1. 1. Què és la història?
El passat i la història no són ben bé el mateix. El passat és
tot allò que ha succeït abans d’ara; en canvi, la història és una
ciència que estudia aquest passat per tal de intentar comprendre com
vivia la gent en aquells temps i alhora intentar comprendre perquè
passaven determinats fets. La història estudia tot allò que afecti a la
humanitat però posant èmfasi en aquells aspectes que han tingut
més importància perquè ens han afectat més.
La història, doncs, és la memòria col·lectiva de tots plegats i
explica com vam passar els fets i per què van passar. Així doncs,
recordar conflictes del passat i entendre’ls ens pot ajudar a mirar de
no repetir-los mai més. Alhora, la història, ens ajuda a respondre
preguntes sobre el nostre present.
2. Què estudia la història i com ho estudia?
La història estudia fets i protagonistes del passat.
Els fets històrics –com els actuals- poden ser polítics,
econòmics, socials, religiosos o culturals. Alguns fets són polítics i
econòmics, econòmics i socials, religiosos i culturals, ...
FETS
POLÍTIC S
ECONÒMICS
SOCIALS
RELIGIOSOS
CULTURALS
DEFINICIÓ
Són els que fan referència a la
vida i a les decisions de les
institucions i de les persones
públiques amb poder.
Són els que es refereixen a la
producció i distribució de béns i
serveis.
Són els que es refereixen a la
vida dels grups de persones que
formen part de la societat, en
aspectes de la seva activitat
diària o bé en les seves tensions
i els seus conflictes.
Són els relacionats amb les
diverses creences religioses.
Són els que cometen aspectes
del món del cinema, del teatre,
dels llibres, de la música i
d’altres manifestacions
artístiques.
EXEMPLES
Les decisions d’un
consell de ministres.
Els resultats d’unes
eleccions.
L’augment o la
disminució del preu de
determinats productes.
Les vagues i les
manifestacions.
L’atur massiu entre els
joves.
La peregrinació a la
Meca.
Les processons de
setmana santa
L’estrena d’una
pel·lícula.
La celebració de la diada
de Sant Jordi.
Els protagonistes són les persones que ens han precedit en el
temps. Algunes d’aquestes persones –dirigents polítics, inventors,
científics, artistes, ...- surten amb més freqüència en els llibres
d’història, però no són importants per elles mateixes, sinó perquè les

2. seves decisions o actuacions van afectar moltes altres persones. No
podem oblidar, però, la gent anònima, aquella que no surt en els
llibres però que va viure experiències que ens poden ajudar a
entendre un determinant moment del passat.
Per reconstruir i analitzar el que va succeir en el passat
necessitem fonts d’informació. Aquests fonts poden ser de
diversos tipus:
a) Fonts orals: entrevistes, discursos, cançons, ... enregistrades
de viva veu i. No tenim fonts orals de les èpoques més
antigues, però sí que en tenim per al passat més recent.
b) Fonts escrites: són les més nombroses i les més utilitzades
pels historiadors/es. Es tracta de documents com manuscrits,
actes, correspondència, lleis, premsa, llibres d’història, etc.
c) Fonts materials: inclouen tots
humana des de monuments
monedes, etc. fins als objectes
quotidiana (estris de cuina, vestits,
...)
d) Fonts visuals:
pel·lícules, etc.
plànols,
els objectes de producció
arquitectònics, escultures,
més senzills de la vida
mitjans de transport, eines,
cartells,
dibuixos,
fotografies,
Les fonts també poden ser primàries o secundàries. Les
fonts primàries són de la mateixa època que estudiem (per exemple
una destral de la Prehistòria, una llei del govern franquista, una
fotografia, ...). Les fonts
secundàries, en canvi, provenen
d’èpoques posteriors(un mapa fet ara sobre la Primera Guerra
Mundial, una pel·lícula sobre els jocs olímpics a l’antiga Grècia,. ...)
Les fonts no parlen per si soles, cal saber-les interrogar.
Un objecte del passat esdevé una font històrica quan respon a alguna
pregunta que ens hem fet sobre el seu temps. Per començar a
investigar sobre algun moment del passat hem de fer com a mínim
aquestes dues preguntes.
Què vull saber sobre el passat?
Quines fonts d’informació he de buscar?
Per tant un cop tenim les fonts d’informació les “hem de fer
parlar” a través de preguntes relacionades amb allò que els interessa
estudiar. Posteriorment hem de deduir el que va passar.

3. Les persones que es dediquen a la investigació històrica poden
trobar fonts sobre tots els períodes de la història. És evident, però,
que són molt més escasses per a les etapes més antigues que no pas
per a les més modernes i que no tots els llocs del món ni tots els
aspectes de la vida de les societats del passat disposen del mateix
nombre de fonts.