Programa de ma 05

317 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
317
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Programa de ma 05

  1. 1. Dissabte, 14 de gener de 2012, a les 19.00 h LLUM DEL NORDLLUM DEL NORDI PART 31’Jean SibeliusConcert per a violí i orquestra, en Re menor, op. 47I. Allegro moderatoII. Adagio di moltoIII. Allegro, ma non tantoII PART 45’Edvard GriegLes dones de Peer Gynt – Música incidental de la suite núm. 1 més altres números1. En el casament3A. Halling (violí sol)4. Lament d’Ingrid7. A la cova del rei de la muntanya (cor)11. Cançó de Solveig12. Mort d’ase13. El matí15. Dansa àrab (cor)16. Dansa d’Anitra21. Escena nocturna (cor i actor)22. Cant dels feligresos (cor a cappel·la)23. Cançó de bressol de Solveig (instrumental)Veronika Eberle, violíCor Madrigal (Mireia Barrera, directora)Rubén Gimeno, directorOrquestra Simfònica del VallèsTrobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrpretsa les Impressions des del quart faristol, al nostre web www.osvalles.comAmb la col·laboració especial deCatalunya Música enregistra aquest concert.Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat CONCERT SIMFÒNIC 05
  2. 2. La cultura se succeeix, des de la guerra de Troia, entre Orient i Oc·cident. Sabem que el Sud existeix, però ningú no ens parla del Norddesprés de Wagner o Tolkien. En aquest concert mirarem cap alNord, cap a on volen les aus en migració i cap a on l’estrella polars’obstina a guiar·nos quan estem desorientats. Des de la llum blan·ca i consistent del concert de Sibelius a la peripècia estranya del rarpersonatge Peer Gynt, per a qui la vida va estar marcada pel pes deles diverses dones que el van anar domesticant. La dona és semprela llum que ens orienta quan estem perduts i és la força que portaels valors de la humanitat cap al Nord. La dona, els valors d’allò fe·mení, són els pilars de la humanitat. Són el Nord sempre perdut dela humanitat. Atansem·hi les ànimes.Fundació Orfeó Català-Palau de la Música CatalanaOrquestra Simfònica del Vallès
  3. 3. El silenci després de Bach L’OSV vol aprofundir en el contingut del silenci, des de l’espai del qual emana tota música possible i tot missatge sonor... Aquest és l’objectiu d’incorporar un breu fragment de Bach a cada concert només per re· trobar la relació amb el silenci des de la bellesa de l’organització sublim dels sons. Vol ser un acte de pu· rificació per endinsar·nos en el concert amb l’ànima més neta del soroll diari. En el concert d’avui la violinista Veronika Eberle ens ha confirmat que, en el cas d’interpretar un bis, el dedicarà a Bach.
  4. 4. FANFARES per a la celebració JOAN VIVES I SANFELIUNou compositors amics ens han Estudià piano a l’Acadèmia Marshall, i harmonia,regalat una fanfara per celebrar contrapunt, composició, orquestració i direcció d’orquestrael nostre 25è aniversari. Les amb Antoni Ros Marbà. Als vint·i·dos anys estrena el seuinterpretarem al llarg de la primer musical, Granja animal. Com a compositor o directortemporada. La del concert d’avui musical ha treballat amb Dagoll Dagom (Glups!, El Mikado,ens l’ha regalat l’amic Joan Vives. Historietes, T’odio amor meu, Els pirates, La Perritxola, Mar i cel i Boscos endins) i La Cubana (Especial Cap d’Any 1990,MOLTES GRÀCIES, Joan, Marathon Dancing, Cegada de amor, Les Teresines, Una nitPER LA TEVA FANFARA! d’òpera, Mamá, quiero ser famoso i Cómeme el coco, negro). Ha realitzat nombrosos treballs per a la televisió i és autor de les sintonies de Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació, entre d’altres. Ha estrenat també l’obra Vedute Veneziane, un concert per a trompeta piccolo i orquestra barroca, encàrrec de la Fundació Caixa Catalunya, amb Mireia Farrés com a solista. Ha compost també la música de més d’una dotzena de pel·lícules. Els seus darrers treballs per a l’escena han estat el musical Cuando Harry encontró a Sally (n’és autor de la lletra i de la música), del qual s’ha fet una versió en alemany (Harry und Sally) que ha estat portada per tot Alemanya, i, conjuntament amb Piti Español, el musical familiar Un cau de mil secrets, que es representa a la Pedrera de Barcelona. Joan Vives va guanyar el Premi Max 2006 a la millor direcció musical per Mar i cel. Viu a Barcelona amb la seva dona, Mercè, i els seus gossos, Max i Dana.Un petit regal del 25è aniversari de l’OSV
