2. Índex
1. Les xarxes informàtiques 3
2. Les xarxes d' àrea local 4
Estructura d' una LAN 4
Dispositius electrònics d' interconnexió 5
L' encaminador 5
El cablejat estructurat 6
La fibra òptica 7
Protocols de xarxa 7
3. Relació dels equips en una xarxa 10
4. Anàlisi d' una xarxa existent 12
5. Recursos compartits 13
3. 1. Les xarxes informàtiques
Una xarxa informàtica està constituïda per un conjunt d' ordinadors i altres dispositius, connectats per mitjans físics
o sense fil, amb l'objectiu de compartir uns recursos físics determinats. Aquests poden ser de maquinari (hardware),
que comprèn impressores, sistemes d' emmagatzematge, etc., o de programari (software), que inclou aplicacions,
arxius, dades, carpetes, etc.
Segons les dimensions de les xarxes, les podem classificar fonametalment en xarxes d' àrea local o LAN (local area
network), que engloben àrees reduïdes, i xarxes d' àrea extesa o WAN (wide area network), que engloben àrees
geogràfiques més grans.
Segons la relació que s' estableix entre els diferents ordinadors de la xarxa, podem tenir xarxes amb servidors i
xarxes igualitàries. En les xarxes amb servidors tots els ordinadors depenen d' un altre ordinador, normalment d'
altes prestacions anomenat servidor, si aquest falla fallarà tota la xarxa. Les xarxes igualitàries tots els ordinadors
tenen els mateixos drets.
Tipus de connexió dels dispositius de la xarxa:
Mitjà Nom Tipus de transmissió Velocitat de Distància
transmissió màxima
Físic Parells Senyals elèctrics Fins a 1 Gb/s Aprox. 100 m
trenats
Fibra òptica Feix de llum Fins a 10 Gb/s per Aprox. 80 km
feix
Sense Wi-Fi Ones electromagnètiques Fins a 300 Mb/s Aprox. 100 m
fil
Bluetooth Ones electromagnètiques Fins a 24 Mb/s Aprox. 10 m
4. 2. Xarxes d' àrea local
Estructura d' una LAN:
les tipologies més utilitzades actualment en l' estructura d' una LAN són les anomenades en estrella o en arbre, on la
informació surt del diferents equips i viatja a través del cablejat fins a arribar a un dispositiu electrònic d'
interconnexió que controla el trànsit d' informació.
● La targeta de xarxa:
També anomenada NIC (network interface card), és la interfície que permet connectar el nostre equip a la xarxa.
Cada targeta té u número identificador hexadecimal únic de 6 bytes anomenat MAC (media acces control). Els
primers 3 bytes, anomenats OUI, són atorgats per l' IEEE (Institute of Electrical and Electronic Engineers), i els
altres 3 bytes, anomenats NIC, són responsabilitat del fabricant de manera que no hi pugui haver dues targetes amb
el mateix identificador MAC.
5. Dispositius electronics
d' interconnexió
Són dispositius que centtralitzen tot el cablejat d' una ● El commutador (o switch, en anglès), emmagatzema
xarxa en estrella o en arbre. Tenim dos tipus de l' adreça MAC de tots els equips que estan connectats
dispositius, anomenats concentrador i commutador. a cadascun dels seus ports. Quan rep un paquet per
un port, mira l' adreça MAC on va adreçát i reenvia
● Un concentrador (o hub, en anglès), quan rep un el paquet pel port que correspon a l' adreça MAC,
paquet de dades per un port, el retransmet a la resta. deixant la resta lliures de trànsit. Aquesta gestió més
Això pot implicar un problema de saturació de la avançada de la xarxa ens permet tenir més trànsit de
xarxa quan el nombre de paquets de dades és elevat. dades sense saturar la xarxa.
L' encaminador
També anomenat router en anglès, és un dispositiu destinat a interconnectar diferents xarxes entre si. Per exemple,
una LAN amb una WAN o amb Internet.
6. El cablejat estructurat
És el suport físic o mitjà per on viatja la informació
dels equips fins als cincentradors o commutadors.
