Presentació sobre els pobles Ibers a partir del llibre de Manuel Salinas de Frías Los pueblos prerromanos de la península Ibérica, dins l'assignatura d'Història Antiga d'Espanya de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
_____________________________________
Presentación sobre los Íberos a partir del libro de Manuel Salinas de Frías Los pueblos prerromanos de la península Ibérica, en la asignatura Historia Antigua de España de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
1. Els Ibers HistòriaAntigad'Espanya (Pràctiques) JordiAmengualiQuetglas 18.03.10 ALMUDENA BRIONES CAMPOS ANTONI CAÑELLAS CABOT JERONI SARD BRUNET VÍCTOR ALONSO BAUZÁ UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS CURS 2009-2010
22. Importantsmoviments de poblacióifusió entre pobles.Grafitambescripturagreco-ibèrica, 380-325 a.C., MuseuArqueològicd'Alacant. Font: marqalicante.com Aixovar de la Necròpolis del BarrancoAncho, segle IV-III a.C. Font: um.es/coimbra
24. ELS CONTESTANS Contestans Cases ibèriques de l'Alcúdia, antigaIlici, a Alacant. Font: Contestania.com Ilici Lucentum Iaspis Saetabis
25. ELS EDETANS Edetans Jaciment de l'antigaEdeta, a Llíria, València. Font: celtiberia.net Edeta Tiris Arse
26. ELS ILERCAVONS Ilergavons La Moleta del Remei, Alcanar. Font: mac.cat Dertosa
27. ELS CESSETANS Cessetans Jaciment de la Ciutadella, a Calafell. Font: mac.cat Cissa
28. ELS LAIETANS Laietans Restitució del poblat de PuigCastellar, a Santa Coloma de Gramenet. Font: mac.cat Bacasis Stelsis Ieso Aeso Barcino Baetulo Rubricata Iluro
29. ELS INDIGETS Indigets JacimentdelPuig de Castellet, a Lloret de Mar. Font: mac.cat Amporitoon / Untikesken Rodhe
35. Elssedetans, al contrariqueelsseuspodersos veins elsilergets, varenfercostatalsromans en la Segona Guerra Púnica.Sedetans Poblat de San Antonio de Calaceite. Font: arqueotur.org/
36.
37. ElsBargusis son mencionatstant per Livi (XXI 19,23) com Polibi (III 35.) en relació al trajected'Hannibal a travésdelsPirineus.
40. ECONOMIA IBÈRICA Azadóntrobat a La Escuera de San Fulgencio, Alacant, realitzat en ferro al segle III a.C. Actualment al MuseuArqueològicd'Alacant. Font: marqalicante.com Katahoitrobat a Terol en quèpodemobservar la imatge d'un home guiant el timód'unaaradaestirada per dos bous. Font: terueltirwal.es
41. ECONOMIA IBÈRICA Colmenes Ibèriques. Museu de Prehistòria de València. Font: museuprehistoriavalencia.es Ceràmica del Tossal de la Cala, Finestrat, amb decoració a l'estil particular de la zona d'Elx. Segles III-II a.C. Font: marqalicante.com
42. ECONOMIA IBÈRICA Tresor de la Marina Alta, trobat al Pic de l'Àguila, a Dènia. Museu Arqueològic d'Alacant. Font:marqalicante.com Sivella de bronze trobada als estrats contestans de Lorca,Múrcia. Actualment al museu del mateix municipi. Font: museoarqueologicodelorca.com
43. ECONOMIA IBÈRICA Denarid'Ausesken, actual Vic, del segle II a.C. Denarid'Ilerda, Lèrida,delsegle II a.C. Font: denarios.org/iberico
52. Els basileis són els dirigents, enriquits pels beneficis de la terra, el ramat, el comerç...
53. Grups de dependència que els donen suport.Figura de bronze trobada al poblat ibèric de Bastida de les Alcusses (Moixent). Museu de Prehistòria de València Font: museuprehistoriavalencia.es
60. Els volcians i els bargusistengueren consells republicans.
61. Els saguntins tenien una estructura més pròxima a l’organització grega.IndíbiliMandoni. Escultura en bronze. PlaçaAgeletiGarriga de Lleida. Font: commons.wikimedia.org
67. RELIGIÓ I CULTE Fig.1,3: Pebeters o crema perfums. Figuren la deessaTanit i presenten cinc petitsorificisverticals. Fig.2: No presenta orificisperò té una marca parcial de foc. Font: Memòria d’excavació del Tossal de les basses, Alacant. Mur del temple de Diana, Arse. Font: commons.wikimedia.org
68. RELIGIÓ I CULTE Damad'Elx. EsculturaIbera de pedracalcària del segle V o IV a.C. En el MuseuArqueològicNacionald’Espanya(Madrid). Font: dearqueologia.com Deesaasegudadonant pit a dos infants. Serretad’Alcoi. Font: marqalicante.com
69. RELIGIÓ I CULTE El llop, interpretat com a carnisser, apareixen en actitudferotgeidesafiant, pintatsemprant pigments d‘òxidde ferro, manganèsialumini. Font: mac.cat Pàtera de plata ambcap de llop Cultura ibèrica (segles IV - III aC)Castellet de Banyoles, Tivissa (Ribera d'Ebre) Font: mac.cat
70. LA VIDA D’ULTRATOMBA Aixovarceràmic de la necròpolis de Coimbra del Barranco Ancho (Múrcia) Font: um.es/coimbra Necròpolis de Coimbra (Múrcia) Font: um.es/coimbra
71. BIBLIOGRAFIA I FONTS SALINAS DE FRÍAS, M: Los pueblos prerromanos de la península Ibérica. Ed. AKAL. Madrid, 2006. SCHULTEN, A. et al:FontesHispaniaeAntiquae. Ed. Bosch. Barcelona, 1959. ARRIBAS, A: Los íberos. Ed. Orbis. Barcelona, 1985. GARCÍA-BELLIDO GARCÍA DE DIEGO, M.P: Sobre la moneda de los íberos. Revista de estudios ibéricos, ISSN 1135-2299, Nº 3, 1998 , pags. 109-126 FATÁS CABEZA, G: Fonaments: prehistòria i mónanticalsPaïsosCatalans.1987 pàgs. 11-22