Almenar

835 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
835
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Almenar

  1. 1. Camarasa: 973-420191.Cubells: 973-459005.Vilanova de Meià: 973-415058/973391087.Barcelona: 616 44 07 93 Web: http://www.marquesat.net
  2. 2. ITINERARI
  3. 3. 0
  4. 4. HISTÒRIA DALMENARLa vila dAlmenar es troba esglosada en un petit turó. Al cim del turó hi ha lantic castellarrabassat el 1094 als musulmans de Lleida pel Comte Ermengol V dUrgell i conqueritdefinitivament el 1147 pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el qual dos anysdesprés, concedí carta de població a un centenar de balaguerins.Lesglésia parroquial de Santa Maria, gòtica i duna sola nau, fou reformada el segleXVIII, en que fou construït, a més, el campanar (1740).Dins el terme municipal hom ha trobat restes arqueològiques de ledat de bronze i delferro (tossal del Metxut, turó de Sant Salvador), dun camp durnes a la partida deTudela i de viles romanes al pla del Sot i al pont de Ferrando. El municipi comprènlantic terme de Santa Maria dAlmenar ( o torre de Santa Maria) i el caseriu de la BassaNova.Primer document conegut referent a Almenar.1095, desembre, 12El comte dUrgell, Ermengol V conquereix Almenar i dóna a la Prioral de Solsonalesglésia edificada al castell dAlmenar, dedicada a Sant Joan, i una almúnia. Aviat,però, tornaria el poble a mans dels moros.ACS, Cartulari II, fs. 34-35Document de 11071107, març, 23Ramón Guitart, prelat de Santa Maria de Solsona, concedeix a Pere Jofre un alou i latercera part duna almúnia en terres dAlmenar i dAlguaire, el dia 23 de març de 1107.ACS, Pergamins.Carta Pobla dAlmenar1147, abril 13.Treta de la còpia dels privilegis dAlmenar que renova el rei Felip II, el 17-IX-1582.Loriginal és a lAjuntament dAlmenar.Carta de Donació de la Sèquia dAlmenar1151, setembre.Loriginal daquest document és a lArxiu Municipal dAlmenar.Vulgarment sanomena "La Pell".Concessió i trasllat de la fira 1306, juliol, 10.El dia 10 de juliol de 1306, el rei Jaume II concedí fer fira en el mes de setembre alpoble dAlmenar.Labundància daquestes, va perjudicar la nostra; i a petició de la vila, el rei Pere III, el10 de juny de 1336, la traslladava al mes dabril.ACA, Cancelleria, reg.203, f.181 i reg 858, fs. 128- 129.1313, abril, 28El rei Jaume II protestà contra la usurpació feta pel senyor dAlbelda, contra els homesdAlmenar, que són de la jurisdicció reial.ACA, Canc., reg.151, f.217 v.Concessió i ampliació del molíAnys 1328 i 1331.ACA, Cancelleria, reg, 483, fs. 147-148.1430, octubre,10.El rei perdona els inculpats dAlmenar, que shavien sublevat en saber que la vila eratraspassada al comte de les muntanyes de Prades i exclosa, per tant de la Corona, en 1
  5. 5. contra del pacte fet amb Ramón Berenguer IV.ACA, Cancelleria, reg 870, f.45.1494, juliol,18.En nom del rei, la Cancelleria Reial, en aquesta data, fa cinc documents referents almateix tema. Dos són destinats al poble dAlmenar, dos a Pere Carcassona i un alsdiferents representants o autoritats reials. El tema comú és salvaguardar el poble perquèes pugui nomenar síndics que el representin davant lAudiència Reial per demanar lareintegració a la Corona, sense entrebancs per part de ningú. Pere de Carcassona norespectaria aquests documents, com es pot veure en la sublevació del poble contra ell,pocs mesos després.ACA, Cancelleria, reg 3.860, fs 9-15.Retorn dAlfarràs a la Corona1594, octubre, 31.El nou batlle, designat pel representant del rei, fa públic el seu pregó primer.AMPLI, Catàleg Gras, núm 257, fs. 6-8.El catalanisme.Fruit de la Renaixença, era el moviment dafirmació. Com en altres llocs, també alnostre poble predominava la Unió Catalanista.El seu tradicionalisme arrelat a la nostra terra i el suport que en un principi li donavenels, diríem, més dretans els allunyava de laltra gent.Tenim notícia de dos mítings ben diferents, si més no, per lacollida que varen tenir aAlmenar.El primer va ser el dia 19 de gener de 1902 (Diario de Lérida 21-1-1902) precedit dunagran propaganda.La caravana dels oradors i acompanyants havia sortit de Lleida entre les aclamacions icants de la gent del pobles del trajecte. Torrefarrera, Roselló i Alguaire. PartidesdAlmenar.Bolós, Gralles, Bassanova, Fenollet, la Plana,Comastreta, Sas, Unilla, Aubarrells,Sesalt, la Vall, Cuadrisos.ALMENARA LA VELLALa primera població, dorigen àrab, dita ja en els documents antics Almenara la Vella, estrobava en un planell al qual es pujava per unes escales fetes a la roca, encara existents,a lextrem de migdia del terme (prop de les alqueries de Canissella, Vacarissa i la Mola),al límit amb el terme dAlguaire. Tots aquestos llocs estaven als límits del terme deLleida el 1147. Però Almenara la Vella és anterior. I degué ser habitada per una reduïdapoblació mossàrab.Tingué un paper destacat a la fi del segle XI en les lluites que enfrontaren Yusu¯f ibnAhmad al-Mutamin, senyor de la taifa de Saragossa (1081-85), ajudat pel Cid, amb elseu germà al-Mund¯ir al-HagÇib Imad al-Dawlà (mort el 1090), senyor de Lleida,Tortosa i Dénia, aliat amb el comte Berenguer Ramon II de Barcelona i amb SançRamires dAragó; el primer derrotà, gràcies al Cid, que havia acudit des dEscarp, al-Mund¯ir al-HagÇib, el 1082, a Almenar, i féu presoner el comte Ramon Berenguer II(que lliurà als pocs dies) i saquejà els territoris veïns. Pere I dAragó, fill de SançRamires, entrà posteriorment al castell dAlmenara (1092), però fou una conquestaefímera, i en la invasió almoràvit cal situar la destrucció i labandonament del castelldAlmenara la Vella. 2
