Presentació d'aula sobre el tema

1. : CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I
SEGONA GUERRA MUNDIAL
(1919-1945)

3. Els EUA, primera potència mundial
Els “feliços” anys vint
Els països europeus que participaren en la Primera Guerra
Mundial van patir una greu crisi econòmica. Els EUA en van
sortir molt beneficiats.
La venda d’aliments, armes i productes industrials als aliats va
estimular el creixement econòmic i la supremacia comercial
americana. Les pèrdues materials i humanes van ser petites en
comparació amb la dels altres països.
En acabar la guerra, els Estats Units s’havien convertit en la
primera potència econòmica i financera mundial.

4. La producció agrícola era molt elevada i la producció industrial
representava el 44,8% del total mundial.
Els Estats Units eren els creditors principals del món com a
conseqüència dels préstecs de guerra.
Havien aconseguit acumular la meitat de les reserves mundial
d’or, i el dòlar es va convertir en una moneda de canvi sòlida.
La banca americana es va consolidar com la principal
inversora. Nova York es va convertir en la primera plaça
financera mundial.

5. El creixement americà es va prolongar durant els deu anys
posteriors a la guerra.
Les noves fonts d’energia (electricitat i petroli), van generar
l’aparició de noves indústries (automòbil) i de nous mitjans de
comunicació (ràdio, telègraf, cinematògraf...)
El treball en cadena (taylorisme) va contribuir a incrementar la
productivitat i a reduir costos.
L’augment del salaris obrers i la millora del nivell de vida de la
població va comportar la SOCIETAT DE CONSUM.
• Campanyes publicitàries.
• Compra a terminis.
• Préstecs bancaris.

6. L’American Way of Live.
Els “feliços” anys vint
L’eufòria econòmica de la dècada del 1920 va generar una
gran confiança en el model de vida americà i en els valors que
el sustentaven.
L’american way of live es fonamentava en:
Consum individual de béns.
Desenvolupament dels mitjans de comunicació.
Nova concepció de l’oci amb espectacles de masses modern.
Manera més desimbolta de vestir.
Corrents musicals innovadors.

7. Les dificultats europees
Els “feliços” anys vint
Els països europeus es van veure enfrontats a la reconstrucció
econòmica, amb una producció agrícola i industrial en
retrocés, un nombre elevat d’aturats i uns preus en ascens.
Els problemes van ser especialment greus per a Alemanya,
que no va poder pagar les reparacions de guerra exigides pel
Tractat de Versalles.
A mitjans de la dècada del 1920, la situació econòmica
europea va començar a millorar gràcies a :
Pla Dawes (1924)  Els EUA concedien crèdits a Alemanya per
estimular el creixement econòmic.
Acords de Locarno (1925)  Van permetre a Alemanya
renegociar el deute.

8. Causes de l’enfonsament de la borsa
La Crisi del 1929 i la Gran Depressió
Sobreproducció:
• La producció va créixer més ràpidament que la demanda. Les
fàbriques produïen més del que venien.
• L’acumulació d’estocs, va fer baixar els preus. Empreses fan
fallida.
• Es va estendre l’atur obrer. El consum va disminuir.
Especulació borsària:
• Molts americans van invertir en borsa.
• L’augment de la demanda de les accions va fer pujar el preu.
• Es van generar grans expectatives de guanys.
• Bombolla especulativa.
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
1928 1929 1930 1931 1932 1933
Bank Failures
“Molt aviat un negoci molt més atractiu que el teatral va atraure la meua atenció i la del país.
Era un assumpte anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per primera vegada el 1926.
Va constituir una sorpresa molt agradable descobrir que era un negociant molt astut. O
almenys això semblava, perquè tot el que comprava augmentava de valor (...). Mai no vaig
obtenir beneficis. Semblava absurd vendre una acció a trenta quan se sabia que en un any
doblaria o triplicaria el seu valor.”
G. MARX: Groucho i jo (1981).

9. El Dijous Negre
La Crisi del 1929 i la Gran Depressió
Quan els accionistes van ser conscients de que el preu de les
accions era més alt que el valor es va generar una
desconfiança.
El 24 d’octubre del 1929 (Dijous Negre), una gran onada de
pànic va afectar la borsa de Nova York: tothom volia vendre
les seves accions i ningú no volia comprar.
Es van posar a la venda 13 milions de títols que no van trobar
comprador. Enfonsament de la borsa.

10. La Gran Depressió
La Crisi del 1929 i la Gran Depressió
El Crac de la borsa va precipitar una crisi bancària perquè la
banca no va poder atendre tots els clients que volien treure
els seus diners. Molts bancs van tancar per manca de
liquiditat.
La crisi es va estendre a tots els sectors de l’  recessió
econòmica generalitzada. Finalment, la crisi es va estendre a
la resta del món.

11. 1929 1939
La depressió dels anys trenta
Crac de la borsa
de Nova York
Fallida de la banca
Crisi empresarial
Augment de l’atur
Crisi als EE.UU
Inicia una
A partir d’una
Que provoca
Que provoca
La crisi s’estén
per tot el món
Estimula l’aparició dels règims totalitaris
Als EE.UU., des de 1932,
Roosevelt aplicarà el New DealEs busquen solucions a la crisi
Teories keynesianes
Retirada d’inversions americanes
Baixada de preus mundials
Conseqüències internacionals
Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica
La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.

