1. Gladis Jareño Jiménez, Kevin Mas Pérez
Tema 1 XarXes d’àrea local
1.Introducció a les xarxes informàtiques
Una xarxa d’àrea local, també coneguda com a LAN, un conjunt d’ordinadors i
dispositius de maquinari units entre ells amb l’objectiu de compartir decursos en
una zona geogràfica limitada.
Xarxa informàtica en una llar
Ordinador
PDA
Televisor
Ordinador Ordinador
PDA de saló
Router
Consola de
Impressora joc
Tallafoc
Internet
Ordinador
portàtil Càmera
wifi
Tèlefon IP
Línia
telefònica

2. Gladis Jareño Jiménez, Kevin Mas Pérez
2. Planificació i disseny de la xarxa
Perquè la xarxa d’àrea local sigui útil, cal que efectius una planificació acurada,
orienta sobretot a l’establir els elements següents:
• Arquitectura de xarxa
• Dispositius de gestió de xarxa
• Mitjans de difusió de dades
• Recursos disponibles i la seva utilitat
ARQUITECTURA DE XARXA
L’arquitectura referència a l’estructura física de la xarxa , un cop interconectats
tots els dispositius. En xarxes d’àrea local s’han utilitzat diversos tipus
d’arquitectures: Bus, anell, estrella i cel·lular.
BUS Anell
Estrella
Cel·lular
Dispositius de gestió de xarx

3. Gladis Jareño Jiménez, Kevin Mas Pérez
• Alguns dispositius nomes serveixen per connectar un equip a la xarxa
adaptadors en xarxa.
• D’altres gestionen el trànsit de la xarxa , n’amplien l’abast, connecten
unes xarxes amb altres, etc. Per exemple, connectadors i acumuladors.
Adaptadors de xarxa
Acobalat a l’equip
Les plaques base
inclouen una connexeió
de xarxa. En els
ordinadors portàtils
aquest adaptador es
sense fil
Tipus USB S’utilitza en
xarxes sense fil
Tipus PCMCI S’utilitza en
ordinadors portàtils antics.
Tipus PCI Ens permet connectar en
xarxa equips que no inclouen la presa de
xarxa a la placa base o quan es fa malbé

4. Gladis Jareño Jiménez, Kevin Mas Pérez
Concentrador (club)
Actua com un simple enllaç i transmet totes les dades per tors els seus port. El
concentrador que observem a la imatge admet fins a quatre equips connectats
directament.
Commutador (switch)
Llegeix la informació que li arriba i la redirigeix només a l’equip que l’ha rebre i
no pas a tots els que formen la xarxa. En aquest cas, les dades només passen
de l’equip 1 al 2.
Router
Comunica xarxes entre si. Per exemple, permet connectar la nostra xarxa a
Internet. Determina quines dades surten de la xarxa d’àrea local i cap a on, i
quines altres dades s’han de quedar dins, ja que van dirigides a esquips de la
mateix xarxa. De vegades, el router també actua com a concentrador.
Pont
Pernet dividir una xarxa en diferents segments o unir dues xarxes que utilitzen
un mteix sistema de comunicació, per facilitar la gestió i disminuir el trànsit en
xarxes molt grans.
Punt d’accés
És un tipus de pont. Per exemple, permet connectar entre si una xarxa sense fil
i una cablejada. Podem dir que es el concentrador utilitzat en xarxes sense fil.
Repetidor
Repeteix i amplifica el senyal per ampliar-ne l’abasat. Per exemple per
aconseguir que una xarxa sense fil arribi més lluny.
Passarel·la
És un tipus de pont intel·ligent que uneix dues xarxes amb diferents
tecnologies.
Servidor d’imprissió
Permet connectar una impressora a una xarxa, de maner que podem imprimir
des de qualsevol equip connectat a la xarxa.

