Presentació elaborada a Cicle Superior el curs 11/12 a l'Escola Pere Teixiné de Belianes.

2. ENS VAM INFORMAR DELS
ÍBERS MITJANÇANT UN
VIDEO DEL PROGRAMA
SOTA TERRA I UN ALTRE
QUE VAM TROVAR A
L’ESPAI TERRA

3. ELS ÍBERS SÓN ELS DESCENDENTS DE LA
GENT DEL NEOLÍTIC I DE L’EDAT DE
BRONZE .
EREN GENT DEL PROPI TERRITORI QUE AMB
EL TEMPS VAN EVOLUCIONAR JA QUE EREN
UN POBLE ORGANITZAT I QUE FINALMENT
VAN SER DILUÏTS DINS LA CIVILITZACIÓ
ROMANA.
ELS ÍBERS SÓN PART DELS NOSTRES
ORÍGENS

4. LÍNIA DEL TEMPS
SITUACIÓ DELS ÍBERS DINS DE LA HISTÒRIA.
PALEOLÍTIC NEOLÍTIC EDAT DELS EDAT ANTIGA
METALLS
FA 2.500.000 ANYS 9.000 a .C. 4.000 a C . 3.000a C. 476 d.C
s.? s.? s. ? s. ?
s.VI compren els anys..................... ELS ÍBERS VAN HABITAR A LA
s. II compren els anys..................... PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE ELS
SEGLES VI AL II A C.

5. ETAPES DE LA HISTÒRIA
EDAT EDAT EDAT EDAT
MITJANA CONTEMPORÀNIA
ANTIGA MODERNA
3.000 a. C. 476 d. C
1.492 d C 1.789
s. V Fins als
s.XV s. XVIII
Aparició de Caiguda nostres
Descobriment REVOLUCIÓ
L’escriptura de dies
D’Amèrica FRANCESA
l’Imperi
Romà
ÍBERS La conquesta de la Península per part de
Roma, va suposar la desaparició dels ibers
com a pobles independents i la seva
progressiva integració dins del món romà

6. Els ibers TRIBUS I LOCALITZACIÓ
estaven
agrupats en
tribus i van
ocupar tot
Catalunya, la
costa
Mediterrània i
el sud-est
d’Espanya.

7. LES TRIBUS IBÈRIQUES TENIEN UN
NOM QUE LES DIFERENCIAVA DE LES
ALTRES SEGONS EL SEU
ASSENTAMENT EN EL TERRITORI:
ILERVACONS (CURS DE
L’EBRE)
COSSETANS (COSTA DE
TARRAGONA)
LAIETANS (COSTA DEL
GARRAF ,BARCELONA)
INDIGETS (COMARQUES
GIRONINES)
ILERGETS (TERRES DE
LLEIDA)

8. http://associaciolacana.blogspot.com.es/2011/11/els-ibers.html

9. POBLAT:
Quines característiques buscaven per situar el
seu poblat?
LLOCS ENLAIRATS PER RAONS DE CONTROL I DEFENSA
PROPERS A RUTES COMERCIALS
ZONES D’EXPLOTACIÓ ECONÒMICA
BASTIMENT D’AIGUA.
Per accedir al poblat calia passar
per un camí estratègicament situat
en un tram difícil i pendent, des del
qual es possibilitava una defensa
en condicions de superioritat.

10. POBLATS ,COM EREN ?
Eren grans fortificacions
construïdes per servir com a
defensa militar
a la guerra.
LA POSSIBILITAT DE CONSTRUIR
DEFENSES COMPLEXES , REPRE-
SENTAVA EL GRAU DE RIQUESA
SOCIAL I AUGMENTAVA EL SEU
PRESTIGI EN RELACIÓ A ALTRES
TRIBUS
ELS ÍBERS EREN POBLATS GUERRERS

11. ELEMENTS
DEFENSIUS:
MURALLA DE 5M.
D’AMPLADA
TORRES DE PLANTA
SEMICIRCULAR
UN CAMP FRISI
(PEDRES CLAVADES)
UN FOSAT DE 13M
D’AMPLADA I
4M DE
PROFUNDITAT.