● El cable de parells trenats
Aquesta informació es pot transmetre a través de
senyals elèctrics, utilitzant cables de parells trenats, o ès el cable més utilitzat actualment per a xarxes
a través de feixos de llum, utilitzant cables de fibra locals. Està format per quatre parells de fils. Cada
òptica. parell va trenat per evitar interferències
radioelèctriques. La quantitat de vegades que gira
sobre si mateix en fer el trenat s' anomena categoria i
determina les prestacions del cable. Els problemes
que presenten aquests tipus de cables són l'
atenuació, que és la pèrdua de senyal produïda en la
propagació del senyal a través del cable, i les
pertorbacions electromagnètiques produïdes per
aparells elèctrics, com ara fluorescens, motors, etc.,
que afecten els senyals transmesos. Als extrems del
cable cal posar-hi un connector, anomenat Rj-45,
capaç de connectar el cablejat amb els equips.
Categoria Velocitat màxima de Distància
transmissió màxima
cat5e De 100 Mb/s a 1 Gb/s Aprox. 100 m
cat6 1 Gb/s Aprox. 100 m
cat6e 10 Gb/s Aprox.100 m
cat7 10 Gb/s Més de 100 m
7. La fíbra òptica Protocols de xarxa
Està formada per filaments transparents (de cristall Són les regles i les especificacions tècniques que han
natural o de plàstic) que poden ser tan fins com un de seguir els dispositius connectats en xarxa per
cabell homà i capaços de transportar els paquets d' poder comunicar-se i transferir-se informació entre
informació com a feixos de llum produïts per un si. El protocol més utilitzat actualment, tant per a
làser. Els connectors més utilitzats per a xarxes locals xarxes locals com per a comunicacions a través d'
són l' SC Straighi connection), i l' ST (straight TIP). Internet, és el TCP/IP.
Composició del cable de fibra òptica
Nucli Es el filament transparent per on circula
la informació.
Revestiment Permet retenir la llum dins el nucli.
Coberta Protegeix el filament i dóna consistència
al cable.
8. ● El protocol TCP/IP
Està format per dos protocols, el TCP (transmission control protocol) i l' IP ( Internet protocos), encarregats de
controlar la comunicació entre els diferents equips connectats, independentment del sistema operatiu que utilitzini
del tipus d' equip de què es tracti.
L' IP és un protocol de xarxa què s' encarrega de la transmissió de paquets d' informació.
Com a complement del protocol IP, hi ha el TCP, que s' encarrega de:
Funcions del protocol TCP
A l' emissor ●Divideix la informacó dels paquets.
●Afegeix un codi detector d' errors per poder comprovar si el paquet s' ha rebut
correctament quan arribi a la seva destinació.
●Passa el paquet al protocol IP perquè en gestioni la tramesa
Al receptor ●Rebre els paquets que li passa el protocol IP a mesura que van arribant.
●Ordena els paquets, comprova que hi siguin tots i qu siguin correctes.
●Extreu la informació útil dels paquets.
●Si detecta que algun paquet no ha arribat o és incorrecte, genera un paquet per ser
enviat a l' emissor indicant-li que ha de tornar a enviar el paquet malmès.
9. L' adreça IP
Cada equip que pertany a la xarxa disposa d' un identificaor únic per poder saber a qui va adreçat cada paquet en les
transmissions i qui en són remitents, això s' anomena adreça IP.
L' organització interNIC ha definit tres tipus de xarxes en funció del nombre de xarxes i d' equips que calgui
implementar.
Per a cada classe hi ha una sèrie d' adreces que no estan assignades per poder ser utilitzades en xarxes privades.
Dueso més xarxes privades poden utilitzar les mateixes adreces.
Hi ha dues adreces reservades pel mateix protocol IP; l' adreça 127.0.0.1, que fa referència a l' equip local, i l'
adreça 255.255.255.255, que serveix per enviar un paquet a totes les estacions.
10. 3. Relació dels equips en una xarxa
Hem vist que la finalitat d' una xarxxa informàtica és compartir recursos entre els diferents equips que hi estan
connectats.
