El teatre al museu és l’ús del teatre i les tècniques teatrals per part d’una institució museística, centre d’interpretació o espai educatiu amb fins d’entreteniment i de formació. Generalment es du a la pràctica per actors i actrius professionals que desenvolupen un paper per tal de fer més entenedors i comprensibles els fets històrics i que per tant adopten el paper de mediadors entre els fets ocorreguts i el visitant que va al mus

1. II Jornades de Teatre en l’Educació
Teatre aplicat:Teatre als museus
El teatre als museus
Noves aportacions en Didàctica del Patrimoni
Helena Minuesa. Servei educatiu dels Museus de
Sant Cugat, Barcelona

2. Continguts
 Introducció. El potencial didàctic del teatre als museus actuals
 Antecedents del teatre aplicat als museus
 Què són les teatralitzacions als museus? Descripció i
tipologies
 Emocions i valors a transmetre. Ser feliços per aprendre
 Crítiques i reptes
 Casos pràctics. L’exemple del servei didàctic dels Museus de
Sant Cugat

3. Introducció. El potencial didàctic del teatre als
museus actuals
Reviure la història en primera persona

4. Antecedents del teatre aplicat als
museus
 Living history, Open Air Museums
-> 1891, Arthur Hazelius funda Skansen, un museu a l'aire lliure a Estocolm,
Suècia
 Missió: fer entenedora la història de Suècia pre-industrial a través del
paisatge i pràctiques de la vida rural

5. Altres exemples d'open air museums
(1929) Henry Ford fundà el
Greenfield Village a
Michigan, amb el lema:
Rediscover America
Step into the sights, soundsStep into the sights, sounds
and sensations of 300 yearsand sensations of 300 years
of American lifeof American life

6. (1929) J.D. Rockefeller funda el
Colonial Williamsburg
Be part of the storyBe part of the story
That the future may learnThat the future may learn
from the pastfrom the past

7. Què són les teatralitzacions als
museus? Descripció i tipologies
Jay Anderson descriu les teatralitzacions als museus com:
A simulation of life in another time
Scott Magelssen les descriu com a:
A form of theater in which participants use performance to
create a world, tell a story, entertain, and teach lessons

8. Una descripció possible
El teatre al museu és l’ús del teatre i les tècniques teatrals per part d’una
institució museística, centre d’interpretació o espai educatiu amb fins
d’entreteniment i de formació. Generalment es du a la pràctica per actors
i actrius professionals que desenvolupen un paper per tal de fer més
entenedors i comprensibles els fets històrics i que per tant adopten el
paper de mediadors entre els fets ocorreguts i el visitant que va al museu

9. Recursos i materials emprats a les
teatralitzacions
- Diversitat
- Evidenciar la història
- Materials. Textos originals o rèpliques; Monuments i
edificis històrics; Paisatges; Objectes, peces del
museu, etc.
- Immaterials o intangibles. Tradicions,actes de cultura
popular, receptes, contes,...

10. La creació de SENSACIONS
Ser feliços per aprendre
- Apel·lar al sentiment i a l’emoció de l’espectador/a
- Trencar la barrera del temps i reviure els fets en primera persona, des
d’una experiència pròpia i subjectiva
- Permet accedir a la història des del nosaltres i l'ells , com dos nusos del
mateix llaç
- Aconseguir que el/la visitant sigui feliç amb l’experiència (“Play your role
in the Revolution”, Colonial Williamsburg)

11. Tipologies del teatre aplicat als
museus
Interpretació en primera persona
Els i les actrius que desenvolupen l’acció actuen com si fossin
realment persones d’un altre temps

12. Interpretació en segona persona
Forma més nova de teatre als museus, molt treballada als països nòrdics però
amb menys trajectòria a casa nostra
Creació d’experiències teatrals en què es convida els espectadors a formar
part de la trama, i per tant actuen també de la mà del actor que condueix
el joc
Aprenentatge experimental: descobriments de primera mà. La història viva
(living history)permet ampliar l’educació formal i complementar-la. Valor
afegit
Convertir-se en protagonistes de la història

14. Demostracions
Utilitzades en museus, llocs històrics,
zoològics i aquaris. Amb gran
tradició
L’objectiu és il·lustrar activitats
d’artesania o principis científics o
bé contextualitzar una peça de
museu o artefacte
La persona que desenvolupa la
demostració ho fa sense assumir
el rol d’un personatge històric
Utilitza tècniques teatrals per a la
posada en escena

15. Dansa i interpretació musical
- Molts formats i propostes
diferents
- Millorar l’experiència del visitant,
ajudar a la millor comprensió i
interpretació de les idees
- Evocar emoció i connectar amb el
visitant a un nivell més profund
- Combinació de les propostes

16. Deixar-se enganyar i jugar a les
disfresses
 FantasiaFantasia i realitatrealitat
Exercici clar d’abstracció i
imaginació. El/a visitant accepta les
normes del joc i es deixa endur en
aquest viatge al passat o al futur
 La recreació d'espais es porta a
terme mitjançant tècniquestècniques
escenogràfiquesescenogràfiques diverses
vinculades al món del teatre i de la
museografia:
Jocs d’ il·luminació, ús d'atrezzo,
música, olors, sabors,etc.

17. Jugar a SER ALTRES

18. Objectiu: dessacralitzar el patrimoni i
democratitzar la cultura
 El/la visitant s'introdueix en la història i els seus avatars com si d'un conte
es tractés. El patrimoni esdevé un tot accessible, proper, amable i conegut
 La memòria guarda amb molta més facilitat allò que emociona
 Treballar des de l'acció educativa per transmetre coneixements i
emocions positives, respecte i estima envers el llegat cultural comú
 Dessacralització de l’espai museístic: el museu decimonònic (“temple de
les muses” ) es transforma en un espai democràtic i apte per al joc, per a
tots els públics

19. Crítiques i reptes del teatre aplicat als
museus
Existeix una interpretació de la història objectivaobjectiva?
-> L’equilibri entre el rigor històric i l’emoció
Trobar la dosi adequada de fantasia sense perdre el rigor del guió que
narra els fets històrics
-> L’equilibri entre els públics
Són propostes intergeneracionals , aptes per a tothom . Valor afegit però
també comporta dificultats.
Petits i grans han de formular el coneixement de manera constructivista, a
partir de l’experiència pròpia subjectiva

20. Alguns exemples de teatre aplicat als
museus
 Anàlisi del cas del Servei pedagògic dels Museus de Sant
Cugat, Barcelona. Quines propostes teatrals treballa?
 Propostes educatives que complementen l’educació formal
des de l’àmbit del lleure des de 2003, any en què es funda el
museu

21. Visites teatralitzades

23. Muntatges teatrals que expliquen fets
històrics

24. Adaptacions de living history, viatges
en el temps

26. Narracions: llegendes i conta-contes

29. Propostes combinades: narració,
dansa, teatre

32. Titelles

35. Jocs de pistes i gimcanes

36. El teatre és a tot arreu...

37. Gràcies i a reveure!
Jornades de Teatre als museus al MuVIM de València
organitzades pel Postgrau de Teatre en l’Educació