13. La lluita contra la crisi
La Crisi del 1929 i la Gran Depressió
El New Deal américa  El president, Franklin D. Roosevelt, elegit el
1932, va proposar el New Deal. El programa defensava la intervenció
de l’Estat.
Principals àmbits d’actuació
 Economía
a) Ajudar a les empreses privades en dificultats, crear empreses
públiques en sectors sense incentius per a la inversió privada i destruir
els estocs agrícoles acumulats.
b) L’Estat va establir un control sobre els bancs. Els va obligar a facilitar
préstecs amb interessos baixos.
 Social:
a) El govern va promoure un gran pla d’obres públiques, va incentivar
l’augment salarial i va reduir la jornada laboral a 40 hores setmanes.
“La nostra tasca més difícil, la primera, és fer que el
poble torni al treball. No és un problema sense solució
si ens enfrontem a ell amb prudència i valentia. Pot
solucionar-se, en part, mitjançant la contractació directa
per part del govern, actuant com en cas de guerra,però,
al mateix temps, portant a terme els treballs més
necessaris, a partir d’aquestes persones contractades,
per estimular i reorganitzar la utilització dels nostres
recursos naturals.”
Discurs de presa de possessió de F.D. Roosevelt (març
del 1933)

14. La lluita contra la crisi
EL NEW DEAL
1933, Franklin D. Roosevelt (demòcrata)
Control dels bancs
Estímul de la inversió (crèdits estatals)
El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos
Devaluació de la moneda
Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...)
Intervenció estatal
Obres públiques
Intervencions
econòmiques
Intervencions
socials
Reduicció de l’atur (disminució jornada laboral)
Fixació salàri mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..)
(Nou tracte, “nou repartiment de cartes”)

15. La lluita contra la crisi
La Crisi del 1929 i la Gran Depressió
Les propostes europees:
L’any 1933 es va convocar a Londres una Conferència
Internacional per fomentar a cooperació contra la crisi. No es
van aconseguir acords.
Molts països van confiar en la intervenció de l’Estat per ajudar
a la recuperació econòmica. Es van adoptar mesures
proteccionistes i es van ajudar empreses en crisi; es van
controlar els preus; es van augmentar els salaris i es van fer
ofertes públiques d’ocupació i es va disminuir la jornada
laboral.

16. La doctrina feixista
Característiques del feixisme
Es caracteritza per
a) Exaltació de l’Estat per damunt de l’individu
b) Nacionalisme agressiu que aspirava a l’expansió
territorial. Racisme i Persecució de les minories.
c) Rebuig de liberalisme i de la democràcia. Anticomunisme.
Estat autoritari.
d) Intervencionisme de l’Estat en l’economia.
e) Culte al líder carismàtic. Obediència cega.
f) Legitimació de la violència i culte al militarisme.

17. Itàlia a la postguerra
El feixisme italià
El final de la Gran Guerra va deixar seqüeles humanes i
econòmiques greus:
a) 700.000 homes;
b) indústries inutilitzades;
c) elevat deute exterior = augment de la inflació;
d) el cost de la vida es va incrementar;
e) els salaris van disminuir;
f) el nombre d’aturats no parava de créixer.
Els acords de pau van suposar una gran decepció, no van
atorgar a Itàlia una sèrie de territoris que reclamava (Fiume i
Dalmàcia).
Però això era en 1920: tota Itàlia tremolava amb la febre revolucionària i molt ràpidament la cosa
va canviar de caràcter. Els obrers van pensar que havia arribat el moment d’apoderar-se
definitivament dels mitjans de producció. Es van preparar armant-se per a la defensa,
transformant moltes fàbriques en veritables fortaleses i començant a organitzar la producció pel
seu compte. Els patrons van ser apartats o declarats en estat d’arrestats. Era l’abolició de fet del
dret de propietat i el govern deixava fer perquè es sentia impotent per a oposar-se. El moviment
s’estenia i englobava a altres categories: per totes parts els camperols ocupaven la terra. Era la
revolució que començava i que es desenvolupava d’una manera, diria jo, quasi ideal.”
E. Malatesta. Publicat en L 'Umanitá Nuova. 28 de juny del 1922.

18. El feixisme italià
Es comença a estendre la idea que la participació italiana a la
guerra havia estat un engany. L’irredemptisme hi va guanyar
adeptes.
També hi havia inestabilitat política: el governs no
aconseguien una majoria suficient (cinc executius diferents).
La crisi econòmica va generar una forta tensió social.
Al nord d’Itàlia es va desenvolupar un moviment vaguista
sovint amb objectius revolucionaris.
La por a una revolució social va començar a espantar les
classes de caràcter més conservador.
IRREDEMPTISME
Corrent polític que propugna la
incorporació a l’Estat d’un
territori que es considera propi
per motius històrics o culturals
que està sota el domini d’un Estat
estranger.

19. L’ascens del feixisme
El feixisme italià
En aquesta situació de crisi i agitació social aparegué Benito
Mussolini, que el 1919 va crear els fasci de combat (grups
paramilitars que volien frenar l’auge del moviment obrer.
S’oposava als sindicats obrers i al seus líder), ,coneguts per les
seves camises negres.
L’any 1921 es van transformar en el Partit Nacional Feixista.
Amb un discurs populista i un programa basat en la
construcció d’un Estat fort, que garantís l’ordre social i la
propietat privada, i que impulsés una política exterior
expansionista., aconseguirà el suport de la PETITA BURGESIA,
el finançament dels GRANS PROPIETARIS AGRÍCOLES I
INDUSTRIALS i la tolerància de l’ ESGLÉSIA.
Es parla molt de l’activitat violenta dels feixistes. Ens
apropiem per a nosaltres sols el dret de controlar-la i,
si arriba el cas, d’eliminar-la (...). Mentrestant, i sempre
que ho considerem necessari, continuarem colpejant
amb major o menor intensitat els cranis dels nostres
enemics, és a dir, fins que la veritat penetri en ells (...).
El programa de la política exterior del feixisme
comprèn una sola paraula: expansionisme.
Benito Mussolini. Fragment d’un discurs. 1921

20. El feixisme italià
A les eleccions del 1922, només va aconseguir 22 diputats en
un Parlament de 500.
Aquell mateix any Mussolini va exigir al rei que li lliurés el
govern. I per demostrar la seva força va organitzar una marxa
sobre Roma acompanyat de 300.000 camises negres. El mes
d’octubre, el monarca el va nomenar cap del govern.

