MANIERISME CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: ● Domini de la tècnica en siluetes plenes de gràcia, dinàmiques i de difícil equilibri. OBRES REPRESENTATIVES: ● Mercuri, de Giambologna (1529-1608)
  41. 41. Escultura Mercuri Giambologna (1529-1608)
  42. 42. Escultura Venus sortint de l'aigua, Joan de Bolònia.
  43. 43. Escultura El rapte de les Sabines, (1579-83) Joan de Bolònia
  44. 44. PINTURA ● Quattrocento ● Cinquecento ● Escola veneciana ● Manierisme
  45. 45. “LA PINTURA AL FRESC I EL TEMPLE” La tècnica del fresc consisteix bàsicament a aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre un mur humit, prèviament amb tres o quatre capes d'arrebossada. El dibuix, pintat amb anterioritat sobre un cartró a mida natural, es transporta directament al mur per mitjà del dibuix picat i es repassa amb els pinzells.
  46. 46. En canvi, la pintura al temple fa servir suports d'allò més variats, des de fustes a cartrons i murs (en aquest cas, s'aplica directament sobre l'arrebossada seca). La tècnica del temple consisteix a diluir els colors amb aigua barrejada amb un aglutinant, que pot ser ou, caseïna, cera o bé coles diverses.
  47. 47. Pintura QUATTROCENTO CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: ● La utilització de la perspectiva i el desig de veracitat es tradueixen en una reproducció exacta de la realitat. ● S'utilitzen les tècniques del fresc, la pintura a l'oli i el temple. ● Pintura de temàtica religiosa, mitològica i retrats. ● Durant la segona meitat del segle s'avança en el desenvolupament de l'anatomia i l'establiment de cànons de proporcions.
  48. 48. Pintura QUATTROCENTO OBRES REPRESENTATIVES: ● Masaccio (1401-1428): Frescos de la capella Brancacci, Florència. ● Fra Angelico (1387-1455): L'anunciació ● Piero della Francesca (1410-1492): La flagelació de Crist ● Botticelli (1445-1510): La primavera. El naixement de Venus
  49. 49. Masaccio (1401-1428) Frescos de la capella Brancacci, Florència.
  50. 50. Fra Angelico (1387-1455) L'anunciació
  51. 51. Piero della Francesca (1410-1492) La flagelació de Crist
  52. 52. Botticelli (1445-1510) La primavera
  53. 53. La primavera, de Botticelli
  54. 54. Pintura CINQUECENTO CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: ● Perfecció total en la simplificació de la composició. ● Domini del clarobscur i de la perspectiva aèria. ● Desapareixen les reminiscències gòtiques (gust per la línia, l'anècdota i el color). OBRES REPRESENTATIVES: ● Leonardo da Vinci (1452-1519): La Gioconda ● Rafael (1483-1520): L'escola d'Atenes ● Miquel Àngel (1475-1564): El judici final
  55. 55. “LA PINTURA SEGONS LEONARDO” “L'objectiu primordial d'un pintor és fer que una superfície plana sembli un cos en relleu, que es projecta des d'aquest pla”.
  56. 56. Leonardo da Vinci Mona Lisa (La Gioconda)
  57. 57. Leonardo da Vinci L'últim sopar
  58. 58. Leonardo da Vinci La Verge de les roques
  59. 59. Leonardo da Vinci La Verge i el nen amb Santa Anna
  60. 60. Rafael Escola d'Atenes (Estàncies del Vaticà)
  61. 61. Rafael Retrat del Papa Juli II
  62. 62. Rafael El somni del cavaller
  63. 63. Rafael La Bella Jardinera
  64. 64. Rafael L'anunciació
  65. 65. Miquel Àngel Judici Final (Capella Sixtina)
  66. 66. Miquel Àngel Bòveda de la Capella Sixtina
  67. 67. Miquel Àngel Detalls de la bòveda de la Capella Sixtina Expulsió del paradís Creació d'Adam
  68. 68. Pintura ESCOLA VENECIANA CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: ● Gust pel color, l'exaltació de la riquesa i escenaris arquitectònics fastuosos. ● Importància dels temes secundaris, del detall i del paisatge. ● És una pintura tonal, que consisteix a pintar només amb els colors i la perspectiva atmosfèrica. OBRES REPRESENTATIVES: ● Tintoretto (1518-1594): El miracle de sant Marc ● Ticià (1487-1576): Flora ● Il veronese (1528-1588): Les noces de Canà ● Giorgione (1477-1510): La tempesta
  69. 69. Tintoretto (1518-1594) El miracle de sant Marc
  70. 70. Ticià (1487-1576) Flora
  71. 71. Il veronese (1528-1588) Les noces de Canà
  72. 72. Giorgione (1477-1510) La tempesta
  73. 73. Pintura MANIERISME CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: Composicions distorsionades per les perspectives infinites, ● els escorços, les figures de proporcions allargades i la il·luminació irreal. OBRES REPRESENTATIVES: Il Parmigianino (1503-1540): La Mare de Déu del coll llarg ● Giorgo Vasari (1511-1574): Perseu i Andròmeda ●
  74. 74. La Mare de Déu del coll llarg Il Parmigianino (1503-1540)
  75. 75. Parmigianino porta a l’extrem aquestes característiques en la seva Verge del Coll llarg que es deforma per dotar-la d’una més gran elegància. Les figures tenen proporcions impossibles que accentuen l’expressivitat dramàtica..Els colors són de gamma freda, fosforescents i lívids, sota estranyes llums artificials. Aquest art exacerbat i espiritualista té un caràcter minoritari, cortesà i hermètic, amb pretensions aristocràtiques.
  76. 76. Noli me tangere, (1525) Corregio
  77. 77. Perseu i Andròmeda 1570, Giorgo Vasari (1511-1574)
  78. 78. Resum ● Corrent cultural originat a Itàlia al segle XV, que va suposar un retorn a les fonts de la civilització occidental: l'antiguitat grecoromana. ● Sorgeix com a resultat d'una nova concepció del món propugnada per l'Humanisme, que substitueix el teocentrisme medieval per l'antropocentrisme: l'home passa a ser la mesura de totes les coses. ● Canvi important en la consideració de la posició de l'artista: de ser considerat un artesà, comença a ser admirat com un ésser superior o un creador.

×