Vegeu la guia didàctica a www.didacticolite.com
Una gosseta jove que s'escapa de la família amb la que viu per a cadellar els seus dos primers fills. Preocupació dels joves de la casa sobre el fet i com la vida ens ensenya.Conte sobre la vida a al camp i els aprenentatges que a fer a partir de les experiències amb la vida dels animals, en aquest cas la vida d’una gossa perdiguera.
Hi havia una vegada un nen i una nena que eren bessons i tenien un gos que
es deia Pelut. Un dia el van anar a passejar al parc per a gossos. Quan el van
deixar anar es van asseure en un banc i van començar a parlar entre ells. Com
que es van despistar, el Pelut se’ls va escapar, i es va endinsar al bosc.
Imatges que corresponen a endevinalles pensades per a noies i nois dels darrers cursos de primària i primer d'ESO. Cada imatge té un text que li correspon. Els textos es presenten barrejats amb alguns que són paranys. Teniu material per als alumnes i full de solucions a les endevinalles. els textos s'han de buscar a www.didacticolite.com.
Ce matériau (ensemble de séquences courtes) présente des images simples, faciles à comprendre et aussi un court texte qui peut être facile à déchiffrer pour les enfants qui commencent à lire. Il y a un but didactique: sensibiliser sur l'utilisation des verbes. Les images sont organisées par petits groupes de trois, sous un titre: bus, train, etc. Petits contes de faits très communs qui feront parler aux enfants et les mèneront à la réflexion sur la manière de composer le discours.
Hi havia una vegada un nen i una nena que eren bessons i tenien un gos que
es deia Pelut. Un dia el van anar a passejar al parc per a gossos. Quan el van
deixar anar es van asseure en un banc i van començar a parlar entre ells. Com
que es van despistar, el Pelut se’ls va escapar, i es va endinsar al bosc.
Imatges que corresponen a endevinalles pensades per a noies i nois dels darrers cursos de primària i primer d'ESO. Cada imatge té un text que li correspon. Els textos es presenten barrejats amb alguns que són paranys. Teniu material per als alumnes i full de solucions a les endevinalles. els textos s'han de buscar a www.didacticolite.com.
Ce matériau (ensemble de séquences courtes) présente des images simples, faciles à comprendre et aussi un court texte qui peut être facile à déchiffrer pour les enfants qui commencent à lire. Il y a un but didactique: sensibiliser sur l'utilisation des verbes. Les images sont organisées par petits groupes de trois, sous un titre: bus, train, etc. Petits contes de faits très communs qui feront parler aux enfants et les mèneront à la réflexion sur la manière de composer le discours.
Este material (conjunto de secuencias cortas) presenta unas imágenes sencillas, fáciles de comprender y también un texto corto que puede ser fácil de descifrar para quien empieza a leer. Hay un objetivo didáctico: el de tomar conciencia sobre el uso del verbo caer. Las imágenes están recogidas de tres en tres bajo un título: el autobús, el tren, etc. Pequeñas narraciones de hechos muy habituales que harán hablar a los niños y niñas y permitirán reflexionar sobre la manera de decir las cosas. En Primaria se podría utilizar el material como ejercicio sobre el uso de los verbos.
Aquest material (conjunt de seqüències curtes) presenta unes imatges senzilles, fàcils de comprendre i també un text curt que pot ser fàcil de desxifrar per qui comença a llegir. Hi ha un objectiu didàctic: el de prendre consciència sobre l'ús no reflexiu en general del verb caure. Les imatges estan recollides de tres en tres sota un títol: l’autobús, el tren, etc. Petites narracions de fets molt habituals que faran parlar els nens i nens i permetran reflexionar sobre la manera de dir les coses. A Primària es podria fer servir el material com a exercici sobre l'ús dels verbs.
Le fantôme Rusca c’est un fantôme avec beaucoup d'enthousiasme par la cuisine créative. Elle nous organise une fête pour inviter tout le vilage où se trouve son Château. Les fantômes et les gens s’amusent.
Una fantasma creativa y con mucho entusiamo por la cocina, organiza una fiesta para la gente del pueblo donde tiene su Castillo. Fantasmas y persones se divierten.
Una fantasma creativa i amb molt d’entusiasme per la cuina, organitza una festa per a la gent del poble on té el seu castell. Fantasmes i persones es diverteixen.
Imaginar, un poder mental que nos puede llevar donde queramos. Daniel vive en un mundo que él mismo ha construido donde está bien. Como es feliz puede encajar perfectamente en una situación social difícil para él.