21. La dictadura feixista
El feixisme italià
Mussolini va convertir Itàlia en una dictadura en dues fases:
Prmera fase (1922-1924): va desenvolupar un procés de
restricció de les llibertats i de persecució dels seus
adversaris(socialistes, comunistes i democratacristians).
Manté la ficció d’un règim parlamentari.
Segona fase (després eleccions 1924): guanyades per la
coalició de Mussolini gràcies a la violència exercida contra els
seus oponents, va anunciar la instauració d’un règim autoritari.
“Ell (Mussolini) és nomenat i revocat pel rei, davant el
qual és responsable de l’orientació de la política
general del govern; és l’encarnació suprema del
poder executiu; tria els seus ministres, que són
responsables davant el rei, però també davant d’ell;
ell decideix el nombre de ministeris i pot assumir
personalment diverses carteres ministerials; forma
part del Consell de tutela dels membres de la família
reial; les Cambres no poden abordar cap qüestió
sense el seu consentiment previ; transcorregut un
termini de tres mesos, té el dret de tornar a presentar
un projecte de llei prèviament rebutjat per una de les
dues Cambres; de la mateixa manera pot tramitar i
sotmetre a votació d’una de les dues Cambres una
proposició de llei rebutjada per l’altra Cambra.
Qualsevol que atempti contra la vida, la integritat
física o la llibertat del cap de govern serà mereixedor
d’una reclusió la durada de la qual no serà inferior a
quinze anys, i en cas d’un atemptat fatal, se’l
castigarà amb la pena de mort. Qualsevol que
ofengui amb actes o paraules al cap de govern serà
castigat amb una pena de reclusió de sis a trenta
mesos.”
Llei del 24 de desembre del 1925.

22. El feixisme italià
El nou règim feixista atorgava prioritat a l’Estat sobre els
individus, que havien d’acceptar el govern de les elits més ben
preparades i renunciar a les llibertats i als drets individuals si
aquests perjudicaven els interessos col·lectius de l’Estat.
Rebutjava la democràcia i el marxisme i defensava un Estat
totalitari.
Els partits polítics van ser il·legalitats.
Es van prohibir les vagues i els sindicats van ser substituïts per
un sistema de corporacions.
Les eleccions van ser suprimides i el Parlament va ser
substituït per la Cambra dels fasci i de les Corporacions.
És perfectament concebible que un Consell
Nacional de les Corporacions substitueixi en la
seva totalitat a l’actual Cambra de Diputats, que
mai va ser del meu gust. És anacrònica fins en la
seva denominació; però és una institució que ja
existia quan nosaltres entrarem, amb el seu
caràcter aliè a la nostra mentalitat i a la nostra
passió de feixistes. Aquesta Cambra pressuposa
un món que nosaltres hem demolit; pressuposa
l’existència de diferents partits polítics i, sovint,
una injúria a l’esperit de treball. Des del dia en
què vam suprimir la pluralitat de partits, la
Cambra de diputats ha perdut la seva raó de ser.”
B. MUSSOLINI: Discurs del 14 de novembre del
1933

23. El feixisme italià
L’Estat exercia un fort control de la societat a través del partit,
que dirigia la vida social i dominava els mitjans de
comunicació. També controlava l’economia i defensava una
política econòmica autàrquica que aspirava a l'autosuficiència
econòmica.
Mussolini va prometre la creació d’un imperi italià que
controlaria el Mediterrani.
El control de la premsa quotidiana i periòdica de tot tipus va ser efectiu en la
segona meitat dels anys ’30 (...). El ministeri de Cultura intervenia en tot, des
de l’elecció dels directors i els periodistes fins
als temes i la manera de tractar-los, fins i tot en les regles tipogràfiques a
respectar. Mitjançant aquestes directrius tipogràfiques, és del Ministeri de
Cultura d’on venia l’ordre d’escriure sistemàticament Duce amb majúscules
amb la finalitat de subratllar la superioritat de Mussolini sobre tots, fins i tot
sobre el rei. Si s’afegeix a açò el fet que el Ministeri de Cultura tenia tots els
poders en matèria de segrest i de suspensions, decidia l’oportunitat de tota
nova iniciativa periodística, controlava les subvencions i les concessions de
carnets de premsa (...). D’aquest poder se’n derivava una capacitat potencial
de condicionar i manipular les masses a través de la creació d’un univers
cultural homogeni que impedia els discursos dissidents.”
RENZO DE FELICE: El feixisme, un totalitarisme a la italiana?, 1988.

24. La república de Weimar
La instauració del nazisme a
Alemanya
El 1918, després de la derrota d’Alemanya a la Primera Guerra
Mundial, el kàiser Guillem II va abdicar. Es va proclamar
l’anomenada República de Weimar. Es va reunir una
Assemblea Constituent i es va elaborar una constitució
democràtica per al nou règim polític.
El resultats electorals van donar el govern a una coalició dels
trets partits més compromesos amb la democràcia: Partit
Socialdemòcrata (socialdemòcrates), Partit de Centre
(catòlics) i Partit Democràtic (iberals).

