3. Set sentits
• Els cinc que reconeixem a tothom +
• Procepció (consciència del propi cos)
• Receptors interns (saber si tens
gana, si vols anar al lavabo, etc)
4. Els conceptes porten ordre:
Estímul
Sensació
Interpretació
Comprensió
Si us plau, quan passeu a la propera
pantalla, dieu classes de gossos.
5.
6. La nostra percepció es més
limitada
• La percepció dels autistes és més
aguda.
• Per això moltes vegades els fan mal
segons quines percepcions, sobre tot
les auditives.
• L’Olga ens va posar alguns
exemples, per provar la nostra
percepció.
10. Diferents percepcions
• Un nen de dos anys que no té el
concepte de triangle, mai diria que
ho fos.
• A mida que creixem, la percepció es
basa molt en records, conceptes,
aspectes interns.
• La percepció autística és més exacta,
per tant disfuncional.
11. Farem un altre joc
•Ara sortiran una sèrie de
paraules de colors.
•Heu de dir fort i clar els
colors d’aquestes paraules.
15. Alguns autistes fan servir
aquesta mena de
percepció contínuament
És com tenir un cervell
sense filtre.
(Donna Williams)
Si dues persones parlen
al mateix temps, no
entenc res.
(Temple Grandin)
16. Problemes …
• Dues imatges que semblen iguals,
però no ho son, els inquieten.
• Falta de generalització: “si aprenc
una cosa, al matí amb una dona, no
vol dir que ho sàpiga fer a la tarda
amb un home”.
• Canvis = confusió i pors.
17. Percepció fragmentada.
• Tot el cos es pot sentir fragmentat.
• Amb els balancejos i fregaments de
pell, es poden relaxar.
• “Si algú es decanta o s'agenolla cap
a mi, m’espanta, necessito més
temps per ajuntar la nova imatge”
Steve.
• Quan repetim una pregunta, amb un
to més elevat, tornen a processar la
informació, ja que ara és diferent.
18. Intensitat de la percepció
• Hipersensibilitat. Sembla que tenen
la oïda i la pell molt sensible. Poden
mirar llums fortes contínuament. Les
ulleres de sol, també a la nit, són
una bona solució.
• Hiposensibilitat. “Sabia que el cos em
feia mal, però no trobava el lloc”.
Creen sorolls contínuament,
trenquen coses.
19. Previsibilitat.
• Poden atacar a un telèfon o a un
nadó perquè no són previsibles,
poden sonar o plorar contínuament o
no.
• Si ataquen al nadó, segur que plora.
• Asseguren la seva suposició.
20. El contacte visual, a vegades
és dolorós
• Un autista francès quan li
presentaven algú, demanava:
- “Prefereix contacte visual o
conversa?”
21. Com funcionen els seus
sentits?
• Si cada sentit fos
representat pels
colors de l’Arc de
Sant Martí...
• I tots els cervells
funcionessin
igual...
• Tothom podria
treballar igual.
22. Però amb cervells diferents
• És evident que el
funcionament ha
de ser ben
diferent.
• Per tant, o el
mestre coneix la
diferència, o el seu
treball serà poc
profitós.
23. Anna Sans
• Neuròloga de Sant Joan de Deu.
• Ens feia les següents reflexions no fa
massa dies.
24. Teories sobre Asperger
• El problema no està en l’estructura
inicial.
• Tampoc en que el cervellet sigui més
petit que en altres casos.
• El problema està en les connexions.
• Ara ens hem de centrar en les
neurones mirall.
30. La dificultat gràfica
• La doctora Sans va donar molta
importància a la dificultat amb el
grafisme com a estructura complexa.
• Va mostrar que la dificultat dels
nens/es amb síndrome d’Asperger
davant de la figura de Reig, per molt
complicada que sigui, és més gran
pel que fa a l’estructura, que pel que
fa als detalls.
31. • També va parlar de com el TANV
(trastorn d’aprenentatge no verbal)
en molts casos, és difícil diferenciar-
lo de l’Asperger.
• En tots dos casos s’ha comprovat
que hi ha una pèrdua de substància
blanca a l’hemisferi dret que seria la
responsable de la comunicació
neuronal.
32. Ensenyem a cadascú allò
que pot aprendre,
intentant que en gaudeixi.
Càndido Querol
