1. Tema 4. IMPERIALISME EUROPEU
Quan Europa dominava el món.
JOAN ANTONI VALLS i PAULO

2. OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre els causes, el desenvolupament i l’expansió de Determinar els factors que van possibilitar l’imperialisme així com la seua
l’imperialisme. posterior evolució.
Interpretar mapes i textos històrics sobre l’imperialisme i la seua
Extraure conclusions de mapes i textos històrics sobre l’expansió colonial.
evolució
Relacionar el procés de colonització amb la Revolució Industrial, comerç Analitzar els factors que van impulsar l’expansió colonial (econòmics,
i els moviments migratoris i de capital. ideològics, socials)
Explicar i valorar les diferents interpretacions de l’imperialisme.
Conèixer les diferents interpretacions de l’imperialisme.
Analitzar i comparar les formes d’organització del govern de les colònies.
Explicar l’organització del govern de les colònies i exemplificar-ho amb
els casos dels imperis francés i britànic.
Explicar els conflictes que van sorgir en els territoris colonials arran de la
Analitzar les conseqüències polítiques, econòmiques, socials i culturals ocupació imperialista.
de l’expansió imperialista.

3.  CONTINGUTS CONCEPTUALS
 Noves fonts d’energia, innovacions tècniques i noves indústries.
 La revolució dels transports i de les comunicacions
 Creixement demogràfic i migracions transoceàniques.
 L’economia europea i l’aparició de noves potències industrials.
 La primera globalització de l’economia capitalista.
 Del colonialisme a l’imperialisme.
 Causes de l’expansió imperialista.
 La formació dels imperis colonials: el repartiment d’África i Àsia.
 L’imperialisme no europeu: Estats Units i Japó.
 L’administració dels imperis colonials.
 Les empremtes de l’imperialisme.

6.  0. Introducció: causes profundes de l’Imperialisme
 1. Nacionalisme: naixement d’Itàlia i Alemanya
 2. Liberalisme i Autoritarisme a Europa
 3. Causes i factors explicatius de l’Imperialisme
 4. Els grans imperis colonials: configuració i caract.
 5. Formes d’administració/explotació colonial
 6. Coseqüències de l’Imperialisme

7.  ASPECTES FONAMENTALS
Aquesta unitat s’articula com un nexe entre els continguts ja estudiats a
través d’algunes unitats didàctiques anteriors i altres que es treballaran
més avant. La colonització, duta a terme per les grans potències europees
del segle XIX, està íntimament vinculada als efectes del procés
d’industrialització i al desenvolupament comercial que es va produir en
aquesta època.
D’altra banda, l’anàlisi de la política imperialista - els seus orígens,
desenvolupament i posterior expansió i el repartiment de territoris en
África i Àsia que es va dur a terme entre les potències europees- resulta
imprescindible per a comprendre les raons que posteriorment van
portar a l’esclat de la Primera Guerra Mundial.
La unitat és igualment important per a entendre els processos de
descolonització desenvolupats en el segle XX, així com per a analitzar les
causes de l’aparició del Tercer món.

13. La població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de persones
La riquesa creix menys i es concentra en mans de la burgesia → augmenta la pobresa → emigració
Entre 1815 i 1914, més de 60 milions d’europeus emigren, especialment cap a Amèrica
Forta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats: èxode rural i urbanització

15.  0. Introducció: causes profundes de l’Imperialisme
 1. Nacionalisme: naixement d’Itàlia i Alemanya
 2. Liberalisme i Autoritarisme a Europa
 3. Causes i factors explicatius de l’Imperialisme
 4. Els grans imperis colonials: configuració i caract.
 5. Formes d’administració/explotació colonial
 6. Coseqüències de l’Imperialisme

17. Defensa la independencia política dels pobles, en funció
de les seves particularitats culturals, econòmiques, socials
i ètniques.
Les fronteres de l’Estat han de coincidir amb les fronteres
establertes per les seves particularitats (idioma, història,
etc).
El nacionalisme pot ser:
 Integrador: pobles que pretenen formar un Estat polític propi i
unificat (cassos d’Itàlia i Alemanya)
 Disgregador: pobles sotmesos a un poder estranger (pobles
com el polonés, els eslaus, balcànics,…) obligats a formar part
d’imperis basats en la força (Imperi Austríac, Imperi Otomà.)