25. La instauració del nazisme a
Alemanya
Aquesta república va començar amb una situació difícil: va haver
d’assumir la derrota militar i acceptar les dures condicions de pau
imposades pels vencedors.
Els anys de postguerra van ser de crisi econòmica, de misèria i
d’atur. Els deutes de guerra i les reparacions van portar a una
gran inflació. La crisi va arribar al seu punt més àlgid quan al 1923
no van poder pagar les reparacions. Els francesos van ocupar el
Rhur com a garantia de cobrament.
La República de Weimar es va enfrontar a l’oposició dels grups
més radicals:
Els moviments revolucionaris d’esquerra aspiraven a
desencadenar una revolució obrera. L’any 1919 van protagonitzar
un aixecament armat.
Els grups de l’extrema dreta consideraven il·legítim i traïdor el
règim republicà perquè acceptava les condicions de Versalles,
volien aconseguir el poder per la força (Pustch de Munic de les
milícies nazis del 1923).
PUSTCH DE MUNIC:
Intent fallit de cop d’Estat portat
a terme entre el 8 i el 9 de
novembre del 1923 a Munic per
membres del Partit Nazi. Adolf
Hitler va ser detingut i
empresonats per haver-hi
participar.

26. Hitler i el partit nazi
La instauració del nazisme a
Alemanya
Adolf Hitler, soldat d’orígen austríac. No va acceptar la
derrota d’Alemanya a la 1a Guerra Mundial. Al 1920 s’uní al
Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya
(NSDAP). Va ser el seu líder indiscutible.
El 1925, a la presó, va escriure el llibre La meva lluita (Mein
Kampf).
Hitler va utilitzar una gran demagògia prometent feina per a
tothom, la reducció dels beneficis industrials, la millora dels
salaris i una societat més solidària.
Va atacar els qui considerava responsables de la crisi
alemanya: jueus, comunistes i demòcrates.
“La ideologia nacional racista veu el valor de la humanitat en els seus
elements racials d’origen. Considera l’Estat sols com un mitjà per
aconseguir la conservació racial de l’home. De cap manera creu, per
tant, en la igualtat de les races, sinó que, pel contrari, en admetre la
seua diversitat, reconeix també la diferència qualitativa existent entre
elles. Aquesta persuasió de la veritat li obliga a fomentar la
preponderància del més fort i a exigir la supeditació de l’inferior i del
dèbil, d’acord amb la voluntat inexorable que domina l’univers.
(...) L’Estat ha de començar per fer de la qüestió de la raça el punt
central de la vida general; ha de vetllar per la conservació de la seva
puresa i ha de consagrar l’infant com el bé més important del seu
poble. Està obligat a cuidar de que sols els individus sans tinguin
descendència.
(...) Tots aquells que, en aquest món, no són de raça pura, no són més
que rebutjos.”
A. HITLER: Mein Kampf, 1924.
“Exigim la unió de tots els alemanys per a construir una Gran Alemanya.
Exigim espai i territori (colònies) per a l’alimentació del nostre poble i
per a establir el nostre excés de població.”
A.HITLER: Mein Kampf, 1924.
Expressava el seu
menyspreu per la
democràcia
parlamentària, el seu
odi al bolxevisme,
defensava
l’antisemitisme, la
superioritat de la raça
ària i la necessitat de
crear un gran imperi
(Reich) que unís tots
els pobles de parla
alemanya.

27. La instauració del nazisme a
Alemanya
El Partit Nazi va escollir com a emblema la bandera roja amb la
creu gammada i es va dotar d’organitzacions paramilitars, les
Seccions d’Assalt (SA) i les Seccions de Protecció (SS) que es van
enfrontar a les organitzacions d’esquerres i es van presentar com
una garantia de l’ordre social davant l’agitació revolucionària.

29. El nazisme al poder
La instauració del nazisme a
Alemanya
A partir del 1924, i després del Pla Dawes i dels Acords de
Locarno, Alemanya va viure un període de relativa millora de les
condicions econòmiques i una certa estabilitat social.
Les conseqüències del crack del 29 van ser molt greus per a
Alemanya: es retira el capital americà, alguns bancs fan fallida i es
tanquen fàbriques i augmenta l’atur.
Això provocarà malestar en la població i una part d’ella opta per
les propostes dels partits extremistes.
• El burgesos arruïnats, pagesos i obrers desesperats es sentiran
atrets per les promeses nazis. El Partit Nazi va tenir el suport dels
grans industrials i financers i va disposar de forts ajuts econòmics.
• Els intel·lectuals i la major part dels obrers es van inclinar pel partit
comunista.

30. La instauració del nazisme a
Alemanya
A les eleccions del 1932, el Partit Nazi aconseguí 196 diputats,
els comunistes 100. Per frenar l’ascens del comunisme, els
conservador van pressionar al president Hindenburg per a que
nomenés Hitler com a canceller d’Alemanya.
Hitler convocà noves eleccions al març del 1933 amb l’objectiu
de d’aconseguir majoria parlamentària.
Durant la campanya electoral es produí un incendi al Reichstag i
els nazis van acusar falsament els comunistes. Es declarà l’estat
d’emergència, perseguí els adversaris i retallà les llibertats civils.
El Partit Nazi va obtenir el 44% dels vots.
El 1934 Hitler es proclamà Führer i Canceller del III Reich.

