TITULAR: Tàrrega porta a judici un veí per malmetre unes jardineres FOTO: Els Amics del Museu de Lleida visiten el de Barbastre

1. dilluns 4 DE juny 2012
Pàgina 12
Polèmica tercera posició de
Márquez a Montmeló després
de la caiguda d’Espargaró
Va ser sancionat amb un minut (perdia tots els
punts) per la direcció de cursa que considerava que
era el culpable de la topada amb el seu rival. La
BONDIA
federació, després d’un recurs, va revocar el càstig.
Tàrrega porta a judici un veí
per malmetre unes jardineres
El consistori assegura que continuarà denunciant els actes vandàlics com
el d’aquest targarí, que ha estat condemnat a pagar 342 euros Comarques P. 9 i Ed. 4
o xavier lozano (acn)
Els Amics del Museu de Lleida
visiten el de Barbastre
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
> La Mitjana, escenari del
Dia del Medi Ambient
Una de les sales, amb una
lleida Pàgina 7 paret buida reservada
per posar-hi un retaule
exposat a Lleida
> Solsona estrena el seu
‘Quarto dels Gegants’
comarques Pàgina 9 Avui Pàgina 3
cat
Núm. 1.572 Any 7 / BONDIA
BALAGUER
Plaça Pau Casals, 6 pral.
T. 973 45 05 55
LLEIDA
Passeig de Ronda, 57
T. 973 28 28 18
VIELHA
Av. Madaleta, 11 baixos
www.cudos-consultors.com T. 973 64 26 99

2. es dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella
La catedral
2 D’INTERÈS DILLUNS 4 DE JUNY DE 2012
EL TEMPS
Vielha
Vielha
7/24
SERVEIS
TELÈFONS VAL D’ARAN
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 PALLARS
Urgències Mossos 088
ALTA meteo@bondia.cat
Mossos d’Esquadra 973 700 050 RIBAGORÇA SOBIRÀ
Associació Amics de la Seu Vella
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Sort
06.24h 11/25
Arxiu fotogràfic
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 21.27h Martinet
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 El Pont 8/25
La temperatura tornarà
de Suert
Urgències mèdiques 8/25 CERDANYA
ICS 973 221 516 La Seu
Hosp. Arnau de Vilanova
Hospital de Santa Maria
973 248 100
973 727 222
a recuperar el terreny d’Urgell
10/26
8/23
Gósol
Urgències Tàrrega
Comitè Anti-sida
973 310 852
973 221 212 que ahir va perdre plena
Tremp
14/29 ALT URGELL BERGUEDÀ
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624 La primera setmana sencera del juny ve
PALLARS
Fotografia: J.I. Rodríguez
Fibrolleida 649 873 838 amb trets típicament estiuencs. Això sí, sem-
Creu Roja bla que la calor de gran part de la setmana JUSSÀ Solsona
Lleida 973 279 900 13/28
Agramunt 973 390 880
passada no s’ha d’assolir, tot i que tocarà
Balaguer 973 445 795 suar i aguantar moltes hores de sol. Un
Cervera 973 532 084 SOLSONÈS
astre rei que avui serà imperatiu a Lleida. NOGUERA
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
De principi a final del dia, i des del Segrià a
Tàrrega 973 500 679 la Cerdanya, serà dominant. No tindrem
Serveis funeraris 973 237 206
SEGARRA
ruixats de tarda. I tornarà a fer més calor Balaguer
Servei de Suport 14/29
que ahir, amb nit fresca. Demà sol i calor.
l’Associació Amics de la
en el Dol de Ponent 973 501 503
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Cervera
Seu Vella de Lleida!!!
Estació d’Autobusos 973 268 500 13/29
URGELL
és la 2a Meravella de Catalunya
Dimarts
Dimecres
FARMÀCIES AVUI PLA D’URGELL
Fes-te soci de
Ara és el nostre símbol,
De 9.00 a 22.00 h Mollerussa Tàrrega
Manso Passeig de Ronda, 43 Lleida 15/30
14/29
Peña Sàez Corregidor Escofet, 39 15/30
De 22.00 a 00.00 h
Prat Bruc, 30. Cappont SEGRIÀ
Puigpinós Humbert Torres, 23 Les Borges
Blanques
De 00.00 a 09.00 h 15/30
Prat Bruc, 30. Cappont
GARRIGUES
FARMÀCIES DEMA
De 9.00 a 22.00 h
Simó Príncep de Viana, 99
Villalonga P. Hostal, 2. La Bordeta
De 22.00 a 00.00 h Fa 300 anys
Baquero Riu Ebre, 10. Cappont
Bendicho I. Passeig de Ronda, 139 Felip V la va tancar
De 00.00 a 09.00 h
Bendicho I. Passeig de Ronda, 139
i la va fer Vella
Entre tots cal fer-la cada
AL·LÈRGIES (DEL 28-05 AL 04-06) cop més Bella.
