1. La contaminació lluminosa Iago Vázquez Agents Cíviques 2008

2. Índex Contaminació lluminosa definició tipus Efectes de la contaminació Enllumenant públic Recomanacions bàsiques Enllumenant privat i comercial Prevenció de la contaminació Normativa Beneficis

3. Per què il·luminem la nit? Sensació de benestar i seguretat (?) Minvar el risc d’accident. No s'ha de confondre l'intent de minimitzar la contaminació lumínica amb la idea de deixar a les ciutats i pobles amb una il·luminació deficient. Al contrari, les accions portades a terme per reduir la contaminació lumínica solen portar associades una millora de la qualitat de la il·luminació ambiental.

4. Contaminació lumínica Es l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions, horaris o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums. Freqüentment la detectem com la brillantor del cel produïda per la mala qualitat de l'enllumenat exterior, tan públic com privat.

5. Tipus de contaminació lumínica Llum intrusa: quan s’emet llum en direccions que excedeixen l'àrea on és necessària. Molt comú en zones urbanes, on és habitual la intrusió dintre dels habitatges. Difusió cap al cel : part del feix lluminós es dispersa per part de les molècules de l'aire i de la pols en suspensió en totes direccions, en particular cap el cel. Aquesta manifestació és especialment evident durant les nits ennuvolades, quan els núvols llueixen amb intensitat per damunt de les zones urbanes.

6. Tipus de contaminació lumínica Enlluernament : quan les persones que transiten per la via pública troben la seva visibilitat dificultada o impossibilitada per l'efecte de la llum emesa per instal·lacions d'enllumenat artificial. És una manifestació especialment perillosa pel trànsit rodat, sent la causa d'un número important d'accidents. Sobreconsum : quan l'emissió artificial de llum implica un consum energètic excessiu degut a la intensitat, l'horari de funcionament i/o la seva distribució espectral.

7. Efectes de la contaminació Les conseqüències més destacables són: malbaratament de recursos energètics i de diners residus tòxics que ens podríem estalviar pèrdua del Cel estel.lat , declarat patrimoni de la Humanitat i orígen de la Civilització... molesta els veïns a causa de la intrusió lumínica a les llars

8. L'enllumenat públic

9. Recomanacions bàsiques Per a una il·luminació racional i respectuosa amb el medi cal: Il·luminar de dalt a baix Evitar l’emissió de llum per sobre de l’horitzontal, sobretot en vials i carrers. Utilitzar sistemes d’encesa com cèl·lules fotoelèctriques o rellotges astronòmics per assegurar que l’enllumenat no resta encès en les hores que hi ha llum natural.

10. Recomanacions bàsiques Fer servir làmpades de Sodi que consumeixen quasi la meitat que les de Vapor de Mercuri i lumínicament contaminen menys. Disposar que els tancaments de les lluminàries siguin plans i resisteixi els efectes de la intempèrie i el pas del temps. Emprar potències adequades per a no enlluernar ni crear zones d’ombra massa fosques

11. Així no - Així sí Vidre pla S'embruta molt menys Envia tota la llum al terra Enlluerna poc doncs amaga la làmpada de la visió directa del conductor o vianant Llum de bola de superfície translúcida Envien més del 50% de la llum al cel S'embruten i perden eficiència Enlluerna a conductors i vianants (visió directa de la font lluminosa), reduint l'agudesa visual Creen un conus d'ombra al peu de la làmpada

12. Palúmens Camp d'esports : si bé estan una mica inclinats, caldrien paralúmens (reixes que dirigeixen el feix lluminós) o millor, focus amb reflectors asimètrics que es poden orientar paral·lels al terra. Monuments : cal posar paralúmens per a evitar enlluernaments i adreçar el la llum allí on la volem. No oblidar desconnectar l'enllumenat quan ningú ja no en gaudeix.

13. L'enllumenat exterior privat i comercial L’enllumenat públic no és pas l’únic responsable de la contaminació lumínica. Qualsevol enllumenament projectat a l’exterior, com la llum que surt per les finestres, els rètols, els aparadors, etc. és també un contaminant lumínic. En horari de nit, només és permès el funcionament de rètols lluminosos que compleixin una funció informativa necessària de localització de serveis (farmàcies, transports públics, hotels, benzineres...), i únicament mentre es presta el servei.

15. Prevenció de Contaminació Lluminosa Zones de protecció màxima ( E1): PEIN, xarxa Natura 2000, punts de referència de l'Observatori Astronòmic del Montsec i també els espais que els ajuntaments han proposat. Zones de protecció alta (E2): sòl no urbanitzable. Zones de protecció moderada ( E3): sòl urbà o urbanitzable. Zones de protecció menor ( E4): espais urbans d'ús intensiu durant la nit per l’alta mobilitat de persones o per la seva activitat comercial, industrial o de serveis, que els ajuntaments han proposat amb una menor protecció i el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha acceptat..

16. Normativa Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001. Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

17. Una inversió molt rendible Econòmicament: l a inversió prevista pel que fa al conjunt de Catalunya per a l’adequació total de les instal·lacions d’il·luminació exterior és d’uns 40 milions d’euros que, segons els nostres càlculs, s’amortitzaran en 4 anys gràcies a la reducció de consum energètic, estimat en uns 11 milions d’euros anuals. Culturalment : la recuperació de la visió natural de la nit suposarà per a molta gent, sobretot per als més joves, el descobriment d’una realitat que desconeixien i la possibilitat de conviure amb un món que des de fa molt de temps ens ha estat arrabassat. Es tracta de promoure i fer possible una nova cultura de la il·luminació exterior. Tant de bo ben aviat puguem tornar a dir allò que, des del nostre país, des de la nostra terra, els estels són incomptables.

18. Una inversió molt rendible Per al medi ambient: l’estalvi en combustible fòssil que aquesta reducció comportarà (160 GW/h) equival a deixar de cremar 14.000 tones de petroli que generarien l’emissió d’un important volum de gasos contaminants: 50.000 t de diòxid de carboni 1.000 t de monòxid de carboni 2.400 t de diòxids de nitrogen Es tracta, per tant, d’un pas important en la direcció d’un desenvolupament sostenible, en la línia de l’acompliment del Protocol de Kyoto. Els beneficis seran també perceptibles des del punt de vista de la preservació de la biodiversitat. Moltes espècies de costums nocturns milloraran i ampliaran sensiblement el seu hàbitat natural.