31. El totalitarisme nazi
El III Reich alemany
El 1934, els nazis transformen Alemanya en una dictadura. El
Partit Nazi va monopolitzar el poder. Es prohibiren tots els
partits i sindicats, es clausurà el Parlament i es suprimiren les
eleccions i les llibertats individuals. Tots els treballadors van ser
cridats a afiliar-se al Front Alemany del Treball.
Alemanya es convertí en un Estat policial que va imposar un
règim de terror. Les SS i la Gestapo van ser els encarregats de
perseguir l’oposició. A partir del 1933, es van crear els camps de
concentració per a tancar-hi els opositors i els enemics del
Reich.
L’administració pública va ser depurada amb una llei que
autoritzava l’acomiadament per raons polítiques i racials.

32. L'homogeneïtzació social
El III Reich alemany
L’Estat nazi aspirava a una cohesió total de la societat
alemanya, basada en la superioritat de la raça ària i la ideologia
nacionalsocialista. El sistema educatiu, la cultura i l’art havien de
seguir les consignes nazis.
El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va
comportar la persecució dels jueus. El 1933 es promulga el
boicot als negocis jueus i el 1935, es dicten les Lleis de
Nuremberg que impedeixen els matrimonis mixtos i excloïen els
jueus de la ciutadania alemanya.

34. El III Reich alemany
El nazisme donava a la dona un paper social molt marginal. Les
3 K: Kinder, Kirche, Küche (fills, església, cuina).
Es van crear les Joventuts Hitlerianes, que s’encarregaven
d’orientar l’oci i l’educació dels joves.
“La culminació de la tasca d’educació de l’estat racista consistirà en infiltrar instintivament i racionalment en els
cors i cervells de la joventut que li ha estat confiada la noció i el sentiment de raça. Cap adolescent, sigui home o
dona, ha de deixar l’escola abans d’estar plenament convençut del que significa la puresa de la sang i la seua
necessitat. A més, aquesta situació, des del punt de vista racial, ha d’assolir la seua perfecció en el servei militar,
és a dir, que el temps que duri aquest servei s’ha de considerar com l’etapa final del procés normal de l’educació
de l’alemany en general.”
A. HITLER: Mein Kampf (1924).

35. Autarquia i Rearmament
El III Reich alemany
L’Estat planteja un projecte expansionista que unís tots els
alemanys en un únic Estat i que dominés nous territoris per
assegurar el manteniment de la població alemanya.
Es va dissenyar una política econòmica que preparés els seu
projectes expansionistes i militaristes.
El III Reich es va proposar un rellançament econòmic per
preparar Alemanya per a la guerra:
• L’Estat va exercir un fort dirigisme econòmic. Objectiu:
aconseguir l’autarquia econòmica.
• Es donà prioritat a la indústria pesant, sobretot la d’armament.
• Per frenar la inflació i l’atur, s’exercí un fort control sobre els
preus i els salaris.
• Programa d’obres públiques.
ESPAI VITAL: Expressió utilitzada pel nazisme per
defensar la necessitat d’Alemanya de disposar d’un
territori d’acord amb la seva població. Es pretenia
restaurar les fronteres d’Alemanya anteriors a la
Primera Guerra Mundial i expandir-se cap a l’est, a
expenses de les considerades “races inferiors”.

36. Autarquia i Rearmament
El III Reich alemany
Les ambicions expansionistes necessitaven d’un exèrcit
poderós. S’inicia una política militarista: reforça l’exèrcit amb el
servei militar i la creació d’un de nou, la Wehrmacht, i una
aviació moderna, la Luftwaffe.
L’exèrcit fort i una economia orientada a la guerra, Hitler es va
sentir preparat per a la construcció d’un GRAN IMPERI. El camí
cap a la segona guerra mundial estava preparat.

37. Les causes del conflicte
Causes i contendents de la Segona
Guerra Mundial
El règim feixista italià i el règim nazi alemany van seguir una
política expansionista que volia engrandir les fronteres
territorials i desafiava a la Societat de Nacions (SDN). En
aquesta línea van:
1. Reforçar l’exèrcit, imposar el militarisme i propiciar una intensa
cursa d’armaments.
2. Es va exalçar el sentiment nacional.
3. Es va iniciar una política exterior agressiva contra els països
vencedors.
“Si allò que ens proposem és que Alemanya no puga adquirir una mínima prosperitat en, al menys, una
generació; si creiem que tots els nostres aliats són àngels purs i tots els nostres enemics (Alemanya, Àustria,
Hongria i la resta) són fills del dimoni; si desitgem que, any rere any, Alemanya sigui empobrida i els seus fills es
moren de fam i es fiquen malalts, i que estiga envoltada d’enemics, aleshores rebutgem totes les proposicions
generoses, i particularment aquelles que puguen ajudar Alemanya a recuperar una part de la seua antiga
prosperitat material. (...) Si nosaltres aspirem deliberadament a l’empobriment d’Europa central, la venjança, no
dubte en predeir-ho, no tardarà.”

38. Causes i contendents de la Segona
Guerra Mundial
Els projectes expansionistes d’Alemanya i d’Itàlia van trobar un
aliat: el Japó. L’emperador Hiro Hito impulsà l’enfortiment de
l’exèrcit amb l’aspiració d’expandir la seva influència a Àsia i
substituir les potències colonials europees.
Les coincidències entre els projectes expansionistes i la dels
enemics (França, Regne Unit i URSS) van unir Alemanya, Itàlia i
el Japó en una aliança militar.
Els països democràtics no van saber frenar l’avanç dels règims
autoritaris.
Els EUA portaven a
terme una política
d’aïllament, al marge
dels problemes
mundials.
El Regne Unit o França
volien resoldre els seus
problemes interns i
defensaven una política
d’apaivagament per evitar
una nova guerra.
La SDN no va poder
propiciar un clima
d’entesa. Abandonen
Alemanya i Japó el
1933 i Itàlia el 1936.