Parietària 2 = Pi 2 = Ajuda’ns a aconseguir la
Gramínies 4 = Plàtan 0 = declaració de Patrimoni
Olivera 4 = Pollancre - - Mundial del conjunt
Avellaner - - Salze 0 = monumental del Turó
Auró Negundo - - Vern - -
Freixe 0 = Xiprer 0 =
de la Seu Vella
Fa 300 anys Felip V la va tanca
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Melcoratge 0 = Alternaria 4 =
Associació Amics de la
Om - - Cladosporium 4 =
J.I. Rodríguez
Seu Vella
NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA
Nul 0 Mitjà 2 Màxim 4
Baix 1 Alt 3 Fa 300 anys Felip V la va tancarLa la va fer Vella
i catedral Ar
Ar
Arxiu fotogràfic
Associació Amics de la
Fons Díez-Coronel Arxiu
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
NIVELLS DE PREVISIÓ és la 2a
Associació Amics de la
és la 2a
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestado
J.I. Rodríguez
Associació Amics de la J.I. Rodríguez
En augment A En descens D
Fa 300 anys Fel
Seu Vella
Fe
Fons Díez-Coronel Arxiu Seu Vella
Estable = Situació excepcional ?
Fa 300 anys Felip V la va tancar l’Assocf i la va
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
Reproducció fotogràfica
La catedral Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez
J.I. Rodríguez
Arxiu fotogràfic
Fa Fa 300 anys Felip Felip V la va fertancar i la va és el nostre símbol,
300 anys V la va tancar i la va Vella fer Vella
Fotografia: J.I. Rodríguez
Seu V
Associació Amics de la Seu Vella
Associació Amics de la Seu Vella
Seu Vella
J.I. Rodríguez
Fons Díez-Coronel Arxiu
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) ·· c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
233 621 (contestador) c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
Ara
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
és l
Entre tots cal fer-la cada
Seu Vella
Ajuda’ns a aconseguir la
declaració de Patrimoni
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
monumental del Turó
és la 2a Meravella de Catalunya
Mundial del conjunt
cop més Bella.
J.I. Rodríguez
de la Seu Vella
J.I. Rodríguez
Seu Vella
Fes-te soci de
Seu Vella
La catedral Arxiu fotogràfic l’Associació Amics de la
Fotografia: J.I. Rodríguez La catedral
Seu Vella de Lleida!!!
Associació Amics de la Seu Vella
l’Ass
La catedral
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org Arxiu fotogràfic Fo
Associació Amics de la Seu Vella
La catedral Arxiu fotogràfic
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · T
Fotografia: J.I. Rodríguez
Facilita’ns les Associació Amics de la Seu Vella
teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org Seu
COMPRAMOS ORO Y PLATA
El mejor regalo que COMPRO Confíe en nuestra
ORO
te podemos hacer es profesionalidad y discreción
valorar tus joyas más No se arrepentirá
que nadie Compruébelo sin compromiso
Hasta
ORO LOPEZ · c/Unió, 13 (baixos) · c/Pi i Margall, 2 (delante Auditorio)
LLEIDA · Tel. 675 88 38 15 · Tel. 973 27 92 28 37€/gramo

3. dilluns 4 DE juny DE 2012 avui 3
cultura i patrimoni
El litigi per la propietat de l’Art Sacre de la Franja de les obres d’art dels pobles de la Franja que pertanyien aragonesos mantenen la intenció d’exposar-les i així ho
Ponent va viure ahir diumenge una escena peculiar. Els al Bisbat de Lleida i que fa més d’un segle van cedir o anuncien en diferents cartells on asseguren que estan
Amics del Museu de Lleida van visitar el Museu Diocesà vendre al Bisbe Messeguer. Per primer cop els amics del “cedides al Museu de Lleida”. Els lleidatans va reclamar
de Barbastre (Osca), on l’Aragó ha reservat l’espai per Museu de Lleida van poder comprovar ‘in situ’ com els la legalitat de la propietat de les obres per Catalunya.
