1. TESI DOCTORAL
PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA: UN ESTUDI SOBRE
L’ACOLLIMENT FAMILIAR
¿D’on surt la idea?
• Jornada “L’adopció i l’acolliment:
un estat de la qüestió”
UB, 2004
• Interès social i antropològic
• Professió d’origen
• El subconscient
Projectes I+D.La integración social y familiar de los menores adoptados internacionalmente. Perspectivas multidiciplinares y comparadas
(SEJ2006-1586).Adopción internacional y nacional; familia educación y pertenencia: perspectivas interdisciplinares y comparativas. CS02009-
14763-C03-01
Subvenció Secretaria de Famílies. Anàlisi situacional de l’acolliment d’infants.

2. TESI DOCTORAL
PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA: UN ESTUDI SOBRE
L’ACOLLIMENT FAMILIAR
Organització general de la Tesi
• El marc de l’acolliment. Institucions, conceptes i teories
• Recerca etnogràfica
Hipòtesis, objectius, metodologia
L’associació de famílies acollidores
El context social
• Resultats i discussió
Resultats quantitatius
L’acolliment en els ulls dels implicats
Conclusions
Propostes d’antropologia aplicada

3. L’acolliment des del període democràtic
• Estat: Constitució espanyola
Catalunya: Estatut d’Autonomia
• Institucions catalanes:
Lleis de protecció dels menors, 1981,1985,1987
(Departaments de Justícia i de Sanitat i Assistència social)
Creació de les EAIA, 1987
Creació de la DEGAIA, 1988
Creació de l’ICAA, 1997
Projecte de Llei d’infància, 2009
• Societat civil

4. Institucions Implicades
CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL
Departament d’Acció Social i Ciutadania
Secretaria de Polítiques Familiars
Secretaria d’Infància i Adolescència
1) Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DEGAIA)
2) Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència. (EAIAS)
3) Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció. (ICAA).
4) Institucions col·laboradores d’integració Familiar. (ICIFS)
Adjunt a la Secretaria d’Infància. Àrea de Suport Joves Tutelats i Extutelats.
Responsable de Planificació i Avaluació. Servei de Suport Jurídic.
Responsable de Coordinació de l’ICAA

5. Sistema català de protecció dels infants i joves
Menors en situació de risc
Detecció, denúncia i derivació de casos de maltractaments
Estudi del cas, avaluació i proposta de mesura
Declaració de desemparament
Assumpció de tutela
Aplicació de mesures de protecció

6. Declaració de situació de desemparament
• Tutela ordinària
• Tutela i/o guarda administrativa
Mesures de protecció establertes:
Contenció en el nucli familiar
Atenció en la pròpia família
Acolliment en família extensa
Acolliment en família aliena
Acolliment preadoptiu
Institucionalització
Acolliment d’urgència i diagnòstic
Acolliment famílies col·laboradores

7. Situació actual de l’acolliment a Catalunya
• Sol·licituds d’acolliment +/- 100 l’any.
Famílies acollidores +/- 450.
• 1ª causa de protecció: negligència i/o abandonament.
1ª mesura: acolliment amb família extensa
2ª mesura: acolliment residencial
• Es desconeix la xifra de retorn, els anys d’estada amb
la família d’acolliment, el número de nens acollits per
cada família.
• Poca informació sobre la família biològica.
Dades extretes del Institut de la Infancia i Mon Urba. Informe de la situació de la infància . Selman i Mason (2005)
Fernandez del Valle.

8. Situació actual de l’acolliment a Catalunya
• Infants i adolescents sota mesura de protecció : 7780
Atenció en el nucli 3672 Separació del nucli 1422
Atenció en la pròpia família 1091 Acolliment en família aliena 745
Atenció en família extensa 2581 Acolliment en família preadoptiva 677
Atenció en un centre d’acolliment 641
Atenció en un centre residencial 1989
Pisos assistits 56
ATENCIÓ EN ATENCIÓ EN
FAMILIA 5094 CENTRE 2683 ( 34.5%)

9. Protocol d’actuació de l’acolliment a Catalunya
ICAA/ICIF. Informe d’idoneïtat
familia
Espera i cursos de formació
Període d’acoblament
Acompanyament a la família
Visites establertes
nen Salut i escolarització
Duració de l’acolliment
Ajuts econòmics