39. La marxa cap a la guerra
Causes i contendents de la Segona
Guerra Mundial
Des de començaments de la dècada del 1930, els règims
autoritaris impulsen una sèrie d’agressions bèl·liques a altres
països.
1. Japó ocupa Manxúria el 1931, i el 1937 inicia la invasió de la Xina.
2. Itàlia ocupa Etiòpia el 1935 i també envaí Albània.
3. Itàlia i Alemanya van intervenir en la Guerra Civil espanyola
ajudant als insurrectes.
El 1936, en contra del que imposava el Tractat de Versalles,
Hitler remilitaritza la regió de Renània. Volia crear un gran
imperi alemany.
El març del 1938, Alemanya va ocupar militarment Àustria.
Mesos més tard va exigir a Txecoslovàquia l’entrega del territori
dels Sudets.

40. Causes i contendents de la Segona
Guerra Mundial
França i el Regne Unit van convocar la Conferència de Munic
(1938) per frenar les aspiracions alemanyes. Van acabar
claudicant davant la promesa de Hitler de no continuar el seu
expansionisme. Txecoslovàquia desaparegué com a Estat,
Bohèmia i Moràvia es van convertir en protectorats alemanys i
Eslovàquia va passar a ser un Estat satèl·lit alemany.

41. Les aliances i l’esclat bèl·lic
Causes i contendents de la Segona
Guerra Mundial
La política expansionista de les dictadures es va recolzar en una
sèrie de tractats internacionals d’ajuda mútua.
 Any 1936, Eix Roma-Berlín: Alemanya i Itàlia ajuden als militars
insurrectes de la Guerra Civil.
 Any 1936, Pacte Antikomintern: Alemanya amb Japó contra l’URSS,
al qual es va adherir una mica més tard Itàlia. Al 1939 es renova
l’aliança amb el nom de Pacte d’Acer.
 Any 1939, Pacte Germanosoviètic: Hitler signa un tractat secret amb
Stalin, per tal de que l’URSS no s’aliés amb el Regne Unit o amb
França. Els dos països es comprometien a no atacar-se mútuament
ni a donar suport a tercers països.
 Any 1939, França i el Regne Unit firmen un tractat defensiu amb
Polònia. Hitler havia reclamat a aquesta el corredor de Danzing per
poder sortir al mar Bàltic.

42. Causes i contendents de la Segona
Guerra Mundial
Un cop pactada la neutralitat soviètica, el setembre del 1939
Alemanya va envair Polònia. França i el Regne Unit, complint els
pactes, declaren la guerra a Alemanya → COMENÇA LA SEGONA
GUERRA MUNDIAL.
POTÈNCIES DE L’EIX:
Alemanya
Itàlia
Imperi Japonès
ALIATS:
Gran Bretanya
França
URSS
EUA

43. Les grans ofensives alemanyes
Europa sota el domini nazi (1939-1941)
Amb la invasió de Polònia, Hitler inicià la guerra llampec. Es
basava en la utilització combinada de divisions cuirassades i
d’un suport aeri important. Això permetia avançar ràpidament.
Els exèrcits soviètics van envair Polònia per l’est i el país es va
enfonsar. Polònia va ser dividida entre Alemanya i l’URSS tal i
com s’indicava al Pacte Germanosoviètic.
Els aliats van iniciar un bloqueig naval d’Alemanya per impedir
l’aprovisionament de ferro. L’abril del 1940 els alemanys van
envair Dinamarca i Noruega.
Al maig, la Wehrmacht inicià l’ofensiva contra el Països Baixos,
Bèlgica, Luxemburg i França.

44. L’exèrcit francès va ser vençut. França va quedar dividida en
dos:
1. La França ocupada pels alemanys (part nord i oest).
2. La França de Vichy, estat sota el control alemany. Estat
col·laboracionista.
A l’estiu del 1940, només el Regne Unit resistia a Alemanya. La
Luftwaffe, va bombardejar els ports i les ciutats britàniques en la
batalla d’Anglaterra (juliol-octubre del 1940). Winston Churchill,
va estimular la resistència. El Regne Unit va resistir l’atac aeri i
Hitler no va poder desembarcar.
L’octubre del 1940, Hitler va decretar el bloqueig de les illes
Britàniques i va desencadenar la batalla de l’Atlàntic per impedir
l’arribada de subministraments als britànics.
Europa sota el domini nazi (1939-1941)
“Però a Londres (...) els mètodes de seguretat
estaven poc desenvolupats. A excepció del
Metro, no disposàvem quasi de refugis segurs.
Pot dir-se que la majoria de la població
londinenca dormia a les seues cases o als
refugis “Anderson”, baix el foc enemic, fent
front als corresponents riscos després de la
dura jornada de treball, amb una flema
típicament britànica. Sovint quedaven, en una
sola nit, quinze o vint mil persones sense
casa.
Res, tret de les tasques dels ciutadans que
feien servici de guàrdia d’incendis a les
teulades, impedia que es produïren focs
inextingibles. Els hospitals, ja plens d’homes i
dones mutilats, rebien de ple les bombes de
l’enemic. Les comunicacions per ferrocarril i
carretera quedaven interrompudes a cada
moment. Però, malgrat tot, la vida de Londres
havia de continuar.
(...) Suportàvem la més dura prova a la que
havia estat sotmès el poble britànic i no
teníem altra solució per assolir la victòria que
continuar lluitant. Com vaig dir als membres
de la Cambra dels Comuns i del meu govern,
en fer-me càrrec de l’executiu: “Sols us podem
oferir sang, esforç, llàgrimes i sudor”.
W. CHURCHILL: Memòries, 1965.