xavier lozano (acn)
L’excursió va començar a la catedral de la població (esquerra). Una vitrina del museu amb un espai buit i el cartell del Frontal de l’Altar de Sant Vicenç Màrtir (dreta)
Conviden els Els Museu de Barbastre
aragonesos
a visitar continua reservant un
el museu
lleidatà espai per les obres en litigi
La presidenta dels Amics Els Amics del Museu de Lleida, que ahir van anar-hi d’excursió, comproven
del Museu de Lleida,
Núria Oliva, va recordar ‘in situ’ com el bisbat aragonès manté la intenció d’exposar-les
després de la visita que
les obres pertanyen a xavier lozano (acn) fa anys perquè, per una ban- les obres d’Art que “Catalunya
barbastre
l’antic Bisbat de Lleida i da, el de Lleida justifica que ens ha robat” i feia referència
“es mantindran a Lleida” Els Amics del Museu de Lleida el lliurament de les obres va a la petició que fa Catalunya Espais
però va reconèixer en-
tendre la posició dels
van fer ahir una excursió a
Barbastre (Osca) per visitar,
ser legal, amb documentació i
factures, mentre que el de Bar-
dels Papers de Salamanca. Ja
a l’exposició, la primera paret
buits per
ciutadans del bisbat de entre d’altres, el Museu Dioce- bastre-Montsó defensa la que és buida. Tot i això, en un petit reivindicar-ne
Barbastre-Montsó.
aquest motiu, els va con-
Per sà. D’aquesta forma van poder
comprovar de primera mà com
considera “legítima propietat”
de les parròquies aragoneses.
cartell s’hi pot veure la fotogra-
fia de la taula de Sant Miquel de
la propietat
vidar a fer com ells, i vi- hi ha diversos espais reservats Villauli, amb una inscripció on La guia del grup no va
sitar el Museu de Lleida. per les obres d’art de la Fran- dedicatòries punyents detalla que la peça està cedida fer cap referència al litigi
També es va sumar a la ja en litigi amb Lleida. El grup Aquest ideal dels aragone- en dipòsit al Museu de Lleida i va evitar aturar-se da-
invitació el secretari dels estava format per una trentena sos es va palpar només entrar Diocesà i Comarcal. El mateix vant les vitrines buides o
Amics del Museu de de persones. al museu, on la lectura del lli- passa amb altres peces com la les parets reservades. Al
Lleida, Antonio de la Tor- bre de visites va causar cert Mare de Déu de Saidí, que té finalitzar el recorregut,
re, que va recordar que el bisbats en pugna impacte entre els lleidatans reservada una vitrina sencera va explicar que aquests
lliurament de les peces al La visita a Barbastre va co- participants a la visita. L’últi- al centre de la sala, o l’Arqueta espais “s’ha decidit dei-
bisbe Messeguer fa més mençar per la catedral, seu del ma escriptura era d’una visi- de Buira. xar-los buits en reivindi-
d’un segle està documen- bisbat que manté la pugna amb tant que reclamava per Aragó D’aquesta forma, al llarg del cació del poble aragonès
tal i és legal. L’Associació el de Lleida per la propietat de recinte, s’hi poden veure es- per aconseguir aquestes
dels Amics del Museu de les obres d’art que fa més d’un pais reservats per almenys una obres d’art que van per-
Lleida és una plataforma segle el bisbe Messeguer va re- > A l’equipament quinzena de peces, entre les tànyer a les seves parrò-
ciutadana que va néixer collir de diferents parròquies s’hi poden veure quals retaules de Binaced, Las- quies”. El Museu Diocesà
per vetllar i procurar la de la Franja de Ponent, llavors espais reservats cuarre, Algayón, Tamarit de de Barbastre va obrir por-
defensa i difusió del Mu- del Bisbat de Lleida, per con- per almenys una Llitera, Montsó, o la custòria de tes el 15 de desembre de
seu de Lleida. servar-les a la capital. El litigi quinzena de peces Bafauy o l’hostiari d’Azanuy 2010.
enfronta els dos bisbats des de (Osca).

