2. Característiques de l’embarcació:
Vaixell d'alumini. 13,9 metres d'eslora,37 centímetres de calat i 3 metres de
mànega.
En ell podem trobar:una barca auxiliar, un equip d'oxigenació,4 flotadors
d'emergència,6 bengales de llum i 6 de fum, una llum d'estribord (blava) i una
de babord (vermella).
El vaixell, a més, compta amb un GPS modern, un comptador de revolucions i
una brúixola. També consta de un timó modern(com un volant normal i corrent)
i d'uns propulsors independents.
El mecanisme de propulsió consta de dues hèlices de cues intrabord que giren
sobre un mateix eix amb una potència de 220 cavalls.
Tot i que es poden fer funcionar independentment,son necessàries les dues per
navegar a mar obert mentre que a port, se'n pot fer servir una.
La velocitat mitjana a la que pot arribar l'embarcació es de uns 8 nusos
aproximadament. En dies de vent però, només està permès navegar a 5 nusos.
El dipòsit de sentina recull les aigües contaminades per no avocar-les al mar.
Aquest dipòsit funciona gràcies a les bombes d'aquique,que permeten que el
vaixell no s'inundi si hi ha mala mar. Just al costat del dipòsit de sentina hi
trobem els motors del vaixell.
Imatges de les diferents parts del
vaixell.
Trobem l’embarcació explicada, el
motor i el pont de comandament.
3. Dades imprescindibles de navegació:
Temperatura atmosfèrica: 15ºC.
Temperatura màxima: 16ºC.
Temperatura mínima: 6ºC.
Temperatura de l’aigua a 0m: 15ºC.
Pressió atmosfèrica: 1025 hPa.
Humitat relativa: 67%.
Direcció del vent: SSO (Garbí).
Velocitat del vent 32 nusos.
Escala de Beaufort: 7 (Frescachón)
Escala de Douglas: 4 (Marejada forta)
Cel: 4 amb altocúmuls i cirrus. 25% del cel cobert aprox.
Imatge de la sortida a mar del port
4. Navegació:
Les coordenades on vam realitzar la capbussada i des de on teòricament
havíem de salpar són 41º 50’ 77” N – 3º 07 59,9 E. Estan representades amb
un punt taronja.
Sortim amb un rumb nord est cap a les illes Formigues. Com bufa Garbí,
direcció cap a les formigues, farà molt vent a l’anada i a la tornada ens
trobarem el vent una mica en contra, per evitar massa moviment a l’embarcació
farem una mica de volta i no augmentarem la velocitat més de 5 nusos.
La distància que ens separa de les Formigues són unes 2,5 milles nàutiques i
tardarem una hora entre anar i tornar. Farem un gir de 180º a les illes en
direcció contraria al rellotge per tenir el vent d’esquena el màxim temps
possible.
La tornada farà una mica de corba per no anar en contra el vent i fer que
l’amura de l’embarcació s’aixequi. El calat del nostre vaixell és molt baix així
que passarà perfectament al voltant de les Formigues.
5. Oceanografia:
Disc de Secchi
Un disc Secchi o disc de Secchi és un
instrument de mesura de la penetració
lluminosa, i per tant de la terbolesa, en
masses d'aigua com rius, llacs i mars.
Les seves característiques són les
següents:
Mesura entre 30 i 300 centímetres de
diàmetre.
Par a millorar el contrast, està dividit en
quatre quarts que es pinten en blanc i
negre alternativament.
La forma d'usar-lo és la següent:
Les mesures es faran sempre des de la superfície de
la massa d'aigua i mai des de ponts, preses, etc.
A sotavent i al costat de l'ombra s'introdueix el disc de Secchi
lligat a una corda graduada.
S'anota la profunditat en que es troba el disc en el moment que
es perd de vista.
Els passos 2 i 3 se repeteixen almenys 3 vegades, i s'anoten
les tres mesures, de les quals és possible obtenir una mitjana
amb la que treballar en els posteriors anàlisis.
Això proporciona una estimació de la penetració lluminosa a
l'aigua. A partir d'aquesta variable es poden conèixer altres
paràmetres, com la profunditat de compensació
(aproximadament 2,5 vegades la profunditat de visió del disc de
Secchi), la terbolesa de l'aigua, la zona fòtica o l'extinció
lluminosa. El disc de Secchi s'usa conjuntament amb l'escala
de Forel-Ule.
Segons l'època de l'any el resultat de la mesura és:
A l'estiu ,per exemple, la termoclina és tan intensa que en prou
feines hi ha producció i el disc de Secchi pot ser submergit a
grans profunditats (Al hivern trobaríem un cas semblant degut a
la manca de Sol).En canvi, a la primavera i a la tardor el nivell
de termoclina es molt menor i ,per tant,la presència de
microorganismes augmenta dràsticament.
En aquestes dues últimes estacions esmentades, la turbidesa
de l'aigua es molt més notable i per tant el disc de Secchi es
pot enfonsar molt poc.
6. Manega de plàncton
Aquest aparell també serveix per analitzar la presència de microorganismes a
l'aigua però d'una manera molt més precisa que el disc de Secchi.
