La Guerra Freda de 1r Batxillerat

1. TEMA 12
UN MÓN BIPOLAR

2. Què sabem?
1. Què signifiquen els termes:
- «Un món bipolar»
- «Guerra freda»
- «Política de blocs»

3. Què sabem?
2. Podries relacionar els termes que acabem de vore amb el següent mapa?
Intenta-ho

4. Què sabem?
3. Tractem de definir les característiques dels blocs. Ompli el quadre següent:
BLOC CAPITALISTA BLOC COMUNISTA
País líder
Política
Societat

5. ÍNDEX
1. La formació de blocs antagònics
2. Per què els antics aliats es van convertir en enemics?
3. Crisi i conflictes armats durant la guerra freda
4. La guerra de Vietnam
5. La coexistència pacífica
6. Problemes interns dels blocs
7. La caiguda del bloc comunista

6. 1. La formació de blocs antagònics
A les conferències de pau de Jalta i de Postdam (1945) es va establir el repartiment
d'Europa en zones d'influència entre els aliats
Rivalitat entre els EUA i l'URSS
L'URSS: va imposar les “democràcies
populars” (comunistes) a l'est d'Europa
Els EUA: va excloure els comunistes dels
governs de coalició de l'Europa occidental
Ruptura rere el Pla Marshall i el blocatge de Berlín

7. 1. La formació de blocs antagònics
Els governs de coalició (o de unió nacional) van incloure conservadors, liberals, socialistes i comunistes

8. 1. La formació de blocs antagònics
EL PLA MARSHALL (1947-1952)
- Ajuda económica dels EUA per a la reconstrucció d'Europa..
- Va ser gestionat per l'OECE
- També va ser oferit als països de l'est i a l'URSS, però va ser rebutjat
- L'URSS va crear el Kominform (1947), que coordinava la política als països del
bloc comunista

9. 1. La formació de blocs antagònics
EL BLOCATGE DE BERLÍN (1948-49)
- Al 1948, els Estats Units, el Regne Unit i França van decidir
ajuntar les seues zones d’ocupació a Alemanya i introduir el marc
alemany.
- Com a represàlia, la Unió Soviètica va fer un blocatge terrestre a
les zones de Berlín ocupades pels altres aliats que va durar quasi
un any. Els aliats van fer un pont aeri amb Berlin i van fer
fracassar el blocatge

10. 1. La formació de blocs antagònics
Es creen dos
nous estats
República Federal Alemanya (RFA): capitalista i de l’OTAN
República Democràtica Alemanya (RDA):
comunista i del Pacte de Varsòvia
El 1958, l’URSS demana que tota Berlín siga de la RDA o que la controle l’ONU per
evitar la fugida de gent al sector occidental
EUA es nega i la RDA construeix un mur que divideix la ciutat (1961-89): teló d’acer

11. 1. La formació de blocs antagònics

12. 1. La formació de blocs antagònics
Aliances dels
Estats Units
Tractat de l’Atlàntic Nord (origen de l’OTAN, 1949): Europa
Occidental, EUA i Canadà
Els EUA va promoure altres amb països de
l’Orient Mitjà, Àsia i Oceania
Aliances
de l’URSS
Amb Europa Oriental: d’ajuda
econòmica (COMECON, 1949) i
militar (Pacte de Varsòvia, 1955)
LA CREACIÓ D’ALIANCES MILITARS

13. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
Situació internacional d'extrema tensió entre dues potències (EUA i URSS) que inicien una
cursa d’armaments i adopten una actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica, però no
arriben mai a un enfrontament directe (conflictes perifèrics). Va tindre lloc entre el final de
la II GM i l’any 1991.
QUÈ VA SER LA GUERRA FREDA?
Fases
Conflictes
armats
Crisis
Formació de blocs
Coexistència pacífica
Retorn a la tensió
Guerra de Corea
(1950-53)
Guerra del Vietnam
(1957-73)
D’Egipte (canal de
Suez, 1956)
De Cuba (1962)

14. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda

15. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
Després de la II GM, Corea va quedar dividida en 2 pel paral·lel 38º
LA GUERRA DE COREA (1950-53)
Al nord: influència
soviètica
Al sud: influència
nordamericana
El 1950, el govern comunista de Corea del Nord, recolçat per
l'URSS i per Xina, va decidir envair Corea del Sud
Intervenció nord-americana, amb el suport de l'ONU, per a impedir
l'avanç comunista
Guerra estancada, pel que al 1953 es signa el pacte de
Panmunjom, que va estipular la divisió de Corea en 2 estats
Kim Il-Sung, cap de l'Estat de
Corea del Nord, 1948-1994

16. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA GUERRA DE COREA (1950-53)

17. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
Masacre en Corea, Pablo Picasso, 1951. Museo Picasso de París

18. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
Després de la II GM, Indoxina es va alçar contra la metròpoli (França), que va patir la
derrota de Dien Bien Phu (1954), el que va comportar la independència i la formació de 3
estats: Laos, Cambodja i Vietnam
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-73)
Vietnam va quedar dividida en 2 pel paral·lel 17º
1r – Guerra d'independència de França
El nord: comunista i prosoviètic
El sud: prooccidental

19. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
El líder comunista de Vietnam del Nord, Ho Chi Minh, va anunciar la invasió del sud per a
unificar el país.
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-73)
2n – Guerra del Vietnam
Els comunistes de Vietnam del Sud van fundar el Front Nacional d'Alliberament i el seu
grup armat es deia el Viet-cong.
El conflicte va endevenir un altre escenari de la
Guerra Freda, que també va afectar a Laos i a
Cambodja
Nord: suport de l'URSS
Sud: suport dels EUA
Guerra
llarga i
difífcil
EUA es derrotada i signa els Acords de París (1973), retirant-se definitivament el 1975
Vietnam es va unificar sota un govern comunista

20. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-73)

21. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-73)

22. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-73)

23. Diez himnos contra la guerra del Vietnam
http://elpais.com/elpais/2014/01/13/planeta_futuro/1389636706_945278.html
http://www.letraseningles.es/letrascanciones/traduccionesLO/Marvin%20Gaye-What's%20Goi

24. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
EL CONFLICTE DEL CANAL DE SUEZ (1956)
A Egipte es va instaurar una república presidida per Nasser,
qui va projectar la gran resclosa d’Assuan i va demanar
ajuda econòmica a alguns països
Els EUA li la van negar
L’URSS li la van concedir
El 1956, Nasser va decidir nacionalitzar el canal de Suez, controlat per francesos i britànics
França i G.B. van ocupar militarment la zona
L’URSS va amenaçar amb l’intervenció
militar
Els EUA van recomanar als seus aliats que
se’n retiraren

25. Temple egipci de Debod (Madrid), del segle II a.C.
Regalat per Egipte a Espanya el 1968, per haver ajudat a salvar
alguns temples nubis (com el d’Abu Simbel) per la construcció
de la presa d’Assuan
Temple d’Abu Simbel
(segle XIII a.C.)

26. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA CRISI DELS MÍSSILS A CUBA (1962)
Revolució cubana: en 1959 les tropes de Fidel Castro i el Che van acabar amb la dictadura de F. Batista
(aliat dels EUA) i van instaurar un règim revolucionari que va nacionalitzar els recursos econòmics
1º EUA bloqueja econòmicament Cuba
4º Cuba va demana ajuda militar a l’URSS,
que els va enviar míssils nuclears
5º Estats Units va descobrir els míssils i va
ordenar un bloqueig naval. Va estar a punt
d’esclatar una guerra nuclear
6º Kennedy i Khruixov van negociar la retirada
dels míssils a canvi de la fi del bloqueig
2º Cuba es va apropar a l’URSS, declarant-se
procomunista i signant acords de cooperació.
3º Els anticastristes, recolzats pels EUA, van
intentar una invasió de Cuba per badia Cochinos
que va fracassar (1961)

27. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA CRISI DELS MÍSSILS A CUBA (1962)
https://www.youtube.com/watch?v=nOAHe_HL4w4 (minidocumental 5’)

28. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA CRISI DELS MÍSSILS A CUBA (1962)

29. 3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA CRISI DELS MÍSSILS A CUBA (1962)