12. LES MURALLES
Les muralles dels poblats
catalans s'aixequen
directament sobre terra,
sense fonaments, sent les
primeres filades de pedres
molt grosses.
UNA BONA DEFENSA INDICAVA UN GRAU DE PRESTIGI EN RELACIÓ
AMB ALTRES TRIBUS
http://www.xtec.cat/monografics/socials/ibers/formacio.htm

13. ORGANITZACIÓ INTERNA DELS POBLATS
ES REALITZAVA A PARTIR
D’UN CARRER ESTRET DE
CIRCUMVALACIÓ AL QUAL
S’OBRIEN ELS HABITATGES
DE PLANTA RECTANGULAR
AMB PARETS MITJANERES..
A L’ÀREA CENTRAL DEL POBLAT
ESTAVA
OCUPADA PER UNA GRAN
CISTERNA AMB PARETS DE
PEDRA QUE RECOLLIA L’AIGUA
DE LES TEULADES AL PLOURE

14. SISTEMA DE CONSTRUCCIÓ DE LES CASES
LES CASES ES CONSTRUIEN DE MANERA SERIADA AMB PARETS MITJANERES .
ERA UNA TASCA FETA PER PART DE TOTA LA POBLACIÓ AMB EL SEU ESFORÇ PERÒ
TAMBÉ SENSE ESTAR COMPENSAT ECONOMICAMENT.
UTILITZAVEN DUES TÈCNIQUES:
1. LA TOVA
2. LA TÀPIA
1.LES TOVES ES FABRICAVEN
SEGUINT UN SISTEMA MODULAR
(40 X 20 X 10) I POSANT LA
BARREJA DE : ARGILA, SORRA
,AIGUA I PALLA A L’INTERIOR D’UN
MOTLLE DE FUSTA I ES DEIXAVA
ASSECAR AL SOL.
S’UTILITZAVEN PER CONSTRUIR
MURS ,UNINT-LOS AMB ARGILA
LÍQUIDA.

15. 2-TÈCNICA DE LA TÀPIA
EL PROCÉS CONSISTIA EN AGAFAR
UN CALAIX DE FUSTA QUE ES
POSAVA A SOBRE DEL MUR ,ES
TREPITJAVA UNA BARREJA
D’ARGILA, SORRA I PEDRES FINS A
FORMAR-SE UNA MASSA SÒLIDA I
DURA.
DESPRÉS ES RETIRAVEN ELS
TAULONS I L’OPERACIÓ ES REPETIA
FINS ACONSEGUIR L’ALÇADA
DESITJADA.
ELS MURS S’EMBLANQUINAVEN
AMB CALÇ PER AUGMENTAR
L’EFECTE LLUMINÓS I A VEGADES
ES DECORAVEN AMB MOTIUS
LINEALS
LES TEULADES DE LES CASES ESTAVEN
LLEUGERAMENT INCLINADES PER
FACILITAR L’EVACUACIÓ DE L’AIGUA DE LA
PLUJA QUE ANAVA A PARAR AL POU DEL
MIG DEL POBLAT

16. Interior de les cases
Les cases eren de forma rectangular i
solien ser d’una sola planta .
Dins del poblat cal destacar un edifici
de majors dimensions que corresponia
a la casa dels homes, on es
celebraven els consells d’ancians, les
assemblees.
El condicionament intern incloïa :llars
de foc,bancs d’argila i folrats de pedra
i diversos tipus de mobiliari (taules,
cadires, llits, tamborets,arques etc.)
Principals inconvenients eren la
il·luminació i l’evacuació del fum de les
llars de foc perquè en mancar
generalment de finestres la única font
de llum era la que provenia de la
porta. Per l’evacuació del fum
utilitzaven xemeneies de canyís i fang
http://www.cabrerademarpatrimoni.cat/ip_01.html