Hi ha dos models bàsics a l' hora de gestionar aquests recursos compartits. El primer model permet que tots els
equips de la xarxa puguin compartir recursos sense cap d'ells no tingui el control de la xarxa ni dels recursos, i s'
anomena xarxa igualitària. El segon model consisteix en un ordinador (o un grup reduït d' ordinadors) especialitzat
anomenat servidor, que s' ecarrega del control de la xarxa i dels recursos; aquest model s' anomena xarxa client-
servidor.
Xarxa igualitària
En aquest tipus de xarxa, cadascun dels orbinadors pot fer de client i de servidor indistintament; és a dir; pot
compartir recursos, actuant com a servidor, i alhora utilitzant-ne d' altres equips de la xarxa, actuant com a client, a
més, l' usuari que reballa amb l' equip pot utilitzar tots els recursos propis sense restricció.
● Els grups de treball
Normalment no treballem mai amb tots els equips que estan connectats, sinó amb un nombre reduït. Per facilitar la
localització, podem definir grups de treball, com per exemple Aula 1, Aula 2, Professors, Biblioteca, etc., de manera
que nosaltres només veurem els equips que formen part del nostre grup de treball i els altres grups que hi hagi a la
xarxa.
11. Quan tenim molts equips connectats, per poder-los identificar fàcilment, en lloc d' utilitzar la seva adreça IP, fem
servir el nom d' equip.
Xarxa client-servidor
En aquest tipus de xarxa un equip o un grup reduït d' equips fan la funció de servidor, i la resta en són clients.
● Els dominis
Com que podem tenir més d' un conjunt d' equips servidor-client en una xarxa local, a cadascun s' ells l'
anomenarem domini. Per tant, podem definir domin com el conjunt d' equips que confien en un servidor determinat,
anomenat servidor de domini. Aquest servidor és l'encarregat de l' administració dels usuaris, privilegis i recursos
dins del seu domini.
Equips sense Microsoft Windows
Els conceptes de grup de treball i domini són propis dels sistemes operatius de Microsoft.
Per solucionar aquest problema es va desenvolupar un programari lliure anomenat Samba. Samba és una
implementació lliure dels protocols de xarxa de Microsoft i funciona sota sistemes operatius basats en UNIX, Linux
i Mac OS.
12. 4. Anàlisi d' una xarxa existent
Després de l' estudi dels tipus de xarxes, els elements que les conformen i com s' estableix la relació entre els seus
equips, analitzarem una xarxa real. Per fer-ho, utilitzarem la xarxa de l' insitut.
Per portar a terme una anàlisi acurada de la xarxa, utilitzarem el Tauler de control i la línia de comandaments.
Instruccions de consola
La consola ens permet saber d' una manera ràpida la configuració del nostre ordinador per trebalar en xarxa i ens
facilitarà unes quantes eines per comprovar-ne el funcionament.
Ipconfig: Ens mostra la configuració actual de la xarxa TCP/IP del nostre equip i la confiuració DHCP (dynamic
host configuration protocol) i DNS (domain name system). Per visualitzar tota la informació, utilitzarem el
paràmetre /all.
Ping: Comprova l' esta de la connexió d' un equip remot a través d' una sol·licitud d' eco o missatge de contesta.
Consisteix a enviar-li un missatge perquè simplement ens contesti.
Tracert:Indica la ruta que segueixen els paquets que surten del nostre equip fina a arribar a l' equip de destinació.
13. 5. Recursos compartits
Comptes d' usuari
És tota la informació que defineix un usuari. Inclou el nom, la contrasenya i els permisos per accedir a recursos.
Normalment, o es donen permissos a un usuari de forma individual, sinó a un grup d' usaris. Podem definir un grup
d' usuaris com el conjunt d' usuaris que tenen els mateixos privilegis o permissos.
Un cop que hem creat els usuaris i els grups a què pertanyen, només ens cal compartir els recursos. És recomanable
donar permisos a grups i no a usuaris independents, ja que, quan tenim molts rscursos comnpartits, la gestió és molt
més senzilla.