21. Existència de vuit estats: Piemont - Sardenya, Llombardia,
Vèneto, ducats de Parma, Mòdena i Toscana, Estats Pontificis i el
Regne de les Dues Sicilias.
Només el Piemont estava governat per una dinastia d'origen
italià, els Savoia, a la figura de Víctor Manuel I.
Causes:
 Piemont, amb una burgesia comercial molt desenvolupada necessita un
mercat més extens que li permeti desenvolupar-se.
 Insistent propaganda política: Víctor Manuel, Mazzini, (republicà),
Garibaldi, heroi popular i home d'acció, contrari a Manzini, autèntic
revolucionari, o el Comte de Cavour, cap de govern del Piemont.

23. Piemont-Sardenya, Estats Pontificis,
Existien 8 Estats El Regne de les Dues Sicílies,
italians Vèneto, Llombardia, Parma, Mòdena
i la Toscana
L’Estat unificador serà
El Regne de Piemont Víctor Manuel II de Savoia Suport de la
protagonistes Cavour, el primer ministre burgesia del
nord d’Itàlia
Garibaldi
procés de la unificació
procés de la unificació
1859, aliança amb Napoleó III. Annexió de la Llombardia
Guerra contra Àustria Revolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana
1860, campanya de Garibaldi Annexió de Sicília i Nàpols. Víctor Manuel Rei
d’Itàlia.
1866, annexió de Vèneto, 1870, annexió de Roma (capital)

24. Etapes
Etapes
de la unificació
de la unificació
(ITÀLIA)
(ITÀLIA)
1ª Guerra contra Àustria, 1859
Pau de Zúrich
LLOMBARDIA
LLOMBARDIA
VENETO Annexió de la Llombardia,
PIEMONT PARMA
PARMA Parma, Mòdena i Toscana
MÒDENA
MÒDENA
2ª La guerra contra Nàpols,
Expedició dels mil camises
TOSCANA
TOSCANA vermelles (Garibaldi), 1860
Annexió de les Dues Sicílies
ROMA
Estats Pontificis 3ª Annexió de Venècia (durant
la guerra austro-prussiana,
1866)
REGNE DE 4ª Annexió dels Estats
LES
DUES SICÍLIES Pontificis (durant la guerra
franco-prussiana, 1871)

28. Intel · lectuals:
 Unió cultural (llengua, mateixes tradicions, raça germànica, etc.)
 Filòsofs: desenvolupament de la idea de nació alemanya (Hegel)
Econòmiques:
 1834, Zollverein = eliminació de les barreres duaneres, ampliació del mercat.
 Suport de la burgesia prussiana.
Polítiques:
 Talent polític d'Otto von Bismarck.
 Poder militar de l'Estat prussià: Gran força militar i fort sentiment nacional

29. Existien 38 Estats
La unificació d’Alemanya
La unificació d’Alemanya que formaven la Confederació Germànica
(1860 --1870)
(1860 1870)
L’Estat unificador serà precedents Bismarck
Revolucions liberals dels 20, 30 i 48
El Regne de Prússia 1834, creació del Zollverein
Amb uns
Guillem I Hohenzollern Suport de la
burgesia del nord
protagonistes Otto von Bismarck d’Alemanya, els
(“canceller de ferro”) junkers...
procés de la unificació
procés de la unificació Pàg. 35
Guerra contra Dinamarca Annexió de Holstein, Lauenburg i Schelesvig
Guerra contra Àustria Sadowa. Creació Confederació d’Alemanya del
Nord
1870, guerra contra França
Sedan. Creació del II Reich, annexió
mapa d’Alsàcia i Lorena, Pau de versalles.
14

30. Etapes
1ª La qüestió dels
ducats
2ª La guerra contra
Àustria
3ª La guerra contra
França

31. 1. Guerra amb Dinamarca (1863-1864)
 Schleswig i Holstein, ducats sota sobirania danesa, amb població alemanya
s'incorporen a la Confederació Germànica i repartits entre Àustria i Prússia.
2. Guerra Austro - prusiana (1866)
 Bismarck acusa Àustria d'un abús de poder sobre els ducats. Batalla de
Sadowa = derrota exèrcit austríac.
 Formació de la CONFEDERACIÓ DEL NORD.
3. Guerra franc - prusiana (1870)
​
 França exigeix compensacions a Prússia = Batalla de Sedan.
 La superació dels exèrcits francesos ve definida per les següents causes:
Utilització del ferrocarril.
Utilització d'artilleria pesada.