  6. 6. LA POBLACIÓ DALMENARForen els almoràvits els qui bastiren la nova població dAlmenar, més al nord, presididapel castell, del cual resten encara les ruïnes, dominant el lloc. I aquest és el castelldAlmenar que conquerí vers el 1145 el conte Ermengol VI dUrgell per al conte RamonBerenguer IV.Almenara la Vella, amb les terres regades per la sèquia que davalla del Sas i va a laNoguera Ribagorçana, fou donada al prior de Santa Maria de Solsona, que repoblà elterritori amb algunes famílies vingudes del Solsonès (el lloc perdurà fins al segleXVIII).Té un gran interès la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV als nouspobladors dAlmenar, publicada per Bofarull i modernament per Font i Rius, en la qualconcedia (13 dabril de 1148)ipsum castrum de Almenar a cent homes procedents deBalaguer, que comprenia la vila i la fortalesa dels almoràvits amb els seus termes.El comte prometia als repobladors que les possessions i els drets atorgats dinsels Usatges de Barcelona no podrien revertir a cap altre senyor dels seus dominis, llevatdel nomenament de castlà, que feia en la persona de Pere Ramon dErill (càrrec que noimplicava senyoria), del llinatge dels senyors de Saidí, que representaren en aquesttemps un paper decisiu en les noces del comte i Peronella i per tant en la unió dAragó iCatalunya.Lesglésia dAlmenar fou donada el 1150 al paborde de la col·legiata de Solsona (quegaudia ja de la possessió alodial de la Torre de Santa Maria), i per això no consta enlOrdinatio del 1168 del bisbat de Lleida.A la carta de poblament safegí el 1151 un privilegi del mateix Ramon Berenguer IV,conegut per la Pell dAlmenarCARTA DE POBLAMENT i "LA PELL" 3
  7. 7. En el cas dAlmenar les terres es donaren en bloc als cent balaguerins perquè shiestablissin. I segurament les particions individuals es farien, amb un altre document aradesaparegut, entre les cent famílies a més del lot de terres comunals i col·lectives.Era projecte del comte Ramon constituir una vila rural que alhora seria defensada perguerrers del comte establerts al castell.De la carta pobla dAlmenar no tenim loriginal, però si diverses còpies.La carta és una donació del comte, però que ell eleva a la categoria de pacte entre ellcomte de Barcelona, marquès i príncep d’Aragó i els cent homes de Balaguer, ambvigència per sempre. Ells guanyaran uns drets, unes terres i una seguretat; ell en canvisúbdits fidels. Hi ha dues excepcions del domini del terme d’Almenar: la Torre de SantaMaria que dóna a l’església o canònica de Solsona i la Guàrdia de Fenollet que seràd’usdefruit del carlà del castell.S’anomena la pell al document original on es dóna la concessió de la sèquia a Almenar.Està escrit en llatí i Ramon Berenguer IV fa la concessió de la sèquia l’any 1151,quatre anys després de la conquesta d’Almenar i dos de la de Lleida. Mana també, queprimerament facin la sèquia i després hi tirin l’aigua. Aquesta naixia i moria dins elterme: des d’Andaní a la Torre de Santa Maria en què es revertia al riu les aigüessobreres. Aquesta donació és absoluta sense cap dependència ni d’ell o els seussuccessors ni tutelada pel carlà o representant seu i menys encara d’altres senyors ocomunitats veïnals. I tots aquells que volguessin trencar la donació o inquietar la sevapossessió, serien gravats amb el pagament duplicat dels danys infligits. 4
  8. 8. FIRES I MERCATSLa fira d’Almenar (1306) es va concedir amb d’una petició del consell general, el qualpretenia aconseguir un major progrés per a la població. La fira començava el dia 3 desetembre i es perllongava durant 6 dies més. Uns quants anys després, el 1327. el reiAlfons el Benigne, alhora que confirmà l’exempció de pagament dels impostos d’usàtici teloni feta per Ramon Berenguer IV, l’amplià als de lleuda, peatge, portatge,mesuratgel, pes i passatge. Però sembla que la fira d’Almenar ensopegà amb lacompetència d’altres de properes, i vers l’any 1336 convenient traslladar-la al dia deSant Marc, el 25 d’abril.Eren unes transaccions poc voluminoses en efectiu monetari i a causa de l’escassetat demoneda menuda, i hi ha la necessitat de crear una moneda local fraccionària. El seuvalor era només fiduciari, és a dir, de vigència exclusiva en l’àmbit de la població i caliacanviar-la a les taules de canvi. La proliferació de moneda local, coneguda com apugesa, en diferents poblacions de l’àrea lleidatana (Lleida, Almenar, Balaguer,Agramunt, Ponts i Àger). La moneda pugesa d’Almenar sabem que es va concedir fer-ne una emissió l’any 1328, però tenim