3. ORIGEN
Les teories més acceptades de l'origen dels celtes és la de l'origen indoeuropeu,
per la qual un grup de pobles, procedents de l’Índia i del Pròxim Orient, van emigrar
cap a Europa. D'aquest poble indoeuropeu, s'estima que van sorgir algunes de les
civilitzacions més grandioses d'Europa, com ara els grecs, els víkings, els
germànics, els romans i els celtes.
4. LLENGUA
Es va fragmentar en dos grans grups, el continental i l'insular (parlat a la Gran
Bretanya i Irlanda), que donarien peu a les diferents llengües celtes posterior.
Les llengües celtes es van anar diversificant en un procés anàleg al que va porta
del llatí a les llengües romàniques.
6. SOCIETAT I CULTURA
La dona en la societat estava molt ben considerada, ja que no hi havia el masclisme d'altres pobles de
l'època, com en els romans. Al contrari, les dones celtes feien el servei militar i anaven a la guerra. Eren fins
i tot més bones en la batalla que els homes, o així ho explica Juli Cèsar.
Un cop casats, a la parella manava el que tenia un rang guerrer més elevat i més possessions. Com les
dones celtes podien anar a la guerra i heretar terres (fins i tot tenint germans barons), hi havia matrimonis
en què manava la dona i matrimonis en els quals manava l'home.
El divorci existia en la societat celta. A més, abans del casament "per tota la vida" (ja que no s'acostumava
a trencar), n'hi havia un altre que durava un any i un dia, durant el qual la parella convivia a la mateixa casa
i decidia si volien casar-se per sempre o no volien renovar el matrimoni.
7. religió
La religió dels antics celtes,
particularment la dels gals
abans de la conquesta romana,
no és ben coneguda, i les dades
de què es disposen per
reconstruir-la són escasses i no
gaire precises.
El culte estava a càrrec dels
sacerdots que alhora eren
educadors de la joventut.