  5. 5. Música de paraulesEL BOSC BLANC, per Francesc ParcerisasElla li diu que havien acordat que ca i molsa que fa de frontera entre segment del dia, d’una estació deell mai no li preguntaria si encara la terra i el bosc; les notes intenten l’any–. És una llum que vibra amb lapensava en el bosc blanc. De fet, ja resseguir els camins albats que les ressonància amb què la corda fa vi·no pensaven en el silenci del bosc puntes tendres de les arrels busquen brar la fusta –la corba de l’instrumentblanc, en la densitat de la neu on per aferrar·s’hi, per entortolligar·s’hi, com a silueta desvalguda del cignes’enfondeixen les passes, en l’esgarip per convertir en arrelament les lumi· damunt les aigües de l’estany, ambde l’ocell que trenca la quietud –una nescències del fred. Que no li ho torni el cap una mica cot, o la capçada dequietud sempre més enllà de la per· a preguntar, pensa: que havien que· l’arbre a l’entrada del bosc, amb elscepció dels sentits–; només pensem dat que cadascú ja coneixia prou la branquillons vinclats sota el pes deen allò que ens separa. Li havia repetit càrrega de dolor i de goig que el bosc la neu que s’hi acumula com una ali·que el mateix ésser és un horitzó que blanc tenia per a tots dos. Li diria que mara apagada des de temps remots–.ha deixat de ser una línia que delimita hi ha una llum que no és la llum del Que no li ho preguntés –notes mas·espais coneguts i dimensions previsi· bat del sol, ni la llum crepuscular que sa denses d’una presència que, perbles; ara tot era, afectivament, un joc anuncia les tenebres; que allò que vol contrast, accentua la solitud d’aquestde llum, de la llum i de l’ombra, de la captar és més aviat la llum verdos· món–, que necessita del silenci perllum i del blanc, de la sospita blanca enca amb què el capaltard vol colgar escoltar millor. Que ara, si tanca elsque s’acosta melangiosa cap als peus els petits pàmpols daurats que sem· ulls, sap que la llum és feta de pin·de les ombres. Com un paisatge. Com blen eixorivir encara el jorn morent. zellades gruixudes, com un decoratun paisatge sota una melodia. Com Aquesta llum, però, no és un element sense massa subtileses i, tanmateix,una melodia en un paisatge. No, no de la nostra conversa, ni es corres· amb la consistència d’un vidre fred ical recordar el sentit de les paraules, pon amb cap país conegut, ni amb transparent: verd de festa, groc em·com no cal recordar l’emoció sense cap hora del rellotge: té el so d’una borratxat de mandarina, blau negro·paraules de la música. No li calen. Allò corda tibant que llampegueja amb la senc d’albergínia, roig encès d’urpesque, en aquest cas, la música repro· solitud de l’infant o del dol jove –una de foc... Que no digui res fins que aca·dueix és el degoteig menut que corre llum massa perfecta i cristal·lina per bi aquest opus 47 en re menor.per sota la flonjor del tou de fullara· donar·li el desenvolupament d’unFrancesc Parcerisas (Begues, 1944). És poeta, traductor i crític i, actualment, degà de laInstitució de les Lletres Catalanes. El seu últim llibre és Dos dies més de sud (2006).Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallèsi compta amb la col·laboració de
  6. 6. Sabies que... Per Pere Andreu Jariod... tant Grieg com Sibelius són conside- Recomanacionsrats compositors nacionalistes? ... la música més coneguda de Grieg téLes referències al folklore i les tradi· l’origen en un drama de Henrik Ibsen? SIBELIUScions de la seva terra són constants en Ibsen va escriure l’obra de teatre en vers Concert per a violí i orquestrala seva música. Ambdós van néixer en Peer Gynt, que va publicar l’any 1867. Jasha Heifetzpaïsos escandinaus: Grieg a Noruega, i Algun temps més tard, el mateix es· (violí) · OrquestraSibelius a Finlàndia. Encara avui dia, són criptor noruec va demanar a Grieg que Filharmònica deconsiderats els compositors de música compongués una música incidental (que Londres · Thomasclàssica més importants dels seus res· acompanyés l’acció teatral) per a les pri· Beecham (director) CD EMI (2006)pectius països. meres representacions. L’estrena va ser el 1876. El compositor, però, no va deixar Concert per a violí