indicis d’encunyacions anteriors i juntament ambla de Lleida va ser una de les primeres, finals del segle XIII o principis del XIV.Al segle XVIII el consell general d’Almenar sol·licità el 15 de juliol de 1756 laconfirmació dels privilegis de Felip II i la facultat de tenir dues fires anuals. La que jatenia del 3 de setembre que la volen retardar fins al 17 de setembre, i en demanen unaltra per el mes d’abril, durant la Pasqua de Resurrecció.A les dues fires d’Almenar es podien vendre i comprar el següents animals i productes:bestiar de llana, de pèl, porcí, aus i espècies que es produïen al país. Fruits secs, frescosi del país en general, llavors, cereals i llegums, així peix fresc i salat, i tot tipus de roba.L’any 1828 es demanà al consell de Castella que autoritzés la vila d’Almenar a celebrardos dies mercat, a canvi d’anul·lar les dues fires. Tanmateix finalment, Almenar vaaconseguir celebrar mercat el dimecres.LA MONEDA PRÒPIA PUGESA DALMENARL’emissió de moneda local a Almenar i altres poblacions des de finals del segle XIIIfins el XV fou, per una banda una alternativa a la moneda imperant a l’època, diner detern, ja que tenia un valor excessivament alt per a les petites transaccions, i per una altraa la fabricació de moneda fraccionària, l’òbol, que resultava molt rendible d’encunyar.La posta en circulació de la moneda pugesa esdevenia, doncs, una mesura idònia per alsllocs allunyats de Barcelona i per als mercats locals. 5
  9. 9. Les primeres mostres d’aquestes monedes locals, nomenades pugeses perquès’encunyaven a imitació de les de la ciutat occitana de Lo Puig ( Le Puy, en francès),datarien de les darreries del segle XIII, essent Almenar i Lleida els primers llocs deCatalunya on es fabricaren. El seu valor era de caràcter fiduciari, és a dir, no tenienvalor propi però sí que eren avalades per dipòsits en or i plata, i a més les vilesdisposaven de les taules de canvi on els forasters podien convertir l’efectiu en monedade curs legal. Segons el poder de circulació de cada moneda se’n podien fer diferentsemissions amb quantitats variables de tiratge. Pel que fa a la pugesa d’Almenar se’nconeix una de les emissions que reproduïm en aquest text, però ignorem la data de postaen circulació. Per la descripció publicada pels estudiosos del tema sabem que era dellautó i que estava incusa amb una creu patada i una ala a mig vol abaixat al camp, i lallegenda ALMENAR. La seva forma era circular i tenia un diàmetre de catorzemilímetres.Les atribucions d’algunes viles i ciutats de gaudir de moneda pròpia no es podendesvincular dels privilegis que els monarques concedien als consells municipals oa particulars per promoure el seu estatus econòmic. L’any 1306, una data propera alsprimers anys d’emissió de la moneda pugesa d’Almenar, el rei Jaume II atorgava als seuhabitants el privilegi de celebrar la fira anual, amb garanties de seguretat per a tots elsparticipants. Altres poblacions que posteriorment gaudirien de similar gràcia en matèriade moneda serien Balaguer, Ponts, Àger i Agramunt.L’Únic document escrit que fa referència a la llicència d’encunyar pugeses a Almenardata de 1328. Va dirigida a un jurispèrit local anomenat Vidal, i es remarca que té elmateix privilegi que altres que havien gaudit abans que ell. Com que aquestsconcessionaris podien gravar en la moneda les pròpies armes o les de seva població,l’ala que figura a la moneda que reproduïm hauria de pertànyer segurament a unindividu que es deia de cognom Almenar o a la mateixa vila, fet que en aquest darrercas, indicaria que l’ala era l’antic escut del municipi. Fragment de text escrit per l’historiador Josep Forns.EL NUCLI URBÀ DALMENARL’estructura de les poblacions es va anar adaptant a les necessitats del mitjà de vida enuna societat que des del primer moment de la feudalització va ser objecte del procés deconcentració de les famílies dins del clos de les muralles de les viles. Per tant,l’estructura urbanística i les mateixes cases estaven adaptades com a residència,magatzem de la collita i estable d’animals. En l’espai urbanitzat hi tenia unprotagonisme rellevant la plaça, amb la casa de la vila i l’església, en ocasions encaraamb el fossar o cementiri al seu entorn, i el carrer del Mig com a via de circulacióprincipal i lloc de residència de les famílies benestants. Els noms dels carrerss’acostumava a prendre la denominació per la presència del servei més utilitzat ol’element més visible als ulls de la gent del poble, com el carrer del Forn, de laCarnisseria, del Pou, el Pertxe de Sitjar, plaça Soldevila, de la Bassa, el nom d’un veí ies consoliden els canvis introduïts com el carrer Nou, el carrer Nou del Castell, entremolts altres. En documents de principis de l’edat moderna d’Almenar i Alguaire, 6
  10. 10. Edificis importants de la Vila 7
