Presentació de la Gestió de Dades de Recerca (RDM) a CORA, la Catalan Open Research Area, a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), el 12 de juliol de 2022.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Ponència presentada en el taller "Divulgar ciencia en el siglo XXI", impartida a la Universitat de Barcelona el 23 de maig de 2012. Eines 2.0 per a la promoció de la recerca científica.
Les possibilitats del machine learning, big data i blockchain en la docència...Francesc Balagué
Una de les tendències en entorns educatius que està creixent més és l’aplicació del Big Data, el Machine Learning, i la tecnologia Blockchain.
Es tracta de diferents tecnologies que permeten per una banda, aprofitar la immensa quantitat de dades que es generen en els processos d’aprenentatge, per extreure’n conclusions i introduir millores al procés, personalitzar itineraris, etc.
I per altra banda, generar estructures d’aprenentatge descentralitzades o sistemes de certificació basats en la tecnologia blockchain, per exemple.
Si bé són tecnologies que no han nascut pròpiament en entorns educatius i que ja s’utilitzen en banca, comerços o transports, entre d’altres, l’objectiu final d’aplicar-les en entorns educatius hauria de ser sempre la millora de l’experiència d’aprenentatge, personalitzant-la i fent-la el més significativa possible per l’alumne, així com oferint el millor entorn educatiu possible per a desenvolupar-la.
Presentación utilizada para la clase impartida en la asignatura optativa: "Comunicació, metge, societat" de 3r curso del grado de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Presentació de la Gestió de Dades de Recerca (RDM) a CORA, la Catalan Open Research Area, a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), el 12 de juliol de 2022.
Xavier Lasauca, va focalitzar en les xarxes socials i altres recursos que el web 2.0 proporciona. Aquestes eines 2.0 són recursos molt útils per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca. En la seva ponència, Xavier Lasauca va explicar per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest mandat de comunicar la recerca i com es pot des de les biblioteques donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Recercaires 2.0: Comunicar recerca en l’era de la ciència obertaXavier Lasauca i Cisa
En aquesta ponència, presentada en la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 6 d'octubre de 2022), s'exposa per què és important per al personal investigador la comunicació de la recerca utilitzant les xarxes socials, quin és el suport normatiu que acompanya aquest encàrrec de comunicar la recerca i com es pot, des de les biblioteques, donar suport als investigadors per tal de donar compliment a aquest mandat.
Ponència presentada en el taller "Divulgar ciencia en el siglo XXI", impartida a la Universitat de Barcelona el 23 de maig de 2012. Eines 2.0 per a la promoció de la recerca científica.
Les possibilitats del machine learning, big data i blockchain en la docència...Francesc Balagué
Una de les tendències en entorns educatius que està creixent més és l’aplicació del Big Data, el Machine Learning, i la tecnologia Blockchain.
Es tracta de diferents tecnologies que permeten per una banda, aprofitar la immensa quantitat de dades que es generen en els processos d’aprenentatge, per extreure’n conclusions i introduir millores al procés, personalitzar itineraris, etc.
I per altra banda, generar estructures d’aprenentatge descentralitzades o sistemes de certificació basats en la tecnologia blockchain, per exemple.
Si bé són tecnologies que no han nascut pròpiament en entorns educatius i que ja s’utilitzen en banca, comerços o transports, entre d’altres, l’objectiu final d’aplicar-les en entorns educatius hauria de ser sempre la millora de l’experiència d’aprenentatge, personalitzant-la i fent-la el més significativa possible per l’alumne, així com oferint el millor entorn educatiu possible per a desenvolupar-la.
Presentación utilizada para la clase impartida en la asignatura optativa: "Comunicació, metge, societat" de 3r curso del grado de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Seguir creixent en hàbits i actitud digital compartint les possibilitats del treball en xarxa entre Ongs i, a la vegada, desenvolupant diferents línies de continguts perquè en els detalls és on es troba la diferència i el que fa que les persones es vinculin al nostre projecte, el visquin i gaudeixin a la vegada.
Un taller on compartir el projecte comú de CooperacioSQV aprofitant el talent i continguts de les ONGs i, creant un espai de coworking (espai de treball col·laboratiu) a la xarxa.
Internet posa a la nostra disposició un bon grapat d’eines i recursos que poden ser útils per planificar una bona estratègia de comunicació dels resultats de l’activitat d’R+D+I. Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va posar en relleu quina és la millor manera d’establir aquesta estratègia per fer arribar de forma òptima i programada els resultats de l’activitat.
La sessió forma part del cicle “Dijous amb l’OSRT”, organitzada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la UOC.
