1. Model de creences sobre la salut
Teoria de l’acció raonada i la conducta planificada
Teoria de la motivació protectora
1
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
2. 2
Les creences i les actituds determinen les accions de
salut. Les persones escolliran aquells cursos d’acció
que prediguin més possibilitats de conseqüències
positives.
Aquests models expliquen com les persones poden
augmentar la probabilitat d’adoptar conductes de
protecció de salut, si perceben que està amenaçada.
Tot i que poden dur a terme conductes de prevenció
molt fàcilment.
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
3. Es durà a terme la conducta de salut segons l‘interès i
percepció sobre aquesta.
Està constituït per:
Susceptibilitat percebuda
Gravetat percebuda
Costos i beneficis percebuts
Claus per a l’acció
Factors modificadors
3
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
5. 5
Percepcions individuals Factors modificants Probabilitat d’acció
Susceptibilitat
percebuda: percepció de
la vulnerabilitat de patir
una addicció a les TIC.
“És ínfima, si avui en dia
és molt normal utilitzar-
les i sinó tothom tindria
aquesta addicció”.
Gravetat percebuda:
probabilitat percebuda
de veure’s afectat per la
dependència psicològica
a les TIC. “És molt
complicat, si avui en dia
les utilitzem per quasi
tot i és difícil diferenciar
que està bé i que no”.
La credibilitat i la intenció
persuasiva de les campanyes
publicitàries, els anuncis o els
programes televisius poden
determinar l’execució d’accions de
salut davant l’ús de les TIC o
l’eliminació d’hàbits perjudicials per
a la salut a través del contingut
emocional de les mateixes
(emfasitzant l’aïllament social que
suposa, per exemple).
Una cultura que dóna molta
importància a la interacció familiar,
probablement, la gravetat que
atribueixi a la dependència serà
més alta i, encara més, si la societat
està en vies de desenvolupament.
Valoració que fa una
persona dels beneficis
que obtindrà si fa un
ús adequat de les TIC o
dels costos psicològics,
econòmics, etc. que li
suposa desenvolupar-
la. “Potser així tindré
temps per sortir amb
els amics, però clar, si
estic sense connectar-
me molta estona em
poso nerviosa”.
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
6. Les persones tindran la intenció de realitzar conductes
saludables quan posseeixin una actitud positiva, suport
social, autoeficàcia i garanties d’èxit.
Representació d’acció raonada
Actitud positiva
Suport social
Autoeficàcia
Garantia d’èxit
Intenció de
conducta
Conducta
saludable
6
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
7. Representació del comportament planificat
Actitud positiva
Suport social
Autoeficàcia
Garantia d’èxit
Control percebut
Intenció
de
conducta
Conducta
de salut
7
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
8. Factor personal: judici
que fa la persona sobre
les conseqüències
positives o negatives de
la conducta de salut.
“Factor social: la norma
subjectiva exercirà certa
pressió perquè la
persona realitzi una
acció o no. “Si els pares
d’un adolescent no
s’involucren en el
desenvolupament social
i emocional d’aquest,
acabarà aïllant-se i
socialitzant-se només a
través del mòbil o xats.”
Si l’adolescent creu
que reduint les
hores dedicades al
mòbil incrementarà
la seva qualitat de
vida i els seus pares
són una font de
recolzament, la
intenció de
conducta serà
favorable.
Programació d’un
horari amb el temps
que dedicarà a les
diferents tasques:
l’execució d’una
conducta de salut
també serà resultat del
grau de control
percebut sobre la seva
competència.
8
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
9. La por infundada en les persones sobre les possibles
adversitats de la seva salut és el factor més important
que fa que aquestes la protegeixin.
La força de la motivació de protecció depèn de:
L’apreciació de l’amenaça
L’avaluació de la resposta d’afrontament
9
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
10. 10
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
Representació de motivació protectora:
Motivació
protectora
Afrontament
adaptatiu i
desadaptatiu
Comportament
Avaluació
afrontament
Apreciació
amenaça
Fonts
d’informació
11. 11
Fonts
d’informació
Una campanya
publicitària
fomenta la
conducta de
salut a través
de missatges
que provoquen
por,
determinant
així la
motivació per
protegir-se del
dany que
suposa
l’addicció al
mòbil
Avaluació resposta d’afrontament: es
valora si l’eficàcia de la reducció
d’hores dedicades al mòbil és
avantatjós davant la irritabilitat o
nerviosisme que li genera no fer-ne
cap ús.
Percepció amenaça: la persona sospesa
la gravetat i la susceptibilitat de patir
una addicció a les TIC i les recompenses
contingents a l’ús de les TIC
(autonomia, llibertat d’expressió,
entreteniment, etc.)
Resposta adaptativa malgrat
la inquietud que li genera
estar “desconnectat”.
Resposta desadaptiva perquè
si la persona està neguitosa,
el mòbil li proporciona una
recompensa immediata.
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