  11. 11. aquestes viles es tractem d’oppidum, segurament en el sentit de “poble enmurallati bensituat defensivament”.NUCLI URBÀ DALMENAR IIEls primitius castells de l’època àrab (husum) i de la conquesta es van anar transformanta poc a poc, canviant la seva ubicació si era necessari, per esdevenir la casa-palau i ellloc de residència dels catlanas. Almenar com altres viles dels entorns fa en el seuorigen el que es coneix com un poble castral, és a dir, construït a l’aixopluc del castellresidència dels senyors de la mateixa localitat, en què la part inferior de les parets i elsangles eren de pedra, però la part superior feta de tàpia. La primitiva fortificació fou latorre de senyals àrab que dóna nom a la població. Devia estar situada on actualment hiha el Castell dels Moros, però devia ser de dimensions reduïdes. Aviat es degué edificarun nou castell-residència, més espaiós i apropiat a les necessitats del moment.El castell era concebut com la residència d’una família de cavallers per a gestionarl’activitat jurisdiccional i senyorial, amb sala central, l’escriptori i l’arxiu de document,la cambra d’escuders, els patis, la capella, el celler, la cisterna, el trull, els magatzems ialtres dependències.El castell estava situat a l’exterior de les muralles de la vila, el cim del turó del Castelldels Moros o a la seva base. Fou pol d’influència urbanística. Un altre pol de creixementfou a l’entorn del vessant sud de l’església-fossar i ajuntament actual, segurament alsegle XIV. El carrer del Mig, juntament amb el carrer de la Vila, formava una artèriacomunicativa més important, des la plaça Soldevila fins a la proximitat del castell. Lesmuralles devien seguir la configuració natural del turó defensiu on està edificada la vilai en primer moment potser no anaven més avall del punt d’unió entre aquells dos carrersmencionats, prop de la placeta de l’Argolla.Dintre del clos de la vila, l’edifici emblemàtic del municipi en l’àmbit civil eral’ajuntament, mentre que l’església ho era en el religiós. Cal dir que l’església, la plaça il’ajuntament delimitaven un territori important a la vida social, política i espiritual delspobles. A Almenar, l’actual casa de la vila, restaurada recentment, és del segle XVIII iconté a l’interior estructures que poden ser anteriors, especialment l’antiga presó i unasitja. A l’exterior encara conserva el restaurat, a la placeta de l’Argolla, el banc en quès’exposaven els acusats de delictes i s’ha recuperat l’antiga cadena a la qual estavensubjectats. Josep Forns i Bardají 8
  12. 12. LES PESTES. LANY 1652Any 1652Aquell assot que punia els pobles a l’Edat Mitjana i que, en allaus intermitents delmavaels seus habitants, aparegué al nostre poble l’any 1652 a les acaballes de la guerra i,altra vegada, l’any 1681 i 1707.La de 1652 era “pesta bubònica” anomenada així perquè en diferents indrets del cossorgien bonys o bubons produïts per bacteris transmesos per animals rosegadors o rates.Afavoria la seva expansió la falta d’higiene, la desnutrició i les mancances que hemd’atribuir a la guerra.L’epidèmia va durar des de 1648 a1654, primer vingué des de terres de València totseguint per la ribera de l’Ebre i el Camp de Tarragona. L’any 1651 brollava en laCatalunya Oriental i arribà a les nostres terres.El mes de juliol de 1652 feia estralls a Tamarit i a l’octubre i novembre a Lleida, quanja havia passat per Almenar. Al nostre poble fou present a l’agost i al setembre. I en dosmesos moren 25 persones.Els que moriren el 1652 no solen fer testament ni reben els sagraments o per falta desacerdot o per la rapidesa de la mort. Els que moriren primer, foren enterrats segonscostum o dins l’església o en el fossar dels seu voltant però ben aviat es buscarà un altrelloc, segurament més apartat, i que anomenaven “cimintiri del contagi”.PESTES. LANY 1681 I 1707Any 1681 i 1707Una altra mortaldat arriba al final del segle XVII i, concretament a Almenar l’any 1681,de la qual tenim una acurada descripció o acta segellada per mossèn Rafel Barral, regentde la parròquia que actuava com notari de la vila.Es tracta d’unes febres tercianes que comencen el 24 de juliol. En vuit o nou dies es fainfectar tot el poble.A falta d’autoritats s’encomanà el govern del lloc a gent de fora de la Casa de la Vila.Molts moriren per falta de mitjans. Hi hagué dies que morien cinc o sis persones. Encinc mesos moren 112 persones (59 de grans i 53 infants).Les malalties epidèmiques retornaven cíclicament i sobretot a l’estiu com a febresintestinals.L’any 1707 es tenen dades de juliol a setembre. En aquest temps moren 124 persones.Es pot suposar que tant el 1681 com el 1707 es tractava de malalties semblants. Fins itot els percentatge de difunts (adults i infants) és similar. En canvi, l’any 1652 no tenimconstància de l’òbit de cap infant. 9
