2. COL·LIRI de Rodolfo del Hoyo
Un cop a Salou, la Marga va comentar que era
I així, barrejant conversa de temes literaris i
millor deixar les maletes tal qual i sortir a fer un
personals, va passar el dinar, la sobretaula i la
volt.
tornada pel mateix camí. De tant en tant, en
Es van fer fotografies a la Torre Vella i a Damià s’aturava davant els escuts dels senyors
l’Església de Santa Maria del Mar. A en Damià li feudals i anava fent fotografies. El nom de
va interessar el relleu damunt la porta amb una Guillem devia ser un nom de moda perquè va
barca amb pescadors. Després van visitar alguns trobar-ne uns quants: Guillem de Claramunt,
edificis modernistes. I mentre caminaven fent de Guillem de Cervelló, Guillem de Montcada,
turistes i fent fotografies, la Marga anava Guillem Despuig, Guillem de Bearn, i també
explicant el que anaven veient com ara que alguns Berenguer com Berenguer de Pinós o
l’escut de l’església feia referència al seu origen Berenguer de Palou.
gremial i que representava el Gremi de
AADD: Salou, 6 pre-textos VII
Mariners, o que la casa modernista principal és
el xalet Bonet, obra d’un arquitecte deixeble de
Gaudí.
3. SALOU: LA CIUTAT ON TOT ÉS POSSIBLE
de Fina Anglès
Senyor Regidor de festes,
Des dels molts anys que tinc i des de la meva experiència de servir la nostra estimada vila de Salou, em
permeto adreçar-vos aquesta carta per fer-vos, per una vegada a la vila, una petició. M’hi anima saber de la
condescendència com s’ha rebut i atès altres sol·licitats de caire similar.
Jo sóc vella, tinc ja molts anys i sempre he procurat estar a l’aguait del món, dels moviments que es donen i
s’han donat per les nostres contrades i el nostre mar i també de les inquietuds i expressions artístiques i
culturals dels nostres ciutadans.
aquesta actitud, per a la qual no demano cap tipus de reconeixement, l’he exercida des de la meva voluntat
de servei al meu estimadíssim municipi de Salou. Ara, com us deia, em permeto la llibertat de fer-vos una
única petició.
4. Continuació...
Any rere any, per la festa major de la Mare de Déu d’Agost, veig enlairar-se en el cel mils i mils de
coets que esclaten, peten i fan cascades i explosions de tots colors. Ho trobo, sincerament, tan i tan
bonic que alguna vegada m’he arribat a imagina com es deu veure Salou des de tant amunt i enmig
de tanta bellesa. Jo que sóc alta ja me’n faig bastant la idea, però... Mai no és el mateix.
M’agradaria, doncs, senyor regidor, poder intercanviar-me encara que fos per una sola vegada amb
algun element del castell de focs.
Em conformaria que fos, com en altres casos que darrerament s’han fet públics, un cop cada quatre
anys, encara que a mi –l’edat no perdona- ja pocs me’n queden. Potser, per això mateix , tinc una
gran força interior que m’empeny a demanar-vos-ho i a confiar que vós m’ho concedireu.
Ben atentament, la seva segura servidora des de fa segles.
TORRE VELLA
AADD: Salou, 6 pre-textos IV
5. LA FLAIRE DE LA MAR de Joaquim Pijoan
Varem refer el camí de tornada, el Vil·la Alexander, o bé Casa Groga,
com l’anomenava la Mar familiarment, era una de les cases
modernistes del Passeig, al costat de la casa Bonet, una bella
construcció d’un deixeble de Gaudí, Domènech Sugrañes, li va
comentar quan hi passejaven pel davant, tot fent-li llegir, a la façana
principal, una inscripció que hi havia en un rellotge de sol fet amb
peces de ceràmica: Aprofita el temps que passa i no torna...