30. 5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).
Entre 1953 (fi guerra Corea i mort de Stalin) i 1979 (Afganistan) s’obri un període
de coexistència pacífica entre els dos blocs, basat en:
A l'URSS, el nou líder va ser N. Khruixov
(1953-1964)
Desestanilització interna i proposta de convivència
pacífica a l'exterior
Als EUA, els presidents D. Eisenhower al
seu 2n mandat (1956-60) i J.F. Kennedy
(1960-63)
Relacions internacionals menys radicals i més
dialogants, sobre tot Kennedy
· El respecte a la integritat territorial
· La no-agressió i la no-ingerència en els afers interns de l'altra potència

31. 5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).
Kennedy i Khruixov en Viena, juny del 1961
Eisenhower i Khruixov en Washington, 1959

32. 5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).
La rivalitat es va traslladar a:
· La carrera d'armaments: míssils, armament atòmic (bomba H, d'hidrogen) i escuts de defensa
· La carrera espacial
El 1972, Breixnev i Nixon signen els acords SALT 1 per limitar les
armes nuclears i previndre una possible guerra nuclear
Acords per a limitar armes:
El 1968, Breixnev i Johnson signen el tractat de no-proliferació
d'armes nuclears

33. 5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).
“Els EUA i l’URSS (...), partint de la premissa que una guerra nuclear tindria
conseqüències devastadores per al conjunt de la humanitat, (...) i desitjoses de
contribuir a la reducció de la tensió internacional i al reforç de la confiança
entre Estats, han convingut el següent:
1. Cada part es compromet a limitar els sistemes de míssils antibalístics (ABM)
i a adoptar altres mesures d’acord amb les disposicions d’aquest tractat.
2. Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM per a la defensa del
territori del seu país (...) i no desplegar sistemes ABM per a la defensa d’una
regió individual excepte en les estipulacions de l’article 3 d’aquest tractat. (...).”
Tractat SALT I, Moscou, 26 de maig del 1972.

34. 5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).

35. 5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).

36. 5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).
El retorn a la Guerra Freda:
Al 1979
Triomf a Nicaragua de la guerrilla del Frente Sandinista, que va
acabar amb la dictadura de Somoza
A l’Iran, van enderrocar el govern del xa i es va establir un integrista
musulmà
El nord d'Afganistan va ser envait per l'URSS i es va instal·lar un
govern comunista
Va reforçar la seua política internacional amb intervencions a Amèrica Llatina
(Nicaragua, Grenada)
Va iniciar l'anomenada “Guerra de les Galàxies”, sobre tot amb el president R.
Reagan
Als anys
'80, els
EUA

38. Invasió dels EUA de l'illa de
Granada, 1983
Resistència afganesa contra els
soviètics (1980)
5.- El retorn a la guerra freda

39. 5.- El retorn a la guerra freda

40. L’expansió del comunisme per tot el món (1950-84)
Europa de l’Est (1945) Amèrica Llatina: Cuba (1959) i guerrilles
Àsia: Xina, Corea del Nord, Mongòlia, Vietnam, Laos, Cambodja, Síria i Afganistan
Àfrica: Etiòpia, Líbia, Algèria, Mali, Angola, Moçambic, Tanzània,...
El 1984 els països socialistes suposen més del 25% de la població mundial

41. 6.- Problemes interns dels blocs – BLOC COMUNISTA
Iugoslàvia: el mariscal Tito rebutja el model soviètic i aplica
el socialisme autogestionari o capitalisme d’estat
Xina (Mao) i Albània (Hoxha) trenquen relacions amb l’URSS
En 1959 i obrin una via pròpia de desenvolupament socialista
La revolta
d’Hongria (1956)
Protestes violentes als carrers demanant més llibertat
El primer ministre (Nagy) inclou liberals i socialdemòcrates
al govern, s’allunya de l’URSS i abandona el Pacte de Varsòvia
El Partit Comunista d’Hongria demana ajuda a l’URSS,
que envia tropes, acaba amb les protestes, canvia el govern
(totalment comunista) i executa Nagy
La “Primavera de
Praga” (1968)
Les protestes als carrers fan que el govern de Dubcek
done més llibertats i traga presos polítics de la presó
Les tropes del Pacte de Varsòvia intervenen per aturar
les reformes i tornar a la situació anterior amb
la teoria de la sobirania limitada
Dissidències

42. 6.- Problemes interns dels blocs – BLOC COMUNISTA
Dissidències
Josip Broz – el mariscal Tito
President de Iugoslàvia
(1953-1980)
Mao Zedong – diringent de la República Popular Xina (1949-1976)
El comandant Castro i el mariscal Tito en la cimera
de No Alineats de La Havana (1979)

