1. To muscular
Definició del DIEC: Estat de tensió activa dels músculs, permanent i
involuntària, variable en la seva intensitat segons les diverses accions reflexes
que la reforcen o la inhibeixen.
És el grau de consistència interna de la musculatura o del conjunt del sistema.
Per exemple: un excés de tensió als tendons provoca tendinitis.
Vocabulari:
- Lligament: és el feix muscular que
lliga els ossos entre ells o els ossos
amb els músculs o els músculs entre si.
- Tendó: és el final dels feixos musculars que s’uneixen a ossos o músculs.
És la part més blanca del múscul. Allò que
aguanta i que ajuda que el múscul es contregui.
Quan un múscul es tensa, es contrau, però no
s’arruga, sinó que creix gràcies als tendons.
- Aponeurosi: teixit que lliga o embolica les
diferents musculatures del cos. Vincula uns
òrgans amb els altres i la musculatura. La
medicina xinesa es basa en les connexions
vinculades amb l’aponeurosi (tot el cos està
interconnectat)
Aspectes relacionats amb el to muscular:
- Actitud:
o Corporal: el sistema de jerarquia del to muscular configura la
nostra actitud corporal. Ex: no és el mateix el to muscular de la
panxa que del quàdriceps. Si ens acostumem a tocar els infants
podem veure en quines parts del cos tenen més tensió. Configura
el caràcter.
o Postural: exemple: hi ha gent que camina amb el cap endavant o
amb la panxa... Configura el caràcter, juntament amb l’actitud
corporal.
o Ajust tònic postural: l’ajust ja no forma el caràcter, sinó que es la
disponibilitat de canviar el to muscular. Ex: aprendre a seure de

2. manera diferent al banc que a la cadira, adaptant-nos a les seves
característiques. És fonamental que es treballi i normalment no es
fa i s’adquireixen unes postures transgiversades, és a dir, males
postures.
- To de base: és el to de consistència global del cos en repòs. Ex: hi ha
persones que semblen de filferro o d’altres
que sembles més laxes.
o Hipertonia: augment anormal del to
muscular.
o Hipotonia: disminució del to
muscular.
Els nadons recient nascuts presenten
hipetonia a les extremitats superiors i
inferiors i hipotonia a la columna
vertebral.
* Llei cefalocaudal: hi ha una progressiva evolució del to
muscular al llarg de la columna vertebral: des de l’Atlas
(primera vèrtebra) fins al coxis (última). Tenim més domini de
la primera que de l’última.
* Llei proximodistal: capacitat de dominar el grau de resposta
motora des de l’eix o columna vertebral fins a les extremitats.
No diu que els infants no sàpiguen fer el moviment de pinsa,
sinó que s’ajusta el gest al l’acció, el moviment i el pes; que
s’ajusta el to a allò que requereix l’acció. Per exemple: hi ha
gent que té una durícia al dit i això vol dir que va començar a
escriure abans d’educar el to muscular.
o Distribució jeràrquica del to
o Tensions
- Disfuncions del to muscular: no són deficiències. El bon funcionament
del to muscular comporta la capacitat de dissociar moviments: amb una
mà faig una cosa i amb l’altra una altra cosa diferent. Cada segment
corporal pot fer accions diferents. Als sis anys, aquesta dissociació ja és
possible.
o Paratomia: és quan un grup muscular ajuda a un altre,però
realment no l’ajuda, ni té res a veure amb l’acció. Ex: quan
esborrem la pissarra amb una mà, l’altra fa un altre moviment
sense cap sentit, no ofereix ajuda a l’altra mà, però es mou. Estem
fent més esforç del que és necessari.
o Sincinèsia: és quan participen grups més allunyats que també
volen ajudar. Ex: quan en retallar, traiem la llengua per un costat o
fem el mateix moviment de les estisores amb la boca.
Aquests moviments reflexos no s’han de corregir, sinó que hem
d’educar de nou el to muscular tot fent exercicis de dissociar:
prendre consciència del nostre cos i d’efectuar moviments
separadament.