  13. 13. LA COMUNITAT JUEVA EN ALMENARMEDIEVALLA COMUNITAT JUEVA AL ALMENAR MEDIEVALA la Catalunya musulmana convivien en harmonia musulmans i jueus però no amb elscristians i Almenar no era una excepció.A les zones poblades pels visigots, previ a la dominació musulmana, és a dir, abans delany 750, la convivència amb els jueus no era bona.Més endavant, després de la presa definitiva dAlmenar pel comte Ramon Berenguer IVel 13 abril 1147, la convivència entre jueus i cristians era perfecta.Almenar va passar dels musulmans als cristians en repetides ocasions però molttransitòriament amb el Comte Ermengol V dUrgell ja que els musulmans reconqueridareiteradament la població gairebé de forma immediata.I és que Ramon Berenguer IV es va adonar que no era suficient conquerir una poblaciósinó que a més calia ocupar. Per tant, amb bon criteri, va decidir ocupar la poblaciódAlmenar i per això va reclutar 100 famílies de Balaguer que es van traslladar aAlmenar a canvi de les terres, els termes, les Almoina i cases del territori, així com lasèquia de reg amb laigua corresponent per a ells i tots els seus descendents. La sèquiade reg és el canal de Pinyana, que va ser donada a les 100 famílies de Balaguer lany1151, quatre anys després de la concessió de la Carta de Població de 1147. No hi haconstància si entre els pobladors procedents de Balaguer hi havia també jueus (ja que aBalaguer hi havia una important Aljama jueva en aquella època) però el més probable ésque sí, donades les immillorables condicions ofertes pel Comte-Rei. A larxiu històric deBalaguer no consta el llistat de les cent famílies que es van traslladar a Almenar i moltmenys la seva religió. Per tant, no es pot demostrar documentalment la procedència nilorigen dels jueus dAlmenar, ni tampoc el llistat de les famílies que habitaven lapoblació, fins al primer cens conegut dels "focs" del poble fet lany 1497 al que constenmés de 150 "focs" i cap dels noms és clarament jueu, cosa que no és destranyar ja quese suposa que van marxar amb lexpulsió ordenada pels Reis Catòlics el 1492, o es vanamagar o es "van convertir" al cristianisme i es van canviar el nom.És de suposar que després de la conquesta cristiana dAlmenar aquesta poblacióconstava de:• 100 famílies acabat vingudes de Balaguer entre les quals probablement havia jueus.• Els jueus que hi vivien abans de la conquesta, juntament amb els sarraïns.• Alguns sarraïns convertits al cristianisme o que almenys el simulaven.Se suposa que la majoria de musulmans es van anar a altres territoris sarraïns ja quecom queda dit, la convivència entre cristians i musulmans no era bona.Per tot això, és normal que en la població dAlmenar sanés creant una pròspera 10
  14. 14. comunitat jueva, que anava creixent amb jueus procedents daltres zones, fet que vacomportar la oficialització duna Aljama jueva. Els jueus tenien una administraciójudicial diferent als cristians, tribunals diferents i jutges diferents. També els seus oficiseren diferents i vivien en barris diferents (fora de les muralles de la població). Tambéels seus impostos eren inferiors.Almenar encunyava moneda pròpia entre els segles XIII i XV.Sembla que hi havia molts jueus i molt acomodats a finals del segle XIV i principis delXV. LAljama jueva tenia els seus doctors o rabins. També la seva pròpia escola (quefuncionava a la sinagoga). Conserven el seu codi jurídic propi atès que no soposava a lareligió cristiana.Cada Aljama era com una mena de república o consell municipal format per gent gran,els avançats i caps de família. La seva missió era cuidar de tots els assumptes privatiusde lordre interior del municipi. La seva sentència decisiva era sotmesa a laprovació delAlbedí (prefecte nomenat pel sobirà o senyor feudal).A la sinagoga hi havia el Rabí major que era nomenat pel sobirà. A sota dell hi haviaels rabins, que interpretaven la llei i eren mestres descola i els sacerdots encarregats delculte ("xenins")El segle XIV va ser molt dolent per a les comunitats jueves a les nostres comarques, jaque degut al seu poder i riquesa van caure en desgràcia en molts llocs i van començar aser perseguits.El 13 agost 1391 es va produir a Lleida una gran catàstrofe per als jueus que va passar ala història com "linsult del jueu". Van matar 78 jueus i els van col·locar en una "sitja"del Pla dels Framenors.En la mateixa època a Balaguer els van retirar els privilegis que tenien (no pagavenimpostos a perpetuïtat), de manera que molts jueus van començar a anar-sen a altresllocs (Lleida i també Almenar). A Balaguer, el 22 agost 1418 van vendre la sinagoga ies van anar gairebé tots.Aquesta decadència va culminar el juny de 1492, quan oficialment es van anar tots elsjueus que no es van convertir al cristianisme per una ordre expressa dels Reis Catòlics.Els jueus que no es van òbviament continuar amb els seus costums, religió, tradicions illengua però mai obertament davant el perill que els matessin fossin cremats a lafoguera per la Inquisició.Per aquest motiu desaparèixer en molt poc temps tots els signes externs i religiososjueus com les sinagogues i les mikve (banys rituals jueus).Per tant, no és estrany que una comunitat tan pròspera i rica hagi deixat per a laposteritat tan pocs vestigis de la seva existència.Recentment a Almenar (Segrià) és unes obres per a la construcció dun garatge al CascAntic del poble a pocs metres de lAjuntament i de lEsglésia, han aparegut enterrades ien molt bon estat de conservació les restes del que després dels estudis pertinentssembla ser una mikve dorigen