45. La mundialització del conflicte
Europa sota el domini nazi (1939-1941)
A partir del 1941, la guerra es va mundialitzar i es va estendre
més enllà d’Europa, al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient, italians i
alemanys van combatre contra els exèrcits britànics amb
l’objectiu: impedir l’accés dels britànics al canal de Suez. Per a
aconseguir-ho, l’Afrikakorps va desembarcar a Líbia el febrer del
1940 i es va internar a Egipte.
Al mateix temps, una força militar alemanya fou enviada al nord
d’Àfrica el 1941 per ajudar les tropes italianes que estaven sent
derrotades pels britànics. El seu comandament era el mariscal
Rommel, anomenat la Guineu del Desert.

46. Iugoslàvia i Grècia van se conquerides l’abril del 1941. El juny
Hitler llençà l’operació Barba-roja contra Rússia. L’exèrcit rus no
va poder frenar l’ofensiva.
L’expansió japonesa al Pacífic va fer que el president nord-
americà Roosevelt es decidís a decretar un embargament sobre
l’acer i el petroli destinats al Japó. Com a resposta, el desembre
del 1941, el Japó atacà la flota nord-americana a Pearl Harbour.
Els EUA li van declarar la guerra.
Europa sota el domini nazi (1939-1941)
“(...) Per tant, Japó ha iniciat una extensa i sorprenent ofensiva,
estenent-se a tota l’àrea del Pacífic. Els fets d’ahir parlen per
ells mateixos. El poble dels Estats Units ja s’ha format una
opinió i comprèn bé les implicacions per a la pròpia vida i
seguretat de la nació. Com a Comandant en cap de l’Exèrcit i
de la Marina he ordenat que siguin preses totes les mesures
per a la nostra defensa. (...) No importa quan ens puga costar
superar aquesta premeditada invasió, el poble d’Estats Units
triomfarà i aconseguirà una victòria absoluta. Crec interpretar el
desig del Congrés i del poble quan assegura que aquesta
forma de traïció mai ens amenaçarà novament. Les hostilitats
existeixen. No hi ha parpelleig al fet que el nostre poble, el
nostre territori i els nostres interessos estan en greu perill. Amb
confiança en les nostres forces armades, amb la determinació
del nostre poble, aconseguirem l’inevitable triomf, amb l’ajuda
de Déu.
Li demano al Congrés declarar, degut al covard atac efectuat
per Japó el diumenge 7 de desembre, que existeix un estat de
guerra entre els Estats Units i l’Imperi del Japó.”
F.D.ROOSEVELT, La Casa Blanca, 8 de desembre del 1941.

47. El sotmetiment del països ocupats
Europa sota el domini nazi (1939-1941)
ELS ALEMANYS
VAN ORGANITZAR
ELS TERRITORIS
CONQUERITS EN:REGIONS
INCORPORADES AL
REICH: Alsàcia,
Lorena, Luxemburg,
Bohèmia...
ESTATS SATÈL·LITS amb governs
col·laboracionistes amb l’ocupació:
la França de Vichy, Eslovàquia i
Romania.
TERRITORIS
OCUPATS: Polònia
Oriental, Països
Bàltics...

48. La finalitat de l’ocupació nazi era l’explotació dels territoris
sotmesos en benefici propi. Els territoris estaven obligats a
contribuir a l’esforç alemany de guerra i a proveir al Reich de
matèries primeres, productes agrícoles i béns industrials.
S’obligà als treballadors a desplaçar-se per treballar a Alemanya,
i els presoners de guerra eren utilitzats com a mà d’obra per a
les indústries alemanyes.
Els alemanys van trobar col·laboracionistes entre la població
civil dels països ocupats. A altres llocs es va organitzar una
resistència clandestina que donava suport a l'avanç dels aliats
mitjançant atemptats i sabotatges contra l'exèrcit alemany.
Els nazis van implantar un règim de violència i de terror. La
Gestapo i la SS, van exercir una forta repressió sobre la població
civil. A tot arreu s’implantà la persecució dels jueus, que van ser
portats als camps de concentració.
Europa sota el domini nazi (1939-1941)

49. L’esforç de guerra aliat
Les grans ofensives aliades (1942-1945)
A partir de 1942 el Regne Unit (Churchill), els Estats Units
(Roosevelt) i la URSS (Stalin) faran un gran esforç de guerra.
Tota la seva economia es reorganitza segons les necessitats
militars.
El juny de 1942, la situació de la guerra va començar a fer un gir.
Els nord-americans van frenar el progrés japonès al Pacífic:
batalles de Midway i Guadalcanal i van iniciar la reconquesta
dels territoris ocupats.
Al nord d’Àfrica, els britànics van derrotar els alemanys, que van
iniciar la retirada. Un exèrcit aliat es va instal·lar a l’Àfrica
francesa i va vèncer els alemanys a Tunísia.

