Esta presentación slideshare trata sobre la historia del voleibol, su reglamento, y sus acciones tácticas y técnicas.
También explica alguna curiosidad del voleibol.
Esta presentación slideshare trata sobre la historia del voleibol, su reglamento, y sus acciones tácticas y técnicas.
También explica alguna curiosidad del voleibol.
2. INTRODUCCIÓ
El volei és un deport que enfrenta a dos equips. Aquests van passant-se una pilota per sobre d’una
xarxa col·locada a la meitat de la pista, el seu objectiu és que caigui a la part contrària perquè,
d’aquesta manera aconseguiran un punt a favor.
La pista d’aquest deport està dividida en dues parts iguals separada per una xarxa. A cada part es
situen sis jugadors de cada equip. El joc es posa en marxa amb el saque i la jugada no s’atura fins que la
pilota no toca en terra, va fora o es comet una falta. Treu l’equip que ha aconseguit el punt i aquests
jugadors han de rotar en sentit de les agulles del rellotge.
A més, els discapacitats també poden jugar-hi, hi ha dues modalitats per practicar-lo:
*El “Sitting” (volei d’assegut): aquesta modalitat és jugada pels deportistes amb
discapacitats físiques greus.
*El “Standing” (volei o volei de peu): jugat per jugadors amb discapacitats físiques lleus.
4. El camp de volei medeix 18X9m, amb una zona lliure mínima de 3 metres al voltant. L’obstacle més pròxim
en quant a altura ha d’estar situat a uns 7 metres.
5. Si la pista està situada a un lloc cobret el color ha de ser clar.
Si està a un lloc descobert ha de tenir una pendent de 5mm per cada metre, i les línies no poden estar fetes
amb materials sòlids.
6. Línies:
*Totes han de medir 5cm d’ample.
*Han de tenir un color diferent al del terra.
8. De delimitació
Marquen els límits del camp.
Són due línies laterals i dues de fons.
Estan marcades a l’inerioir del terreny de joc.
9. Central
Està situada per davall de la xarxa.
És l’eix central que divideix el camp en dos camps idèntics de 9X9metres.
10. D’atac
Marca la zona d’atac.
La seva vora posterior està situada a 3 metres de la línia central.
Aquesta és prolongada per mitjà d’una líni discontinua de 15cm de llarg i 5cm d’ample.
Està marcada a cada camp.
11. Zones del camp:
*Zona d’atac
*Zona de treta
*Zona de sustitució
*Zona de sustitució del líbero
12. Zona d’atac
*Està marcada per l’eix de la línia central i la vora poterior de la línia d’atac.
*La zona es prolonga fins a la zona lliure.
13. Zona de treta
*Està a la part del darrere de la línia de fons (línia de delimitació).
*Està marcada per dues línies d’entre 15cm cada una, dibuixades a una distància de 20cm de
la línia de fons, com a prolongació de les línies laterals.
*És una àrea de 9cm d’ample.
14. Zona de sustitució
*Està límitada per la prolongació de les línies d’atac fins a la taula de l’anotador.
15. Zona de sustitució del líbero
*Forma part de la zona lliure que hi ha davant de les banquetes dels equips.
*Està limitada per l’extensió de la línia d’atac fins a la línia de fons (línia de delimitació).
17. Àrea d’encalentiment
*Medeix 3x3 metres.
*Esta situada als cantons de l`àrea de joc, al costat de les banquetes i fora de la zona lliure.
18. Zona de càstig
*Està situada més enllà de la línia de fons.
*Està composta per dues cadires.
*Medeix 1x1m.
*Ocasionalment està delimitada per una línia vermella de 5cm.
20. La xarxa
La xarxa està col·locada de manera vertical sobre la línia central.
Està feta de malla negre a quadres de 10cm per costat.
La xarxa medeix 1 metre d’ample i 9’50-10 metres de llarg, a la part superior hi ha una banda horizontal de
7cm d’ample (és lona blanca doblegada cosida). A cada extrem d’aquesta lona hi ha dos forat per poder
enganxar als pals i que la part superior de la xarxa quedi tensa. A la part inferior també hi ha una banda
horizontal però és de 5cm, també té una corda per poder mantenir la xarxa tensa. Als costats també hi ha
bandes, aquestes estan col·locades de manera vertical respecte a la xarxa i està per damunt de la línia
lateral. Aquestes medeixen 5cm d’ample i un de llarg, són considerades part de la xarxa.
Als costats hi una antena (varilla flexible, d’1 metre 80 de llarg i un diàmetre de 10mm, feta de fibra de vidre
o un material parescut). Els 80cm superiors de cada antena sobresurten per damunt de la xarxa, és marca
amb línies de colors contraposats, normalment blanc i vermell.
