3. 3
Judit-E Sánchez Bañeres
STATEMENT
La majoria de la obra pertany al camp de la imatge (fotografia i video) ja que és la branca
artística que més atrau a l’artista. Però també s’adjunta un projecte Litogràfic ja que es creia
convenient.
Els projectes intenten il·lustrar sentiments que percebem, en cada cas hi haurà un element
que proporciona aquesta sentiments.
El primer projecte, El Romance de la Pena Negra, i·lustra un poema.
El següent, l’Horitzó, intenta canviar la manera de percebre aquesta línia.
I l’últim, Vestigis de vida, apel·la als sentiments i els temes que giren al voltant dels espais
abandonats.
4. 4
Judit-E Sánchez Bañeres
INTRODUCCIÓ AL PORTAFOLI
Aquest portafoli té la intenció de fer un breu recorregut per tres projectes.
El primer projecte està desenvolupat a partir d’un poema de Federico García Lorca. El Romance de la Pena
Negra té com a objectiu il·lustrar els sentiments que descriu el poema utilitzant elements visuals i metàfo-
res. Es tracta de videoart, ja que per a desenvolupar les idees que narra el poema es va creure més conve-
nient aquesta disciplina.
El segon projecte, l’Horitzó, intenta donar-li la volta al significat tradicional d’aquesta paraula creant unes
imatges en que l’horitzó prén un aire diferent. A les tres litografies hi apareixen paisatges duplicats fruit d’un
reflex. És per això que l’horitzó prendrà un nou significat i serà en punt d’unió entre el reflex i la matèria.
I per últim es troba el projecte Vestigis de Vida que gira entorn els paisatges i indrets abandonats.
El projecte en sí, està compost per una dicotomia: la primera part, la més creativa, s’encarrega d’insuflar vida
allà on ja no n’hi ha, creant situacions vinculades a la funció o història d’aquells espais (i es materialitza en
videos i collages). I la segona, és la que estudia els edificis des d’un punt de vista més documental, sempre
partint d’una visió intimista. En aquest portafoli es pot veure un petit recull de la segona part (les fotografies).
5. 5
Judit-E Sánchez Bañeres
PROJECTES
EL ROMANCE DE LA PENA NEGRA
La historia de la Soledad gira entorn a la pena d’haver-se quedat vídua a la seva jove edat. Al llarg d’aquests
versos trobem que es fa una petita gradació de foscor a claredat. Tota aquesta foscor que carrega l’atmosfera
quan encara no ha sortit el sol va transformant-se en un entorn més clar i potser ens deixa entreveure una
insinuació d’esperança.
La protagonista d’aquesta pena és una gitana anomenada Soledad, un nom que ja ens deixa veure la direcció
que sembla que prendrà la seva vida i els sentiments que es desenvoluparan al llarg d’aquesta trista història.
A mesura que avança se’ns apareixen moltes metàfores del que seran els elements clau que conformen la
història i en els què m’he basat a l’hora d’elaborar el vídeo.
La imatge que presenta el títol és la pintura negra, idea que s’anirà repetint al curt, aquesta pena negra de la
que parla Lorca que és la raó de la tristesa de la Soledad. Tal i com se’ns suggereix en el poema aquest dolor
li cau a sobre a la protagonista tenyint-li la carn (cos) i la roba, deixant-la en un estat de resignació i passivitat.
És com un petit virus que s’estén per tot el seu ésser.
L’altre element que apareix és el cavall. Aquest animal representa les passions i els instints que es descontro-
len. No tenen cap genet que els governi, per tant va directe al mar, element que representa la mort del cavall.
El que ens vol dir l’autor és que la passió destructora que sent la protagonista solament pot acabar amb la fi
de la seva vida, la mort (el mar).
Les referencies a la seva jove edat i bellesa es veuen donades per les seves cuixes i les camises de fil.
Un altre factor clau que s’ha representat és l’aigua, en el vídeo l’aigua cau sobre la protagonista que està
coberta de pintura negra, fent que la pena li marxi i deixi el seu cor en pau tal i com el narrador del poema li
aconsella a Soledad.
Totes aquestes idees es van desenvolupant en el temps que triga a sortir el sol. El poema comença a la foscor
de la nit, i va narrant aquesta pena fins que al final ens deixa entreveure que s’ha fet de dia i es pot veure com
es reflecteixen els arbres al riu i els colors clars coronen l’escena.
8. 8
Judit-E Sánchez Bañeres
L’HORITZÓ
La paraula horitzó té varis significats i cada persona pot utilitzar-la de maneres diferents per a referir-se a una
cosa o a una altra. Però de tots els significats possibles d’horitzó, el que he volgut desenvolupar en el meu
projecte ha sigut l’horitzó com a línia que divideix el paisatge. Per tant, he basat les estampes en la definició
més general i típica d’aquesta paraula.
El què sabem d’horitzó és que no existeix com a tal, sinó que és una invenció humana per a denominar el
terme a partir del qual comença tot allò desconegut.
Quan sentim la paraula horitzó, a la majoria de persones se’ns forma una imatge amb dues parts ben di-
ferenciades. Cel i terra o mar i cel separats per una línia que tots veiem molt clara, però que en realitat és
imaginària i mòbil.