10. Estat de la qüestió
L’adopció:
Spencer (1966) i Lacombe (2008). Per casar una filla, tenir un hereu.
Goody (1969) quasiparents.
Terrell i Modell (1994) parentiu fictici
Howell (2000) parentiu autoconscient
Cadoret (2003) filiació, fet social
Fonseca (1995,2002,2004) cultura de famílies substitutes o de criança .
Gabriela (2005) “màe de todos”, maternitat social
Marre i Bestard (2004, 2006, 2008). Vincles filials i identitats culturals

11. Estat de la qüestió
L’acolliment:
Amoròs (2003). Famílies cangur. Programa formació
Molero (2006). Perfil de necessitats.
Boada (2006). Acolliment en família extensa
Fernández del Valle (2007). Situació a Espanya
Centro Lauka (2004). Proves estandaritzades
Salas (2009). Visites pares biològics

12. Marc Teòric
Teoria de la Teoria de Cuidar i ser
descendència l’aliança cuidat Normes socials
C. Levi-Strauss J. Borrneman E.Durkheim
A.R.Radcliffe-Brown
Organitzacions Cuidar/femení Justícia/reciprocitat Demostrable
humanes Justícia/masculí Cuidar/reconeixement Entorn/potencial
M.Heidegger C. Gilligan J. Bestard J. Watson

13. Recerca Etnográfica
Hipòtesis
Perquè hi ha quasi 2.700 nens en centres d’acolliment a Catalunya, tot i
que hi ha un acord majoritari pel qual, en la majoria de casos, és millor
pel nen la mesura d’acolliment familiar?
• No hi ha un model definit de protecció d’infants en el país.
• No hi ha avaluacions i poca recerca.
• Falta de transparència
• El factor temps amb clau adulta i lenta.
Objectiu general
Conèixer el procés d’acolliment de nens i la seva influència en els nens,
en les famílies biològiques, en les famílies d’acolliment i en l’Administració
a partir de les seves narracions, de l’observació participant i de l’anàlisi
dels documents obtinguts

14. Metodologia
Etnografia interseccional (persones i institucions) amb un enfocament
narratiu i amb especial èmfasi en l’antropologia aplicada.
Nens Família biològica
Nens Família
biològica
Família
Família
Acollida Professionals
Professionals
d’acollida
Treball de camp: 3 anys (2005-2007)

15. Metodologia
Associació de Pares d’Acolliment AFABAR
Associats:
50 famílies aproximadament
74 nens acollits
Famílies aliena i extensa
Lloc de residencia i habitatge
Fills biològics
Edat acollidors 47-53
Funcionament : Juntes, comissions, assemblees i jornades
Objectius: Suport mutu, foment, millores i control
www.afabar.org

16. Metodologia: Fonts i Tècniques de recerca
INFORMANTS
Pares d’acolliment: 11 Entrevistes gravades i transcrites
3 Entrevistes sense gravació
1 Grup de discussió gravat i transcrit
Professionals: 3 Entrevistes gravades i transcrites
8 Entrevistes sense gravació
Famílies biològiques: 3 Entrevistes gravades i transcrites
FONTS ESCRITES
Lleis i documents administratius
Revisió de 95 expedients dels pares d’acolliment tancats el 2004
Actes i mails de l’Associació Pares d’Acolliment AFABAR
Diari personal d’un pare d’acolliment
Recull de premsa

17. Metodologia
Limitacions de la recerca: Accés els nens
Accés a les dades
Accés als pares biològics
Confidencialitat
Canvis polítics
Poc interès administratiu
Aspectes positius : Empatia amb els pares d’acolliment
Interès del tema en relació als
nens i la societat.
Originalitat de la recerca
No venir de cap disciplina relacionada
Contar amb els projectes I+D

18. Resultats de l’etnografia
Anàlisi quantitatiu
• Revisió dels expedients tancats l’any 2004.
95 expedients revisats i analitzats
Continguts dels expedients:
Sol·licitud de l’acolliment
Informe d’idoneïtat
Full de seguiment del nen
i dels pares d’acolliment.
No es pot treure cap resultat significatiu per falta de dades

19. Resultats de l’etnografia
El context social i l’acolliment
• Informes del Síndic de greuges
• Premsa, radio, TV: escàs ressò
Impacte d’un cas dolorós Augment de noticies
sobre el tema Resposta política per part dels polítics
“Simo reactiva la reforma de la llei d’infància després del cas
Alba”. “Benestar preveu professionalitzar famílies que acullin
menors”. “Capdevila: BCN ampliarà la xarxa de famílies
acollidores. Millorarem les condicions de les famílies ...”
• Literatura i cinema: “la figura de l’ orfe”