medieval, que probablement va estar en funcionamententre els segles XII i XV. ("Cal Bepet" la familia Barrallat)Què és una mikve? Una mikve és una piscina que té la funció de fer banys ritualsdimmersió total amb la condició que laigua que conté sigui ritualment pura. El banyritual a uuna mikve és obligatori en la dona jueva NIDA (que ha quedat ipura després dela menstruació). Les relacions sexuals de la dona "da" estan estrictament prohibidessegons la llei de Moisès i representen un delicte dextrema gravetat. Els homes tambéfan banys rituals en els dies previs al Shabat i els dies de festa.Maimònides va posar laccent en lespiritualitat del bany dimmersió, que si es fa en unbany ritual dimmersió socasiona neteja moral i física però només si és en una mikve.Per tant es comprèn la importància de la mikve i el seu lloc en la jerarquia de les 11
  15. 15. institucions comunitàries.Els rabins havien declarat que estava permès vendre una sinagoga només si en el seulloc es construïa una mikve., Que aquesta havia de reunir unes condicions per a serritualment correctes:1. la construcció del recipient (piscina) en si mateix.2. la quantitat i lorigen de laigua que conté.La mikve ha destar construïda "in situ" i mai prefabricada .. Això li donaria un caràcterde "recipient" i no ho és. Pot estar cavada a la terra o excavada a la roca (tallada).Laigua que conté, per a ser ritualment correcta ha de néixer in situ duna font natural oaigua freàtica i ha de contenir un mínim de 40 "sigui" daigua ritualment qualificada (ésa dir, més de 150 litres). Aquesta aigua ha darribar al lloc pels seus propis mitjans, nopot ser portada amb ajuda de cap recipient ni res que lautoritat rabínica considerirecipient. Sha de tenir en compte que aquestes regles ja eren dobligat compliment enlèpoca del segon Temple, com sha vist en els vestigis arqueològics de Masada, Mahon,Herodion (segle I), i més a prop de nosaltres, a lEdat Mitjana Spire (1200), Colònia(1170), Friedberg (1260), Offenburg (1351) en Works i en altres llocs.La mikve que ens ocupa sha trobat casualment en el subsòl de la casa del carrer del MigdAlmenar, cantonada carrer Sant Antoni. En lanomenada Placeta de lArgolla. Pel quesembla aquesta casa va ser construïda al segle XV (potser sobre les restes duna altra) iva ser remodelada i potser ampliada al segle XVIII (1736) en què es va canviar laubicació de la porta principal, la que van fer barroca com correspon a lèpoca.Al lloc de la troballa hi havia una quadra (encara es veuen vestigis del menjador, el sòlera de terra, la terra es va utilitzar per enterrar al bany ritual que ens ocupa. En extreurela terra (només per fer un garatge) van anar apareixent graons de pedra de lescalahelicoïdal daccés, els murs excavats a la roca, els "rinxolets" dels murs que estaven perubicar les torxes, els seients de pedra adossats a les parets, etc ...Tot és duna peça, tallada a la roca arenisca sota el nivell freàtic ja que de manera lentaperò continuada va filtrant aigua cristal.lina. Sha muntat un sistema amb una bombaaspirant i una boia per tal que automàticament vagi extraient laigua quan puja adeterminat nivell (la qual cosa passa diverses vegades al dia). Si no hi ha aquest sistemadextracció daigua, aquesta pujaria als 120 cm sobre el nivell del sòl de la piscinanatural. En arribar als 120 cm, ja no puja més el nivell.Si sinterromp el funcionament de la bomba (hi ha un interruptor) la mikveemmagatzemaria aproximadament 30 m3 daigua cristal, suficient per permetre el banydimmersió dunes quantes persones al mateix temps.LA BATALLA DALMENAR (1710)La batalla d’Almenar suposa la victòria de les tropes aliades a Almenar enfront de lesborbòniques, dintre del marc de la Guerra de Successió (1701-1714). 12
  16. 16. Va ser un enfrontament breu però molt dur, de tan sols unes dues hores de durada en latarda calorosa del dia 27 de juliol de l’any 1710. Hi van ser presents els dos reispretendents a la corona espanyola després de la mort sense descendència del darrer reiCarles II d’Habsburg. Es tractava de Carles III d’Austria i de Felip V d’Anjou, al costatde molts nobles i alts comandaments militars dels països implicats en la guerra. En elcombat d’Almenar hi xifrem entorn dels 30000 combatents entre soldats rasos i genets,essent superiors els del sector borbònic sobre el dels aliats o austriacistes. L’escenari de la batalla fou el pla del Sessalt, del qual n’havia pres possessió desde mig matí l’exèrcit aliat comandat pel general anglès Stanhope, després de travessar elriu d’Alfarràs, provinent de la zona de Balaguer. Els borbònics, dirigits pel marquès deVilladarias, que s’atansaven pujant des de Lleida en direcció nord cap a Alfarràs, es vantrobar amb la sorpresa que Stanhope havia pres la posició superior del pla del Sessaltd’Almenar, a la seva esquerra. Cal dir que l’exèrcit de Felip V situat en un pla inferiorno tenia prou visió per divisar clarament la posició de l’enemic, i a més li venia el sol decara. En canvi, l’exèrcit de Carles d’Àustria podia observar a distancia l’apropament dela