6. Comentari de la foto: Salvador Dalí (Dalí atòmic)
Si ens fixem en el punt podem veure els únics punts que hi destaquen són els gats i també Dalí, ho fan per
pura qüestió de condensació i perquè la nostra mirada es fixa directament amb ells. Tot i així, s’ha de dir
també que la nostra mirada es fixa amb el xorro d’aigua que hi ha al mig de la imatge. El gat destaca més
en aquesta foto ja que pels pintors o bé fotògrafs en aquest cas surrealistes els han estimat molt ja que
estan relacionats amb esperits misteriosos.
En quant a les liníes un dels motius principals de l’obra és el salt, el més normal és que hi abundin les
línies en direccions diferents, així doncs, donant una evolució en el temps i així no es veu una fixació
fotogràfica. Tenim diferents tipus de línies com per exemple les líquides, on ens referim a l’aigua que cau,
les línies sòlides que fan referència als quadres, les línies d’aire, les quals descriuen els moviments que
ocupa cada objecte a la foto, especialment Dalí i el gat.
D’altre banda, si parlem dels plans i l’espai tant les ombres com la materialització i el pes dels objectes
dona una idea que ens fa veure que estan volant a l’espai i no que s’estan desplaçant ells mateixos. Així
doncs, ens trobem en un espai on floten els objectes i circulen vius. Mitjançant aquesta estratègia ens fa
sentir casi bé transportats a l’escena, la qual sembla que formi part d’un teatre o cinema.
És un pla general. Tot i així podem dir que hi ha també un primer pla si ens referim al xorro d’aigua, així
doncs els gat i Dalí en part, quedarien com a segon pla.
7. Si parlem de la forma que té la foto, és horitzontal i també podem parlar de tres formes: les formes anguloses
(cadira, quadres, etc.), les formes curvilínies (els xorros d’aigua i també les cues dels gats) i finalment les
formes que estan vives (Dalí i els gats). S’ha de dir també que aquestes formes et fan pensar que el pintor
arribarà al punt màxim d’adrenalina ja intenta connectar-se amb el surrealisme.
En quant a la nitidesa veiem que hi ha una gran profunditat de camp, claredat general i també figures
fosques sobre fons clars. Per altra banda, encara que tot es mogui podem veure que els obejctes no han
quedat borrosos, estan molt nítids.
D’altre banda, la il·luminació és artificial, és a dir, té una gran intensitat perquè hi hagi gran profunditat de
camp. Podem veure com els objectes però, destaquen per ser foscos i negres. La llum principal ve de la part
esquerra de la imatge.
En el contrast de la foto, els objectes apareixen d’una manera fosca, inclús de color negre, sobre un fons
clar. A part d’això casi bé no hi ha gamma de grisos i existeixen bastants contrastos. Així doncs, com que hi
ha una espècia de claredat i nitidesa general no podem acabar de concluïr dient que és una imatge clarobscura. Sinó que hi ha diferents contrastos a la foto.
I finalment, en quant al color, la foto està feta en blanc i negre i en un ambient fred, tot i així podem veure que
no és molt distant i que pot arribar a semblar-nos simpàtic.
Així doncs, en conclusió podem dir que el surrealisme és el més important.
12. "This fascination with the human face has never left
me. Every face I see seems to hide – and sometimes,
fleetingly, to reveal – the mystery of another human
being. Capturing this revelation became the goal and
passion of my life." –P.H.