20. Resultats de l’Etnografia
L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
Categories
1.- El procés
2.- Els vincles
3.- Religió / Solidaritat
4.- Cuidar / Educar
5.- Recursos i organització

21. Resultats de l’Etnografia
L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
1. EL PROCÉS
1.1 El desenllaç. “Viatge al desconegut”
(Malaltia, marginació, por i desconfiança, manca de transparència, centre/acolliment
l’últim signe de sociabilitat i autoestima).
Pare biològic: Lo que debería hacer la Administración es ser más
transparente con el tema, por lo que supone desvincularte de tu hijo.
De un modo u otro te obligan, para ponerte bien...
¿Porque no podemos saber con quien está, donde vive?.
Si llegases a un acuerdo entre los biológicos y los de acogida
todo sería más fácil.

22. Resultats de l’Etnografia
L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
1. EL PROCÉS
1.2 Idoneïtat de les ICIFS
(Proves positives i diferències entre ICIFS, les entrevistes/ teatre, l’espera, la
formació, el retorn, ajut a la família biològica, l’embaràs etern)
Pares d’acolliment: La paraula retorn, nosaltres la paraula retorn
ens la vam empassar; retorn, retorn, retorn,
sobretot aquest nen té retorn.
Llavors quan tu et trobes amb la realitat, això no és veritat

23. Resultats de l’Etnografia
L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
1. EL PROCÉS
1.3 Què hi porta el nen a la motxilla?
(Pares d’acolliment; manca d’informació, no hi ha responsable, els casos no estan
individualitzats, informació oral, “sense papers”)
Pares d’acolliment: Falta d’informació exhaustiva, fiable i concreta...
El que passa és que per casualitat vam contactar amb la que era la seva
tutora, que va deixar de treballar allà, era una noia molt discreta,
que no ha volgut explicar el que havia passat, ella va deixar de treballar
allà i ens va donar més informació sobre el nen.
I va ser important en el seu moment. Hi podrien fer més...
Ara, després el seguiment de l’Icif va ser bo.

24. Resultats de l’Etnografia
L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
1. EL PROCÉS
1.4 Les relacions família biològica/d’acolliment
(Les famílies no es coneixen i l’administració ja vol que sigui així. Les visites
o el joc dels despropòsits; règims, compliment, horari, lloc, objectiu AFABAR)
Pares d’acolliment: El nen es un nen maco, bo, molt bo. Però trencat
per dintre. Una situació provisional no pot ser permanent i l’acolliment
tal i com s’està portant aquí és una situació provisional, és una mesura
provisional que queda crònica.
Pares d’acolliment: La mare no venia i la tieta biològica demanava visites.
Nosaltres vam dir que no, entre altres coses perquè sabíem que estava
a punt de marxar a Austràlia i vam dir, bueno, un abandonament més...

25. Resultats de l’Etnografia
L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
2. ELS VINCLES
2.1 La motivació
(Conèixer prèviament el nen, solidaritat i intercanvi, inserció social, per un temps)
2.2 Emocions. Sofriment. Enamorament
(Comportament vinculant, supervincle i dificultats, emocions positives i negatives,
por, els objectes com identitat familiar)
Pares d’acolliment: Vam pensar que era una bona idea,
que un nano no hi ha de fer res en un centre.
Avia biològica: al principio lloraban. Los dejaba en la puerta y lloraban
ellos y lloraba yo
Mare biològica: Miedo de que la lleven a una casa de esas,
y no la vuelva a ver...

26. Resultats de l’Etnografia
L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
2. ELS VINCLES
2.3 Identitat. Taxonomia
(Les semblances, terminologia variable, els germans, la figura del padrí)
2.4 Món simbòlic del nen
(Dèficits, dificultats en la construcció de coneixement i imitació, limitació imaginativa)
Mare biològica: Pare o mare és el que ensenya, no el que engendra, sinó
el que cria; bueno, diuen que el Josep i jo ens assemblem i sobretot,a qui
li troben molta semblança és a la meva mare. Es divertidíssim.
Pare acolliment: Le dijimos a la madre que aunque solo viviera uno o dos
años con nosotros, el deseo era apadrinarla de forma estable....no os
olvideis que cuando vuelva a vivir conmigo seguireis siendo sus padrinos
Pare acolliment: És un nano sense món simbòlic, és a dir imaginació zero.
Una pilota, una patada. Però soc un jugador de futbol?. No...

