1. Protecció de la diversitat biológica Iago Vázquez Agents Cíviques 2008

2. Índex Conservació de la Biodiversitat Protecció del Territori Legislació i figures de protecció Fragmentació d’hàbitats Necessitat de connexió Corredors ecològics Conservació extra-situ

3. Biodiversitat Quan parlem de biodiversitat ens referim normalment al nombre d'espècies d'un ecosistema, però podem parlar de conservar la biodiversitat: específica ; les espècies individuals paisatgística , els ecosistemes complets genètica , diferents races dins d'una mateixa espècie La millor manera de conservar-les, és la conservació dels ecosistemes amb una mida determinada i amb connexions amb ecosistemes propers.

4. La necessitat de protegir el territori Les activitats humanes productives solen afectar al medi, produint canvis de paisatge, regressions i simplificacions de comunitats d'éssers vius i impactes ambientals. Els espais naturals protegits juguen un paper fonamental en la conservació in situ de recursos naturals (espècies, ecosistemes, paisatges) i etnològics. Per atendre aquesta importància, diversos instruments legals nacionals i internacionals comprometen els estats a protegir les àrees més valuoses dels seus territoris.

5. Espais naturals protegits a Catalunya

6. Espai Característiques Observacions PARC NACIONAL Protecció molt estricta. Extensió gran. Total prohibició de l'explotació de recursos. Aigües Tortes-Sant Maurici. PARATGE NATURAL D'INTERÈS NACIONAL. Protecció elevada. Extensió mitjana o reduïda. Activitats econòmiques tradicionals. Pedraforca. Vall Monestir Poblet. Massís de l'Albera. RESERVES NATURALS Protecció molt estricta o elevada. Extensió reduïda. Normalment dins de Parcs Naturals. Alguns cràters de la Garrotxa. Zones d'aiguamolls de l'Empordà. PARCS NATURALS Protecció feble. Extensió mitjana o gran. Activitats tradicionals compatibles amb conservació. Aiguamolls Empordà. Montseny. Cadí/Moixeró. Delta Ebre. Montserrat. Garrotxa. Illes Medes. Massís del Garraf... PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural ) De moment protecció preventiva: Protecció urbanística. Restauració zones afectades per impactes. Exigència d'estudis d'impacte ambiental. Muntanyants Torredembarra Tamarit-Punta la Mora. El Montmell. Olèrdola. El Foix. Ancosa-Montagut...

7. Directiva hàbitats La Directiva hàbitats representa, actualment, i juntament amb la Directiva de les aus, l'instrument més important d'aplicació en tot el territori de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat. En aquesta directiva es crea la xarxa ecològica europea de zones especials de conservació anomenada Natura 2000 .

8. Xarxa Natura 2000 Els espais que formen part de Natura 2000 són de dos tipus: els Llocs d'Importància Comunitària ( LIC ), on s'han incorporat espais naturals que fins a aquest moment no es trobaven protegits. les Zones d'Especial Protecció per a les Aus ( ZEPA ), designades pels estats membres d'acord amb la Directiva d'Aus Silvestres. Espanya és el país europeu que més superfície inclou a la Xarxa Natura 2000, a causa de la seva gran biodiversitat d'hàbitat i espècies. Segons dades de la Direcció General per a la Biodiversitat, Espanya aporta una quarta part aproximadament de les futures ZEC i de les ZEPA del total dels Estats Membres.

9. Zones d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) Son zones, que cadascun dels estats membres de la UE designa dins del seu territori, amb la finalitat de protegir els hàbitats dels ocells que a nivell europeu tenen problemes de conservació. A Catalunya hi han 6 ZEPAs.

10. Nom Règim de Protecció Superfície Principals tipus d'hàbitats Espècies per a les quals es va declarar Aigüamolls de l'Empordà Parc Natural 867 Ha Salines, prats salats, llacunes Martinet menut. Serra del Cadí-Moixeró 41342 Ha Estanys, prats alpins, boscos caducifolis... Trencalòs, àliga marcenca, àliga daurada, gall fer, picot negre. Delta de l'Ebre 7736 Ha Dunes costaneres, platges de sorra, llacunes, aigües salobres i estancades Bitó, agró roig, martinet ros, bec d'Alena, perdiu de mar, gavina capblanca, gavina corsa, xatrac, esplugabous, flamenc... Delta del Llobregat Reserva Natural 574 Ha Aigüamolls i estanys, dunes costaneres, pinedes litorals. Esplugabous, xatracs, gavines, martinet menut, corriol camanegre, rascletó, rasclet. Mas de Melons 1140 Ha Conreus de secà Ganga, sisó Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Parc Nacional 10230 Ha Estanys, llacs, rius, prats alpins, prat humits, prats de dall, boscos caducifolis. Trencalòs, perdiu blanca, gall fer, picot negre, gralla de bec groc, mussol pirinenc.