tropa enemiga. L’enfrontament, dominat per la cavalleria, començà quan serien pròximamentles 6 de la tarda. Va ser un xoc cos a cos dels dos bàndols. L’estratègia fou la imposadapel sector aliat, a càrrec del britànic duc de Malbodrough. Consistia en una càrregaràpida al trot lent dels cavalls, fent predominar l’ús del sabre per part dels genets persobre de les carrabines, pistoles i fusells (al camp de batalla s’han trobat bales de plomrodones que oscil·len entre els 1, 5 i 2 cm de diàmetre). La majoria de les baixes fou en la retirada de la cavalleria borbònica, enl’escarpat desnivell que hi ha entre l’altiplà del Sessalt i la Plana, i durant la persecucióals vençuts quan fugien en direcció a Lleida. La nit va ser un factor que va jugar a favorde l’exèrcit borbònic. El rei Felip V, en la retirada, va caure amb el seu cavall a lasegla de Pinyana, i si no hagués estat pel suport de la seva escorta l’haguessin fetpresoner. El nombre dels morts seria entorn dels 400 entre els dos exèrcits. En les actesparroquials dl’Almenar, només trobem inscrita la defunció de Don Francesc d’Agulló,marquès de Gironella, del bàndol borbònic, el dia 29 de juliol, mort per moltes ferides,sepultat a dins l’església, tal com es feia amb les persones de relleu social. Al bàndolaliat hi havia holandesos, anglesos i austríacs, de religió protestant , que no podien serenterrats en un cementiri catòlic. Ignorem quin seria el destí d’aquests i altrescombatents morts en la batalla d’Almenar. S’ha suggerit el costum de sepultar elscossos en alguna fossa comuna propera al camp de batalla. És evident que, simultàniament al xoc armat hi degué haver repercussions en lapoblació civil. El campament de l’exèrcit aliat va ser present al terme entre els dies 27 i31 de juliol, i després van marxar a la direcció a Montsó. Les tropes necessitavencereals i bestiar, entre altres vitualles per subsistir, i practicaven el pillatge. És depreveure que en una conjuntura que ja era de guerra, agreujaria la situació d’Almenar.Els documents parroquials de l’any 1710 expliquen que pel motiu de la guerra haviadesertat molta gent de la vila. La batalla d’Almenar és, doncs, un exemple interessant dela connexió dels fets generals amb la història local. 13
  17. 17. AlmenarRacons que fan història 14
  18. 18. LESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIAÉs un edifici que reflecteix fonamentalment dues etapes constructives.Duna banda, la nau (40 metres de llargada) i la capçalera semmarquendins les pautes gòtiques del segle XIV (similars a les de Balaguer i Castellóde Farfanya). De laltra, el campanar (60 metres de alçada), que forma partdel cos de façana, és el resultat de treballs duts a terme el segle XVIII. Denau única amb transsepte, la capçalera es tanca amb tres absis poligonals.Lesvelt cimbori, vuitavat i sostingut per trompes, va ser refet alcomençament del segle. La planta gòtica fou modificada el 1740 i quedàconvertida en una peculiar estructura amb el campanar integrat a la façana,el qual era coronat fins el 1936 per un àngel giratori, restituït en larestauració del 1985. La imatge global del conjunt sembla voler reproduirlaparença de la Seu Vella de Lleida, aixecada com aquesta sobre un turó iper damunt de les construccions veïnes. Tot i ser resultat dintervencionsdèpoques diferents, Santa Maria dAlmenar presenta un aspectenotablement unitari. El retaule barroc fou destruït el 1936. 15
  19. 19. CASA DE LA VILA Davant mateix de lesglésia hi ha la Casa de la Vila o Ajuntament,que caldria anomenar Paeria, perquè va ser concedit pocs anys després deretornar el poble a la Corona.Es tracta de una gran construcció neoclàssica construïda vers els anys 1860en el mateix lloc on hi havia lantic edifici, enderrocat pel seu mal estat.De la Paeria primitiva es conserva la llòbrega presó i, almenys, part delbasament amb alguna sitja del Comú.Ledifici actual, restaurat, té una façana superba amb columnes adossades ibells capitells.Aquesta Casa de la Vila tingué gran importància quan Almenar depenia deCarcassona, ja que era un lloc exempt de la senyoria i destinat al Comú.Gaudia daquesta consideració per estar edificada davant el cementiri (laplaça), lloc de jurisdicció eclesiàstica on no tenia poder el senyor de la vila.Allí el poble es podia reunir lliurement i allí es prepararen els avalots de1494 i els afers per retornar el poble a la Corona al s. XVI, a despit deCarcassona.Fent angle amb lAjuntament veiem la rectoria, popularment "lAbadia", o"casa del Vicari" com es deia antigament. 16