Material docent del curs RECURSOS I SERVEIS PER ESTAR AL DIA EN LA TEVA ESPECIALITAT impartit per Miquel Puertas i Marta Roca, dins l'oferta formativa de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UPC
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Ponència de Francesc Balagué, d'Akoranga, presentada en la 18a edició de la Trobada dels Serveis Informàtics de les Universitats de Catalunya (TSIUC) el 30 novembre de 2017 a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Seguir creixent en hàbits i actitud digital compartint les possibilitats del treball en xarxa entre Ongs i, a la vegada, desenvolupant diferents línies de continguts perquè en els detalls és on es troba la diferència i el que fa que les persones es vinculin al nostre projecte, el visquin i gaudeixin a la vegada.
Un taller on compartir el projecte comú de CooperacioSQV aprofitant el talent i continguts de les ONGs i, creant un espai de coworking (espai de treball col·laboratiu) a la xarxa.
Internet posa a la nostra disposició un bon grapat d’eines i recursos que poden ser útils per planificar una bona estratègia de comunicació dels resultats de l’activitat d’R+D+I. Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va posar en relleu quina és la millor manera d’establir aquesta estratègia per fer arribar de forma òptima i programada els resultats de l’activitat.
La sessió forma part del cicle “Dijous amb l’OSRT”, organitzada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la UOC.
Material docent del curs RECURSOS I SERVEIS PER ESTAR AL DIA EN LA TEVA ESPECIALITAT impartit per Miquel Puertas i Marta Roca, dins l'oferta formativa de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UPC
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Ponència de Francesc Balagué, d'Akoranga, presentada en la 18a edició de la Trobada dels Serveis Informàtics de les Universitats de Catalunya (TSIUC) el 30 novembre de 2017 a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Utilització de les xarxes socials per a la Recerca
1. gencat.cat/ics
Utilització de les xarxes socials
per a la Recerca.
Jornada d’innovació i docència CSI
Josep Vidal-Alaball
Metge de Família
Unitat de Suport a la Recerca
de la Catalunya Central
2. gencat.cat/ics
Xarxes socials i recerca
224/11/2019
Ús de les xarxes socials en recerca:
• Creació de Xarxa professional
• Disseminació de resultats
• Realització de recerca
3. gencat.cat/ics
Competències de Salut Digital
324/11/2019
Chema Cepeda: 7 competències clau per a professionals
(i investigadors):
• Competència nº 1 Visió innovadora
• Competència nº 2 Gestió de la informació
• Competència nº 3 Identitat/reputació digital
• Competència nº 4 CREAR XARXA
• Competència nº 5 Aprenentatge permanent
• Competència nº 6 Publicació de continguts
• Competència nº 7 Comunicació digital
https://saludconectada.com/las-7-competencias-clave-hacia-una-salud-digital
4. gencat.cat/ics
Competències Digitals
424/11/2019
Competència nº 4. Crear xarxa professional:
• Capacitat per construir i conduir una xarxa professional a través
de canals digitals. "Som el que connectem.“
• Necessitem habilitats per construir xarxes professionals
efectives, per fer circular el nostre coneixement i des d'on
extreure tot el que és de valor per al nostre treball.
• Les xarxes socials (Twitter, LinkedIn, Facebook, Instagram,
Recerchgate, Mendeley, AcademiaEdu, WhatsApp, Telegram)
són un mitjà per connectar amb altres persones amb les quals
compartir interessos. També et permeten aprendre a través dels
continguts que circulen per elles i sobretot, a través de la
conversa que es genera en aquests espais.
5. gencat.cat/ics
Twitter
524/11/2019
• És potser la xarxa social més interessant a hores d'ara per a un
professional de salut.
• El seu disseny i característiques fan que sigui ideal per estar a el
dia sobre qualsevol tema, permetent conversar d'una manera
molt àgil amb qualsevol usuari.
• La capacitat per poder seguir a qualsevol persona i estar al
corrent del que comparteix, i l'agilitat en les converses que es
generen sobre recerca al voltant dels anomenats hashtags o
etiquetes, fan que aquesta xarxa sigui la preferida de molts
professionals.
• És útil per disseminar resultats de projectes i publicacions.
7. gencat.cat/ics
Altres xarxes
724/11/2019
• LinkedIn. És una altra de les plataformes més importants a l'hora
de construir la nostra xarxa, perquè en ella són els propis
professionals els que inclouen un currículum i interessos amb la
finalitat que generar oportunitats i connexions professionals. Tot
i que no és tan dinàmica com altres xarxes socials, hi circulen
continguts d'alta qualitat i hi ha grups professionals interessants.
• Xarxes científiques com ResearchGate, AcademiaEdu o
Mendeley permeten connectar investigadors que comparteixen
la seva producció científica i creen nous llaços amb altres
professionals.
• Eines de missatgeria com WhatsApp, messenger o Telegram,
permeten també la disseminació dels resultats de recerca i la
interacció amb altres professionals.
13. gencat.cat/ics
Wikis
1324/11/2019
• Són un tipus de publicació web on les pàgines s'editen
directament des del navegador i poden ser modificades per
diversos usuaris.