5. Gladis Jareño Jiménez, Kevin Mas Pérez
Mitjans de difusió de dades
Les xarxes LAN utilitzen diferents mitjans per transmetre les dades. Els
aspectes que cal tenir en compte són la capacitat5 per transmetre una gran
quantitat de dades, la fiabilitat i la seguritat, és a dir, la capacitat per limitar
l’accés a intrusos. Els més usuals són:
• El cable de coure de aparells trenats. Es basa en la tecnologia
ethernet, amb connectors RJ45. És fàcil d’usar., i per això es fa servir en
xarxes domèstiques i en empreses. La informació es transmet mitjançant
impulsos elèctrics per cables. L’estàndard més utilitzat és el cable de
parells trenats de categoria 6(2003), que permet velocitats de
transmissió de dades de fins a 1 Gb/s. Estàndard 802.3 ab.
• El cable coaxial. Té un nucli de coure envoltat per una capa aïllant i una
malla metàl·lica que evita les interferències. Tal com pasa amb el cable
de parells trenats, es transmeten impulsos elèctrics pel cables. Aquest
cable no s’utilitza gaire a les xarxes grans.
• El cable de fibra òptica. La informació es transmet mitjançant petits
impulsos de llum. És el mitjà més ràpid, però també és el més car.
• El mitjà sense fil. La tecnologia més utilitzada es la wifi. La informació
es transmet per mitjà d’ones de ràdio.
l

6. Gladis Jareño Jiménez, Kevin Mas Pérez
Xarxes sense fil Un programari
gestiona la xarxa.
Un adaptador de xarxa,
connectat a un port USB o a
un slot PCI, permet
l’intercanvi de dades entre
l’ordinador i la xarxa.
Un servidor d’impressió sense fil
es por connectar a una impressora
i a la xarxa sense fil.
Ç+
L’antenta emet i rep les
ones de ràdio que
tranporten la informació.
La connexió per a Molts ordinadors portàtils ja
alimentació li incorporen un adaptador wireless,
proporciona l’energia per la qual cosa no cal connectar
necessària al router o res a l’equip per incloure’l en una
al punt d’accés. xarxa sense fil. En altres casos
Un router sense fil permet la
s’hi pot connectar una targeta wifi
connexió des d’un o
de tipus PCMICA.
diversos ordinadors. A
banda de les connexions
sense fil, els routers també
duen incorporat ports
Ethernet per connectar un
cable de xarxa entre aquest
dispositiu i un ordinador.

7. Gladis Jareño Jiménez, Kevin Mas Pérez
3. Configuarció de la xarxa. Protocols TCP/IP
Adreça MAC
Un ordinador es pugi connectar a una xarxa dispositiu que tradueix les ordres
que s’intercanvien entre l’ordinador i el mitjà: cable, fibra o mitja sense fil.
D’això se n’encarrega l’adaptador de xarxa.
Protocols de comunicació
Cal que li inidquem quin llenguatge ha d’utilitzar per comunicar-se amb la resta
dels dispositius de la xarxa: altres ordinadors, comutadors, routers etc. El
protocol TCP/IP es el mes utilitzat per configurar un LAN.
Identificació d’equips: adreces IP
Qualsevolm dispositiu xa ha de tenir configurats, com a mínim, dos paràmetres:
• Adreça IP: correspon a l’adreça de l’equip dins la xarxa. Es compon de
dues parts: l’adreça de xarxa i l’adreça de host.
• Màscara de subxarxa: es tracta d’un altre conjunt de quatre octes binaris
que indiquen quina part de l’adreça IP de l’equip correspon a la xarxa i
quina a l’ordinador.
ACTIVITATS
1. Què succeeix en una xarxa en anell quan un ordinador deixa de
funcionar? Se t’acut cap situació en què resulti útil aturar el funcionament
de la xarxa després que s’hagi avariat un dels terminals que hi estan
connectats? Quan en una xarxa en anell un ordinador té un virus.
2. Pensa i respon:
a) Quina topologia fa servir una xarxa formada per un router al qual es
connecten dos ordinadors de sobretaula, un portàtil i una consola de joc?
Xarxa en forma d’estrella.
b) Per què una xarxa cel·lular està formada per esferes? Una xarxa cel·lular
és una xarxa wifi.
3. Quina és la diferència entre un concentrador i un commutador? La
diferència que hi ha entre un concentrador i un commutador és que el
concentrador actua com un simple enllaç i transmet totes les dades, mentre
que el commutador llegeix la informació que li arriba.
4. Quan vulguem un alt rendiment en la transmissió de les dades, què
escollirem, un commutador o un concentrador? Per què? Escollirem un
concentrador perquè ens assegura que la informació serà rebuda en tots els
ordinadors

