Geografia d'Espanya. La Història, diversitat cultural i l'actual organització territorial de l'Estat

1. Geografia d’EspanyaGeografia d’Espanya
ELS TRETSELS TRETS
GEOGRÀFICSGEOGRÀFICS
ESSENCIALS (2)ESSENCIALS (2)
La diversitatLa diversitat
cultural icultural i
l’organitzaciól’organització
del territoridel territori
Empar Gallego, professora de Geografia i
Història http://iacare.blogspot.com.es/

2. extensió
localització i
situació
configuració
peninsular
la Història
Els factors de la diversitatEls factors de la diversitat

3. La Història i la diversitat històrico-La Història i la diversitat històrico-
culturalcultural
A la diversitat del
paisatge s’uneix la
diversitat cultural
d’arrels remotes.
Aquesta diversitat,
en l’actualitat està
reflexada
políticament en la
Constitució de 1978
amb l’establiment de
l’Estat de les
Autonomies, resultat
d’un llarg procés
històric
País Basc

4. cultures ibèriques pre-romanes
La Història i la diversitat històrico-La Història i la diversitat històrico-
culturalcultural
La situació de la
Península Ibèrica en
l’extrem occidental
de la Mediterrània i
el caràcter de
territori-pont entre
Àfrica i Europa ha
convertit a Espanya
en un encreuament
de civilitzacions...

5. La Història i la diversitat històrico-culturalLa Història i la diversitat històrico-cultural
pobles de la Mediterrània:
tartessos, celtes, fenicis,
grecs.
Primer mileni a.C.

6. La romanitzacióLa romanització
divisió provincial de la Hispània romana en el Baix Imperi (segle IV)
Dels pobles de l’época
Antiga que arribaren a
la Península, Roma ha
estat la de major
influència. El procés de
romanització entés
com la incorporació de
la llengua, cultura,
costums, economia
romana, s’inicià al
segle III a C.

7. La península durant l’Edat MitjanaLa península durant l’Edat Mitjana
Aportació cultural
d’Europa (pobles
germànics) i d’Àfrica
(àrabs)
Hispània visigòtica al
segle VIII. Els visigots
crearen el primer
regne peninsular
Al-Andalus.
Segles VIII al XVI

8. Formació del regnes cristians i l’organitzacióFormació del regnes cristians i l’organització
territorial durant L’Edat Mitjanaterritorial durant L’Edat Mitjana
El model territorial actual d’ Espanya
en Comunitats Autònomes té les
seues arrels en la formació dels
regnes cristians durant l’Edat Mitjana
El nucli asturià donà origen als
regnes de Lleó, Castella i Portugal
El nucli navarrés donà origen al
regne de Navarra
El nucli aragonés originà el regne
d’Aragó
El nucli català que donà origen als
comtats catalans
Evolució de les fronteres del
segle XI al XV

9. Els estats hispànics a finals del segle XVEls estats hispànics a finals del segle XV

10. L’Edad Moderna: la monarquia dels ReisL’Edad Moderna: la monarquia dels Reis
Catòlics i el model federal dels regnesCatòlics i el model federal dels regnes
La unió dinàstica d’Isabel
de Castella i Ferran
d’Aragó va mantenir la
independència de les
dues Corones, amb les
duanes, moneda, sistema
fiscal i institucions de
govern pròpies dels
regnes. Aquesta
organització político-
administrativa dels regnes
hispànics de caràcter
federal, va permanéixer
durant els segles XVI i
XVII sota la dinastia dels
Austries

11. L’Edat Moderna: l’absolutisme i elL’Edat Moderna: l’absolutisme i el
centralisme borbòniccentralisme borbònic
organització territorial al segle XVIII
Felip V penjat al revés al
Museu Municipal de Xàtiva
Amb la dinastia dels
Borbons i els Decrets
de Nova Planta (1707-
1711) s’aboleixen les
institucions de govern
dels regnes de la
Corona d’Aragó i
s’inicia un procés de
centralització i
uniformització política i
administrativa, pròpia
de les monarquies
absolutes

12. L’Edat Contemporània. La RevolucióL’Edat Contemporània. La Revolució
Liberal i el centralismeLiberal i el centralisme
La divisió provincial de Javier de
Burgos de 1833, basada en criteris
topogràfics i d’extensió i població
homogènia. Aquesta divisió s’ha
mantés pràcticament sense canvis
fins l’actualitat.
La Revolució Liberal
durant el primer terç del
segle XIX, posà final al
sistema polític de l’Antic
Règim. El nou Estat liberal
pretén establir un model
centralista, uniformitzador i
unitari. La divisió provincial
aplica aquest model polític.
Les províncies haurien de
ser el mitjà de control i per
racionalitzar i millorar
l’eficàcia de l’administració
de l’Estat. Cada província
tenia un representant del
govern.