17. ESTRUCTURA ECONOMIA :
TOTA LA GENT DEL POBLAT EN EL TREBALL S’ORGANITZAVA
DE MANERA CENTRALITZADA , ES A DIR , ELS INDIVIDUS QUE
FORMAVEN EL GRUP NO PRODUIEN EXCLUSIVAMENT EL SEU
PROPI ALIMENT NI OBTENIEN NI TRANSFORMAVEN LES
MATÈRIES PRIMERES DE FORMA INDIVIDUAL
PRODUCCIÓ AGRÀRIA
CEREALS: BLAT, ORDI, CIVADA…
LLEGUMS: PÈSOLS, FAVES,LLENTIES…
VINYA PRODUCCIÓ DE VI ,OLI I CERVESA
OLIVERES
EL GLA

18. INSTRUMENTAL AGRÍCOLA:
ARADA AMB RELLA METÀL.LICA
FALÇ
FORQUES
RASCLES
AIXADES
TENALLES
CARROS DE DUES
RODES TIRAT PER
BOUS

19. PRODUCCIÓ RAMADERA:
LA RAMADERIA ESTAVA ORIENTADA A L’OBTENCIÓ DE PRODUCTES
SECUNDARIS:
LLANA
LLET
ADOB
CONSUM DE LA CARN (NOMÉS ELS ANIMALS ADULTS
QUE HAVEIN ACABAT EL CICLE REPRODUCTOR)
FORMATGES
FORÇA DEL TREBALL
LA CAÇA I LA PESCA PROPORCIONAVA UNA TERCERA
PART DE LA MASSA CÀRNICA CONSUMIDA

20. COMERÇ
Abans de ser absorbits o eliminats
pels romans, van tenir relacions
comercials amb els fenicis i els
grecs, amb els quals
intercanviaren productes

21. LA MONEDA
El coneixement de la moneda va arribar a
.
les poblacions que vivien en la franja
litoral nord-est i el llevant de la península
a partir del segle V aC, gràcies a les
relacions comercials que mantenien amb
els mercaders grecs i fenicis.
Inicialment, els ibers les usaven com a
simples objectes exòtics de luxe i, tan
sols més tard, durant la Segona Guerra
Púnica que va enfrontar els romans i
els cartaginesos, van adoptar la moneda
com a mitjà de pagament.

22. EL PAPER DE LA DONA
Tot i que la família era de caràcter patriarcal i monógama,
la dona podria haver tingut un protagonisme en les
ceremònies religioses, com a sacerdotessa.
La dona tenia un important paper en el sistema econòmic, ja
que, a més del treball agrícola i el doméstic, també tenia al
seu compte la fabricació de la ceràmica i els teixits,
elements molt importants i imprescindibles per a la vida del
poblat.
Entre les dones hi havia la seva moda i la
seva particular i atraient bellesa. Tenien
vestits propis per a les festes, que per regla
general eren cerimonioses, i vestits
especials per als actes religiosos. En
l’adornament personal femení hi havia una
gran varietat de pentinats, arracades,
braçalets i collarets.
A través de la riquesa dels vestits i
ornament les dones mostraven la seva
posició social

23. LA DONA ÍBERA VESTIA LLARGUES TÚNIQUES DE LLI O LLANA
DECORADES AMB SANEFES , I A VEGADES PORTAVA UN
DAVANTAL A SOBRE DEL VESTIT PRINCIPAL . LES
REPRESENTACIONS PLÀSTIQUES INDIQUEN L’ÚS D’UNA GRAN
DIVERSITAT D’OBJECTES DE GUARNIMENT , ENTRE ELS QUALS
TROBEM DIADEMES , ARRACADES, COLLARETS….
PROCÉS D’UNA PEÇA DE TELA:
ESQUILAT
CARDAT
FILAT
TEIXIT
TENYIT DE LA LLANA
TIPUS DE TELERS:
TELER DE CINTURA TELER DE BASTIDOR