i... Jean Sibelius somiava de petit que de treballar en aquesta obra fins al final orquestra (en duesera un gran virtuós del violí? de la seva vida, i en va fer diverses re· versions, l’original i laDes dels 15 anys i fins que en va fer 25, visions. definitiva) Leonidas KavakosSibelius va dedicar molts esforços i mol· (violí) · Orquestrates hores a l’estudi del violí, fins que es ... Peer Gynt tracta de les peripècies Simfònica de Lahtiva adonar que mai no arribaria a ser un d’un jove aventurer? · Osmo Vänskävirtuós d’aquest instrument. Tot i això, És una història fantàstica que es basa en (director)el músic finlandès va continuar tocant contes i llegendes del folklore de Norue· CD BIS (1998)el violí, dedicant·hi nombroses peces de ga. El protagonista és Peer, un jove se· GRIEGmúsica de cambra, a més del concert i ductor de no gaire bona reputació, des· Peer Gyntaltres composicions per a violí i orques· vergonyit i nòmada, que sempre defuig Orquestra i Cor de latra. el compromís. Simfònica de Göteborg · Ensemble Vocal Gosta Ohlins · Cor de... el Concert per a violí i orquestra de ... de Peer Gynt s’acostumen a sentir les Cambra Pro Musica ·Sibelius va ser retocat després de suites orquestrals? Neeme Järvi (director)l’estrena? Grieg va compondre vint·i·cinc números CD DeutscheEscrit entre la segona i la tercera simfo· musicals per a l’estrena, amb la partici· Grammophon (1990)nia, una mala crítica apareguda després pació de solistes vocals i d’un cor. El ma· Peer Gyntde la primera audició del concert feta teix compositor va preparar, anys més Orquestraa Hèlsinki i dirigida pel mateix compo· tard, dues suites (seleccions) per ser Filharmònica desitor l’any 1904, va motivar que modi· tocades amb orquestra sola, que és com Bergen · Cor Vest ·fiqués l’obra. Aquesta versió definitiva s’acostuma a interpretar aquesta músi· Ensemble Vocal dedel concert es va estrenar a Berlín l’any ca habitualment. Avui tindrem l’ocasió Bergen Ole Kristian Ruudsegüent, amb Karel Halíř com a solista i de sentir també altres fragments de la (director)Richard Strauss de director. composició original. CD BIS (2005)
  7. 7. Les dones de Peer Gynt7. A LA COVA DEL REI DE LA MUNTANYA resplendeixen com les estrelles.Sacrifiqueu·lo! Un fill de Crist ha seduït la filla del rei!!!MORIRÀS!!! Pel desert ha vingut el Profeta,· Un jove troll: Li tallo un dit? amb el pit tot cobert d’or i perles.· Un altre: L’arrossego pels cabells? Al seu bon pas, tot es féu llum;· Una jove troll: Deixeu·me que li mossegui la cuixa! rere seu, tot restà en la penombra.· Una bruixa troll (amb un cullerot): Cal que l’adobem Pel desert ve el Profeta amb salmorra? amb el pit tot cobert d’or i perles,· Una altra (amb un ganivet de carnisser): El faig a la com un simple mortal (bis). brasa o rostit al forn? La Kaba resta buida, la Kaba buida;· El Vell de Dovre (lentament i amb totes les seves for- ell mateix va proclamar·ho, ell ho revelà. ces): Prou! Calmeu·vos! 21. ESCENA NOCTURNA15. DANSA ÀRAB PEER GYNT:· Ha arribat el Profeta, Cendres, núvols, pols i boira,· soneu flautes i panderetes! (bis) material d’edificar!· El Profeta, el Profeta, el més savi de la terra Farcit de fulles podrides:· cavalca cap a nosaltres sobre el mar d’arena. quin sepulcre emblanquinat!· El Profeta, el Profeta, el més recte de la terra Somni, fum, saviesa morta· navega cap a nosaltres sobre el mar d’arena. són la base d’eixa torre· Soneu flautes, panderetes, pedra a pedra erigida:· que el Profeta és a la nostra terra. la Torre de les Mentides.· Soneu flautes, panderetes, Fugint del penediment· el Profeta, l’Infal·lible. vanitós i prepotent,· Soneu flautes, soneu les panderetes, dalt la torre hi dirà:· ja és aquí, ja ha arribat el Profeta! “La va fer Peer Gynt, el Gran!”.Solo: PEER GYNT (para l’orella): Què és aquest plorarEl blanc del cavall que galopa d’infant? Què són aquestes boletesés llet de les fonts que al Paradís brollen. que van rodolant per terra?Inclineu·vos! Ell és el Senyor! Que voleu barrar·me el pas? (donant·los puntades deSón els seus ulls com estrelles que guien, tendres. peu). Som les idees,Mai cap nadó podrà vèncer tu ens alimentesla resplendor que irradien ses ninetes. flaques de camesBrillen com estrelles (bis), sempre ens engendres.