8. Gladis Jareño Jiménez, Kevin Mas Pérez
5. Dibuixa l’esquema d’una xarxa amb un router, un ordinador de
sobretaula, un portàtil i una consola de joc.
6.Calcula el temps que fa falta per transmetre la informació continguda en
un DVD (4,7 GB) .
Recorda que 1 GB equival a 8 Gb .
a) mitjançant un cable de internet que permet una velocitat de 100 Mb/
s.
b) Mitjançant un cable de xarxa que permet una velocitat d’1 Gb/s.
c) Mitjançant una connexió sense fil que admet una velocitat màxima
de 54 Mb/s.
a) 4,7 GB x 8 lo que doni multi per 1024 = 4812,8 MB/s, 8 Gb MULTIPL
1024 = 38502,4Mb/s
38502,4 / 100 = 385,024s.
b) 4,7 * 8 = 37,6 s.
c) 4,7 GB = 4812,8 MB/s, 8 Gb = 38502,4 Mb/s
38502,4 / 54 = 713,0074 s.
7. Esbrina quines són les característiques del routers que ofereixen les
diferents companyies proveïdores d’accés a Internet:
Tipus de connexió, velocitats de transmissió de dades, preu, abast, etc.
Indica quina seria la millor solució per al nostre projecte.
Router telefònica, movistar....

9. Gladis Jareño Jiménez, Kevin Mas Pérez
Telefònica : Tipus de connexió : per wifi i per cable, velocitat de transmissió:
6 Mb, preu: aprox. 60€, abast: 20 m
18. Busca a Internet tres routers que facin servir les companyies per a la
provisió d’accés a Internet. Crea una taula amb les seves característiques
bàsiques: a) Tenen ports Ethernet? b) Són wifi? c) Com es configuren?
Telefònica: Alta i router wi-fi gratis, (ADSL 6Mb- 29’90€/mes, trucades gratis el
cap de setmana des de el teu mobil movistar, antivirus, després dels 12 mesos
es paga 40,90€/mes) o (ADSL 10Mb- 29’90€/mes, jugar online per la PS3 i
després dels 12 mesos 44,90€/mes). Orange: ADSL 6Mb+trucades per
10€/mes els 3 primers mesos, després 24’95€/mes, router wi-fi gratis)
Vodafone: (ADSL + trucades a fixes + quotes per 34’90€/mes sense quota de
línia + wi-fi gratis + mòdem USB).
19. Per què és més eficient un commutador que un concentrador? Diem
que és més eficient un commutador que un concentrador perquè aquest, llegeix
la informació que li arriba i la redirigeix només a l’equip que l’ha de rebre i no
pas a tots els que formen la xarxa.
20. Identifica-hi els components: Conté una connexió RTB RJ11 per
connectar un cable telefònic al router, uns ports Ethernet RJ45 per la connexió
a la xarxa i una font d’alimentació per a connectar el router. a) Quin dispositiu
creus que és el de la imatge? Un router-hub amb connexió sense fil. b) Per
què? Perquè no té fil i té les dues connexions telefònica i de la xarxa.
22. Transforma els nombres decimals següents al sistema binari:
2,4,8,16,32,64. (2=10,4=100, 8=1000, 16=10000, 32=100000, 64=1000000)
Què tenen en comú? Quan es multiplica per 2 es fica un 0 mes.