Imaginar, un poder mental que ens pot portar on vulguem. En Daniel viu en un món que ell mateix s’ha construït on està bé. Com que és feliç pot encaixar perfectament en una situació social difícil per a ell.
Imaginer, une force mentale qui peut nous conduire là où nous voulons. Daniel vit dans un monde où il a bien construit un espace heureux. Être heureux lui permet de s'intégrer parfaitement dans une situation sociale difficile pour lui.
Aventures d’uns amics que volen arribar al cim d’una muntanya. Tenen dificultats perquè troben uns extraterrestres molt simpàtics. Narració pensada només per a les imatges, per tal que el text el puguin inventar els nens i nenes. Ja que tenim la narració organitzada, ens podem dedicar a construir les idees de manera entenedors i amb el vocabulari precís.
Aventuras de unos amigos que quieren llegar a la cima de una montaña. Tienen dificultades porque encuentran a unos extraterrestres muy simpáticos. Narración pensada sólo para las imágenes, para que el texto lo puedan inventar los niños y niñas. Ya que tenemos la narración organizada, nos podemos dedicar a construir las ideas de manera comprensible y con el vocabulario preciso.
Aventures d'amis qui veulent atteindre le sommet d'une montagne. Ils se trouvent dans des difficultés, par le rencontre avec des extraterrestres très gentils. Narration définie uniquement par les images afin que le texte puisse être inventé par les enfants. Puisque, nous avons récit organisé, nous pouvons consacrer notre temps à construire des idées compréhensibles et utiliser un vocabulaire précis.
Noelia et sa grand-mère vivent avec tellement de plaisir quand ils sont ensemble! Donc, elle n’en partirait jamais de la maison de sa grand-mère. Elle lui manque dès le moment de sortir à la rue. Et ses paroles lui manquent aussi… ses paroles que parlent des aventures de personnages merveilleux qui naviguent sur les eaux de la Mediterranée.
Noelia y su abuela se divierten mucho cuando están juntas. Por eso ella no se iría nunca de la casa de su abuela. La echa de menos a ella y a sus palabras que le hablan de aventuras de personajes maravillosos que surcan los mares…
La Noèlia i la seva àvia s’ho passen molt bé quan estan juntes. Ella no marxaria mai de casa de l’àvia. L’enyora des que en surt; enyora l’àvia i les seves paraules que li parlen d’aventures de personatges que solquen els mars….
Xavier et sa balle sont des amis inséparables, ils s’entendent bien et ils arrivent à travailler ensemble sur des projets communs; ils ont su faire leur métier des activités qu'ils aiment. Il s'agit d'une relation d'amitié libre et tolérante. Dans le couple, on accepte la réalité telle qu’elle est. Vivre la vie et stimuler l’ami car il s’agite de savoir vivre. Nous pouvons comparer avec les relations humaines, que ce soit des amis ou des couples.
En Xavier i la seva pilota són amics inseparables, s'entenen bé i arriben a col • laborar junts en projectes compartits; fan del que els agrada la seva professió. És una relació d'amistat tolerant i lliure. S'accepten tal com són. Viuen i estimulen la vida de l'amic. Podem comparar amb les relacions humanes, ja sigui d'amics o de parelles.
Santiago y su pelota son amigos inseparables, se entienden bien y llegan a colaborar juntos en proyectos compartidos; hacen de lo que les gusta su profesión. Es una relación de amistad tolerante y libre. Se aceptan tal como son. Viven y estimulan la vida del amigo. Podemos comparar con las relaciones humanas, ya sea de amigos o de parejas.
Vous troverez des guides de travail à: www.didacticolite.com
Une jeune chienne a échappé de la maison de campagne où elle vivait avec une famille et elle a eu ses deux premiers chiots. Préoccupations des jeunes de la maison au sujet de la disparition et comment ils sont arrivés à résoudre le cas. Histoire de vie à la campagne qui nous montre l'apprentissage qui se fait sur la base de l'expérience de la vie animale, dans ce cas, la durée de vie d'un chien Bonelli.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. En un poble molt petit, perdut als Pirineus, hi vivia una
família que estimava molt els gossos.
3. Ja feia dos anys que n’havien arreplegat un de petit. Era un cadell, una
gossa perdiguera d’orelles llargues i ulls melancòlics. Tenia la pell fina
com de vellut. Era tota plena d’unes taques marró com les castanyes
que lluïa damunt la seva pell blanca.