21. L’altura de la xarxa depen de la categoría:
A la categoría maculína
*Benjamins a 2 metres
*Alevins a 2’10 metres
*Infantils a 2’24 metres
*Cadets a 2’37 metres
*Juvenils a 2’43 metres
A la categoria femenina
*Infantils a 2’10 metres
*Cadets a 2’18 metres
*Juvenils a 2’24 metres
22. Els postes
Estan a una distància de 0’50-1m de cada línian lateral, i té una altura de 2’55m.
Els postes han de ser rodons i llisos, i es claven sense cap cable. A més no ha de ser ni un perill ni un
obstacle.
23. La pilota
La pilota ha de ser esfèrica. Està coberta amb cuiro flexible o sintètic, amb una càmara de cauxo o un
material similar al seu interior. El seu color ha de ser clar o una combinació de colors.
o
La seva circumferència es d’entre 65 i 67cm.
Pesa entre 260 i 280 grams.
La seva pressió interior ha de ser entre 0’30 i 0’325 kg/cm2.
Durant les competicions s’utilitzen tres pilotes.
24. La indumentària
L’equipatge de volei és molt senzill, està format per:
*Una camiseta
*Uns calçons curts
*Unes calces
*Unes sabates deportives (flexibles, còmodes i de sola de goma)
Les camisetes han d’estar numerades de l’1 al 18, aquests números han d’estar apuntats l’esquena i al pit. El
color és el mateix per a tots menys per al líbero. El capità ha de dur una cinta davall el seu número.
28. Les posicions en el volei es numeren:
*Els tres jugadors que estan col·locats devora la xarxa són els delanters, i les
posicions que ocupen són la 4, la 3 i la 2.
*Els tres jugadors restants són els defenses, i ocupen les posicions 5,6 i 1.
També hi ha posicions relatives entre ells:
*Els defenses han d’estar col·locats més enrrere que el seu defensa.
*Els jugadors han d’estar situats de manera lateralment.
VIDEO POSICIONS
30. Un partit no té una durada determinada, per guanyar-lo un equip ha de guanyar tres sets. Per guanyar-ne un
l’equip ha d’anotar 25 punts (a no ser que sigui el quint, aquí serien 15), amb una aventatja de 2 punts com a
mínim.
Un equip fa un punt quan:
*La pilota toca el terra del camp contrari
*L’equip contrari fa una falta
*L’equip contrari rep un càstig
31. FALTES
Hi ha falta si:
*La pilota és retinguda o empesa
*Un jugador toca dues vegades la pilota
*Un equip està fora de posició durant la treta
*El jugador toca la xarxa o els pals
*Un jugador toca deliberadament a un contrari
*Qualsevol part d’un jugador toca el camp contrari durant el joc
*Un jugador sobrepassa la xarxa o toca la pilota damunt del camp contrari
*Un jugador que està a les posicions 5, 6 o 1, està a l’àrea d’atac i toca la pilota per
damunt del nivell de la xarxa
*La pilota no passa completament per damunt la red, entre els pals o les seves
extensions
*La pilota toca el terra o un objecte exterior al camp
*Un jugador reb una amonestació personal
33. VOLEO
El voleo és el fonament tècnic més bàsic i elemental del voleibol i tenint en compte la
importància que té, sobretot en les d'un equip. Hem de considerar totes les possibles
alternatives com pot realitzar les accions ofensives.
El voleo de pilotes altes amb dues mans es podrà executar endavant, enrere i lateral, i
que durant l'execució, principalment, els moviments executats pels braços seran els
que ens permetran observar una acció diferent en cada cas.
34. LA RECEPCIO
La recepció consisteix en interceptar i controlar una pilota dirigint-la cap a un altre company en
bones condicions per poder jugar-la. Les pilotes baixes es reben amb els avantbraços units al
capdavant, a l'altura de la cintura i els alts amb els dits, per sobre del cap.
35. EL REMAT
Cada acció de joc es realitza fonamentalment per aconseguir de forma progressiva la victòria,
però, podríem dir que és la rematada qui constitueix l'acció principal i última de tot procés
ofensiu.
No obstant això, s'ha d'entendre que si no hi ha una bona recepció i aixecada, encara més, una
perfecta sincronització en els moviments d'un equip, aquesta acció no serà possible.
36. EL BLOQUEIG
És un gest tècnic que intenta aturar a l'altura de la xarxa l'atac de l'equip contrari. Constitueix el
mitjà defensiu més important, però es converteix en atac si en colpejar la pilota aconseguim que
caigui al camp contrari.
Es realitza prop de la xarxa, sobre la vora superior de la mateixa i poden participar un, dos o tres
jugadors.
És un dels gestos més importants del voleibol, fins al punt que avui en dia és normal que un partit
el guanyi qui millor bloqueig té.