4. 4 OPINIÓ DILLUNS 4 DE JUNY DE 2012
EDITORIAL CARTES AL DIRECTOR
Incívics davant del jutge EL RESSÒ DEL SILENCI CONTEMPLATIU reflexió, i per a un cristià amb la saba de l’oració; que no hem de tenir por a
les tempestes de la primavera i la calor de l’estiu, perquè la nostra vida està
en mans de Déu i les nostres arrels beuen de les aigües de Vida per donar
Els ajuntaments solen sancionar els actes incívics amb El silenci dels consagrats de vida contemplativa resulta sempre molt elo-
fruit al moment oportú (cf Salm 1). Aquest Diumenge de la Trinitat, ben a
qüent per a qui comparteix amb ells uns dies de recés, com ens recordava
multes gràcies a les ordenances de civisme. L’Ajuntament als preveres de Lleida el proppassat febrer Fra Maties, monjo de Poblet. prop de la celebració del Corpus, se’ns convidava a agrair l’existència de
persones consagrades en la vida contemplativa. A casa nostra, a la Caparre-
de Tàrrega ha anat més enllà i ha interposat una denún- És un silenci teixit d’amor, de sorpresa, d’agraïment, de confiança. I citava
lla, hi tenim el Monestir del Sagrat Cor amb una comunitat de Carmelites
l’abat Cassià Just quan deia que la pau inalterable, el goig, la delicadesa per
cia contra un veí per causar danys en unes jardineres de saber captar la bellesa de les coses –tot i enmig de l’esforç, de la lluita i de que fa visible la radicalitat evangèlica i la primacia del valors transcendents,
que no són patrimoni exclusiu de la vida consagrada però poden ser més
la via pública. La sentència condemna l’acusat a pagar les les decepcions tan freqüents– només ho pot viure aquell que ha entrat en
clarament encarnats pels qui han fet aquesta opció publica. El Concili Vati-
aquesta atmosfera de silenci. Certament, de vegades parlem massa. Tenim
destrosses (342 euros) i les costes del procés. El consistori por al silenci i tendim més cap a l’exterior, cap a la paraula fàcil i super- cà II (Lumen Gentium 46) va assenyalar expressament la vocació d’aquells
ficial, cap al soroll que ens estalvia pensar i enfrontar-nos amb nosaltres que, a l’Església, han estat cridats a representar Jesús en contemplació sobre
ja ha anunciat “tolerància zero” i assegura que continu- mateixos i la nostra realitat, fugint de la necessària reflexió i discerniment la muntanya, passant les nits o els matins en oració. Ells i elles són una
arà denunciant els actes vandàlics davant la justícia. La davant les múltiples experiències de la vida. Som membres d’una societat prolongació de la pregària de Jesús al Pare i signe d’aquesta Presència. La
que està connectada com mai (globalitzada) però en la que no abunda la seva vida va entreteixint la “soledat habitada” (que mai no és aïllament o in-
“broma” costa cada any uns 6.000 euros als targarins. És, veritable comunicació que ens ajudi a aprofundir relacions. Reprodueixo hibició); el silenci que facilita percebre ben vives les experiències doloroses
sense dubte, un seriós avís a aquells que malmeten la via el que ens deia Fra Maties: “Si sabem romandre amb un silenci admiratiu del proisme i capacita per a dialogar amb la Paraula que “salva”; l’oració,
i contemplatiu... comprendrem que una idea és gestada en el silenci; que litúrgica i personal; la lectura meditada de la Sagrada Escriptura; el treball,
pública. I és que no és el mateix un multa administrativa el temps de la Salvació comença cada dia; que, com Jesús, necessitem del que prolonga la creació de Déu, sosté la comunitat i afavoreix els germans
que asseure’s davant d’un jutge. Segur que més silenci i de l’oració abans dels moments importants i de les grans decisions necessitats. Donem gràcies a Déu pel do de la vida contemplativa.