5. Els agradava molt de sortir, els dies que no tenien
escola, a passejar la Tula i córrer pel bosc, sense
allunyar-se massa de casa seva.
6. La Tula era una mica entremaliada i, a vegades, es ficava per
entremig dels camps de blat. En Ton sempre l’havia de renyar
molt ja que feia malbé el blat i després no hi havia collita.
7. Un dia, van veure com els seguia un gossot molt gran que semblava que
buscava borina, com si es volgués barallar amb la Tula. Tant el germà
com la germana, tenien molta por i no sabien què fer. De sobte, la Tula
va arrancar a córrer i el gossot va marxar darrere d’ella, semblava com si
juguessin... Cridaven a la Tula de tota la seva veu.
-Tula....Tula...
8. La Tula no els feia cas. Marxava
enllà, enllà i corria de pressa. Van
córrer al seu darrere però aviat la
van perdre de vista.
9. La van anar cridant per tot el bosc fins
que es va fer fosc:
- Tula....Tula...
Però com que la nit queia van
decidir de tornar cap a casa, amb
molta tristesa i sense la Tula.
10. En arribar a casa ho van explicar al pare i a la mare i els
van dir que no s’amoïnessin, que estessin ben tranquils que
la Tula ja sabia tornar i ho faria molt aviat.
I potser portaria una sorpresa, els va comentar la mare.
11. L’endemà, la
mare, el pare i
les criatures
van tornar al
lloc on s’havia
perdut la Tula,
però res, no la
van trobar!
12. Van passar molts i molts dies; els marcaven en un
calendari gran que hi havia a la cuina. Ja tenien coll avall
que la Tula no tornaria.
13. Al cap d’un temps, passejaven els infants pel bosc i els va
agafar de sorpresa una pluja desfermada. Plovia a bots i
barrals. Corre que correràs, van arribar a una barraca de
vinya. Van entrar tan de pressa que no es van adonar
que tenien companyia.
14. Tot d’un plegat, la Teresa va veure en la foscor del fons de
l’espai, uns ulls lluents que els fitaven i s’acostaven a ells. Es
van anar enretirant amb ganes de posar-se a córrer, però
sense espai per fer-ho.
15. Quina sorpresa quan aquell
personatge que els venia al damunt
va passar pel llindar de la porta i la
llum grisa de la pluja els va
permetre de veure que no era ningú
més que la Tula... la seva tan
enyorada Tula!!!
Van veure també que venia cap a
ells tot remenant la cua i posant el
llom per a rebre una carícia.
Tots dos li parlaven com si l’animal
els pogués entendre:
- Tula!!! Per què vas marxar?
- Que ja no ens estimaves?
- Tornaràs amb nosaltres de seguida
que acabi de ploure?
16. Amb tota la conversa, les carícies i les
abraçades, va passar una llarga estona i
va parar de ploure. La Teresa va dir:
- Anem, marxem cap a casa, Tula! Que
el pare i la mare també estaran molt
contents!
Tant el germà com la germana van
començar a caminar cap a fora de la
barraca.
La Tula, però, no els seguia. La cridaven,
però res, no venia. En Tom va fer el gest
d’entrar a buscar-la però la va veure que
sortia amb un cadell entre les dents. Els el
va posar a terra, davant els peus i el van
agafar, acaronar, petonejar... quina alegria,
saltaven de felicitat...
17. - Mira Teresa, va dir en Ton, la sorpresa que va dir la mare.
- I, què n’és de fi!!! Li posarem Dolç!
- Vinga, Tula, cap a casa! JA TINDREM CURA DEL TEU FILLET, li van
dir amb molta intenció per tal de ser convincents.
18. Però la Tula tornà a entrar a la barraca, encara
no era moment de seguir-los perquè va tornar a
sortir amb un altre cadellet a la boca... una
situació emocionant.
Es van quedar parats.
- Si tu en aquest que guardes a la mà li dius
“Dolç” doncs jo en aquest altre li diré “Salat”, va
dir el Ton. El van agafar i, com a l’altre,
l’omplien de carícies i li donaven escalfor.
19. I la Tula, amb la cua
molt dreta, va passar
davant el noi i la noia i
va caminar fins a casa.
Prou que sabia el camí!
Ara ja podem marxar o encara en tens
més de gossets?
20. La Tula va ser mare
temps enllà,
Dos fillets va cadellar
Un es va dir Dolç,
l’altre Salat
I vet aquí que el
conte s’ha acabat.