27. Resultats de l’Etnografia
L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
3. RELIGIÓ I/O SOLIDARITAT
3.1 Voluntariat. Professionalitat
( Perfils pares d’acolliment. Reconeixement. L’educació religiosa, “sagraments”.
Poden escollir l’escola. Voluntariat, cobrir necessitats, països experiències positives)
Pare acolliment: El risc de viure en confiança és el que ens ha portat a
acollir-lo. Vull dir és haver passat un any de cap per avall confiant en que
això funcionarà. Aquesta experiència no és diferent de l’experiència
religiosa ni d’estimar a una persona.
Pares d’acolliment: Todos los de su clase harán la primera comunión, claro,
porque van a un colegio de jesuitas, no nos gustaria que esta niña estuviera
marginada. ¿Puede hacer la comunión?. No, esto se ha de pedir permiso.

28. Resultats de l’Etnografia
L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
4. CUIDAR I/O EDUCAR
4.1 La salut dels nens “Utopia o realitat”
(Problemes físics i psíquics ¿Es pot retirar la tutela a l’administració? Falta de
formació sanitària dels educadors i deixadesa)
4.2 Resiliència
Capacitat per superar traumes i ferides. És difícil en soledat, requereix solidaritat.
Cuidar, educar i estimar. “aquest nen no té cap possibilitat”. Efecte Pigmaliò.
Mare monoparental: El nen tenia al·lèrgia a 40.000 coses, anava vestit
que feia pena. Calçava un 30 i venia amb unes bambes del 34, ferides
a la boca, potser s’havia caigut, deixadesa absoluta, polls.
Mare d’acolliment múltiple: No havien entrat mai en un supermercat,
no han estat mai en una botiga, ni en un mercat municipal,
no tenen ni idea de que és pollastre “xixa”

29. Resultats de l’Etnografia
L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
5. RECURSOS I ORGANITZACIÓ
5.1 Econòmics
(Manca de recursos. Despesa social per sota de la UE. Ideologia política. Catalanisme
social. Campanyes. Catalans solidaris)
Professional educador: No hi ha prou recursos a la DEGAIA.
Hi ha una sobremassificació.
Director de centre: El que passa és que estan desbordats.
Mail associació: Justificaven que les famílies extenses havien de rebre
menys, i ara defensen tot el contrari.

30. Resultats de l’Etnografia
L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
5. RECURSOS I ORGANITZACIÓ
5.2 Humans: Professionals. Provisionalitat. Burocràcia
(La formació acadèmica. Diversitat en els centres i manca de sistemes de control de
qualitat. Càrrecs polítics i no tècnics. Manca un model. Tot és provisional. Llei 2009.
La priorització. La veu dels nens “aquí i ara”)
Professional educador: No hi ha educadors a tots els centres, hi ha que
tenen altres titulacions, o no entenen cap. No hi ha gaire ordre.
Conviuen quatre tipologies de nanos que no haurien de conviure
Professional: Prioritzar els nens, tenir unes bones lleis però utilitzar-les
i interpretar-les sempre amb la idea del benestar del nen,
individualitzar els casos.
Hi hauria d’haver un acord bàsic polític, independentment de qui governi.

31. Conclusions i propostes d’antropologia
aplicada
1) Documentació
2) Perfils dels pares i tipus d’acolliment
3) Estructura
4) Procés. Temps i temporalitat
5) Recursos econòmics i formació
6) Emocions i vincles
7) L’associacionisme i la societat

32. Conclusions
1) Documentació
Sol·licituds mal complimentades
No es lliure cap document a la família
d’acolliment.
Expedients pares biològics/acolliment
2) Perfils dels pares i tipus d’acolliment
Molts nens en centres residencials
No hi ha dades: evolució, retorn,
compliment de la durada de
l’acolliment

33. Conclusions
3) Estructura
Complexitat dos equips
Manca de transparència
4) Procés. Temps i temporalitat
Clau adulta, lenta i burocratitzada
Espera llarga (després idoneïtat)
Incompliment de les temporalitats
Lentitud registre civil
Dificultats en les visites

34. Conclusions
5) Recursos econòmics i formació
Falta de recursos
Currículums professionals
6) Emocions i vincles
Por de tots els actors
7) L’associacionisme i la societat
Fomentar la solidaritat i les millores
Informació oficial i dels medis deficient
Societat civil no coneix l’acolliment
Síndic de Greuges