24. PAPER DE L’HOME
EN UN PRINCIPI EN L’IBÈRIC ANTIC HI HAVIA DUES CLASSES SOCIALS: ELS
ARISTÒCRATES I ELS CAMPEROLS.
D’ENÇÀ DE L’ESPECIALITZACIÓ DEL TREBALL I LA DIVERSIFICACIÓNDE
L’EXPLOTACIÓ ECONÒMICA VAN APARÈIXER NOUS GRUPS SOCIALS:
ARTESANS ,METAL.LÚRGICS ,ELS GUERRERS I SACERDOTS
LA TASCA FONAMENTAL ERA LA PRODUCCIÓ ECONÒMICA.
ACTIVITATS: TREBALL AGRÍCOLA ,OBTENCIÓ DE MATÈRIES
PRIMERES I LA TRANSFORMACIÓ DELS RECURSOS
ECONÒMICS.
VESTIMENTA: TÚNIQUES CURTES RIVETEJADES PER UN FILET
DECORATIU O TÚNIQUES LLARGUES.
CALÇAT: BOTES DE CUIR O SANDÀLIES OBERTES LLIGADES AL
TURMELL D’ESPART
Els ibers eren gent forta, resistent a la fatiga, lleugers, àgils i destres. S’enfilaven amb molta
facilitat per les roques i per les muntanyes. Eren hospitalaris, gent de caràcter i conseqüents
a la paraula donada.

25. LA GUERRA: ELS GUERRERS
Les seves afeccions esportives
eren la caça i la guerra.
Per a la guerra usaven casc de metall
i portaven una llarga cabellera per tal
de fer por a l’enemic. També
portaven un escut per protecció
personal i anaven sempre ben armats
Portaven un ample cinturó del que
penjava la beina de l’espasa,nomenada
“falcata”

26. ALTRES INSTRUMENTS DE GUERRA
El punyal, la javelina, la falç, la fona
per a tirar pedres, plom o ferro.
Únicament podien ser guerrers
els aristòcrates, el cavall era
un element de prestigi del més
alt nivell.

27. INDÍBIL I MANDONI
Indíbil, líder ilergeta de la segona meitat del segle IIIa.C., i
Mandoni, cap dels Ausentans, van lluitar per la independència
dels seus territoris davant de la invasió de cartaginesos i romans.
Els ilergetes
tenien Iltirta (Lleida) com a principal assentament,
mentre que els Ausetans estaven establerts a Vic.Indíbil i
Mandoni van lluitar contra els romans .
Indíbil i Mandoni s’uniren, encapçalant una coalició de pobles
ibers, i es van enfrontar als romans.
Els ilergetes, derrotats i Indíbil trobà la mort en camp de batalla.
Mandoni va sobreviure, però fou entregat a Roma, que l’executà
.
Des de llavors, els ilergetes van anar adoptant poc a poc la
cultura llatina i ja no van plantejar problemes militars importants
als romans. Fou el moment en què Iltirta esdevingué Ilerda. Els
lleidatans han atorgat a Indíbil i Mandoni el paper d’herois.

28. RITUAL D’ENTERRAMENT
EL RITUAL DE L’ENTERRAMENT NOMÉS S’APLICAVA EN EL MÓN ÍBER ALS
MEMBRES DE L’ARISTOCRÀCIA I ALS GRUPS DIRIGENTS
Acostumaven a incinerar els cadàvers dels adults, i
enterraven les restes en recipients de terrissa junt amb
algunes de les petanyences del difunt. Només en els casos
de personatges particulars assenyalaven amb túmuls de
pedres els llocs d’enterrament. Paral·lelament, els nadons
eren enterrats a l’interior dels habitatges familiars.