(cf. Mt 6,12; 22,39); que l’ésser humà creix, com un arbre, amb la saba de la
d’un incívic ja es planteja deixar de fer malifetes. JOAN PIRIS / BISBE DE LLEIDA
OPINIÓ
Per aquesta raó, els infants són un energia, hort, un pati més verd, etc.). També han tingut una molt bona ac-
Lleida, capital natural dels principals destinataris de l’am- Amb una filosofa semblant, les as- ceptació els horts familiars a Rufea on,
ÀNGEL ROS I DOMINGO / ALCALDE DE LLEIDA
plíssim ventall de programes i acti- sociacions de Lleida també poden ma- a més de conrear-s’hi les 54 parcel·les,
vitats mediambientals que la Paeria nifestar el seu compromís amb el Medi es realitzen activitats sobre horticultu-
Lleida ha celebrat aquest diumenge organitza al llarg de tot l’any. Així, en Ambient. Només cal que s’adhereixin ra i temes relacionats. Cal destacar les
la Festa del Medi Ambient. Ja fa nou els darrers mesos la mainada ha plan- a l’Agenda 21 i esdevinguin Ecoentitat. iniciatives privades de joves empre-
anys que la Paeria se suma a la com- tat una cinquantena d’arbres al Parc La ciutat ja compta amb 33 agrupacions saris del món del medi ambient en el
memoració del Dia Mundial del Medi del Cobriment de les Vies. En aques- adherides que impliquen a unes 45.000 mateix sentit que els horts municipals
Ambient amb aquesta jornada que té ta acció van participar alumnes dels persones. Amb aquest programa, les de Rufea.
lloc al Parc de la Mitjana. Enguany, col·legis Lestonnac i Sagrada Família entitats realitzen un projecte bianual La ciutadania ha fet seus uns espais
però, s’ha volgut ampliar a una set- i de les escoles Pardinyes, Riu Segre i amb el suport de la Paeria en forma de naturals privilegiats per a una capital
mana les activitats dedicades a aquest Príncep de Viana. Els infants d’aquest material, assessorament i formació. com la nostra -La Mitjana, l’Horta, la
motiu, com a mostra del compromís darrer centre també han plantat arbres A Lleida, l’interès pel Medi Ambi- canalització del Riu Segre, els Aigua-
de l’Ajuntament de Lleida i de la ciu- al pati de la seva escola. ent es fa visible setmana rere setmana, molls de Rufea, els Camps Elisis, el
tadania per la preservació i la posada Cal afegir el cicle Natura als Parcs, amb la gran participació que assolei- Camí del Riu. Unes zones que es tro-
en valor d’un dels principals elements que estarà en marxa fins al juliol, i que xen activitats com les Ecoactivitats ben a tocar de l’àrea urbana i que són
identitaris d’aquesta terra i generador introdueix els més menuts en el món que, entre d’altres temes, informen ideals per a moments d’esbarjo, per
d’activitat econòmica, tant agrària com de la jardineria, acompanyats d’un sobre el procés de les deixalles, desco- passejar, anar en bicicleta o per fer es-
turística: els espais naturals. amic tan especial com el Banyetes, a breixen les aus aqüàtiques hivernants a port. Un cinturó verd que és una part
Els infants són els protagonistes de més d’apropar-los encara més a un La Mitjana o bé presenten les diferents indissociable de Lleida, font de riquesa
la Festa del Medi Ambient, que inclou altre espai natural de referència, els tipologies d’arbres que podem trobar i de qualitat de vida.
jocs dedicats a l’aigua, als residus, a Camps Elisis. als carrers. Al 2011 hi van prendre part En l’escenari mediambiental de
l’energia, a la mobilitat i a la biodiver- Els nens i nenes també han gaudit, 7.300 persones. Lleida, l’Horta ocupa un lloc preemi-
sitat, que es realitzen en el principal recentment, del Dinar 100% Horta, un Així mateix, els lleidatans i les llei- nent com a pulmó de la ciutat i, a la ve-
escenari natural de la ciutat, el bosc de àpat escolar fet només amb productes datanes es bolquen en les moltíssimes gada, centre d’activitat econòmica per
ribera del Parc de la Mitjana. És impor- d’agricultura de proximitat. cites festives i lúdiques organitzades les explotacions agrícoles i ramaderes
tant que els nens i nenes assumeixin de Però el programa mediambiental al llarg de l’any a l’entorn del Medi que acull.