33. ALTRES ESTATS CONTEMPORANIS
Nous Estats
Nous Estats
Grècia, 1830
De la desintegració i i
De la desintegració Apareixen
Romania i Sèrbia, 1878
debilitat de l’Imperi nous
debilitat de l’Imperi Estats als Balcans Bulgària i Albània, 1913
Otomà
Otomà
Amb inestabilitat mapa
política i territorial
Interessos de Rússia, Àustria i Anglaterra
Apareixen nous
En el Japó del segle
En el Japó del segle canvis La Revolució Meiji (1868)
XIX
XIX
1853, EUA obre el mercat joponès
1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional
-Supressió del règim feudal
-Constitució
-Monarquia autoritària
-Modernització i occidentalització
15

34.  0. Introducció: causes profundes de l’Imperialisme
 1. Nacionalisme: naixement d’Itàlia i Alemanya
 2. Liberalisme i Autoritarisme a Europa
 3. Causes i factors explicatius de l’Imperialisme
 4. Els grans imperis colonials: configuració i caract.
 5. Formes d’administració/explotació colonial
 6. Coseqüències de l’Imperialisme

36.  ANGLATERRA i FRANÇA
 Sufragi universal (masculí)
 Llibertats: expressió, religió, associació
 Partits polítics i primitius sindicats
 Limitacions:
 Desigualtats socials entre homes i dones
 Manipulació electoral
 Snobisme i societat classista

37.  RÚSSIA
 Feudalisme agrícola i endarreriment econòmic
 Esclavitud fins a 1861
 Pacte entre: noblesa, església i exèrcit
 ALEMANYA
 Reichstag sotmés a la voluntat de l’Emperador
 Avanços cap a una “virtual” igualtat social
 IMPERI AUSTRO-HONGARÈS
 Emperador + església + aristrocràcia + exèrcit

38.  0. Introducció: causes profundes de l’Imperialisme
 1. Nacionalisme: naixement d’Itàlia i Alemanya
 2. Liberalisme i Autoritarisme a Europa
 3. Causes i factors explicatius de l’Imperialisme
 4. Els grans imperis colonials: configuració i caract.
 5. Formes d’administració/explotació colonial
 6. Coseqüències de l’Imperialisme

44.  Imperialisme: ideologia i pràctica política que propugna el domini
polític, econòmic i militar dels estats industrialitzats sobre altres
pobles (des de la segona meitat del segle XIX fins a l’actualitat.)
 Colonialisme: doctrina i pràctica política que defensa l’ocupació
efectiva d’un territori (colònia) per part d’un altre (metròpoli).
 3.1 Causes econòmiques.
 3.2 Causes demogràfiques i socials.
 3.3 Causes polítiques i estratègiques.
 3.4 Justificacions ideològiques.

45. 3.1. CAUSES ECONÒMIQUES
SEGONA REVOLUCIÓ NDUSTRIAL
Les empreses necessiten llocs on vendre els seus
productes, invertir els capitals i aconseguir
matèries primeres i aliments barats
La burgesia pressiona els governs per a conquerir
colònies que funcionen com a “mercats reservats”
Crisi de sobreproducció: les empreses produeixen
massa i acumulen excedents que no poden vendre
“L’imperialisme colonial és una de les formes de l ’imperialisme
econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l ’estricte sentit
de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics,
sinó econòmics.”
C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitats
Internacionals, 1947.

46. 3.1. CAUSES ECONÒMIQUES

47. 3.1. CAUSES ECONÒMIQUES
“El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir
nous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra va
prendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresa
britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que
s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb
Anglaterra (...) per tot el món. La política colonial és
l’expressió internacional de les lleis de la competència”.
JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.

48. 3.2. CAUSES DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS.
Fort augment de Augment de l’atur, Perill de revolució
la població europea la pobresa i la misèria. social
SOLUCIÓ:
emigrar on hi ha terra i treball

51. LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar
els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa,
vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància
de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema
social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta
milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil,
els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris
a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques.
Sempre he sostingut que és per a nosaltres una qüestió d’estómac.
Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.
CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895)

52. 3.3. CAUSES POLÍTIQUES I ESTRATÈGIQUES.
Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de
l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns
Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles)
Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament
arreu del món i controlar els punts estratègics

53. 3.4.- JUSTIFICACIONS IDEOLÒGIQUES.
L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous
Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortes
Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,
que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)
Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpia
raça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blanc
“Sense negar que els negres es puguen civilitzar, és cert,
però, que la seua civilització sempre serà inferior a la Principals expedicions:
nostra, perquè la força de la ment d’aquella gent és · 1841-71: Expedicions per Àfrica
realment inferior. Creiem que la raça superior a qual- · 1878: Descobriment de l’estret de Bering.
sevol altra, aquella de la qual dependrà sempre el destí · 1895-1908: Expedicions per l’Àsia Central.
· 1909: Arribada al pol Nord (Peary).
del món, és la raça blanca.”
· 1910: Arribada al pol Sud (Amundsen)
FARMOCHI: Curs de geografia universal, 1850.