29. ESCRIPTURA
El sistema d'escriptura ibèric
consta de 28 signes, alfabètics i
sil·làbics. Aquests signes van
copiar-se de l'alfabet fenici o del
grec. Són textos no anteriors al
segle IV a.C. tot i que es degué
inventar en el segle anterior a
partir de l'alfabet grec, amb el
qual existeix una gran similitud de
signes. Aquestes inscripcions tan
poden donar-se sobre metalls
com ceràmica o pedra. Els textos
més llargs són els incisos amb un

30. CREENCES
Cal mencionar el culte que
donaven al sol, com a ésser
suprem, adoraven la lluna i
els estels, els arbres,
l’aigua i les muntanyes.

31. La Sra. Dolors Balagué , va venir una tarda a la nostra escola, ens va aportar molta
informació i ens va respondre a les mostres preguntes .
Preguntes que li vam fer:
Gemma:
1-Quins costums fem nosaltres
dels Ibers?
Els Íbers vivien de la natura (pastors,
agricultors...) avui en dia encara hi ha
gent que també viu de la natura tot i
que hagin passat molts anys dels
nostres avantpassats.(aquesta és la
millor assignatura QUE ENS QUEDA))
2-Quines llengües utilitzaven?
No ho sabem, però el més segur és un
idioma ibèric , però no en tenim cap
constància de la seva llengua, ja que
després amb l’arribada dels romans es
va dissoldre tota aquesta civilització.
Mar:
3-Vivia tota la família en una sola casa (cosins, tiets, padrins, pares...)?
Sí, perquè les cases costaven molt esforç i paciència i encara que fossin petites ocupaven bastant
espai.
4-A què jugaven els nens/es quan eren petits/es?
Jugaven a tot, a fora al carrer amb les mares, però sobretot jugaven a boles (caniques).

32. ARES
5-Els ibers es casaven? Feien la comunió?
No feien la comunió ni es casaven, però sí que celebraven moltes festes.
6-Quines eren les festes populars dels Íbers?
Les festes estaven la majoria relacionades amb la natura ( acabament de la collita...) , també celebraven el
naixement d’un fill , la conquesta d’un territori...
MARCEL
7- Qui manava en un poblat?
En un poblat manava un príncep o un cabdell que solia ser el més fort i el més guerrer.
8-Hi havia un cap que manava a tots els poblats?
Sí, però sempre era una família.
JORDI
9-Quants poblats van arribar a conquerir?
No conquerien poblats conquerien terres per la ramaderia, el cultiu o l’agricultura.
10- Tot el poblat sabia escriure?
No ho sabem, però es diu que els nens, les nenes, el pares, les mares... sabien escriure.

33. LÍDIA
11-Quin calendari seguien els Íbers?
Seguien la natura
12-On escrivien els Íbers?
Escrivien en peces de coure, esteles funeràries...
NOÈLIA
13-D’ on has tret tanta informació dels Íbers, si fa molts anys que van existir?
Fa 27 anys que estic interessada en el món dels Íbers i la informació l’he tret llegint i
informant-me dels arqueòlegs que passaven pels Vilars, ells m’han proporcionat molta
de la informació que se .
GERARD
14-Els Íbers només utilitzaven les monedes pel comerç o també les utilitzaven
entre ells?
Les utilitzaven pel comerç principalment ,però també entre ells .

34. ANNA
15-Quins símbols tenien a les monedes?
Normalment en el anvers de les monedes tenien el símbol de la persona que tenia més poder i
al revers principalment hi havia un animal, que normalment era el llop.
16-Tenien cognoms, per a que el feien servir?
No tenien cognoms, normalment com a cognom feien servir el nom de la casa a la qual vivien o
feien servir una paraula que digués el que sabien fer, per exemple “El pescador”... Els feien servir
per diferenciar-se els uns amb els altres.

35. BIBLIOGRAFIA:
PÀGINES WEB
http://www.cabrerademarpatrimoni.cat/ip_01.htm
http://www.ibers.cat/poblats.html
http://associaciolacana.blogspot.com.es
http://associaciolacana.blogspot.com.es/2012/01/els-ibers-6.html
http://www.terra.es/personal3/galobu/ibers.htm
http://www.slideshare.net/estel17/ibers