ben petits que cuidar l’entorn és una per excel·lencia dedicat als infants i als Ambient i dels espais i dels productes Cal tenir en compte, que l’estratègia
mostra d’estimació del propi territori joves és l’Agenda 21 Escolar. En el seu naturals: el mercat de l’Hort a Taula, el de promoció de la ciutat es fonamenta
i una garantia de futur per a la nostra sisè any de funcionament s’ha assolit la Mercat de l’Aplec, Benvinguts a l’Hor- en la consideració de la gastronomia
societat, i si aquest concepte l’aprenen xifra de 64 centres, des d’escoles bres- ta de Lleida, Fira Natura, la Festa de local i de la qualitat de l’alimentació a
jugant, el traslladaran a tota la família sol a instituts de secundària, que duen l’Aigua, el Dia Mundial de l’Activitat Lleida com a gran motor del sector tu-
i el tindran present al llarg de tota la a terme projectes en diferents àmbits Física i la plantada d’arbres al Xoperal rístic i, per tant, com a generador d’ac-
vida. (gestió de residus, estalvi d’aigua i del Tòfol, entre molts d’altres. tivitat econòmica i ocupació.
2. L’esperit com a inspiració transfor- mateix esforç, per vèncer la resistència
Manifest de ‘Viu! Essència d’Humanitat’ madora del model social materialista. d’allò que sembla inamovible. La soli-
COL∙LECTIU ‘VIU! ESSÈNCIA D’HUMANITAT’
Aquest esperit és el que identifica l’és- daritat és la força que ha de permetre la
ser humà, sent allò que té de més valuós. transformació, la restauració de la nostra
La crisi econòmica que patim és la de dos punts neuràlgics de la ciutat. És allò que cal preservar per impedir la integritat humana.
manifestació material d’una altra crisi La iniciativa pretén despertar la deshumanització que ens amenaça cada 4. Acceptar l’imperatiu d’actuar pací-
molt més greu i perillosa, la que ens ha consciència de la comunitat respecte a cop amb més perill. ficament, però amb convicció i persistèn-
portat a oblidar la nostra humanitat. La la necessitat d’apropar-nos a una sensi- 3. La qualitat humana com a valor su-
cia: cal estirar fins que el roc es mogui.
iniciativa Viu! Essència d`humanitat neix bilitat on els valors humans s’imposin prem d’aquest model.
Preservar la Humanitat implica defen-
com a reacció a aquest oblit. als materials. El valor suprem de l’Home rau en
La iniciativa consisteix en realitzar Les idees vertebradores del text del sar-la incondicionalment, actuant amb
la seva capacitat de reconèixer la seva
un acte comunitari, al voltant de l’art, Manifest són les següents: especificitat com a espècie. La qualitat la convicció necessària per no defallir
que impliqui tota la ciutadania que vul- 1. L’art com a evidència espiritual humana és allò que ens identifica i, per davant la resistència del roc. No podem
gui sumar-se a aquesta reivindicació. La manifestació artística-cultural tant, allò que ha de prevaler sobre tot. No cansar-nos d’estirar: el roc és tot allò que
L’acció central és la integració de les ens recorda que l’ésser humà està pro- preservar-la significa desvirtuar-nos com vol mantenir-nos ancorats en la inacció.
diferents parts de l’escultura de Miguel vist d’esperit i de sensibilitat, elements a espècie. Conclusió: Transformem la legitima
Àngel González, artista Argenti afincat que van més enllà del materialisme que L’escultura Entre tots ens ensenya la indignació en ideació conjunta compar-
a Lleida, a la plaça San Joan, procedents consumeix els valors humans. necessitat d’actuar conjuntament, en un tint el compromís d`aquest canvi.

5. dilluns 4 DE juny DE 2012 opinió 5
opinió
Balanç d’un any de GLOBALleida
antoni brufau / president de globalleida
Fa poques setmanes hem complert estem fusionant entre altres 5 entitats També cal que tots posem els mit- amb un compromís institucional ferm i
el primer aniversari de la posada en públiques: una fundació, un institut jans i el compromís real a les bones la defensa d’aquesta unió per sobre de
marxa del nou consorci GLOBALleida, d’ocupació, un patronat, un consorci i paraules. És evident que la situació és qualsevol interès particular ens en sor-
que tinc l’honor de presidir. El balanç un parc científic. La generositat de les de crisi profunda a les administracions tirem. Els accionistes d’una empresa hi
té clars i ombres, però sóc optimista. 5 institucions patrones, especialment públiques, però els governs marquen han d’estar sempre al capdavant. Això
GLOBALleida ja és una realitat física de l’Ajuntament i de la Diputació de prioritats a nivell pressupostari i és im- sí, s’ha d’evitar la ingerència política a
amb unes instal·lacions a l’avinguda Lleida, ha estat encomiable i demostra prescindible crear un marc estable per la gestió, els que manen han d’estar al
de Tortosa, 2 de Lleida i compta amb la bona salut dels lideratges públics als propers anys, que tingui en compte govern de la institució dictant les di-
un equip de persones que treballen per que tenim al territori. Aviat tindrem la necessitat de ser austers i la neces- rectrius i estratègies del nou consorci,
projectes per al desenvolupament eco- entre nosaltres els consells comarcals, i sitat de captar fons d’altres adminis- i deixant fer a la gestió fins que rendei-
nòmic del territori. Aviat esperem veu- serà un pas més per treballar junts a les tracions i de privats. No podem estar xin comptes.