  8. 8. PEER GYNT: Vaig tenir sols una idea el gel penetra i era camatorta i guenya! com una llança…Podríem viure no tenim força!com aus al cel, lliures,i no per terra PEER GYNT: Per plorar al castell de Dovrecom madeixes grises! de tothom vaig ser la riota! Som les obresPEER GYNT (s’entrebanca): Bola nècia! Quina barra! Fer no realitzades entrebancar el teu pare!?! (s’escapa). per pors i dubtesSom una consigna vam ser estranguladesque mai no has pronunciat. quan vindrà el DiaLa teva vida, vindrem prest a jutjarmandrosa, ens ha anorreat. la teva vida:Pels cucs fressades seràs condemnat!fins a l’ossada,ens menyspreen PEER GYNT: No em podeu pas condemnarcom fruita macada. pel que no he fet ni he signat!PEER GYNT: No heu nascut pas perquè sí! VEU D’ASE (des de lluny): Uix! Quin mal conductor! /Com a adob podreu servir! M’has ben decebut! / Aquí ha nevat fa poc / i ja sentsSom tonades quins esternuts… / Ha errat el camí, / Peer, on és elque encara no has cantat. castell? / El diable t’ha enganyat / utilitzant el teuQuantes vegades fuet…tu ens has estroncat!Dins teu furioses PEER GYNT: Val més que fugi d’aquí! / Que portar elsrestàvem esperant; pecats d’un altre / els propis i els del diable, / massano esperarem pas més pes serà per a mi.dins la teva gola! 22. CANT DELS FELIGRESOSPEER GYNT: Reculeu, rebles superflus! Benaurada l’albada, les llengües sagradesNo he tingut temps per a romanços! com rajos de foc resplendentsSom les gotes, per tota la terra encenen lloancesque els teus ulls no han vessat. i cants en la llengua del Cel.El gel temiblefondríem de bon grat.Però al teu cor feble
  9. 9. BIOGRAFIES
  10. 10. Orquestra Simfònica del VallèsL’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació Patrocinadors principalsd’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfò·nica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral,en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes. FundacióAquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV enuna orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, delsseus concerts, de la seva qualitat...La seva intensa activitat —més de cent actuacions l’any— se centra, per un costat, a laciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhoral’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catala·na, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica,l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas Sin·fónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora,del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, Patrocinadorsi David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el directortitular Rubén Gimeno.L’OSV està patrocinada per Fundació Banc Sabadell, Unnim Obra Social, Ajuntament deSabadell i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya i de l’Institut Català de les Indústries Culturals.WEB www.osvalles.com BLOG www.osvalles.com/blog www.facebook.com/simfonicadelvalles www.twitter.com/osvalles