43. 6.- Problemes interns dels blocs – BLOC COMUNISTA
La revolta d’Hongria (1956)
Imre Nagy
Hongaresos a Budapest cremant una bandera
de l'URSS (esquerra) i entrada de tancs
soviètics a la ciutat (dalt)

44. 6.- Problemes interns dels blocs – BLOC COMUNISTA
La “Primavera de Praga” (1968)
Alexander Dubcek
Invasió de Praga de les tropes del Pacte de
Varsòvia

45. Amèrica Llatina: Estats Units intervé directament o amb armament i assessorament
militar (Nicaragua, Bolívia,...) per acabar amb els intents de revolució comunista,
recolzant colps d’estat i dictadures a través de la CIA ( Pinochet, Videla,...)
Les dissidències
a Europa
França es nega a acceptar les ordres dels EUA a l’OTAN
i estableix relacions amb la Xina comunista
La RFA arriba a acords amb la RDA
i inicia relacions amb Polònia i l’URSS
Es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE, 1957),
amb l’objectiu de convertir a Europa en una potència mundial
Protestes socials
Contra la Guerra de Vietnam: moviment pacifista
El moviment pels drets civils que demana
la fi de la discriminació racial als EUA
Les protestes estudiantils del 1968
El moviment feminista, que lluita per una igualtat plena
Els inicis del moviment ecologista
6.- Problemes interns dels blocs – BLOC CAPITALISTA

46. 6.- El camí cap a la unitat europea.
Des del 1951 comença a construir-se la Unió Europea, encara inacabada
1951: Es crea la CECA, amb la RFA, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg
1957 (Tractat de Roma): Es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb els
sis països anteriors (lliure circulació, aranzels únics, Política Agrària Comuna)
En 1990 (Tractat de Maastricht), la CEE passa a anomenar-se Unió Europea
(UE) i l’any 2002 comença a circular l’euro com a moneda única
En l'actualitat, formen part de la Unió Europea 28 països

48. 6.- El camí cap a la unitat europea.
Blau: països amb l'euro (19)
Verd: països amb obligació d'unir-se a
la zona euro (7)
Marró: països amb clàusula
d'exclusió (2)
Morat: zones fora de l'UE que utilitzen
l'euro sense acord (2)

49. 7.- La caiguda del bloc comunista – situació ecª.
A partir de la dècada dels ’70 → crisi i productivitat molt baixa Necessitat de reformes

50. 7.- La caiguda del bloc comunista – fi del mur de
Berlín i de les democràcies populars (1986-93).
Des del 1986 (Gorbatxov) l’URSS deixa de controlar directament l’Europa de l’Est
Des del 1980 comencen les protestes a Polònia i Hongria Eleccions més lliures
A la RDA les protestes van creixent i, en 1989,
la població enderroca el mur de Berlín
Reunificació alemanya
baix el model capitalista
Entre 1989 i 1991 el comunisme desapareix d’Europa de l’Est:
les “revolucions de vellut” a Txecoslovàquia (escindida en dos),
Polònia, Hongria,Romania i Bulgària (assassinat de Ceaucescu)
Durant la dècada dels ’90 Albània i Iugoslàvia deixaren també de ser comunistes

52. 7.- La caiguda del bloc comunista – el
desmembrament de l’URSS.
Des del 1986 Gorbatxov enceta un procés de reformes conegut com a perestroika i
glasnost encaminat a obrir el país, donar més llibertats, convocar eleccions amb més
llibertat, reduir les despeses en armament i deixar de controlar els països socialistes
1989: revoltes nacionalistes a Letònia, Lituània i Estònia → URSS els dóna autonomia
1990: eleccions amb més llibertat a la Federació Russa → Boris Ieltsin nou president
1991: intent de colp d’estat dels generals comunistes per a frenar les reformes
El colp fracassa, Ieltsin es farà amb el poder i acabarà amb el comunisme a Rússia
En desembre del 1991 les repúbliques soviètiques es separen i l’URSS deixa d’existir
La Guerra Freda acaba amb la victòria dels Estats Units i el bloc capitalista:
el món actual es caracteritza per haver una única superpotència dominant (EUA)