1. Unitat 1: LA POBLACIÓ MUNDIAL

2. 1.1. Introducció. Població mundial actual: 6.500 milions d’habitants. Evolució del creixement de la població: Fins al segle XVII: Creixement lent. Natalitat i mortalitat elevades. A partir del segle XVIII: Acceleració del creixement per la millora en l’alimentació (revolució agrícola), la higiene i els avenços mèdics. Segle XX: Augment espectacular = EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA. Actualment: el ritme ha disminuït.

3. Gràfic de l’evolució de la població mundial.

4. Factors que influeixen en la distribució de la població mundial. Factors físics que afavoreixen la concentració: Llocs amb abundància d’aigua. Zones amb climes temperats. Valls i planes. Àrees amb recursos energètics. Factors físics que dificulten la concentració : Zones de clima molt caloròs o molt fred. Zones amb pluges molt escasses (deserts) o excessivament abundants (selves). Factors humans que afavoreixen la concentració: Les zones habitades des de temps antics. Les àrees on es concentren les activitats econòmiques.

5. Les zones més densament poblades de la Terra. Hemisferi Nord (90% de la població mundial). Zona climàtica temperada (entre els 20º i 50º de latitud nord). Per continents, Àsia és el més poblat (4.000 milions d’habs.). Per regions, Àsia oriental i Àsia meridional (més de la meitat de la població mundial). Els dos països més poblats del món són Xina i l’Índia (gairebé el 40% de la població mundial). A cada país, les àrees urbanes solen estar més poblades que les rurals.

6. 1.2. Variables per estudiar la població. Natalitat: nombre de naixements en un lloc durant un període concret, normalment un any. Taxa bruta de natalitat : (Núm. naixements any/població total) x 1000 Fecunditat: mitjana de fills que tenen les dones d’un lloc. Relleu generacional (= no perdre població) quan la fecunditat mitjana és de 2,15 fills. Mortalitat: nombre de defuncions en un lloc durant un període concret, normalment un any. Taxa bruta de mortalitat : (Núm. defuncions any/població total) x 1000 Mortalitat infantil: nombre de morts menors d’un any en una població concreta. Taxa bruta de mortalitat infantil: (Núm. defuncions menors d’un any/núm. infants nascuts vius) x 1000 Esperança de vida: Mitjana d’anys que es calcula que pot arribar viure un nounat en un lloc concret.

7. Creixement i estructura de la població.

8. Piràmides de població. Piràmide progressiva Piràmide regressiva La piràmide de població és una forma gràfica de representar dades estadístiques bàsiques: sexe i edat, de la població d'un país, que permet les comparacions internacionals i una fàcil i ràpida percepció de diversos fenòmens demogràfics com l'envelliment de la població, l'equilibri o desequilibri entre sexes, i fins i tot l'efecte demogràfic de catàstrofes i guerres.

9. Interpretació de les piràmides de població.

10. 1.3. Els grans contrastos mundials. El creixement de la població. Creixement natural o vegetatiu: diferència entre natalitat i mortalitat. Actualment, la taxa mundial se situa al voltant del 12%, però dues realitats oposades: Països desenvolupats: creixement natural molt baix (0,3%). Països subdesenvolupats: creixement natural alt (2%) o molt alt (3%). L’edat de la població. La població mundial està en una fase d’envelliment. També podem parlar de dues situacions diferents: Països desenvolupats: Un 15% de la població té 65 anys o més. Països subdesenvolupats: Només el 5% de la població és vella. Les polítiques de població. Aquesta situació, planteja problemes: Països desenvolupats: Forta despesa dedicada a sanitat, pensions de jubilació, residències per a la gent gran, etc. Països subdesenvolupats: La població creix per sobre de l’economia (atur, misèria i manca d’aliments). Dos tipus de polítiques: Pronatalistes: afavorir la natalitat amb la creació d’escoles bressol, subsidis a famílies nombroses, permisos de paternitat i maternitat, etc. (Països desenvolupats). Antinatalistes: controlar la taxa de natalitat amb campanyes de planificació familiar o multes a famílies amb més d’un fill. (Països pobres).

11. Evolució de la població mundial per edats.

12. 1.4. La població espanyola. Evolució de la població espanyola. 44 milions d’habitants. Fort creixement fins la dècada de 1970 i descens del creixement natural des dels anys vuitanta del segle XX (avui no arriba al 0,2%). Causes: Reducció de la natalitat i la fecunditat Increment de l’esparança de vida. Resultat: la població està envellida

13. Estructura de la població espanyola.

14. Estructura per Comunitats Autònomes.

15. Distribució de la població espanyola. Distribució desigual: Per comunitats autònomes: el 60% viu a Andalusia, Catalunya, C. de Madrid i C. Valenciana. Per províncies: les províncies litorals i insulars estan més poblades que les interiors (a excepció de Madrid). Dins de cada província: la població es concentra en les ciutats mentre que el camp està més despoblat.

16. 1.5. La població catalana. Evolució de la població catalana. 7,5 milions d’habitants. Creixement durant el segle XX (natalitat elevada, descens de la mortalitat i diferents allaus migratoris procedents de diferents parts de l’Estat espanyol i l’estranger). Mitjans dels setanta fins dècada 1990 : alentiment del creixement per la baixada de la natalitat. A partir de 1997 : recuperació parcial de la natalitat gràcies a la immigració estrangera.

17. Estructura de la població catalana.

18. Distribució de la població catalana. Distribució territorial. La distribució no és homogènia: Zones més poblades: al litoral, al voltant de les grans àrees urbanes i al llarg dels grans eixos de comunicació (sectors industrial i de serveis). Zones menys poblades: Catalunya interior i de muntanya (èxode rural per les activitats econòmiques tradicionals: agricultura, ramaderia i explotació forestal).

19. La immigració a Catalunya. Fenòmen característic de la demografia catalana durant tot el segle XX: Fins als anys seixanta: immigració procedent d’altres zones de l’Estat espanyol (Múrcia, Andalusia, Extremadura…). Finals de segle XX: immigració internacional (Àfrica, Amèrica Llatina i Europa de l’est).

20. Nombre d’immigrants legals amb dades de 2005 a Catalunya: 603.636.

21. Procedència i destinació. Província amb més immigrants: Barcelona amb 410.739, seguida de Girona, Tarragona i Lleida. Procedència del immigrants: Per continents: africans, llatinoamericans Per països: marroquins (dels africans), equatorians (dels llatinoamericans). Entre els europeus, els romanesos.

22. Distribució percentual.