AADD: Salou, 6 pre-textos VII
6. SALOU: LA CIUTAT ON TOT ÉS POSSIBLE
de Fina Anglès
ma mare, em va portar quan vaig néixer, practicaré
Dret dalt del pedestal del meu monument, veig la mar
una mica de surf i em trobaré amb els meus companys
blava que un dia solcaren les meves naus en direcció
escriptors per parlar de les nostres coses perquè sóc
a Mallorca i m’agrada molt. Vaja, no cal dir-ho perquè
rei, però també sóc escriptor.
ja ho vaig deixar escrit en el meu Llibre dels Feyts del
(...)
rey En Jacme. (Això dels possessius els reis ho
Si ell baixa a baix, algú ha de pujar a dalt!
empren molt.).
(...)
només calia contactar amb la Colla gegantera de
Nós, Jacme I de Catalunya i Aragó, Comte de
Salou. El gegant Rei en Jaume complia tots els
Barcelona i rei d’Aragó, de València i de Mallorca,
requisits.
declaro que un dia de cada quatre anys, en
(...)
l’anomenat any de traspàs, descendiré del meu
El mateix Rei, que durant les festes majors i les
pedestal del meu monument del meu passeig de
trobades de gegants el veia desfilar pel passeig, havia
Salou i em passejaré per la vila, aniré al Parc de la
comentat, en privat, que amb aquell gegant se sentia
Ciutat 8...) i donaré un tomb amb bicicleta pel vial del
ben representat. Que feia patxoca i era elegant i
Cavet, visitaré l’església de Santa Maria com a record
majestuós i que es movia com s’escau no solament a
de la de la de Montpeller, el primer lloc on la Reina,
un gegant, sinó a un rei.
AADD: Salou, 6 pre-textos IV
7. DES DEL FAR DE SALOU de Teresa Costa-Gramunt
Veia el far des de casa: veia la seva silueta fantasmagòrica a l’alba que
pintava el cel amb els seus dits de rosa: veia com en aquelles primeres
llums, el far emergia de l’aigua com una deessa blanca. Quan el dia
avançava el seu curs de llum blanca esdevenia tan punyent que feia
aclucar els ulls. Després transitaven morosament, amb parsimònia, les
hores de la tarda que tenyia el blanc amb els tons malva, carmí i morat del
capvespre: en aquella hora violeta, el far s’embolcallava de misteri.
AADD: Salou 6 pre-textos V
8. DES DEL FAR DE SALOU de Teresa Costa-Gramunt
Durant tots aquests anys, el far ha sofert El només en dues ocasions ha deixat de
diverses transformacions. No l’edifici, per solucionar. La primera vegada va ser entre el
sort: l’edifici actual conserva la seva fesomia 18 de juliol i el 20 d’agost de l’any 1898, a
antiga que li dóna aquest aire de pel·lícula causa de la guerra de Cuba. Com va passar
històrica... “decimonòmica”, insisteixo que amb els altres fars espanyols repartits per la
dèiem la colla de joves estiuejants dels anys costa de la pell de brau, les autoritats
setanta governamentals van voler evitar que la seva
(...) llum servís de referència a una suposada
És evident la seva funció de salvament per invasió nord-americana...
als navegants en perill, sobretot en altres La segona vegada va ser durant la nostra
temps, quan no hi havia radars ni satèl·lits tràgica guerra civil, quan el far va servir de
que viatgessin per l’espai. punt d’observació. En la façana encara es
conserven els senyals de la metralla aèria.
AADD: Salou 6 pre-textos V
9. MAI NO HI HA BATALLES PERDUDES
- Avi, per què s’anomena passeig 30 d’octubre?
Des de fa molts anys Salou lluitava per la seva independència de Vila-seca. Fins que un 30 d’octubre
de 1989 la va aconseguir. D’ençà, el 30 d’octubre se celebra una festa en homenatge a aquesta
batalla guanyada. Per això van construir aquest passeig.
- Què és això de la independència, avi?
És el tipus de llibertat que se li atorga a un municipi a través d’un acord que fa que dues ciutats
tinguin cadascuna el seu ajuntament. Això et diria un diccionari més o menys, i no s’allunya tant de la
veritat. Però per mi significa més que això. És quan sents que ja no depens d’un altre, que sents que
no necessites el seu permís, la seva ajuda o els seus ànims per continuar endavant, per ser tu mateix.
Quan saps que no formes part seu, perquè ets tu, i tu saps molt bé què et convé....
Diguem que parlem de Salou... Comenius regio Salou- Gdansk