50. Les grans ofensives aliades (1942-1945)
L’assalt sobre Stalingrad (agost del 1942-febrer del 1943) va ser
el gran primer fracàs de Hitler. La ciutat va resistir durant
mesos. Després de la rendició del mariscal von Paulus, els
soviètics van passar a l’ofensiva alliberant Leningrad.

51. L’alliberament d’Europa
Les grans ofensives aliades (1942-1945)
Els aliats van començar la seva ofensiva. El juliol del 1943, van
desembarcar a Sicília i posteriorment van conquerir el sud d’Itàlia.
Mussolini va ser deposat. Els alemanys van envair Itàlia, van alliberar
Mussolini i el van posar al capdavant de la República Social Italiana.
L’alliberament d’Europa es va iniciar després del desembarcament
anglonord-americà a Normandia (juny del 1944). Va permetre
l’entrada de nombrosos soldats i vehicles. Els anglonord-americans
van iniciar l’avanç des de l’oest: van alliberar part de França i van
entrar a Alemanya.
Els russos van avançar per l’est i van expulsar els alemanys de Polònia,
Romania i Bulgària. Els dos exèrcits van iniciar l’ocupació d’Alemanya
i es van trobar al riu Elba el 26 d’abril del 1945. El dia 30, Hitler es va
suïcidar i, el 8 de maig, Alemanya va capitular. Mussolini intentarà
fugir d’Itàlia però serà arrestat i afusellat el 28 d’abril.

52. El final de la guerra al Pacífic
Les grans ofensives aliades (1942-1945)
Al Pacífic, la reconquesta americana dels territoris ocupats pels
japonesos estava gairebé finalitzada. El Japó mantenia una resistència
fanàtica.
Malgrat els bombardejos, semblava que la capitulació podia tardar
mesos. Per precipitar la rendició, Truman, va decidir utilitzar una arma
nova, la bomba atòmica, que va ser llançada sobre les ciutats
d’Hiroshima i Nagasaki l’agost del 1945.
Davant l’horror nuclear, el 2 de setembre, el Japó va capitular. La
Segona Guerra Mundial havia acabat.

53. L’impacte de la guerra
Les conseqüències de la guerra
Conseqüències demogràfiques → Més de 50 milions de morts (la
major part civils i soviètics), 35 milions de ferits, morts indirectes,
generacions buides i milions de desplaçats pels canvis frontereres
en els tractats de pau.
Conseqüències econòmiques → Europa i l’Orient Llunyà queden
destruïts, quedant Estats Units i l’URSS com a les dues grans
potències mundials.
Conseqüències morals → Fort impacte moral per tota la violència
de la guerra (bombardejos sobre civils, tortures, bombes atòmiques)
i les atrocitats dels camps d’extermini nazis que són fetes públiques.

54. Les conferències de pau
Les conseqüències de la guerra
Els tres grans aliats (Regne Unit, EUA i l’URSS) van col·laborar
intensament per enfrontar-se a l’enemic comú i derrotar les
potències de l’Eix.
 Conferència de Teheran (novembre del 1943) → Assisteixen Stalin,
Roosevelt i Churchill. Es prenen les primeres mesures militars
conjuntes per accelerar el final de la guerra: acord sobre el llançament
de l’Operació Overlord = Desembarcament de Normandia.
 Conferència de Jalta (febrer del 1945) → Es decideix l’eliminació del
règim nazi a Alemanya, la divisió d’Alemanya i Àustria en quatre zones
d’ocupació i una divisió de les ciutats de Berlín i Viena.

55. Les conseqüències de la guerra
 Conferència de Postdam (agost del 1945) → Els nous protagonistes
Attlee (Regne Unit), Truman (EUA) i Stalin (URSS) es posen d’acord en
diversos aspectes referents a Alemanya: devolució de tots els territoris
annexats per Alemanya, separació d’Àustria, desmantellament de la
indústria militar, procés i càstig dels líders nazis per un tribunal
internacional... Es fixa la línia de frontera entre Alemanya i Polònia.
També es van veure les diferents concepcions econòmiques i
polítiques de les grans potències.
Els antics aliats es van començar a acusar mútuament d’aprofitar el
triomf bèl·lic per augmentar la seva hegemonia. Europa es va anar
dividint en dues zones d’influència: l’est, alliberat del domini nazi
per l’exèrcit soviètic, i l’oest, alliberat per l’exèrcit americà. Dos blocs
antagònics i rivalitat entre les noves potències emergents (l’URSS i
els EUA).

56. Les conseqüències de la guerra
 Conferència de París (1946) →
Es volia reordenar el mapa
europeu. L’URSS es va
incorporar una zona oriental de
Polònia, els Països Bàltics,
Prússia oriental i una petita part
de Finlàndia i de Romania.
Hongria va tornar a les seves
fronteres del 1937. Itàlia va
perdre el Dodecanès i Ístria a
favor de Grècia i Iugoslàvia.

57. La creació de l’ONU
Les conseqüències de la guerra
L’ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar en la
Conferència de San Francisco (abril del 1945) per substituir la Societat
de Nacions. Integrada per 46 estats. Alguns dels seus objectius:
• Manteniment de la pau internacional, rebuig de la força i no ingerència en
els afers interns d’un Estat.
• Defensa dels drets humans, de les persones.
• Cooperació entre els diversos pobles.
• Dret dels pobles de disposar d’ells mateixos.
A l’ONU, els estats membres estan representats en l’Assemblea
General i cal una majoria de dos terços per adoptar una decisió.
També es va crear el Consell de Seguretat, cinc membres permanents
(EUA, URSS, Regne Unit, França i Xina) tenien dret a vetar les
decisions de l’Assemblea.