Aquest fet es degut a que el disc de Secchi tan sols mesura la turbidesa i
aquesta pot ser donada per més factors a part de la presencia de
microorganismes.
La mànega de plàncton,en canvi, s'arrossega per l'aigua i la filtra. Depenent de
l'amplada de llum es filtrarà un tipus de plàncton o un altre que seguidament
s’haurà d'analitzar sota un microscopi. Amb aquest mètode es pot calcular
realment la concentració de microorganismes a l'aigua i se’ns permet
classificar-los per espècies.
Alhora de fer servir aquest estri,s'han de tenir en compte certs aspectes.
Per començar, al fer la mesura s'ha de calcular el volum d 'aigua que ha passat
per la mànega,si no la quantitat de plàncton obtinguda no se sap a quina
proporció pertany.
Per realitzar aquest càlcul, em de multiplicar la superfície d'entrada d'aigua de
la mànega per els metres recorreguts amb ella.
Un altre factor a tenir en compte és si es vol realitzar un estudi de la columna
d'aigua o només de la superfície. En el cas d'aquest últim el que cal fer és
arrossegar la mànega des del fons cap a la superfície.
Amb aquest mètode es pot saber quines espècies hi ha a cada zona segons la
profunditat.
En el nostre cas,vam realitzar un estudi de la superfície i varem veure que
pràcticament la presència de microorganismes era negligible. Això es degut
principalment al fet que,encara que a al hivern no hi ha termoclina degut a la
poca intensitat de la llum del Sol aquest fet també influeix en la producció
biològica ja que no hi ha gaire energia fòtica i per tant els organismes no poden
realitzar la fotosíntesi.
turbidesa i aquesta pot ser donada per més factors a part de la presencia de
microorganismes.
La mànega de plàncton,en canvi, s'arrossega per l'aigua i la filtra. Depenent de
l'amplada de llum es filtrarà un tipus de plàncton o un altre que seguidament
s’haurà d'analitzar sota un microscopi. Amb aquest mètode es pot calcular
realment la concentració de microorganismes a l'aigua i se’ns permet
classificar-los per espècies.
7. Estudi sobre la temperatura de la superfície en els darrers 10 anys (2014-2004)
8. o Temperatura superficial el dia de la sortida:14,9 graus
o Temperatura superficial el dia 16 de gener de 2004 :13,4 graus.
Aquests gràfics pertanyen a l'Estació Meteorològica de Torroella de Montgrí i
l'Estartit i presenten les mitjanes de temperatura del mar durant aquests últims
10 anys.
A simple vista es pot observar que la forma del gràfic no ha variat gaire amb el
pas del temps. Cal destacar però que al final de la dècada la funció es troba un
grau per sobre que la més antiga.
Aquesta dada coincideix amb el pronòstic de l'augment de temperatura a un
grau cada 10 anys.
Zonació litoral ( Croquis):
1atm, llum i
temperatura
exterior.
Marea alta.
1atm, llum i
temperatura
exterior.
Marea baixa.
1’5 atm, llum i
temperatura
variació entre
3ºC i 7ºC
9. Wildlife seen during snorkel:
Animal Species:
Sea urchin (Arbacia lixula)
It is found typically at shallow waters, at
depths from 0 to 30 m, in rocky shores. It
has a good resistance to hydrodynamism
due to good attachment strength to rocks.
Rock octopus(Octopus vulgaris)
O. vulgaris is considered cosmopolitan. Global
in its range in the eastern Atlantic extends
from the Mediterranean Sea and the southern
coast of England to at least Senegal in Africa.
Warty Crab(Eriphia verrucosa)
E. verrucosa lives among stones and
seaweeds in shallow water along rocky
coastlines up to a depth of 15 metres (49
ft).[3] It is reported to feed on bivalves,
gastropods and hermit crabs,[6] or on
molluscs and polychaetes.
Sea star(Artropecten spinulosus)
Starfishes of genus Astropecten live on
mobile seabed (sandy, muddy or gravel
seabed) and they remain largely buried
under sediment during the day
10. Sea gherkin (Holothuria forskali)
Sea cucumbers are marine
invertebrates and are closely related to
the sea urchins and starfish. All these
groups tend to be radially symmetric
and have a water vascular system that
operates by hydrostatic pressure,
enabling them to move around by use of
many suckers known as tube feet.
Rainbow wrasse (Coris JuliIt is
typically found near the shore in
places with sea grass or rocks. It
is usually found at depths of 0–
60 m (0–197 ft), but occurs as
deep as 120 m (390 ft).
Vegetal Species:
(Lilthophyllum incrustas)
Live in exposed places, on the
upper levels of the infralittoral, up to
8 meters. On rocks, less common on
shells. Also in tide, often under
algae ponds.
Posidoniaceae
Posidonia oceanica is an endemic
aquatic plant of the Mediterranean,
belonging to the family of posidonia. It
has features similar to terrestrial plants,
as roots, stem rhizomatous and
cintiformes leaves of up to a meter long
arranged in clumps of 6 to 7. It flowers
in autumn and in spring produces
floating fruit commonly known as sea
olives.