re concrecions i resultats, tot i que totes nostres terres. pendents de si es paguen les nòmines Per últim, hem de tenir paciència.
les coses a la vida prenen el seu temps. Però no ens podem quedar a mit- cada final de mes. Per altra banda, ne- No és possible materialitzar resultats
A GLOBALleida hem definit 5 grans ges, i GLOBALleida necessita millo- cessitem construir un equip amb pro- sense una organització i una estructu-
àrees on volem generar impacte: em- rar. Hem d’aconseguir integrar al més fessionals de vàlua contrastada i que ra enfocada i un compromís per part
prenedoria i creixement empresarial, aviat possible tota la gent en un mateix no responguin a criteris de fidelitat de tots. Les empreses amb 150 treba-
projectes territorials, infraestructures espai i dissoldre les entitats. Fins que política. Aquest ha de ser un projecte lladors arriben a un territori després
estratègiques, promoció internacional, no ho aconseguim, GLOBALleida no apolític amb un equip de persones im- d’anys d’esforços conjunts i d’estratè-
i talent i ocupació. GLOBALleida va serà una realitat pionera, i existeix el plicades al 100% a GLOBALleida i amb gies compartides. Repeteixo, sóc opti-
aprovar fa un parell de mesos un full risc que acabi esdevenint una entitat un compromís total envers el territori mista. Ara mateix veig el vas mig ple,
de ruta molt ambiciós per als propers més entre altres. No ens podem per- de Lleida. però hem d’acabar d’omplir-lo entre
anys amb 67 projectes dels quals se’n dre en negociacions eternes. Hem de A més, les cinc institucions patrones tots. Si no persistim en l’esforç, no hau-
va escollir 7 de prioritaris. El conseller ser valents políticament i procedir a de GLOBALleida han d’esdevenir els rà valgut la pena fer tot aquest trajecte.
delegat, Xavier Pont, està fent una fei- la integració plena amb tots els riscos principals comercials de GLOBALleida Avui, amb la crisi punyent que estem
na excel·lent per materialitzar aquests i problemes que aquesta unió pugui a l’hora d’impulsar i d’atraure les opor- patint, és imprescindible unir-nos per
projectes i alhora per crear una organit- comportar. La gràcia de GLOBALleida tunitats de negoci per al territori. No ser més forts. GLOBALleida ja és una
zació professionalitzada que integri les és que vuit entitats i serveis esdevin- ens podem posar pals a les nostres realitat com a institució, les persones
diferents entitats que componen GLO- guin només una; si ha de ser una enti- pròpies rodes. La marca GLOBALleida passarem, però el que comptarà des-
BALleida. No és una tasca fàcil ja que tat més, haurem fracassat. l’hem de defensar entre tots. Només prés d’uns anys és la feina ben feta.
un propietari. La seva propietat són els gent ha resolt sense necessitat de l’Ad-
Bankia, el patrimoni bancari: ‘res nullius’? diners. I el seu negoci són els diners dels ministració. El sentit comú del gitano, la
joan argilés ciscart / advocat
altres. El patrimoni no l’interessa, no és prudència de la jutgessa, la naturalesa
de ningú. S’ha trobat de cop i de volta essencial d’un banc, que fa que conver-
- Diga si és cierto que usted entró a ro- ça, ni la llum de l’escala, ni l’aigua. I amb un paper que no és el seu. Ara té teixi el seu patrimoni en res nulius.