11. Llocs d’Importancia Comunitària (LIC’s) Els hàbitas d’interés comunitari no són tots els hàbitats presents a la UE sinó una selecció d'aquests que compleixin alguna d'aquestes característiques: Es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural. Tenen una àrea de distribució reduïda. Són exemples representatius d'una de les regions biogeogràfiques en què es troba la UE: l'alpina, l'atlàntica, la continental, la macaronèsica, la mediterrània i la boreal. Alguns exemples són els alzinars, les pinedes de pi pinassa, pi pinyer o pi blanc, els penya-segats marins mediterranis, les torberes, etc.

13. Fragmentació de l’hàbitat Els ecosistemes rarament són uniformes en una extensió considerable. Existeixen en ells canvis que produeixen fronteres o discontinuïtats: rius,muntanyes, etc. Hi ha multitud de canvis que fan que els ecosistemes siguin heterogenis i els nostres paisatges variats de forma i color. Alguns d'aquests canvis han estat produïts per l'home en roturar els terrenys i transformar boscos en conreus i pastures.

14. Les barreres entre hàbitats Una carretera pot ser una barrera infranquejable per molts organismes. La fragmentació de l'hàbitat produeix dos efectes molt importants sobre les poblacions, que poden comprometre la seva conservació: Disminueix l'àrea on l'espècie pot viure. Aïlla les poblacions entre elles i impedeix el flux genètic, augmentant la probabilitat de desaparició de les poblacions amb un baix nombre d'individus.

15. Els corredors biològics Una manera de disminuir o impedir l'efecte de la fragmentació és garantir la seva connexió mitjançant corredors biològics . Així garantim l'espai mínim per la població i el flux genètic necessari per mantenir-la viable.

16. Alguns exemples al món Corredor Biológic Mesoamericà Corredor de Noé Corredor aeri israelí Corredor Yellowstone - Yukon

17. Corredor Verd del Guadiamar La UE vol garantir la connectivitat ecològica entre els EE.NN. a través de la Directiva Hàbitats. A Espanya, destaca el Corredor Verd del Guadiamar , que després de la catàstrofe minera d'Aznalcóllar, fa una dècada, connecta Doñana i Sierra Morena. A Andalusia el 40% de les espècies en perill es troben fora de les reserves naturals i els ecosistemes estan molt fragmentats.

18. Anella verda Barcelona El projecte LIFE-ANELLA VERDA consta de tres projectes pilot: 1. Restauració ecològica per minimitzar l’impacte de la pressió humana en àrees periurbanes a Santa Coloma de Gramenet. 2. Arborètum Europa. Substitució de terrenys urbanitzables per un espai verd periurbà en el municipi de Mollet del Vallès. 3. Implantació d’un arborètum i viver per a la recuperació d’espècies i varietats tradicionals d’arbres fruiters en el Parc Agrari del Baix Llobregat

19. Anella verda Barcelona ANELLA VERDA pretén convertir aquestes àrees en un referent sobre com es poden posar límits al creixement del sòl urbà i garantir alhora un increment de la biodiversitat del paisatge i dotar-los d’una funció social i productiva.

20. Inconvenients dels corredors ecològics Perquè siguin realment efectius, els corredors han d'estar ben dissenyats. Del contrari, poden suposar més inconvenients que avantatges: facilitar l'extensió d'espècies no desitjades, exposar a les espècies als predadors o a la caça, convertir-se en una via que faciliti la dispersió d'un foc, resultar una opció que, en termes de cost-efectivitat, resulti menys adequada que altres mesures de conservació, que corren així el risc de no realitzar-se davant les limitacions pressupostàries.

21. Conservació extra-situ En alguns casos, degut a la destrucció dels ecosistemes originals i la impossibilitat de la seva restauració a curt termini, es parla de conservació extra-situ . Seria el cas dels programes de reproducció en captivitat que es fan, per exemple, als zoològics. Fins i tot en aquests casos, es necessària una diversitat genètica per evitar la consanguinitat i la desaparició de l'espècie a llarg termini.

22. Conclusions Per tal de garantir la biodiversitat, hem de protegir el territori. A Catalunya conviuen diferents figures de protecció més o menys restrictives. La connectivitat entre els diferents espais es molt important per a la conservació de la fauna i de la flora. Com últim recurs ens queda la conservació de les espècies fora del seu lloc d’origen.