13. L’Edat Contemporània. La II República iL’Edat Contemporània. La II República i
l’Estat Regional (1931-1939)l’Estat Regional (1931-1939)
En el darrer terç del segle
XIX, els moviments polítics
i culturals nacionalistes
qüestionen l’Estat
centralista. La Constitució
de la II República de 1931
establí un model territorial
que contemplava
l’autonomia política de les
regions. S’aproven els
Estatuts de Catalunya i del
País Basc. Els projectes
autonomistes en marxa
d’altres regions queden
truncats amb l’alçament
militar i la Guerra Civil Estatuts de Catalunya i del
País Basc de la II República

14. La Dictadura franquista (1939-1975)La Dictadura franquista (1939-1975)
Divisió provincial del franquisme
La Dictadura franquista
ignorà la realitat regional i
practicà un exaltat
nacionalisme espanyol,
unitarista i excloent. L’estat
dictatorial, unitari i
centralista, reprimí
durament qualsevol forma
de nacionalisme i
regionalisme i l’ús de
llengües pròpies distintes
del castellà.

15. L’Estat democràtic i l’organitzacióL’Estat democràtic i l’organització
territorial en Comunitats Autònomesterritorial en Comunitats Autònomes
Amb la mort de Franco (1975) s’inicia el procés de transició
política de la dictadura a la democracia que culmina amb
l’aprovació de la Constitució el 1978.
La Constitució defineix Espanya com un estat social i
democràtic de dret, i la forma de govern és la monarquia
parlamentària.
Sistema polític d’Espanya

16. L’Estat democràtic i l’organitzacióL’Estat democràtic i l’organització
territorial en Comunitats Autònomesterritorial en Comunitats Autònomes
L’Estat Autonòmic
La Constitució estableix
un Estat unitari i
descentralitzat i
garanteix el dret a
l’autonomia i
l’autogovern de les
nacionalitats històriques
i regions que integren
la nació. Així, les
demandes nacionalistes
i les aspiracions
autonomistes dels
territoris queden
reconegudes en la
Constitució.
País Basc

17. L’Estat democràtic i l’organitzacióL’Estat democràtic i l’organització
territorial en Comunitats Autònomesterritorial en Comunitats Autònomes
L’Estat Autonòmic reconeix
la diversitat regional i
cultural d’Espanya. Amb
aquest reconeixement
públic, queda resolt, per
ara, un problema històric
com és l’acceptació de la
plurinacionalitat,
l’existència de cultures
diferenciades dintre del
territori espanyol
L’Estat Autonòmic actual és el
resultat d’un complicat i
conflictiu consens polític i
parlamentari

18. L’actual organitzacio territorial deL’actual organitzacio territorial de
l’Estatl’Estat
Títol VIII. De l'organització territorial de l'Estat
CAPÍTOL I. Principis generals
Article 137
L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les
Comunitats Autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats
gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius.
Article 138
1. L'Estat garanteix la realització efectiva del principi de solidaritat
consagrat en l'article 2 de la Constitució i vetllarà per l'establiment d'un
equilibri econòmic adequat i just entre les diverses parts del territori
espanyol, i atendrà assenyaladament les circumstàncies del fet insular.
2. Les diferències entre els Estatuts de les diverses Comunitats
Autònomes no podran implicar en cap cas privilegis econòmics o socials.
Article 139
1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions
en qualsevol part del territori de l'Estat.
2. Cap autoritat no podrà adoptar mesures que directament o
indirectament obstaculitzin la llibertat de circulació i l'establiment de les
persones i la lliure circulació de béns per tot el territori espanyol.

19. Article 143.
En l’exercici del dret a l’autonomia
reconegut en l’article 2 de la
Constitució, les províncies limítrofes
amb característiques històriques,
culturals i econòmiques comunes, els
territoris insulars i les províncies amb
entitat regional històrica, podran accedir
a l’autogovern i constituïr-se en
Comunitats Autònomes...
L’accés a l’autonomia es
realitzà mitjançant l’article
151 de la Constitució –via
ràpida- per a les
comunitats denominades
històriques, i l’article 143 –
accés més llarg- per a la
resta de comunitats.
L’actual organitzacio territorial deL’actual organitzacio territorial de
l’Estatl’Estat

20. ESTATUT D’ AUTONOMÍA DE LA
COMUNITAT VALENCIANA
Títol Preliminar
Artícle 1.1. El poble valencià, històricament
organitzat com Regne de València, es
constitueix en Comunitat Autònoma, dins de la
indisoluble unitat de la nació espanyola, com
expressió de la seua identitat històrica i en l’
exercici del dret d’ autogovern que la
Constitució reconeix a tota nacionalitat.
L’actual organitzacio territorial deL’actual organitzacio territorial de
l’Estatl’Estat

21. La configuració definitva
de les Comunitats
Autònomes recull en gran
mesura l’ organització
històrica existent en
l’Edat Moderna,
fonamentant-se en els
regnes medievals
Catalunya, País
Basc, Galícia,
Navarra,
Andalucia,
Aragó, País
Valencià,
Balears,
Astúries…
En el cas d’altres
comunitats s’utilitzaren
criteris geogràfics:
Cantàbria, La Rioja…
Especial dificultat presentà el
disseny autonòmic de la gran
unitat històrica castellana, i
s’utilitzaren criteris històrics,
geogràfics o polítics (Madrid)
Els criteris
L’actual organitzacio territorial deL’actual organitzacio territorial de
l’Estat. Els criterisl’Estat. Els criteris