Estudi sobre l'estat de la digitalització al Tercer Sectorm4Social
Aquest document dibuixa una fotografia de l’impacte de les TIC i el seu grau d’adopció en les organitzacions socials, i també vol respondre qüestions com: les entitats socials estan incorporant la transformació digital a llarg termini i en quines àrees necessiten suport per ser més madures digitalment.
Administració col·laborativa, el canvi de debòJordi Graells
Article 'Administració col·laborativa, el canvi de debò', de Jordi Graells, a la revista 'Àmbits' del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya www.colcpis.org
Estudi sobre l'estat de la digitalització al Tercer Sectorm4Social
Aquest document dibuixa una fotografia de l’impacte de les TIC i el seu grau d’adopció en les organitzacions socials, i també vol respondre qüestions com: les entitats socials estan incorporant la transformació digital a llarg termini i en quines àrees necessiten suport per ser més madures digitalment.
Administració col·laborativa, el canvi de debòJordi Graells
Article 'Administració col·laborativa, el canvi de debò', de Jordi Graells, a la revista 'Àmbits' del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya www.colcpis.org
Accés a la informació amb més coneixementJordi Graells
Article de Jordi Graells Costa dins la publicació '52 mirades més enllà de l'Any de les Biblioteques, editada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Barcelona, 2015
Publicació digital que aplega les síntesis de les 10 primeres conferències.
Digital publication that gets together the syntheses of the 10 first lectures.
Síntesi de les 20 sessions web, organitzades per la Generalitat de Catalunya entre l'abril de 2005 i el maig de 2010, a la sala d'actes del CEJFE (Departament de Justícia).
Escola de direcció d'empresa.
Co formació amb el Miquel Mora, fundador de yaencontre.com i afables.com
Workshop sobre les canvis digitals fora i dins de la empresa, i las accions i eines per adaptar-se a aquesta situació
(CAT) Exigències i oportunitats per a l'empresa en un oceà de canvis digitalsMiquel Mora
Escola de Direcció d'Empreses · Cicle "Cultura d'Empresa"
Les onades de la revolució digital
Exigències i oportunitats per a l'empresa en un oceà de canvis
Ideies per iniciar un primer canvi per adaptar la nostra organització i aprofitar les oportunitats de la era digital
Professorat: Sylvain Loubradou i Miquel A. Mora
Accés a la informació amb més coneixementJordi Graells
Article de Jordi Graells Costa dins la publicació '52 mirades més enllà de l'Any de les Biblioteques, editada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Barcelona, 2015
Publicació digital que aplega les síntesis de les 10 primeres conferències.
Digital publication that gets together the syntheses of the 10 first lectures.
Síntesi de les 20 sessions web, organitzades per la Generalitat de Catalunya entre l'abril de 2005 i el maig de 2010, a la sala d'actes del CEJFE (Departament de Justícia).
Escola de direcció d'empresa.
Co formació amb el Miquel Mora, fundador de yaencontre.com i afables.com
Workshop sobre les canvis digitals fora i dins de la empresa, i las accions i eines per adaptar-se a aquesta situació
(CAT) Exigències i oportunitats per a l'empresa en un oceà de canvis digitalsMiquel Mora
Escola de Direcció d'Empreses · Cicle "Cultura d'Empresa"
Les onades de la revolució digital
Exigències i oportunitats per a l'empresa en un oceà de canvis
Ideies per iniciar un primer canvi per adaptar la nostra organització i aprofitar les oportunitats de la era digital
Professorat: Sylvain Loubradou i Miquel A. Mora
Síntesi 46a sessió web: '‘És possible un país amb govern obert?’
Síntesi 21a sessió web 'La intel·ligència competitiva a l'Administració'
1. 21a sessió web al CEJFE
Intel·ligència competitiva a l’Administració
Ramon Maspons, professor, investigador i especialista en intel·ligència competitiva. Va presentar l’acte
Marta Continente, directora general d’Atenció Ciutadana.
Sala d’actes del CEJFE, 19 d’octubre de 2010. 186 assistents
De la societat postindustrial a la societat del coneixement
En la societat del coneixement hi ha una gran acumulació d’informació i cada vegada tenim més
problemes per captar-la, tractar-la i analitzar-la. Les activitats d'intel·ligència ens ajuden a identificar les
nostres necessitats d'informació (si hi és i on cal anar-la a buscar). En el nostre país, però, no hi ha
cultura informacional ni es destinen els recursos necessaris per a la captura i tractament de la informació
com fan altres països del nostre entorn.
S’entén per intel·ligència competitiva el procés d'obtenció, anàlisi, interpretació i difusió de la informació
de valor estratègic sobre la societat i els competidors.
La intel·ligència competitiva pot augmentar els beneficis de l’organització a curt termini millorant la
qualitat de la presa de decisions i pot incrementar els beneficis a llarg termini donant pautes a la gestió
per prendre decisions estratègiques que intensifiquin la satisfacció dels clients.
Tradicionalment les organitzacions han centrat els seus esforços a difondre la informació de l’empresa
cap a fora. Però, actualment, en un entorn complex a causa dels canvis tecnològics constants, la
globalització dels mercats i la desmassificació (personalització dels productes), les organitzacions han de
ser més obertes. Tant proveïdors com clients i també tot l’entorn de l’empresa són fonts d’innovació.
Qualsevol organització ha de respondre unes preguntes bàsiques d’enfocament de la intel·ligència de
l’organització: quina informació es busca, on la trobem, com la comuniquem, a qui la dirigim i quins
recursos s’hi destinen. A més, cal identificar els possibles canvis que es puguin produir a l’entorn per
tenir més marge de maniobra per actuar.
Les activitats d’intel·ligència a l’Administració
El sector públic ha d’aplicar la intel·ligència competitiva de forma efectiva. La principal diferència amb el
sector privat és la manca de benefici com a element motivador. Els incentius es relacionen més amb la
gestió de pressupost (mesures input) que en les mesures de resultats.
Anem cap a organitzacions obertes on proveïdors i clients són font d’innovació i d’informació. Hi ha
organitzacions obertes que busquen les solucions directament a l’entorn: creen comunitats virtuals per
obtenir respostes. Les estratègies han de ser més efectives i amb costos eficients.
Les organitzacions públiques també tenen clients, però la relació amb ells és diferent ja que poden tenir
agents (stakeholders) en les seves cadenes de valor, i competidors (competència pel finançament, pel
personal, pels usuaris, per la influència i el prestigi...).
Conclusions
- Les necessitats informacionals han d’estar alineades amb l’estratègia de l’organització.
- Les organitzacions públiques com a receptores de diferents punts d’entrada d’informació han de poder
desenvolupar eines d’anàlisi d’informació que permetin prestar els serveis de manera més eficient.
- La intel·ligència competitiva encaixa en el sector públic només si maximitza el valor dels agents que
participen en el procés.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre de 2010