  20. 20. EL CASAL DEL PONT DEL MOLÍAl 1328 trobem les primeres dades concretes sobre molins a Almenar,quan es concedeix el privilegi reial de construir un molí fariner.Ladaptació del casal del molí fariner lany 1543 es va portar a termeaplicant una tècnica de rotació nova a la Península.El molí fariner dAlmenar constava de tres moles, i gràcies a la prolongaciódel sobreixidor permetia incrementar el salt de laigua de 4 a 10 pams.Laigua que arribava a les tines a través dunes canals en pendent quesanaven estrenyent progressivament. El cabal de laigua que entrava estavaregulat mitjançant estelladors i un cop utilitzada laigua com energiaretornava a la sèquia mitjançant quatre arcades. Lobra fou realitzada pelmestre de molins Jaume Mas, de Berga, a qui se li van pagar per lobra 400lliures de moneda vigent a Lleida, més la dispesa a ell i la sevacavalcadura.(molíns de regolf)El molí es convertí en un sistema dimpuls de cups, canals i basses. Éspossible que larranjament i ladaptació del pont daccés al casal i la canallateral de la part oest fossin construïts entre 1543 i els anys immediatamentanteriors a la sentència o concòrdia entre els senyors i Almenar (any 1589).La disposició actual del molí està en procés de restauració. La primera sala,la més gran, conserva tota lestructura duna turbina tipus Francis, que mouun eix hel·licoïdal que transmet la força a tres moles. En aquesta sala, perla banda de ponent, shi troba una altra mola, amb la farinera corresponent,que deu tenir la mateixa estructura que lany 1543. A la sala petita hi ha unaaltra mola.(Fragment del llibre "Economia i societat en els regs històrics occidentalscatalans: Almenar (Segrià) i la seva àrea, segles XIV-XIX." de lhistoriadorJosep Forns i Bardají). 17
  21. 21. EL POUET DE GELAbans de lobtenció del gel per procediment industrial , la construcció delspous era lúnica manera possible de conservar el glaç emmagatzemat delhivern al llarg duns sis mesos a partir de la primavera.El pou del gel dAlmenar és construït a linterior dun turó proper al pontdela Munya de la sèquia.La seva estructura és de forma fusiforme, amb lull de bou a la partsuperior, el regatill interior de desguàs i la porta dentrada lateral, pel costatde lobaga.Laltura del edifici és de 8,25 metres i el diàmetre de la base de 6,85 metres.El diàmetre de lull de bou fa 1,50 metres. Segons la tradició local,sempouaven les peces de gel procedent de la sèquia o dalguna bassapropera al pou.En una filera de la meitat superior sobserven dues marques diferents depicapedres.El fons del pou és tapat i del seu bell mig surt un regatil fet de pedres perabocar a lexterior laigua del gel que es podia anar desfent.Josep Forns i Bardají. "Economia i societat en els regs històrics occidentalscatalans: Almenar (Segrià) i la seva àrea, segles XIV-XIX. 18
  22. 22. 19
  23. 23. Fem un tomb per la galeria 20
  24. 24. Es esencial encontrar un equilibrioen la vida. Muchas veces esteequilibrio es padas a la sente que.....-yque nos mantiene firmes• r. tierra. Sin ellos flotarfamos en ftu}o de emociones que deben .............. of emotlont -•~• aauantarse a lo largo del tiempo. thfOUih time. Es por esa razón por la cual yo he elealdo una pátina para darle la sensación de que el tiempo pasa. Amor slanlflca también dejar de ser amado. Es como una columna
  25. 25. 22
  26. 26. Almenar, 12 de Juliol de 2010Lorenzo Quinn ja forma part del patrimoni cultural dAlmenarLartista Lorenzo Quinn ha inaugurat aquest dimecres una escultura cedida per ell a lapoblació dAlmenar. Lescultura, titulada Amor, és dacer i resina banyada en bronze, té3,20 metres de diàmetre, 5,5 metres dalçada, i una amplada d1,4 metres.Lobra representa les mans dun home i una dona entrelligades dins dun cercle, i segonsQuinn, el significat no es limita a lamor de parella, sinó de la humanitat, "un missatgepositiu damor, de relació entre les persones". Quinn sha mostrat orgullós de que lobrapassi a formar part de la vida quotidiana dels veïns del poble, i resti com a llegat per ales generacions futures.Lescultura està situada al costat de la primera rotonda del poble venint de Lleida per laN-230 i va acompanyada dun text explicatiu en quatre idiomes (català, castellà, anglès ifrancès), on hi diu, "Amor és la paraula més poderosa de tota relació. Jo veig lamorcom un corrent continu democions que ha de perdurar a través del temps. Amor tambésignifica respecte, apreci, honestedat, transparència, confiança, fe, desitjar el millor perals altres i deixar-se estimar. És un cercle democions que ho avarca tot, en el que esdóna i es rep".Lescultura costejada per lAjuntament, lartista i el galerista dAlmenar, Ramiro Rafart,és una donació de Quinn, en agraïment al poble, on Ramiro Rafart, té una galeria dartRafart Gallery, exclusivament dedicada a lobra de Lorenzo Quinn, amb un centenardescultures i quatre plantes dexposició on a més hi ha joies i objectes per la llardissenyats per ell.LAjuntament ha acondicionat lespai on està situada lescultura i per lartista el mésimportant és que lobra quedi com un llegat pel futur. A part dAlmenar, entre finalsdany i començaments de lany que ve, Quinn, també tindrà una escultura a la poblacióde Fraga a la Franja dAragó, titulada Gravetat. 23
  27. 27. 24
  28. 28. 25
  29. 29. Les Terres del Marquesat, agraeixen la col·laboració de :Ajuntament d’Almenar (Regidoria de Cultura )Mossens Francesc Martí i Jaume PonsRamiro Rafart ( Rafart Gallery )Antonio Segalàs ( Una menció especial per tot l’interès queens ha demostrat en tot moment )Gracies a tots i a reveure 26

×