54. 3.4.- JUSTIFICACIONS IDEOLÒGIQUES.
JUSTIFICACIÓ NEODARWINISTA DE L’IMPERIALISME.
“La qüestió dels indígenes ha de ser resolta únicament en el sentit de l’evolució
natural de la història universal. És a dir, que la moralitat superior ha d’estar per
damunt de la civilització inferior. L’Estat modern, en tant que potència colonial,
comet, de cara als seues ciutadans, el major dels crims quan, deixant-se portar
i hipnotitzar per confoses idees humanitàries, tracta bé a expenses dels seus
propis súbdits a les races negres condemnades a desaparèixer”
“És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger
i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta supe-
rioritat intel·lectual, ens dóna als blancs dret de reduir a l’escla-
vatge la raça inferior?. No i mil vegades no. Si els negres s’acosten
a certes espècies animals per les seues formes anatòmiques, pels
seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en
altres aspectes que cal tindre en compte. Estan dotats de la paraula
i gràcies a ella poden tindre relacions intel·lectuals i morals (...).
La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-mos el
dret d’abusar de la seua debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los
i protegir-los.”
“Negre”, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIXé
Siècle” (1872).

55. 3.4.- JUSTIFICACIONS IDEOLÒGIQUES.

56.  0. Introducció: causes profundes de l’Imperialisme
 1. Nacionalisme: naixement d’Itàlia i Alemanya
 2. Liberalisme i Autoritarisme a Europa
 3. Causes i factors explicatius de l’Imperialisme
 4. Els grans imperis colonials: configuració i caract.
 5. Formes d’administració/explotació colonial
 6. Coseqüències de l’Imperialisme

61. Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica)
Diferències amb La majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupació
el colonialisme Ritme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 km² per any
d’època moderna Caràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictes
Les principals potències passen a ser Gran Bretanya i França
1ª fase: exploració i conquesta del territori
2ª fase: organització administrativa
Tres fases
(colònia pròpiament dita o protectorat)
3ª fase: explotació econòmica (mercat
reservat, intercanvi desigual,...)

64. Àfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasi
totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria)
Ocupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interior
Aspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’l
Claus de l’ocu-
pació d’Àfrica
Penetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la conca
La clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben els
projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) → França es retira

65. Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,
fixant les normes i evitant conflictes si és possible
S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territori
Conferència Internacional dóna dret a apropiar-se d’ell
de Berlín (1884-85)
Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo
S’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particular
Art. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat: 1) en tots els territoris drenats pel Congo i pels seus
afluents (...), 2) en la zona marítima que s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona que s’estén a l’est del Congo, tal i com
queda delimitat més amunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura del Zambeze.
Art. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap de les seues branques ni eixides, és i romandrà totalment lliure per als
vaixells mercants carregats o en llast de totes les nacions (...).
Art. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap dels seues braços i desembocadures, és i continuarà sent completament
lliure per als vaixells mercants de totes les nacions (...).
Art. 35.- Les potències signants de la present Acta reconeixen l ’obligació d’assegurar, en els territoris ocupats per elles del
continent africà, l’existència d’una autoritat suficient per a fer respectar els drets adquirits (...).
Acta General de la Conferència de Berlín, 26 de febrer del 1885.

68. Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a
Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar
Guerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fan
CONFLICTES front als anglesos pel control de mines d’or i diamants → l’acord de pau
dóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers
Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,
encara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundial
Els zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençuts
Resistències dels
colonitzats Els abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independència

70. GRAN BRETANYA: Egipte, Sudan
Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda,
Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-
gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia
FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc,
Senegal, Àfrica Occidental Francesa,
Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,
Madagascar, Comores
ALEMANYA: Togo, Camerun, Àfrica
Sud-Occidental i Tanganyka
PORTUGAL: Angola, Moçambic, Cap
Verd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep
ESPANYA: Sàhara, Marroc, Guinea
Equatorial i Fernando Poo
ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia
BÈLGICA: Congo Belga

71. GRAN BRETANYA: Índia, Birmània,
Malaisia i part de Xina
FRANÇA: Indoxina i part de Xina
PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.
HOLANDA: Indonèsia
RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,
costa del Pacífic.
JAPÓ: Corea, Formosa, Manxúria
ESTATS UNITS: Filipines
EL CAS DE XINA
Gran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opi
Es produeixen revoltes contra el control
Les potències europees entren en Xina, es estranger (alçament dels Cent Dies i guerra
reparteixen les zones d’influència i la dominen dels bòxers) → el govern intenta parar-lo

75. Revolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotació
Revoltes econòmica dels britànics → durament reprimida
anticolonials Revolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència i
control estrangers → també acaba fracassant
CONFLICTES
Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)
Entre potències
Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan
colonials
Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)

76.  0. Introducció: causes profundes de l’Imperialisme
 1. Nacionalisme: naixement d’Itàlia i Alemanya
 2. Liberalisme i Autoritarisme a Europa
 3. Causes i factors explicatius de l’Imperialisme
 4. Els grans imperis colonials: configuració i caract.
 5. Formes d’administració/explotació colonial
 6. Coseqüències de l’Imperialisme

80.  Colònies d'administració directa
Territoris que pel dret de conquesta havien caigut en l'òrbita de la
metròpoli. Aquesta imposava els seus funcionaris i les seves institucions,
organitzant l'administració. Van ser les més esteses.
 Protectorats
 Territoris on es respectava el govern indígena responsable de
l'activitat interior de l'àrea, mentre la política exterior i militar era
gestionada per la metròpoli.
 A la pràctica, en seguir les directrius marcades per aquesta, els
protectorats quedaven subjectes a la sobirania de la potència amb
la qual havien pactat.
 Va ser un model utilitzat per França (Marroc) i Regne Unit
(Birmània).

81.  Dominis
 Territoris amb majoria de colons respecte a la població
indígena que van aconseguir un ampli autogovern limitat per
un governador metropolità.
 Van ser els casos de Canadà, Austràlia i Nova Zelanda respecte
a Gran Bretanya.
 Territoris metropolitans
 Considerats com una prolongació de la metròpoli. Per
exemple, Algèria respecte a França.

82.  Concessions
 Territoris cedits o llogats per estats independents a la
metròpoli pel seu interès estratègic o comercial.
 Va ser el cas de la Xina que, després de la Guerra de l'Opi, va
haver de cedir alguns dels seus ports més ben ubicats
geogràficament al Regne Unit (Hong Kong).

83. Colònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeres
matèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials
Índia, la major part de colònies africanes,...
Des del punt de Colònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus per
vista econòmic ocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona
Canadà, Austràlia,...
Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són
independents, però estan controlades econòmicament per la metròpoli
Argentina, Xina,...

84. Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la
colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...)
Dominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, però
tenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpoli
Des del punt de vista (Canadà, Austràlia,...)
politicoadministratiu
Protectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però en
la pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc)
Àrees d’influència política: països independents, però el seu govern no
pot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que els
controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)

85.  0. Introducció: causes profundes de l’Imperialisme
 1. Nacionalisme: naixement d’Itàlia i Alemanya
 2. Liberalisme i Autoritarisme a Europa
 3. Causes i factors explicatius de l’Imperialisme
 4. Els grans imperis colonials: configuració i caract.
 5. Formes d’administració/explotació colonial
 6. Coseqüències de l’Imperialisme

87. 6.1.1. ECONÒMIQUES: tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercats
reservats), però es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantindre l ’imperi
6.1.2. DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia a les colònies a la població sobrant,
pobra i en atur, evitant conflictes socials greus
6.1.3. POLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemes
6.1.4. IDEOLÒGIQUES: un sentiment de superioritat de l’home blanc cristià sobre els “salvatges”
6.1.5. ENFRONTAMENTS: a les colònies es produeixen conflictes entre les potències que conduiran
a la formació dels blocs enfrontats en la Iª Guerra Mundial

88. La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses
S’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors
Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeix
6.2.1.
per a exportar (no aliments bàsics) → beneficis per a les multinacionals
ECONÒMIQUES
Arriben productes industrials més barats i de qualitat de la
metròpoli i l’artesania tradicional desapareix
Intercanvi desigual en el comerç

89. Creix la població amb l’arribada d’emigrants
europeus i la reducció de la mortalitat
6.2.2
DEMOGRÀFIQUES
El creixement demogràfic provoca
subalimentació crònica, fam i morts
Proletariat
indígena
6.2.3.
SOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional i
s’introdueix la societat capitalista occidental Burgesia de la
metròpoli (majoria)

90. Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats
ètniques i culturals existents anteriorment
6.2.4.
POLÍTIQUES
Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictes
entre ètnies que han de conviure en un mateix Estat
Els colonitzadors creen escoles i missions per
difondre la cultura occidental i el cristianisme
6.2.5.
CULTURALS
Els indígenes perdent la seua identitat
i s’occidentalitzen (aculturació)

91. +info: www.webdejoanet.blogspot.com
JOAN ANTONI VALLS i PAULO