  11. 11. Rubén Gimeno, directorRubén Gimeno és el director titular La seva activitat en el camp de lade l’Orquestra Simfònica del Vallès, lírica l’ha portat a dirigir les novesformació amb la qual va començar produccions del Teatro Campoamorla seva titularitat en la temporada d’Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua,2009/10. azucarillos y aguardiente.Així mateix, ha estat director artístic Ha dirigit Cádiz de Chueca amb l’Or·de la Joven Orquesta de la Sinfónica questra Simfònica de Galícia, i La delde Galícia durant gairebé una dèca· Soto del Parral al Teatro de la Zarzue·da, tasca que va compaginar amb la. La temporada 2010·11 va debutarel càrrec de violinista de l’Orquesta dirigint els Contes d’Hoffmann dinsSinfónica de Galícia. del cicle d’Òpera a Catalunya.Com a director convidat ha col·laborat El seu inici en la direcció va pro·amb una gran part de les orquestres duir·se de la mà de James Ross,espanyoles, com Orquesta Sinfónica tot graduant·se a la Universitat dede Galícia, Orquesta Nacional de Es· Maryland. Posteriorment estudiàpaña, Orquesta Sinfónica de Teneri· al Conservatori d’Estocolm sota elfe, Orquestra d’Euskadi, Orquesta mestratge de Jorma Panula, i vaSinfónica de Castella i Lleó, Orquesta rebre classes de mestres com Alande Màlaga, Orquestra de València, Gilbert, Esa·Pekka Salonen, JukkaOrquestra Simfònica de Barcelona i Pekka Saraste i Leonard Slatkin.Nacional de Catalunya, Orquesta Ciu·dad de Granada i Oviedo Filarmónica, Ha enregistrat amb l’Orquestra Sim·entre d’altres. fònica d’Euskadi per al segell Claus, dins de la seva sèrie de compositorsFora de les nostres fronteres ha diri· bascos.git la Norrkoping Symphony Orches·tra, Gavle Symphony Orchestra, Ha inaugurat la nova temporada deOrquestra de Cambra de Ginebra, l’Òpera a Catalunya dirigint L’elisirOrquestra de l’MMCK (Japó) i l’Or· d’amore.questra Nacional de Colòmbia, col·laborant amb solistes de la categoriade Dmitri Sitkovetski, Fazil Say, KirillGerstein, María Bayo, Midori, MichelCamilo i d’altres.
  12. 12. Veronika Eberle, violí«Aquesta actuació va destacar per un im-pressionant grau de confiança, una expe-riència de lleugeresa insuperable, bellesamusical, flexibilitat i maduresa artística» Frankfurter Allgemeine ZeitungAmb només 21 anys Veronika Eberle s’haconvertit en un dels talents més promete·dors d’Alemanya els darrers anys.Sir Simon Rattle la va presentar al Festi·val de Pasqua de Salzburg 2006, amb unconcert de Beethoven amb la Filharmònicade Berlín, fet que suposà el desplegamentimparable de la seva carrera internacional.Darrerament ha obtingut un gran èxit enels seus recitals a Nova York (CarnegieHall), París (Théâtre de la Ville), Salzburg(Mozarteum) i Munic (Herkulessaal), i hadebutat en concert amb la Filharmònicade Los Angeles, NDR Hamburg i Mozar·teum Salzburg (Mozartwoche), OrchestrePhilharmonique de Montecarlo i ScottishChamber Orchestra. També ha estat artis·ta resident del Marlboro Festival als EstatsUnits.Entre els seus projectes de futur cal desta·car el debut en concert amb la Filharmòni·ca de Nova York, la BBC Symphony, la BBCScottish Symphony, l’Academy of St. Martinin the Fields, l’Orquestra de Cambra de Mu·nic i la Musikkollegium Winterthur.