bar a este piso –preguntà la jutgessa de ara l’Ajuntament ens requereix que ar- patrimoni, i no se li acudeix defensar-lo Aleshores perquè serveixen els bancs?
guàrdia. Jo seia al costat com a advocat reglem la façana i aquí no paga ningú. i administrar-lo. Ara té obligacions sobre Els ingenus empresaris es pensaven que
defensor d’un gitano que denunciat per Això no pot ser –diu la secretària de la unes coses que solament formen part del servien per finançar-los la seva activitat
robatori. comunitat. seu actiu, allí amb números. productiva. Els dipositaris no tan inge-
- No señoría, yo vivo en un piso aban- Em truca una amic propietari d’uns Poso la ràdio i sento el Ministre d’Eco- nus, que fan anar els diners especulant
donado que lo he ocupado. Y el de al lado, baixos. nomia, Luis de Guindos, que parla de cap aquí cap allà poden córrer el risc de
llevaba también tiempo abandonado. Pensé - Al meu edifici van rehabilitar tots els “transparència en los activos”. Els milers perdre’ls. És que no poden ser també
que era de un banco. Llevaba cuatro o cinco pisos i no els han arribat a vendre. Va- de pisos dels seu patrimoni caldrà valo- com els empresaris que corren sempre
años sin entrar nadie. No sabía que era de un lien massa diners, un àtic estava a dos- rar-los avui , per que són actius. I com aquest risc? Si els diners s’han escapat
sigui molts transparents patirem en qua- i el patrimoni no el volen administrar,
particular. Y pido disculpas, señoria. No he cents cinquanta mil euros. Ara estan ple
drar els números. tanquem-los, els bancs, no serveixen per
tocado nada... d’ocupes i m’empalmen la llum al meu
I encara no hem començat amb els so- a res. El seu patrimoni ja l’administrarà
Em vaig quedar mut. El gitano acaba- comptador.
lars requalificats amb la Llei del senyor el comú, o com fins ara els propis famo-
va de confessar un delicte: era un okupa Ho anem a veure. Els pisos estan to-
Rato, que d’aquí a poc temps ja passaran lencs.
d’un suposadament “pis abandonat”. La talment desballestats. S’han endut els automàticament a ser altra vegada fin- No podem esperar tants anys a quèels
jutgessa, emperò li preguntava pel que aires condicionats, les cuines, etc. Hi ha ques rústegues. Les valoraran aleshores polítics hi donin una solució equivoca-
algú l’havia denunciat. El que ell ocu- pisos que fins els vàters falten. amb realitat i transparència? da, la d’esmerçar els nostres impostos
pava no tenia problema. Ningú l’havia - Avui aquests pisos no valen més de I els polítics, que ara es plantegen per pagar els forats dels especuladors, I
denunciat. Era d’un banc... cent mil euros –diu el meu amic. pagar tots els deutes de Bankia, no se’ls tanmateix, ara només necessitem el pa-
Em reuneixo amb una comunitat de Està clar que els pisos dels bancS estan acudeix encara que aquest pisos de nin- trimoni per les necessitats de la gent que
veïns: hi ha vuit pisos i uns baixos. Cinc abandonats. La tesi del gitano és plena gú podrien ser de la gent necessitada. Ja pateix les gestes d’aquests especuladors.
pisos són de bancs, dels que han execu- de sentit comú. Es tracta de la figura que que els bancs no els han posat al lloguer, Que es quedin amb el passiu, que ve del
tat les hipoteques i passat a ser propietat vaig estudiar a la facultat: res nullius (cosa l’Administració, si paga, podria expropi- llatí patior (patir).
dels bancs. No hi ha cap representant de ningú). Hi ha una gran diferència en- ar-los i destinar-los a habitatges socials. Ara els toca patir a ells ja que són els
dels bancs. La secretària es queixa que tre la propietat d’un particular i la d’un De fet, ja fan aquesta funció. Si deixessin culpables. La societat es pot quedar amb
els bancs no paguen les despeses comu- banc. El particular, denuncia, es preocu- de ser pisos abandonats, no hi hauria els actius, transparents això sí. No cal-
nitàries. pa, munta sometents, actua realment com prou ponts per ubicar tantes famílies a dran tantes auditories per ensenyar les
- No hem pogut pagar l’asseguran- un propietari. Un banc no és realment sota. Però aquest és un problema que la vergonyes.
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot, DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/