• Aquesta forma de generar continguts converteix aquest tipus de
plataformes en una excel·lent eina per treballar de forma
col·laborativa al voltant d'un tema, per la qual resulten ideals per
a generar nou coneixement.
• L'exemple més conegut és la famosa Wikipedia escrita per milers
de voluntaris a tot el món i que conté més de 43 milions
d'articles escrits en 284 idiomes.
• Aquest tipus de publicació ha suposat un canvi disruptiu a l'hora
de generar informació estructurada de forma col·laborativa.
17. gencat.cat/ics
Recerca amb xarxes socials
1824/11/2019
• És un tipus NOU de recerca que utilitza dades
derivades de les xarxes socials.
• És diferent a altres formes de recerca on-line, a causa
de la naturalesa social de les dades extretes.
• Com passa amb qualsevol nova forma de recerca, cal
tenir en compte diversos factors metodològics per tal
de mantenir el rigor dels resultats, però hauria de ser
considerada una eina més del ventall d'eines d'un
investigador.
• Sovint és molt més ràpid i barat que altres formes
d’anàlisi i les dades es troben disponibles a temps real.
19. gencat.cat/ics
Ús de xarxes socials per reclutar pacients
2024/11/2019
És important triar el tipus de plataforma adequada:
• Facebook és cada cop més útil per arribar a adults
d’edat mitjana i edat avançada ja que constitueixen un
subconjunt considerable de la seva base d’usuaris.
https://analytics.facebook.com
• En canvi Instagram i Twitter és més útil per usuaris
més joves.
• Cal tenir en compte que els usuaris més joves utilitzen
múltiples plataformes.
21. gencat.cat/ics
Ús de xarxes socials per reclutar pacients
2224/11/2019Using social media for health research: Methodological and
ethical considerations for recruitment and intervention delivery
22. gencat.cat/ics
Ús de xarxes socials per fer estudis
2324/11/2019
Using social media for social research: An introduction
Les xarxes socials en ajuden en les 7 competències digitals
The graph represents a network of 4,310 Twitter users whose recent tweets contained "#TridentJuncture", or who were replied to or mentioned in those tweets, taken from a data set limited to a maximum of 18,000 tweets. The network was obtained from Twitter on Friday, 16 November 2018 at 05:09 UTC.The tweets in the network were tweeted over the 7-day, 17-hour, 41-minute period from Thursday, 08 November 2018 at 11:21 UTC to Friday, 16 November 2018 at 05:03 UTC.Additional tweets that were mentioned in this data set were also collected from prior time periods. These tweets may expand the complete time period of the data.There is an edge for each "replies-to" relationship in a tweet, an edge for each "mentions" relationship in a tweet, and a self-loop edge for each tweet that is not a "replies-to" or "mentions".The graph is directed.The graph's vertices were grouped by cluster using the Clauset-Newman-Moore cluster algorithm.The graph was laid out using the Harel-Koren Fast Multiscale layout algorithm.
The graph represents a network of 4,310 Twitter users whose recent tweets contained "#TridentJuncture", or who were replied to or mentioned in those tweets, taken from a data set limited to a maximum of 18,000 tweets. The network was obtained from Twitter on Friday, 16 November 2018 at 05:09 UTC.The tweets in the network were tweeted over the 7-day, 17-hour, 41-minute period from Thursday, 08 November 2018 at 11:21 UTC to Friday, 16 November 2018 at 05:03 UTC.Additional tweets that were mentioned in this data set were also collected from prior time periods. These tweets may expand the complete time period of the data.There is an edge for each "replies-to" relationship in a tweet, an edge for each "mentions" relationship in a tweet, and a self-loop edge for each tweet that is not a "replies-to" or "mentions".The graph is directed.The graph's vertices were grouped by cluster using the Clauset-Newman-Moore cluster algorithm.The graph was laid out using the Harel-Koren Fast Multiscale layout algorithm.
The graph represents a network of 4,310 Twitter users whose recent tweets contained "#TridentJuncture", or who were replied to or mentioned in those tweets, taken from a data set limited to a maximum of 18,000 tweets. The network was obtained from Twitter on Friday, 16 November 2018 at 05:09 UTC.The tweets in the network were tweeted over the 7-day, 17-hour, 41-minute period from Thursday, 08 November 2018 at 11:21 UTC to Friday, 16 November 2018 at 05:03 UTC.Additional tweets that were mentioned in this data set were also collected from prior time periods. These tweets may expand the complete time period of the data.There is an edge for each "replies-to" relationship in a tweet, an edge for each "mentions" relationship in a tweet, and a self-loop edge for each tweet that is not a "replies-to" or "mentions".The graph is directed.The graph's vertices were grouped by cluster using the Clauset-Newman-Moore cluster algorithm.The graph was laid out using the Harel-Koren Fast Multiscale layout algorithm.