3. Activitats per treballar el to muscular:
1- Consciència del to muscular
L’objectiu d’aquest exercici és observar com és el to muscular en repòs.
Aquest exercici es fa en parelles.
a) Una persona s’estira al terra i es relaxa tot sentint què passa amb el seu
cos. L’altra persona intenta crear moviment amb el cos de la persona que
està al terra. Hem d’observar quin és el pes, com es mou, comparar les
dos cames i braços.
b) Amb el mateix sistema; ara, la persona que mou ha de girar la persona
que està al terra relaxada. La persona relaxada s’ha de deixar portar
totalment.
c) Ara, la persona que està al terra ha de pensar que pesa quatre tones i que
el terra és com un iman del qual no es pot desenganxar. La persona del
terra ha de fer força (tensionar els músculs) i l’altra persona l’ha de girar
sense fer-li mal.
2- Domini del to muscular
L’objectiu d’aquest exercici es dominar el to muscular.
Es fa en grups de tres persones.
a) Les tres es posen una al costat de l’altra i la persona que està al mig es
posa rígida, tensa. Les altres dues l’han d’aixecar del terra.
b) Ara, la del mig no està tensa, no ha de fer gens de força, ha de ser com
una goma. Les altres dues l’han d’aixecar i observar les diferències.
c) Ara, la persona del mig ha d’estar relaxada activament: la persona es
deixa fer, però està aquí. Ha de tenir la sensació que cada eix se li arrela
al terra. És la sensació de notar la pròpia força més la força de la gravetat.
Les altres dues l’han d’aixecar i observar les diferències.
3- Domini de l’actitud corporal
L’objectiu d’aquest exercici es dominar l’actitud corporal i veure com depenent
de la nostra actitud corporal podem estar reactius o podem trobar el nostre
centre. Aprendre a estar en posició de “relaxació activa”. Hem de pensar que és
un treball didàctic i no de competició.
Es realitza en parelles.
Una persona ha de trobar la terra tot aprenent a acollir el cop. L’altra persona
intenta, observant-lo, buscar un punt on empunyant-la, la pugui tirar al terra.
* Hi ha gent que reacciona al cops (que s’aguanta sobre l’altra persona) i gent
que cedeix davant el cop (que es deixa endur, que es recolza). S’ha d’aprendre a

4. trobar un to que no és ni de reacció ni de cedir, que és d’estar al lloc d’un mateix
i de sentir-se a gust. D’aquesta manera, en rebre l’energia de l’altra persona no
ens molesta. Hem d’aprendre a buscar les línies d’energia que ens arrelen al
terra.
4- Economia del moviment
L’objectiu d’aquest exercici és observar quina força hem de fer per llençar una
pilota en diferents distàncies.
L’activitat es realitza en parelles i amb una pilota de tenis.
a) Llençar-nos la pilota a cinc passes de distància entre nosaltres.
b) Llençar-nos la pilota fent dos passos més enrere.
c) Llençar-nos la pilota a la mateixa distància que al b), però ara ens hem
d’imaginar que la pilota pesa molt, com si fos una pilota de bitlles. S’ha
d’observar com agafa la pilota la persona que la rep i com la llança la
persona que la tira.
5- Aprenem a seure
L’objectiu de l’activitat és deixar anar la tensió que hi ha en l’os anomenat
“isqui”: os que suporta tot el glutis i sobre el qual ens asseiem. Tanmateix,
conscienciar-nos de la manera que seiem.
Es fa de manera individual i amb dues pilotes de tenis.
a) Posar una pilota de tenis sobre l’isqui dret. Trobar la postura còmoda
ajudant-nos dels braços i estar una estona. Treure la pilota i observar
com ens sentim.
b) Posar una pilota sobre l’altre isqui i fer el mateix.
c) Posar una pilota sota de cada isqui. Seure en estructura de triangle
damunt dues pilotes de tenis i sentir l’equilibri.
Eva Nieto
Alba Gurrera