Per això, tot i basant-me en l’horitzó en forma de paisatge he volgut donar-li una altra funció diferent a la
tradicional.
El punt important de l’idea que volia desenvolupar està en el canvi que pateix aquesta línia de separació quan
parlem d’un paisatge que es reflecteix en una superfície aquosa, que és el recurs que he utilitzat en el meu
projecte.
En totes les estampes apareixen dos elements; el paisatge que vull representar i el seu reflex. Per tant, just
on acaba el paisatge real neix una imatge invertida que es reflecteix en una superfície. Com que vaig decidir
utilitzar tinta negra a l’hora d’estampar les planxes vaig fer un reflex una mica borrós i grisós, ja que vaig creu-
re que s’entendria millor la relació entre paisatge i reflex.
Així doncs, l’horitzó d’aquests tres paisatges es desplaçarà per a convertir-se en la línia que uneix imatge amb
reflex. Així, aquesta petita línia d’on neixen els dos “mons” unirà la imatge tangible amb l’etèria.
La separació entre mar/terra i cel ja no serà visible perquè formaran part del mateix conjunt visual.
11. 11
Judit-E Sánchez Bañeres
VESTIGIS DE VIDA
La història de la humanitat narra grans canvis i innovacions espectaculars. Actualment les noves tecnologies
estan presents cada dia, tothom està connectat.
És per això, que totes les persones necessiten desconnectar en un moment o un altre i fer alguna acció que
els ompli. Uns troben la solució en la música, el ioga, l’art, anar a córrer, veure una pel·lícula, sortir a passe-
jar… Doncs jo he trobat aquest moment especial a les ruïnes i als edificis en abandonament.
Entrar en aquell espai amb parets destenyides, bigues caigudes, amb la llum filtrant-se pels marcs d’antigues
finestres, em produeix una sensació que mai podré descriure. Totes les paraules i maneres de descriure-ho
es queden petites. Et sents com una formiga en un jardí meravellós, ple de llocs per recórrer. A poc a poc vas
avançant i et deixes dur per la curiositat i l’esperit aventurer, captant cada petit detall que et crida l’atenció.
En realitat entre l’espai i nosaltres no hi ha tantes diferències. L’edifici es queda abandonat fins al seu final,
però és quan hi entra algun visitant que llueix el seu interior i explica les històries que van escoltar les seves
parets. Va passant el temps i va deixant al descobert el seu esquelet, que a final acaba sent devorat per la
natura, ansiosa per recuperar el seu terreny.
SOBREVIVINT (2014) Fotografia. 40,98 x 27,43 cm
15. 15
Judit-E Sánchez Bañeres
CURRÍCULUM VITAE
Sánchez Bañeres, Judit - Elisabet
18/07/1994
Carrer Llacuna, 5
Castellbell i el Vilar (08296)
Barcelona, Espanya
658621336
juditsanba@gmail.com
FORMACIÓ ACADÈMICA
2014 Cursant el segon curs del Grau de Belles Arts
Universitat de Barcelona (UB)
2012 Proves d’accès a la Universitat (PAU)
Nota d’accès: 7,43. Amb ponderació (Història de l’Art): 8,097.
2010 - 2012 Batxillerat d’Arts plàstiques
Institut d’Ensenyament Secundari Lluís de Peguera (Manresa)
Nota mitja: 7,80.
Estudis Musicals (Reglat)
2006 - 2010 Estudis de Grau Professional de Música
Conservatori Municipal de Música de Manresa
Violí de grau professional (1r. a 3r.).
Percussió de grau elemental (1r. a 3r.).
Orquestra de corda Juvenil.
Llenguatge musical de grau professional ( 1r. a 3r.).
Harmonia I (pla antic, LOGSE).
Harmonia I i II .
Anàlisi Musical I.
2002 - 2006 Estudis de Grau Elemental de Música
Conservatori Municipal de Música de Manresa
Violí de grau elemental (1r. a 4r.).
Orquestra de corda Infantil.
Llenguatge musical de grau elemental ( 1r. a 4r.).
16. 16
Judit-E Sánchez Bañeres
2001 - 2002 Estudis de Iniciació a la Música
Conservatori Municipal de Música de Manresa
Llenguatge musical d’iniciació ( 7 anys ).
1999 - 2001 Estudis de Sensibilització de Música
Conservatori Municipal de Música de Manresa
Llenguatge musical de sensibilització ( 5 i 6 anys ).
FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Altres Estudis musicals (No Reglat)
2012 - 2013 Estudis de Grau Mitjà de Música
Conservatori Municipal de Música de Manresa
Percussió de grau mitjà(2n.).
2011 - 2012 Estudis de Grau Mitjà de Música
Conservatori Municipal de Música de Manresa
Percussió de grau mitjà(1r.).
Banda Simfònica.
2010 - 2011 Estudis de Grau Mitjà de Música
Conservatori Municipal de Música de Manresa
Percussió de grau elemental (4rt.)
Banda Simfònica.
ALTRES
2014 Participació a la cinquena edició d’Ull de Peix (espai expositiu).
2011 - 2012 Realització d’un videoclip del grup “Purple Pumpkins”
(Com a Treball de Recerca).
2009 - 2013 Component (bateria i segones veus) de “Purple Pumpkins”
Una formació de pop-rock manresana.