  13. 13. Cor MadrigalVa ser fundat per Manuel Cabero el tista Perejaume en ocasió de l’aniver·1951 a Barcelona. El 1993 Mireia sari de Verdaguer, l’exposició “Ami·Barrera n’assumeix la direcció. L’ac· dament de Joan Coromines” i a lativitat del cor se centra en la inter· inauguració de l’exposició “Pessebrepretació del repertori contemporani, Sert” a la Fundació Miró, com tambétot mostrant un especial interès en amb la Companyia IT Dansa, que diri·la divulgació dels autors catalans. geix Catherine Allard.Paral·lelament, aborda les obres pera cor i orquestra dels períodes barroc De les darreres temporades cal re·i clàssic. marcar les gires per Euskadi i An· dalusia amb l’Orquesta Barroca deEl Cor Madrigal ha estat dirigit per Sevilla (Messies de Häendel i Missagrans batutes com Celibidache, Co· en Si menor de Bach), amb l’Orques·missiona, Cambreling, Cao, McCreesh, ta Sinfónica de Galicia a la Corunya iDecker, Foster, King, Mas, Mena, Pablo Lisboa (Lobgesang de Mendelssohn) iPérez, Pinnock, Pons, Oue, Ros Mar· amb I Solisti Veneti, i les actuacionsbà, Rostropóvitx, Scimone i Vicent. En als Festivals de Música Antiga del’etapa que Manuel Cabero hi va ser Barcelona i Aranjuez, cicle d’Iberca·al capdavant, el Cor Madrigal va can· mera al Palau de la Música i al Ciclotar en l’estrena mundial d’Atlàntida de de Grandes Intérpretes de la UAM aFalla i en la primera audició a Espa· l’Auditorio Nacional de Madrid.nya de la Missa Solemnis de Mozart. El Cor Madrigal compta amb la col·En l’àmbit discogràfic cal destacar laboració de l’Institut Català d’Indús·l’enregistrament de la música coral tries Culturals.de Joaquim Homs, amb motiu delcentenari del seu naixement, realitzatper a la Fundació Autor de l’SGAE.Al Gran Teatre del Liceu ha participaten les produccions de les òperes KàtiaKabànova de JanáČek, Oedipe d’Enes·co, Le portrait de Manon de Masseneti Les mamelles de Tirésias de Poulenc,i a la cantata La Pesta de Gerhard. ElCor Madrigal ha col·laborat amb l’ar·
  14. 14. Fem comunitat. Compartim emocionsL’any 2009 vam aprovar el Pla Estratègic de l’OSV per als tres anys següents. Entre els valors que el configuraven ique continuen vigents vam incloure l’AMOR. Una orquestra, el cor de la qual està fet de les emocions que la músicacrea i transforma, ha de ser permeable a l’amor i ha de vehicular aquest sentiment en totes les direccions. Així hohem cregut per tal de, a més de millorar tots els aspectes de la realitat artística de l’Orquestra, iniciar una intensaactivitat d’àmbit social. Des d’aleshores vertebrem al voltant de la música un ventall d’interrelacions amb entitatsmolt diverses: escoles, casals de gent gran, escoles bressol, conservatoris, escoles de música, presons, hospitals...La música que emociona internament es converteix així en la música que mou externament.En aquesta comunitat hi ha moltes altres iniciatives que treballen en la mateixa direcció. Des d’aquí volem aprofi·tar per oferir·los un espai, tot i que més petit que no pas es mereixen, per presentar·se, per dir on són i què fan...La resta està, també, a les vostres mans.Som la Simfònica del Vallès
  15. 15. Propers Concerts Simfònics al Palau EL DE5TÍ DE BEETHOVEN CONCERT 6 28 GEN. 12 Mirela Lico, violí Òscar Diago, oboè Shi-Yeon Sung, directora 19.00 h Johann Sebastian Bach: Oratori de Pasqua, BWV 249 (Simfonia) Franz Schubert: Simfonia núm. 3, en Re major, D. 200 Ludwig van Beethoven: Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 67 TROMBOMANÍAC CONCERT 7 17 MAR. 12 Christian Lindberg, trombó i director Franz Berwald: Estrella de Soria (obertura) 19.00 h Ferdinand David: Concert per a trombó i orquestra en Mi bemoll major, op. 4 Johann Sebastian Bach: Suite per a violoncel (versió trombó) Piotr I. Txaikovski: Simfonia núm. 5 en Mi menor, op. 64 DE L’ETERNITAT AL FUTUR CONCERT 8 31 MARÇ 12 Beatriz Blanco, violoncel (guanyadora del Premi El Primer Palau 2010) Daniil Tsvetkov, piano (guanyador del Concurs Ricard Viñes 2010) Rubén Gimeno, director 19.00 h Franz Liszt: Concert núm.1 per a piano Piotr I. Txaikovski: Variacions sobre un tema rococó, op. 33 Johannes Brahms: Simfonia núm. 1, en Do menor, op. 68

×